Missatge al cel

Avui, 

i perquè demà,  

arribi d'hora,  

envio un missatge al cel, 

per felicitar a una persona estimada,

què partí massa prest.

Parlo del meu germà en Ximet,  

que em deixà,  

una gran absència, 

amb la seva partida. 

Cada any, 

li telefonava, 

i fèiem broma, sobre la diferència d'anys.

Era 19 mesos més jove. Sempre m'ho recordava.

Serà un missatge d'estimació i de record,  

que sorgirà del meu cor, 

per tot el què visqueren junts.

Volia que l'Univers,  

em permetés partir, 

abans que ell, 

per no viure el dolor, 

del seu darrer viatge;

la mort, no ho tingué en compte. 

Tal volta era una espècie d'egoisme.  Qui ho sap.

Ha calgut seguir caminant, la vida, 

malgrat que en esperit,  

és amb mi.

La malaltia esquiva, el va vèncer.

Ho visqué amb molta dignitat.

Sóc el darrer de la família primigènia. 

Inclòs dels familiars,  tant de mare com de pare.

He conegut i acompanyat la partida,  de molts d'ells.

He escrit abastament sobre ells, son arrels meves i sent, 

que sols es mor, quan ningú et recorda.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

13 de maig de 2023