La vàlua dels joves i els cappares ideològics

                       Si enlloc de competir, compartíssim, el món seria d'una manera molt distinta.

Aquest més que ha acabat, s’han complert  vuit anys de col·laboració en el Setmanari Sóller. Alguns dels meus escrits han estat de pinyol vermell, intentant remoure consciències adormides, procurant la reflexió,  atacant també, quanta situació he considerat injusta, i arrel dels mateixos, he rebut dues algunes  crítiques. S’ha obert una polèmica constructiva en base al diàleg, que algunes d’elles he tancat personalment quan se m’ha faltat al respecte, i a la meva dignitat, arribant  l’insult personal.

Des que a més  d’escriure, i no és la primera vegada durant la meva vida, he passat a l’acció directa ; i puc dir amb orgull que sóc membre del Col·lectiu Albaïna i de la Plataforma Mallorca Lliure de Peatges; m’han plogut les crítiques més inusitades, a vegades patètiques i sense cap tipus de fonament, i altres, simplement, esperpèntiques.

Se m’ha intentat carregar sobres les meves espatlles, esser el cap ideològic  d’Albaina; inclusiu per part del Batlle de Sóller Sr. Simarro, que tot acabant un plenari  m’ho va afirmar, a lo que vaig desmentir categòricament, dient que era jo el que aprenia de la forma de fer, pensar i resoldre de tots els  membres del Col·lectiu, també n’hi ha d’adults. Un problema generalitzat, veuen massa bubotes.

Aquesta dèria, de què jo estic “manipulant ments juvenils” ha vingut per part de persones, amb tant de coratge i valentia, que la fan des de l’anonimat, sense saber que més prest o més tard, arribarà a les meves oïdes; per cert que tant me’n fot.

En cap moment m’he enfadat, ans bé, ens ha servit de divertiment, i amb els membres més joves del col·lectiu i de la plataforma, hem fet una befa alegre, restant-les un valor, que ni tenen.  Inclusiu, si alguna arriba a llegir l’article, l’han  batejada com “La secta d’en Josep” per més conya, i no marinera.

Puc afirmar, de fet, fa una certa estona, vaig escriure un article amb el títol “Al·legat a favor de la Joventut” cansat de sentir unes crítiques absurdes, on els ficaven a tots dins del mateix sac, com a “pasotas”, “irresponsables” , “que sols els hi anava la marxa”, “que si les drogues” i un llarg etcètera que vaig respondre de manera contundent. A dir, que em vaig assabentar que un ajuntament d’una comarca de Catalunya, l’anava repartint a les llars on hi havia jovent i me n’alegrà.

Molts joves que jo conec i treball amb ells com un membre més, tenen el cap molt més ben moblat que certs adults que ni han assimilat ni integrat moltes experiències de la seva vida i es troben a anys llum de la maduresa, permetent-se criticar el que desconeixen.

Tenen un compromís amb la transformació del món. D’un sistema que  més de desagradar-los  l’odien per injust, sentiments els quals assumeix i defens plenament.

S’ estan preparant, estudien  i també treballen, per emprar el seus coneixements,  per a treballar i preparar-se millor per aquesta transformació per la que lluiten.

A molts d’ells no farà ni un any que els he conegut i m’escolten, ens escoltam entre nosaltres, i prenem decisions per consens, ja que aprofitam tota la riquesa de compartir les idees.

Si a ells se’ls criminalitza com a  radicals antisistema, jo també, estic radicalment en contra d’un sistema injust i opressiu, que premia més el competir que el compartir, i crea misèria, injustícia, ignorància i exclosos arreu del món, a fi d’auto mantenir-se i durar sempre, i que quan  és qüestionat emprà la violència, la repressió, la tortura i l’empresonament..

Un sistema que vol criminalitzar a tots quants els posem en solfa; li mostrem les seves pròpies contradiccions, i que per inri, no és que no tinguem por, però tenim el coratge d’enfrontar-nos a elles i superar-les.

He sentit que se’ls ha insultat, se’ls ha menyspreat, amb el meu “nomenament” com “ a cappare ideològic”. No en necessiten cap. Jo aprenc d’ells i ells de mi. Així de simple.

Acabaré amb unes frases, que compartides amb ells : La de Miquel Martí i Pol: “Tot  està per fer i tot és possible” , la de Gandhi: “Primer t’ignoren, després se’n riuen, després t’ataquen i, finalment, guanyes”i la de Vicenç Andreu Estellès: “No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu” , que  me la va donar a conèixer un dels membres  joves del col·lectiu. Que podria esser el meu cap pare ideològic. Au idò!