Dia 19 de juny vaig anar a la manifestació convocada pel moviment “15 M: Democràcia real ja!” a Ciutat de Mallorca.
El dia anterior l’Assemblea de Sóller (abans indignats de Sóller) va preparar la a la plaça d’Espanya, pancarta que portaríem a la manifestació, ja que a la plaça de la Constitució ( possible plaça de l’Esperança) hi havia altres activitats.
Ens contemplava, mentre pintàvem la pancarta, el monument dedicat “A los Caidos” que porta un escut del que dubt de la seva legalitat: el de l’Àguila, significatiu de la Dictadura Franquista; al qual, les nostres autoritats, cap consistori, ha aplicat la Llei de la Memòria Històrica. I, la veritat és que no sé que esperen.
La pancarta, portava el lema que s’aprova: “Assemblea de Sóller: Persones indignades, però no callades”
Ens reunirem a Can Repic per a fer unes cotxades i baixar a Ciutat i arribar fins al Parc de la Mar, des d’on començaria la manifestació fent el recorregut pel Born, plaça de les Tortugues (em fa no sé que posar pça. Joan Carles I), Unió, Rambles, Avingudes fins arribar a la plaça d’Espanya (ara plaça D’Islàndia), on encara hi ha persones acampades del Moviment 15 J.
No tan sols ens movíem nosaltres, grups representatius de tots els pobles de Mallorca, si no que fou extensiva a tot l’Estat Espanyol, arribant al nombre de prop de dos milions de persones.
Un autèntic èxit de participació, complint estrictament amb el principi pacifista del moviment, del qual alguns mitjans de comunicació han volgut desprestigiar pels esdeveniments de plaça Catalunya i la manifestació al parc de la Ciutadella, prop del parlament de la Generalitat, manipulant els vertaders fets, ja que he tingut informació de primera mà de persones solleriques que s’hi trobaven i res a veure amb el que han contat molts mitjans de comunicació. A les 5 del dematí la policia ja havia fet un cordó, perquè les autoritats arribessin en cotxe al Parlament. Algunes de les autoritats, enlloc d’emprar l’espai que havia preparat la policia, ho feren entre els manifestants ( provocació o no?); hi havia policia secreta de paisà i també violents no pertanyien al moviment ( això és més antic que el pastar); durant el Franquisme, s’infiltraven socials i gent d’extrema dreta). Amb tot aquest berenar Felip Puig, el conseller d’interior, va intentar justificar la burrada que va ordenà a Plaça de Catalunya, i a mi em sembla que li ha sortit el tir per la culata.
La barreja de xifres sempre ocorre amb el nombre de manifestants. Segons quins mitjans de comunicació a Ciutat érem prop de sis mil persones, i “El Mundo” dona un recompte de deu mil.
Un autèntic èxit també en l’organització i amb tots els voluntaris que així ho feren possible.
Una anècdota fou que passant per davant del teatre Principal, s’estava representant l’opera “La Traviata” de Verdi i aturaren la representació debut al renou que hi havia en el carrer. Sortiren a l’escala del teatre i el tenor Bruno Ribeiro acompanyat del cor i en solidaritat amb la manifestació i el moviment, ens cantaren l’ària , coneguda com la del brindis.
Hi havia molts lemes i un dels més corejats fou “No ens representen” dirigit directament a la classe política i jo hi afegeix que a més ens costen un ull de la cara des que la política s’ha professionalitzat.
Altres lemes foren contra el sistema financer, per cert a pràcticament tots els bancs se’ls hi havien aferrats unes ferratines que hi posava explícitament: “Ladrones” i “lladres”. També fou prou criticat la “meravella” , per acabar d’asfixiar-nos, del “Pacte de l’euro”
Acabaré l’article, tornant a manifestar el principi pacífic i respectuós del 15 M i que segueix estrictament l’Assemblea de Sóller, i ho demostrarem prou el dia de la Investidura del nou consistori.
Som persones indignades en situacions injustes que pateixen moltes de ciutadans i ciutadanes, inclusiu de Sóller, que per vergonya o no significar-se no venen a les assemblees, però hi ha més indignats dels que ens pensem i famílies que ho estan passant “canutes”.
Volem fer accions ciutadanes participatives i que no ens governin amb una política de despatxos que s’allunya molt de les nostres vertaderes prioritats, amb una democràcia real i baix el principi que he esmentat. No volem crear cap tipus d’enfrontament entre ningú. Ho he recalcat, perquè quedi prou clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada