Rellotges i temps viscut.
Mai els nostres rellotges,
marcaran la mateixa hora.
Cadascú, gestiona el seu temps,
com sap i pot.Rellotges i temps viscut.
Mai els nostres rellotges,
marcaran la mateixa hora.
Cadascú, gestiona el seu temps,
com sap i pot.
Podria escriure sobre l'eternitat, que anula tots els temps coneguts o per conèixer.
La meva relació amb l'infinit és bona, i no penso forsar-la.
Sé i en soc, conscient, que en algun instant,
em convertiré,
amb la guspira d'un record, i no em fa por.
Tampoc, malgrat, així sigui, (un amen) , el que bonament faig,
no és per deixar empremtes.
La humilitat és una bona companya de camí.
La vida m'ha passat de presa, o al ritme que li pertocava. Qui ho sap...
Soc plenament conscient,
de gaudir cada segon ,
que la vida em regala.
No renuncio a cap instant viscut,
del contrari,
no seria qui soc ara.
No sé, si això sé li pot anomenar maduresa.
Quan em transformi en eter,
la meva ànima, alliberada del meu cos,
volarà per espais interestelars.
A vegades, tinc una certa anyorança, per retornar al regne de l'esperit.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
6 de febrer de 2023
* La fotografia és del meu amic Josep Va
lls i Ribas. Gràcies.
Podria escriure sobre l'eternitat, que anula tots els temps coneguts o per conèixer.
La meva relació amb l'infinit és bona, i no penso forsar-la.
Sé i en soc, conscient, que en algun instant,
em convertiré,
amb la guspira d'un record, i no
em fa por.
Tampoc, malgrat, així sigui, (un amen) , el que bonament faig,
no és per deixar empremtes.
La humilitat és una bona companya de camí.
La vida m'ha passat de presa, o al ritme que li pertocava. Qui ho sap...
Soc plenament conscient,
de gaudir cada segon ,
que la vida em regala.
No renuncio a cap instant viscut,
del contrari,
no seria qui soc ara.
No sé, si això sé li pot anomenar maduresa.
Quan em transformi en eter,
la meva ànima, alliberada del meu cos,
volarà per espais interestelars.
A vegades, tinc una certa anyorança, per retornar al regne de l'esperit.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
6 de febrer de 2023
* La fotografia és del meu amic Josep Valls i Ribas. Gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada