Vull uns pensaments que siguin tan clars i nets com el meus sentiments.
Que es posin d'acord i
no sembla possible.
Per què aquesta lluita, per imposar-se uns sobre els altres?
Cadascun hauria de respectar l'espai de l'altre; i tristament no ho fan.
La meva ment, genera molt pensaments.
Com la de tothom.
Aix, les preocupacions, quin joc més fals.
La tinc aquietada.
La nomen:Josepet.
L'escolto i empro pel que és precís. Bona eina.
Ara bé, l'atur en sec, quan vol ocupar l'espai del meu cor.
Li dic: Josepet, t'he escoltat, ara calla.
Ella ja em coneix i jo també.
Complicat, que ambdós, vagin a l'uníson.
Sempre un, vol tindre, preponderància sobre l'altre.
Mentre, es barallen dintre meu.
Allà, tenen el seu camp de batalla, fins que un bon aixebuc, les posa a cada un al seu lloc.
El cor sempre és clar: blanc o negre. Tu decideixes.
La ment, quan vol ocupar el seu espai, ja s'encarrega de posar-te en dubtes.
Pot trenar un parfalans increïbles.
Si l'escoltem pel què no és la seva tasca, llenaguerem i ens porta a un carreró sense sortida.
S'engreixa i engrandeix.
Si jugau a aquest joc, que em sembla que la majoria, per no dir totes les persones el practiquem, ja em direu com vos n'aneu sortint.
Jo,amb humilitat, cada vegada millor.
Serà un senyal de maduresa...
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
15 de febrer de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada