Quaranta i sis dies abans de Pasqua, finalitzant el trull carnavalenc.
Costum fixada el sègle IV .
Inici de la Quaresma.
Commemoració dels quaranta dies de Jesús al desert.
El dimoni, el temptava: bones menjues li oferia i també que es sotmetés a ell.
Jesús el rebutja i fa el seu camí.
No soc massa de liturgies.
I el que escric, és per records comptats.
D'infant, m'hi portaven.
Mai em vaig sentir ni segur ni protegit dins una església.
La paüra de la foscor, les flames del ciris i l'olor, la seva altura,
m'intranquilitzava.
Les cendres eren el resultat de la incineració dels rams del diumenge de Rams de l'any anterior.
"Pulvis eris et in pulverem reverteris " deia el capellà, mentre et feia la creu al front.
Poca, millor dit, gens de gràcia em feia; a més no entenia res.
A casa, era costum menjar peix en divendres, no sols per Quarema, sinó tot l'any.
Record les bules, per contarelles de mon pare, que si pagaves a l'església, podies menjar carn.
No eren gaire barates.
No tothom es podia permetre el dispendi.
Sempre hi ha hagut "categories "
No he anat a posar-me cendra i considero, que malgrat haver estudiat el perquè més pragmàtic de la Quaresma. Em quadra més, els quaranta dies de dejuni i abstinència (de tot i quasi tot, i podeu pensar amb el que s'anomenaven "relacions carnals")
A més, quaranta dies sense menjar carn, feien que el fruit de les matances duressin el que pertocava.
La saviesa popular, és directa i enfloca: "Ningú queda per llavor" .
Respectant a tothom, jo no precís recordatoris, ho tinc ben present.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
22 de febrer de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada