Poemes de febrer
Aigua
Sempre, m'ha enamorat l'aigua enmig de la natura.
La que puc contemplar,
la subterrània té uns secrets amagats.
Des del bram estruendós de les petites cascades, com la mansa, o embravida dels torrentons, que arrosseguen i poleixen còdols.
H2O, la fórmula química, prou coneguda.
Quan estudiava, eren els tres estats de la matèria: líquid, sòlid i gasós.
Sense ella, no podríem viure, el nostre organisme és 70% líquid.
Múltiples processos químics, no és podríen fer.
Sense ella, res creix ni s'alimenta.
Una deshidratació porta, sinó es controlada, inevitablement a la mort.
Fa anys, una senyora ens exposa la seva teoria: "L'aigua, sempre és la mateixa: Arriba, s'evapora, va als niguls i torna"
Per reflexionar, sent que no anava desencaminada.
Mils escrits, poemes,metàfores, s'han generat amb ella.
També, és font de goteres insospitades.
La saviesa popular ens ha deixat:
"No és aigua neta" "Aigua passada, no mou molí " "Sempre plou, sobre banyat "
Podem agrair tot el que ens aporta i regala; tot i que
és sinònim de vida, també ho pot ser, de mort i destrucció.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
8 de febrer de 2023
* La fantàstica fotografia que l'acompanya és del meu amic Josep Valls Ribas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada