dissabte, 22 de febrer del 2014

La corrupció: especialització en la carrera judicial




Una imatge a vegades ho diu tot


S’ha arribat a tal quantitat de corrupció escampada a lo llarg de tot l’estat espanyol; que possiblement els futurs jutges, que ara mateix es troben preparant oposicions, hauran de fer una especialització: “Com combatre la corrupció i no morir en l'intent”
No faré una llista dels cents de casos que s’escampen arreu, per les nostres contrades quasi estem batent rècords guinnes, ja que tots els coneixeu; a dir que l’11 de març en Jaume Matas i na Maria Antònia Munar estaran a jutjats distints de Via Alemanya, però a la mateixa planta.
Ara s’ha destapat un altre cas, que presumptament esquitxaria a la cúpula del PP, o no. Però per les hemeroteques podem saber bastants coses.
Francisco Granados, senador del PP, dimitirà, ja que se li ha trobat un compte corrent a Suïssa, poca cosa, tan sols milió i mig d’euros, que qualsevol empra com a menuts  per les compres diàries.
Em sembla que fou devers els anys 1999-2000 que digué que ja no el disposava. De cop i volta, ara, caparrut el compte, ha ressuscitat i està ben viu i culejant.
No sé que passarà dins la cúpula santíssima del PP, que normalment se la solen agafar amb un paper de fumar. Tindran problemes, ja que quasi tothom deu tenir les mans socarrades, ja que les posen al foc per amics, que més tard o acaben imputats o dins la presó.
Si mal no record, jo a vegades també tinc lapsus amnèsics- no tant com la infanta Cristina a la declaració que li feu el jutge Castro- en Rajoy també posà la mà al foc per en Barcenas, que ara es troba a la presó de Soto del Real, després de destapar la caixa de Pandora de la presumpta comptabilitat B del PP. I és que al final tot es tracta de poder i de doblers; moltes vegades nostres que se’ls han quedat de manera ben porca.
N’Esperanza Aguirre ( o la Colera de Dios- per allò de la pel·lícula- dels seus enemics) , va amollar devers el 2013, que si es confirmava el tema de comptes a Suïssa, s’estaria en front de l’escàndol polític financer més greu de la democràcia. Idò ja està confirmat senyora.
Jo em deman, ja que el recompte dels comptes seria molt més senzill, que diguin qui són els que no en tenen.
S’ha de reconèixer que el Poble té una paciència de mul.,
La pobresa, misèria, atur, retallades en sanitat, educació i ...  desnonaments, presumptes estafes i estafes provades, fraus, prevaricacions, abusos de poder, xantatges, suborns; amb els resultats de pèrdua dels drets bàsics; dels subministres bàsics per no poder pagar-los: Electricitat, butà i gas, aigua; i el poble o callat com un mort o relativament mal organitzat. La por és el carrer i els dèspotes l’estan estenent, perquè no s’hi surti.
Vivim una dictadura transvestida de “plutocràcia” ja que a la gran majoria de governants sols els importa els doblers i el poder; com beneficiar al sistema financer, com seguir prosperant, deixant a les cunetes cadàvers exhaurits de milions de persones de les classes populars.
I just ara, per acabar d’arrodonir-ho, les maleïdes activitats punitives dels polítics, al bon seny i a la intel·ligència. Amb els  actes preparatius de les properes eleccions europees, mirall possible de les municipals i autonòmiques.
No deixaré  d’escriure sobre l’aberració que  ha passat a Ceuta, amb els dispars de la Guàrdia Civil de bales de gomes i pots de fum als immigrants que s’acostaven nedant a la costa. 15 persones mortes o matades? Si això es prova, hi ha vídeos, ja no és corrupció són paraules molt més fortes. I el Ministre d’Interior Fernández Díaz, tirant balons defora.
Per les nostres contrades, el darrer succeït fou que en Joserra apocalíptic reuneix al seu personal en un bar de la plaça de Sóller, per contar-li els seus miracles, encomanat de la mà de déu i fer transmissió de la púrpura divina.
En Simarro n’ha fet un de miracle,  arribar al deute de l’ajuntament als VINT I QUATRE MILIONS D’EUROS. Res aconseguit en cap altra legislatura. Premi per ell!
El sumo sacerdot Joserra, que sembla que té poca capacitat de convocatòria, malgrat va vindre acompanyat de la plana major, feu o no un adoctrinament? Segur que ha portat de present el  llibre sobre “Formación del espiritu nacional”. Traduït al  bàlêá.” “Defensant lo nostro” Ja s’ho val! Banastra, dit carinyosament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada