Ara,
que els dies són llargs de llum i càlids; ben igual, que si fos un homenatge,
a la primavera,
que ja s'acosta;
hem pres mesures per netejar el jardí.
Podar els arbres que pertocava,
les parres que ja anàvem endarrerits, la gespa...
Alguns hauran d'esperar l'estiu.
Deixar-ho el màxim de polid, sempre
que les nostres forces, ens ho permetin.
No tenim espai per cremar (tot i que no ens agrada gaire)
i els sacs de poda, brancam i fulles,
esperen,dins la bugaderia,
el dia de la recollida selectiva.
Cansats, i encara ens queda feina; alegres perquè ho teníem descuidat, per manca d'energia, i ara està molt més maco.
Poda i igualar la gespa, ha estat bona tasca.
Orgullosos d'ella.
Ja no som pipiolins, tot i quan ens hi posem, fem un bon equip.
Divendres, dia de descans.
La maduresa, t'ajuda, a saber mesurar esforços.
Certa disciplina, indispensable, tot I que som bastant anarquics.
Un poc cada dia, sense afluixar, ni amb excuses de mal pagador, per escapolir-se.
Cansats i alegres, el llitet ens espera.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
23 de febrer de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada