No
romandran
els meus silencis buits.
La meva tristor
ja no és per a mi.
Reneix en el meu cor
pels que menys tenen,
pels qui han obligat
a tenir l’estrellat com aixopluc
i malviuen als trespols dels carrers.
Malviuen
amb mi
els mots que no transformen
vides, idees i
consciències
i ells tossuts m’obliguen
a esser temerari i provocador
expert en flastomies
que donen veu
als que no podem maleir
als botxins dels seus somnis.
Si ells
no tenen futur
quin futur tindré jo?
Primera aportació al Dia de la Poesia Catalana a Internet
17/3/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada