Poemes fredolencs
Tota llenya crema i fa calentor.
Unes més que altres: Ametller, olivera, ullastre, alzina i garrover.
La xicarandana, no és de les més calorífiques.
Altra vegada, la foganya encesa i
com disposem d'escorça de l'arbre, que varen tallar,
també l'anem cremant.
Ella és rebel,
com si s'oposés a convertir-se en cendra.
Quan la flama, l'engoleix, fa uns peterrels i escup calius petits, fora la foganya.
Deu esser el seu llenguatge de queixa,
tot i que,després, flama i silenci.
A vegades, m'he aturat a pensar, quants llenguatges deu haver dins la natura i dins l'activitat humana?
Que trist, no entendre'ls tots, ja què sent que ens aportarien molta saviesa.
Soc un enamorat del llenguatge de la mar, de la lluna, del foc, de les estrelles, dels torrentons... i també dels arbres.
No sé, si com a revenja, un cremalló, m'ha deixat una marca, empremta, sobre el coixi de la butaca.
Qualsevol excusa és bona per escriure.
Aquesta addicció, és incorregible.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
12 de febrer de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada