dos representants del poble grec, Varufakis i Tsipras , que estan fent passar
una mala estona a la Unió Europea ( Cova de mercaders)
Els atemptats
esfereïdors Jihadistes a Tunísia, Kuwait i França, reivindicats per l’Estat
Islàmic ( versió 2.0 d’Al-queda ?) els condemno totalment i de cor per les
víctimes assassinades, per les persones
ferides, i per la tragèdia dels familiars i amics que han tingut morts i per repartir el dolor en nom de la barbàrie,
vestits amb una cortina religiosa que jo no em crec en absolut. Són interessos
molt més foscos que crec que se’ns escapen de les mans. Han ocorregut quinze
dies desprès de la reunió del Club Bieldelberg.
El meu talant conspíranoic, està
avalat històricament amb molts succeïts. He escrit sobre els atemptats de falsa
bandera, per estratègies polítiques de certs estats, control d’àrees i
recursos; no tan sols pel nivell militar sinó pel tema econòmic, i també alguns
per minvar la llibertat civil amb mesures que suposadament justifiquen, com fou
les preses després de l’atemptat de les Torres Bessones (11/9/2001); que a més
de justificar la guerra d’Iraq amb la comèdia( Bush, Blair i Aznar) de les armes de destrucció massiva; varen
permetre accentuar la legislació i repressió cap a qualsevol dissidència a tot
el món.
A l’estat
espanyol darrerament en tenim un bon exemple, que inclusiu posa en solfa l’Unió
Europea. Malgrat no vengui feta arrel de cap atemptat la llei mordassa (impulsada per Jorge Fernánez
Diaz a qui li vaig escriure no fa molt una carta oberta) retalla de manera
dràstica la llibertat d’expressió i ataca directament a qualsevol persona que
l’exerceixi.
Respecte als grups organitzats de
terrorisme ( els creen i llavors lleven d’escena a qui no els interessa com la
captura i mort de Bin Laden, una altra gran comèdia Obama, Nobel de la Pau).
Calen
preguntes.
Qui hi ha al
darrera? On els han preparat? Quins serveis d’intel·ligència hi participen i de
quins països ? EUA, té basses escampades pel tot el món, adequades perfectament
com a camps d’entrenament, no dic que siguin ells, però els mitjans els tenen i
les han fetes servir amb altres ocasions. Qui o quins els han finançat i els hi han
venut l’armament que empren pels seus atacs bestials?
Per les respostes caldria un vertader
periodisme d’investigació, tot i que els canals de comunicació oficials (
recordem que pràcticament la majoria estan controlats per grups financers) hi
passen de puntetes.
Ara bé, les portades, titulars i
imatges estan estarrufant per la morbositat i el missatge de pànic per crear l’aprovació
de mides de “seguretat” per part de l’opinió pública. La gran massa alienada, que no analitza res, aprova les mesures per retallar les llibertats en nom
de la nostra suposada “seguretat”. Més
d’una vegada he pensat que els vertaders terroristes estan asseguts dins
despatxos i que els altres són simplement els braços executors.
Botant a un altre costat, molt més agradós
i que m’encoratja, és la lliçó que està donant Grècia a la resta del món, amb
les posicions de Txipras i Varuufaquis, de l’enfrontament amb l’Eurogrup, que
li ha llevat el somriure de rata a la gerent del FMI. Lagarde i segurament a
Frau Merkel.
FMI I BCE, fan
atemptats contra les persones, sense “armes”, però igualment cruents.
Referèndum per decidir el rescat. A FMI
i BCE els fan pànic les manifestacions
democràtiques.
Que decidiran els ciutadans de
Grècia? Que no volen continuar esclafats per la bota repressiva de la política capitalista neoliberal que està
arruïnant als països que l’interessa com
Grècia, Portugal, Espanya,
Itàlia...; per convertir a les persones amb els esclaus del Segle XXI i amb la
connivència dels Governants de torn? Segurament si. La seva resposta i si
surten de la zona euro, pot generar un canvi dràstic amb la situació, no
d’Europa, que com bé ha dit Quim Arrufat, diputat CUP, no és el mateix que
l’Unió Europea ( cova de mercaders, això ho afegeix jo).
Transcric les
paraules d’en Txipras: “La nostra dignitat no és un joc” “Grècia no és un convidat
d’Europa, no necessita permís per convocar un referèndum”
Alemanya tremola ja que els seus
bancs poden rebre de valent. I la seva economia també. Pot generar-ne l’efecte
dominó i la desaparició de l’UE, com està concebuda? Podria esser que si.
El panorama internacional, EUA, perd
l’hegemonia , i Putin és superior a Obama, amb els seus moviments, malgrat no
sigui sant de la meva devoció.
Seguirem a
l’aguait; al manco certa esperança, coratge i valentia d’un Poble.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada