Embadalit,
contemplo els teus ulls,
amarats de melangia,
que em transporten,
insolents,
a una mar calma,
lliure d'embats i temporals.
Voldria fugir
cap a les seves profunditats
abismals
i desxifrar els secrets maragda.
I no em deixes!
Deus tenir preservat ,
aquest jardí aquos,
per altres ulls?
Somnolent,
desperto
d'un agradable somni.
Intentaré,
que es repeteixi,
abans que la nit i la fosca,
em portin a un insomni,
a una vetlla adolorida.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
1 de febrer de 2023
* La fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada