Honestedat,
dignitat , capacitat de lluita i barroeria escampada
Començar l’article, amb quasi una declaració
d’intencions, a vegades cal.
Qui actua amb dignitat i honestedat es pot enfrontar a
qualsevol poder, inclusiu de caire mafiós.
Pot arribar a perdre la vida, és una possibilitat, tot i
que deixarà la seva llavor de lluita.
Tenir por és totalment humà. Valent no és qui no té pors, en tenim tots, és qui és
capaç d’enfrontar-se a les mateixes, siguin quines siguin i vèncer-les.
El nou govern
de l’Ajuntament de Sóller, està començant la labor i afirmació que ha manifestat el batlle en Jaume Servera,
que es garantirà que els nins tinguin almenys
una menjada vàlida durant l’estiu; m’ha fet reflexionar que aquesta era
la sensibilitat que tants d’anys he notat a mancar. Que és una decisió que vessa dignitat i honestedat, per mi dos
principis fonamentals per una persona.
Darrerament, i
anant a un altre lloc, a les xarxes hi ha una espècie de caça de bruixes a
través dels tuïts que han fet algunes persones, de moment està arribant a
Podemos i per part del PP, que demanen caps, quan algunes persones d’aquest
partit ha amollat salvatjades i bestieses que no són de dir, inclusiu que
s’hauria de pegar “un tiro a la nuca” a
en Pablo Iglesias. Cap ha dimitit.
En absolut, justificaré l’actitud de Zaplana ni molt
manco. I condemnaré totalment els tuïts que va fer ofensius i impresentables;
que li han costat la dimissió de la Conselleria de Cultura de Madrid. Però com és ben sabut,
l’ase li va dir al porc orellut.
Venc a dir que persones vinculades directament a la
política, han amollat perles com que les dones són com les lleis i estan per
violar-les. O un tal Gonzalez Capon, que amollà que els condemnats a mort per
en Franco s’ho mereixien. O la d’en Rafael Hernando, en referència a què
algunes persones se n’han recordat dels seus pares perquè hi havia subvencions
per cercar-los, en referència al tema de les foses comunes d’assassinats pel
Franquisme. N’hi ha un fotimer, i acab
amb la de la senyora que ara té el seu pare a la presó, n’Andrea Fabra, que va
dir: “¿Los parados? “Que se jodan!”. I les aberracions que es varen dir a la
mort de Pedro Zerolo.
Vull dir que la
sensibilitat humana d’aquests personatges es nota per la seva absència.
Empri facebook
i twiter, com a un fòrum on expressar el que pens i sent. Tot i que obvio,
entrar en polèmiques que no porten enlloc. Al mateix tema em serveixen, fent el
sedaç pertinent, per obtindre informacions que moltes vegades els mitjans de comunicacions
oficials, tant escrits com audiovisuals no donen. Sobre aquest tema i el
presentar les notícies esbiaixades i/o manipulades; és una tècnica per degradar
i dimonitzar al que no pensa com ells. En saben. No diré que són tècniques
feixistes, però s’hi acosten.
Hi ha moltes persones que tan sols llegeixen els titulars
i si arriba al cas el primer paràgraf i amb aquesta informació, ja es creen una
opinió. O La sacrosanta idea peregrina, que el que diu la televisió va a missa.
La moguda
política que hi ha de desqualificacions, de peticions de dimissions, per part
d’alguns han batut rècords de casos de corrupció i tenen una llista flagrant de
persones imputades; és increïble. A vegades pens que ens volen prendre per
imbècils, que no tenim memòria ( jo la tinc ben fresca), i es permeten
vestir-se d’impol·lutes quan tenen prou ronya per gratar.
El sotrac del PPartit de Joserra Bauzá, que havia d’estar
“a las verdes y a las maduras” , maletes cap Senat a Madrid, a fi d’arribar a
la cadireta estimada. Diu que defensarà “lo nostro” fins ara ha defensat lo
seu.
A les nostres Illes Balears i Pitiüses, negociacions per
les Institucions. Per part de MÉS (Biel Barceló), aboguen per un govern d’esquerres
( 34 diputats) i Podem (Alberto Jarabo)que volen el Senat, , no volen l’hegemonia del PSIB. PSIB vol la Presidència per Francina Armengol .Situació
encallada. Segons vagin les negociacions a Palma, repercutirà a les altres. Encara les cartes estan sobre la taula. Es
podria formar un tripartit amb majoria absoluta d’esquerres. És una oportunitat
històrica. No sé, si realment el PSIB-PSOE, haurà escoltat les urnes i la veu
del Poble, si no és així, ho pagarà car a les properes eleccions generals.
Cal molt seny!
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada