Amic meu, has encertat.
Sensiblement ho has expressat així:
"Josep, els teus escrits, donen conhort "
Quines paraules més entranyables...
Defineixen, el que pretenc fer,
amb elles,
ja què al món que vivim,
en manca a balquena.
Quanta alegria amic,
que em facis saber,
la teva percepció.
M'has emocionat, i de la emoció, ha nascut el poema, que és una mica teu.
Conhort!
Paraula màgica, que
crea un fet alquimic, en la vida d'altri, com l'agombol.
Del pou de la foscor, a la clariana de la llum i l'esperança. Preciós!
Màgia pura!
Paraules, gestos,
accions...que encoratgen,
a donar la primera passa,
per deixar enfora la foscor.
Aconhorta-re
els moments desesperançats,
perquè hi entri una retxillera de llum,
per veure un nou camí.
Tu pots! No ho dubtis.
Que les meves paraules t'aconhortin.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
18 de març de 2023
* Dedicat al meu amic Vicenç Calonge Gustà ,que sense les seves paraules, tal volta, no existiria aquest poema.
Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada