diumenge, 7 de maig del 2023

El teu dia, mamà?

 Mamà,  avui no és el teu dia. 

Fou, el  dia,  que em parires, i tots els que continuares al meu costat, i jo al teu. 

Un 11 d'agost de 1952, devers les 18.15, 

al dormitori,  en un quart pis de Blanquerna, ens estrenarem,  ma mare i jo.

També foren altres dies el teu dia o el nostre dia. 

Dies que ens cuidares, em guarires,

m'agombolares si em feia mal, quan em vares transmetre els teus valors i 

m' omplires d'amor incondicional. 

Quan a la cuina, feies els ous amb tomàtiga,  que tant m'agradaven. 

Quan més d'una vegada em salvares la vida amb la teva intuïció. 

Quan venies al nostre dormitori del meu germà  Ximet i meu i dèiem junts: "Angel de la guarda/dulce companyia /no nos dejes solos/ni de noche ni de dia"

Després la besada al front de bona nit.

Mils records, han omplert molts dies de la meva vida.

El teu dia, durà anys, fins que partires al cel i encara dura. 

No pogueres fer de padrina del nostre fill.

Sempre m'ha dolgut. 

Mon pare, si feu de padrí,  i li feia sopetes d'avecrem, quan anava a dormir amb ell a ca seva.

El carrer d'Argenteria,  li era estret, quan ambdós partien cap a casa seva.

Els dies, imposats,sobretot, sinó els comprenc,  no els celebro. 

Els meus sentiments són molt més amplis, 

i respecto totalment,  a qui ho vulgui celebrar així.

Per ma mare ,  un sol dia és poc i ínfim,  sento.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de maig de 2023

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada