Evolució o involució de les guerres en el món

Escriure que pràcticament totes les guerres que hi ha hagut en la història de la humanitat s’han fet per motius econòmics, a hores d’ara sembla una perogrullada, tot i que em sembla una veritat indiscutible, que després es pot vestir pels parfalans que vulguin: ideologia, religió, etc.

A mida que els “avenços” no progrés, els exercits s’han anat fent més potents i la investigació en matèria militar, és la que posteriorment ha marcat la societat civil, i els estris han sortit al mercat per consum domèstic.

Un exemple és el làser d’us purament militar i que després ha sortit al mercat amb les vares, la qual gent en poca feina i el cervell enterbolit es dedica a crear bellumes als avions que aterren o s’enlairen.

De cada cop, el “soldat del futur”, es converteix amb una eina de matar més precisa, portant un armament més sofisticat, per poder esser més letal cap a l’enemic.

Els aparells emprats a les guerres, malgrat alguns han estat anomenats “intel·ligents” i són bastant tutups, ja que en els conflictes han fet matx sobre la població civil, anomenats “danys col·laterals”, com el cas de les “bombes intel·ligents.

Sempre les guerres han necessitat efectius d’infanteria, tot i que cada cop sembla que seran menys emprats per les accions destructives de gran envergadura.

També les tècniques fan que hi hagi menys riscos per segons quins militars, ho dic perquè l’altre dia sortia una noticia on un militar expert amb la utilització dels coneguts “drons”-que ja estan a l’abast del públic amb format domèstic- assegurava que l’enlairava, el portava a l’objectiu a traves dels comandaments precisos i allà, a matar. Paraules seves, no me les invent. La normalitat en el fet de matar, em fa calfreds.

Les noves tecnologies han incidit en el concepte de guerra dels segles XX i XXI, a dir que anteriorment també hi havia “noves tecnologies”, el telèfon i el llenguatge Morse ho foren. Malgrat tot, encara hi ha utilització de les conegudes “armes blanques, no sé, perquè són anomenades amb aquest color, rudimentàries tot i que efectives per matar, que ens situen a èpoques passades.

No escriure sobre la guerra química o bacteriològica, perquè m’entren calfreds pels seus terrorífics efectes. Des del temut gas mostassa emprat a la I Guerra Mundial, passant  Napalm(Vietnam: USA) , gas sarin, El que fou emprat per Saddam Husseim, no record el nom, pel genocidi Kurd i proveït pel pare del zombi George Bush; i els que no sabem respecte a les “armes de destrucció massiva”.

Aviació, vaixells de guerra, submarins nuclears, tancs més que perfeccionats, armes lleugeres i mortals; tot un arsenal que la seva fabricació s’ha convertit en un gran i sucós negoci i per aquest motiu, la pau sempre es troba en situació precària.

Si s’hagués investigat realment en millores per la societat civil, el que s’ha fet amb el fet militar, estaríem quasi en un “paradís”. Si els doblers dedicats a la indústria armamentística, fossin dedicats a cobrir les carències de la humanitat; vos assegur que no existiria l'absurda i brutal situació de què tres quartes parts de la humanitat passin fam.

Actualment existeix una altra vessant en la guerra, que abans no existia, encara no s’havia creat, i és l’informàtic. Em refereix als atemptats que alguns “hakers” que tenen en nòmina, segons quins governs, i també els “particulars”, amb uns certs coneixements, una connexió a  Internet  i un ordinador o ordinadors amb les adequades prestacions i potència d’acció; poden desbaratar els espais més segurs; no tan sols dels “governs enemics” sinó d’empreses com fou el cas de “SONY”.

Aquesta guerra va col·ligada amb la de la informació, en referència a Wikileads i Assange, que sol esser més conegut amb el desvetllament de secrets teòricament tan ben guardats, de les grans potències internacionals. Aquesta informació també corre per les xarxes, tot i que en període imprès ho cobreix “The guardian”.

Possiblement amb el temps, seran els robots que lluitaran entre si.

Veurem coses, que ni Jules Verne,  ni s’hagués imaginat.

Per conclusió, hi ha guerres més sagnants, altres, menys sagnants  com la del petroli  i són diverses maneres,  d’assolir el poder.

La sofisticació de les guerres ens està deshumanitzant. Una altra tàctica del poder. Veure sang ens estarrufa, mirar un bombardeig i que després ens diguin el nombre de morts, no.  No dic res pus.