A la mort per la misèria
En quin model absurd i criminal –
capitalisme neoliberal- estem vivint i com els governants l’apliquen sense cap
manies ni escrúpol, defensant els interessos dels de sempre.
Que una tercera part dels productes que
es venen als supermercats acabin parant als contenidors dels fems; mentre més
d’un 25% dels ciutadans de l’estat espanyol estiguin rosant el llindar de la pobresa,
dóna molt per pensar.
Tota aquesta súper producció, totalment
innecessària, pels resultats que es veuen, la pagam tots i com els preus establerts
són prou falsos – em refereix entre el que costa de produir i els beneficis que
hi carreguen- serveixen tan sols per omplir els comptes corrents dels amos de les
grans superfícies, a costa del perjudici directe cap als altres ciutadans.
Entre ells, la desigualtat que de cada cop és més gran entre pobres i rics.
A l’estat espanyol, no es compleixen per part dels diversos
governants els drets fonamentals dels ciutadans i no passa absolutament res. Ni
déu dimiteix, estan aferrats amb ferrament instantani a les cadires i no
l’amollen ni a la de tres.
Això és una clara referència al senat
espanyol, aquest cementiri d’elefants que no serveix més perquè segons quins
polítics hi vagin; o no, el passat dia 9 a l’inici del plenari, fallaven
el 80%. Dels senadors. PP i PSOE, votacions, perquè Antich i Joserra Bauzá, fossin
recol·locat un i col·locat l’altre a la institució, és autènticament de
vergonya. A aquest cementiri d’elefants, també hi han col·locat en Fabra i na
Barberà del País Valencià.
El banastra d’en Joserra i mentider per
cert, que havia d’estar “ a las verdes i a las maduras” y com els mateixos
seus, li han posat un vol directe cap a Madrid, perquè no el volen ni en pintura
per aquí, i que a més té la santa barra d’amollar -com si no haguessin vist els
seus “prodigis”- que defensarà els interessos de les Illes Balears ( sempre
s’oblida de les Pitiüses com si no existissin) al Senat.
Una notícia, que em va indignar, fou que a una
“entrega caritativa” ( això en repotetja, ja que ni menció de la justícia
social) a Bangladesh, la desesperació va provocar una estampida amb el resultat
de vint i tres morts. Persones que
anaven a recollir una mica de menjar per la seva supervivència. Jo aquestes
morts les qualific de presumptes assassinats; ja que la situació de precarietat
i misèria, és la que ha creat aquest maleït sistema que s’hauria de canviar
d’arrel.
Les morts que provoca amb la pressió que
crea sobre les persones és aberrant i em ve a la memòria la quantitat de
persones que en situació d’esser desnonades han acabat amb la seva vida. No han
pogut aguantar ni la pressió ni l’atac a la seva dignitat com a éssers humans,
i això els ha portat a prendre aquesta dràstica decisió.
Tot l’entramat que té el sistema treure
de cada cop més beneficis i anar empobrint a la població, en tenim un bon
exemple amb el que ha passat a Grècia. Sembla que de tots els doblers que se’ls
hi ha aportat, tan sols el 10% han arribat als ciutadans; la resta, el 90% en
mans dels bancs ( o dels banquers, que ja ens saben de traginar-los als
paradisos fiscals) Deia un economista espanyol l’FMI, BCE, són delinqüents
financers . Encertat.
La compra i venda de països i dels seus
ciutadans, ha estat una constant: Portugal, Espanya, Itàlia, Grècia...” El gran
negoci projectat i que tan bons fruits els hi ha donat empobrint de cada cop
més a tota la població, de la que gran part ha de subsistir, els que tenen
sort, amb llocs de treballs precaris, que no basten ni per cobrir les
necessitats bàsiques, legislades a la Constitució Espanyola
de 1978, de la que els dos grans partits se n’omplen tant la boca.
Que el bàmbol de Rajoy, parlant del
deute de Grècia, demostri a les clares, que ni coneix el deute real que té l’estat
espanyol ( tots nosaltres), ens demostra quin caratge té com a governant inútil,
tot i que sap aplicar bé les ordres de
Frau Merkel.
Esper que a les properes eleccions
generals, hi hagi una bona neteja d’incompetents, dèspotes i cacics de via estreta,
fotent-los al carrer, com ha passat a la
nostra comunitat autònoma., Consells i segons quins municipis.
Tanta curtor, és embafadora.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada