Delerós,
recerco paraules precises,
que omplin la buidor,
del què voldria escriure,
i amagat, escapol,
no sorgeix.
Delerós,
detinc la vida,
per congelar l'instant.
Delerós,
el cor batega al ritme de les caligrafies,
que marquen l'estructura d'un poema,
qui sap,
si nascut a les esferes celestes on no existeix l'absència.
Delerós...
-Per què no et capbuces dins la calma,
dins la pau,
que et donarà tot el què precises?
Tens una túnica preciosa,
feta de paraules i sentiments, em diu una veu llunyana.
Cubreix-te amb ella i la màgia, farà el miracle.
Delerós, es desfà el desfici, ressorgint,
un poema de les profunditats de l'ànima,
on es dilueix l'absència.
Josep Bonnín i Segura
Vilafranca de Bonany
14 de maig de 2023
*Regal d'aniversari a una persona que sempre estimaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada