dimarts, 28 de febrer del 2023

Imprevistos




Nevada impactant a Vilafranca de Bonany. 

Carrers i corrals plens de neu, amb la bellesa dels arbres vestits d'un mantell blanc.

Catifes de blanc esplendorós i taules guarnides d'un camí de taula.

Escrivia el text, mentre seguia nevant.

Ara han aturat , de caure els flocs.

A casa sense electricitat i Internet restaurat. 

Estona, molta, no escrivia a la llum de les espelmes. 

Punt màgic,  de recuperació d'ombres.

He acabat de llegir una novel·la, en tres dies. Impressionant. 

"Casus Belli" de Teresa Saborit.  La recomano de cor.

Si hi ha mancances,  cal imaginar noves activitats. 

Demà,  si avui vespre baixen les temperatures,  perilloses plaques de gel. 

Fa un fred de neu i mai tan ben dit.

Estalviar la bateria del mòbil...ara bé,  escriure és per mi un delit. 

Luminescència estranya de la neu, fa un efecte màgic. 

Calma,esperar el retorn de la llum elèctrica i gaudir d'aquests instants. 

Sols veurem carències,  si ens limitem a viure-les.

Cal portar la imaginació a un graó molt més alt.


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany (nevat)

27 de febrer de 2023

Cròniques d'un pingüí




Soc en Neuiti.

Els meus pares,  havent acabat el curs acadèmic amb notes brillants,  em proposaren un regal.

Un viatge. 

Vaig triar el pla de Mallorca. Estava una mica cansat de neu.

Varem arribar el dematí de dia 27 de febrer. 

Vaig mirar,  les previsions del temps. 

Esperava veure un solellet i enlloc d'això,  pluja i neu.

Vaig pensar: Quins exagerats...

L'horabaixa,  Vaig muntar el trineu, amb rodes i el meu amic en Fredorec, un cérvol amic de la infantesa,  em transportaria. 

Anàrem a Sóller,  no nevava, tot i que, que les muntanyes estaven ben nevades.

Després,  enfilarem cap a Vilafranca de Bonany,  on sabia que un poeta i la seva dona, hi vivíem. 

En Josep i na Rafela. 

El meu treball de finals de curs, havia estat una investigació exhaustiva sobre la seva obra poètica i el seu treball per la seva llengua,  que tant estima.

Férem el trajecte: Santa Maria, Santa Eugènia i ja ens va arreplegar una nevada forta. Acostumats estem.

Arribant a Sineu, encara nevava més. 

En Fredorec em va dir :

- Neuiti, no hauríem de tornar enrere? 

Vaig mirar el GPS, i li vaig contestar:

-Fredorec,  després del viatge tan llarg que em fet, i a deu quilòmetres del poble d'en Josep,  et sembla que no podem fer un esforç?

-Està be. Em va respondre i va seguir trotant. 

Arribarem a Vilafranca,  la nevada era espectacular. 

Trucarem a la porta de la casa d'en Josep i Rafela , que ja ens esperaven, li havia enviat un whasapp,  anteriorment. 

Un encant de casa, passarem cap el jardí,  

tot blanc. 

En el fons, esperava una cosa distinta de casa, ara bé, l'acollida fou entranyable. 

Li vaig entregar a Josep, el meu treball,  dedicat.

Ell ens va regalar,  el seu primer recull  de poemes, de moment,  no publicat: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum"

Soparem i tinguérem una conversa molt agradable.

El meu treball,  havia fet justícia. 

Ens vàrem oferir,  quedar a dormir.

Triarem el jardí nevat, faltaria més. 

Al dematí,  ens acomiadarem.

Rafela ens regalà, un penjant de ceràmica fet per ella, i en Josep ens regalà una ploma a cada un, amb el poema: "Salvem de l'asfalt l'origen del vol" 

Trobar neu al Pla de Mallorca, fou una sorpresa.

Conèixer a aquestes persones,  un regal dels déus. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

Darrer dia de febrer.

diumenge, 26 de febrer del 2023

Pronòstics


Temps gèlid .

Pluja assegurada. 

Neu a cotes baixes i

tramuntana feresta 

fins a 45 kilòmetres/hora.

Temperatures negatives. 

Andenada d'hivern, 

al que no estem avesats. 

Foganyes i estufes 

en plena marxa. 

A segons quines cases, renaixement de goteres oblidades. 

Avui, torrada amb el nostre net Hugo,  

i demà,  poca activitat a l'exterior,  si plou. 

Passeigs pels boscos,  descartats. 

Amb el que hi hagi,  férem.

Sempre acceptació plena (rendició)

enfront del que no està en la nostra mà, modificar. 

Bons somnis!


Magnífica fotografia del meu amic Josep Valls Ribas.  Agraït. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

26 de febrer de 2023

dissabte, 25 de febrer del 2023

Recapitulació reflectiva


M'ha passat el temps sense voler.

Ell té potestat pròpia,  tot i que, cada dia soc capaç de crear.

No em lamento mai , 

i tinc per bandera, la gratitud,  onejant. 

Mai dic: "No puc", "No en sé "; intento, i

amb les meves forces -permisiu que soc amb mi- arribo fins a on és possible. 

Llavors, em valoro i la meva autoestima és troba al cucurucull,  

de la meva escala de valors. 

Sé i sent, que tot és energia i les paraules i les actituds també. 

Que elles poden transformar el món i amb aquesta esperança,  sempre començo el dia.

Aprenc diàriament,  de persones "mortes", que deixaren la seva empremta i llegat; i com no, de persones vives,  amb les que m'intercomunic.

Si deixo un llegat,  perquè arribi on hagi d'arribar, i fa el miracle,  que transformi la visió,  la perspectiva d'una sola persona,  

la meva vida creativa,  amb les experiències i vivències,  haurà tingut un sentit. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

24 de febrer de 2023

divendres, 24 de febrer del 2023

Dubtes

Sí sàpigues escriure,  

el llenguatge del silenci; tal volta,  

-i no ho sé cert a hores d'ara-

seria savi. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

25 de febrer de 2023

dijous, 23 de febrer del 2023

Tasques domèstiques

Ara, 

que els dies són llargs de llum i càlids; ben igual,  que si fos un homenatge, 

a la primavera,  

que ja s'acosta; 

hem pres mesures per netejar el jardí. 

Podar els arbres que pertocava, 

les parres que ja anàvem endarrerits, la gespa...

Alguns hauran d'esperar l'estiu.

Deixar-ho el màxim de polid,  sempre

que les nostres forces,  ens ho permetin. 

No tenim espai per cremar (tot i que no ens agrada gaire)

i els sacs de poda,  brancam i fulles, 

esperen,dins la bugaderia,  

el dia de la recollida selectiva. 

Cansats, i encara ens queda feina; alegres perquè ho teníem descuidat, per manca d'energia,  i ara està molt més maco.

Poda i igualar la gespa,  ha estat bona tasca. 

Orgullosos d'ella.

Ja no som pipiolins, tot i quan ens hi posem, fem un bon equip. 

Divendres,  dia de descans. 

La maduresa,  t'ajuda, a saber mesurar esforços. 

Certa disciplina,  indispensable,  tot I que som bastant anarquics. 

Un poc cada dia, sense afluixar,  ni amb excuses de mal pagador,  per escapolir-se. 

Cansats i alegres, el llitet ens espera. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

23 de febrer de 2023

dimecres, 22 de febrer del 2023

Dimecres de cendra




Quaranta i sis dies abans de Pasqua,  finalitzant el trull carnavalenc. 

Costum fixada el sègle IV .

Inici de la Quaresma. 

Commemoració dels quaranta dies de Jesús al desert.

El dimoni,  el temptava: bones menjues li oferia i també que es sotmetés a ell.

Jesús el rebutja i fa el seu camí. 

No soc massa de liturgies. 

I el que escric, és per records comptats. 

D'infant, m'hi portaven.

Mai em vaig sentir ni segur ni protegit dins una església.  

La paüra de la foscor, les flames del ciris i l'olor,  la seva altura, 

m'intranquilitzava.

Les cendres eren el resultat de la incineració dels rams del diumenge de Rams de l'any anterior. 

"Pulvis eris et in pulverem reverteris " deia el capellà,  mentre et feia la creu al front. 

Poca, millor dit, gens de gràcia em feia; a més no entenia res.

A casa, era costum menjar peix en divendres,  no sols per Quarema,  sinó tot l'any.

Record les bules,  per contarelles de mon pare, que si pagaves a l'església,  podies menjar carn. 

No eren gaire barates.

No tothom es podia permetre el dispendi. 

Sempre hi ha hagut "categories " 

No he anat a posar-me cendra i considero,  que malgrat haver estudiat el perquè més pragmàtic de la Quaresma. Em quadra més,  els quaranta dies de dejuni i abstinència (de tot i quasi tot, i podeu pensar amb el que s'anomenaven "relacions carnals")

A més,  quaranta dies sense menjar carn,  feien que el fruit de les matances duressin el que pertocava.

La saviesa popular, és directa i enfloca: "Ningú queda per llavor" .

Respectant a tothom,  jo no precís  recordatoris, ho tinc ben present. 


Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

22 de febrer de 2023