Aigua

 Poemes de febrer 

Aigua 

Sempre, m'ha enamorat l'aigua enmig de la natura.

La que puc contemplar,  

la subterrània té uns secrets amagats. 

Des del bram estruendós de les petites cascades, com la mansa, o embravida dels torrentons,  que arrosseguen i poleixen còdols.

H2O, la fórmula química, prou coneguda.

Quan estudiava,  eren els tres estats de la matèria: líquid,  sòlid i gasós. 

Sense ella, no podríem viure, el nostre organisme és  70% líquid.

Múltiples processos químics, no és podríen fer.

Sense ella, res creix ni s'alimenta.

Una deshidratació porta, sinó es controlada, inevitablement a la mort. 

Fa anys, una senyora ens exposa la seva teoria: "L'aigua,  sempre és la mateixa: Arriba, s'evapora,  va als niguls i torna" 

Per reflexionar,  sent que no anava desencaminada.

Mils escrits, poemes,metàfores,  s'han generat amb ella. 

També,  és font de goteres insospitades. 

La saviesa popular ens ha deixat: 

"No és aigua neta" "Aigua passada, no mou molí " "Sempre plou, sobre banyat " 

Podem agrair tot el que ens aporta i regala; tot i que

és sinònim de vida, també ho pot ser, de mort i destrucció. 

Josep Bonnín i  Segura 

Vilafranca de Bonany 

8 de febrer de 2023

* La fantàstica fotografia que l'acompanya és del meu amic Josep Valls Ribas.

Rellotges i temps viscut

 Rellotges i temps viscut.

Mai els nostres rellotges,

 marcaran la mateixa hora. 

Cadascú, gestiona el seu temps, 

com sap i pot.Rellotges i temps viscut.

Mai els nostres rellotges,

 marcaran la mateixa hora. 

Cadascú, gestiona el seu temps, 

com sap i pot.

Podria escriure sobre l'eternitat, que anula tots els temps coneguts o per conèixer. 

La meva relació amb l'infinit és bona, i no penso forsar-la. 

Sé i en soc, conscient, que en algun instant,  

em convertiré,  

amb la guspira d'un record, i no em fa por.

Tampoc, malgrat, així sigui, (un amen) , el que bonament faig, 

no és per deixar empremtes. 

La humilitat és una bona companya de camí.  

La vida m'ha passat de presa, o al ritme que li pertocava. Qui ho sap...

Soc plenament conscient,  

de gaudir cada segon , 

que la vida em regala. 

No renuncio a cap instant viscut,  

del contrari,  

no seria qui soc ara. 

No sé, si això sé li pot anomenar maduresa.

Quan em transformi en eter,

la meva ànima, alliberada del meu cos, 

volarà per espais interestelars.

A vegades, tinc una certa anyorança, per retornar al regne de l'esperit. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 de febrer de 2023

* La fotografia és del meu amic Josep Va

lls i Ribas. Gràcies.

Podria escriure sobre l'eternitat,  que anula  tots els temps coneguts o per conèixer. 

La meva relació amb l'infinit és bona, i no penso forsar-la. 

Sé i en soc, conscient,  que en algun instant,  

em convertiré,  

amb la guspira d'un record, i no 

em fa por.

Tampoc, malgrat,  així sigui, (un amen) , el que bonament faig, 

no és per deixar empremtes. 

La humilitat és una bona companya de camí.  

La vida m'ha passat de presa,  o al ritme que li pertocava.  Qui ho sap...

Soc plenament conscient,  

de gaudir cada segon , 

que la vida em regala. 

No renuncio a cap instant viscut,  

del contrari,  

no seria qui soc ara. 

No sé,  si això sé li pot anomenar maduresa.

Quan em transformi en eter,

la meva ànima, alliberada del meu cos, 

volarà per espais interestelars.

A vegades,  tinc una certa anyorança,  per retornar al regne de l'esperit. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 de febrer de 2023

* La fotografia és del meu amic Josep Valls i Ribas.  Gràcies.

Elegància

 

Diu una frase ben nostrada que : "De porcs i de senyors,  si ve de casta" 

I n'hi afegiré una altra: " No regalis margalides als porcs..." 

L'elegància de dir o escriure,  sense faltar el respecte a ningú,  deu néixer,  d'unes aptituds personals molt treballades i curoses. 

Molts filòsofs i pensadors,  en diverses èpoques,  han denotat l'insult com d'una baixesa moral,  de qui, no disposa de més "arguments" en el seu discurs, molt semblant al fet de la calúmnia. 

En canvi, considero,  que la ironia i el sarcasme, neixen d'una intel·ligència especial, i no tothom disposa de la capacitat d'entendre'ls. 

A vegades, desconeixes,  els caires que agafaran els teus escrits o poemes. 

Aquest sembla, com una espècie de reflexió,  feta en veu baixa o alta. 

Ni jo ho podria afirmar,

 fins  rellegir-lo. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de febrer de 2023

Misteriosa ànima

 Poemes de febrer 

Misteriosa ànima

Escorça livida de l'ànima,

quins secrets guareixes,

perquè mai siguin profanats?

Aquesta cal·ligrafia xifrada, que desvela,  

sentiments difusos 

en un temporal d'emocions,

crea una calitja sinuosa.

Serem prou valents,  

per adintrar‐nos, 

aquell en espai ignot? 

Reservarem les forces  internes, per accedir,  a un laberint, 

del que desconeixem 

la sortida? 

S'hi poden amagar 

tant verins com elixirs, 

dins d'un gresol alquimic a on es gesten.

Retronadors o sibilins  sons,  

poden retrucar tambors de guerra , 

o mansetud melòdica de pau.

Ànima, 

eterna desconeguda,  

que et mostres per unes íntimes retxilleres, 

deixant que els teus raigs , 

ens ajudin a descobrir 

el millor i el pitjor 

de cada un, des de la lucidesa a la follesa. 

En tu, quan arribi el moment,  

percebre la meva  divinitat. 

Congrio per mi aquesta esperança. 

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

5 de febrer de 2023

La fotografia magnífica, és del meu amic Josep Valls Ribas. Gràcies. 

La bellesa que fa vibrar  l'ànima.

Preferències

M'alluny de la ignorància perversa,  com d'una víbora, 

que em vulgues clavar els ullals, 

i enmetzinar els meus sentiments.

Veig tanta estulticia , que em fa pànic. 

Escric per millorar-me a mi mateix,  

i sí és factible,  

fer més benèvol i harmoniós,  

el món que m'ha tocat de viure. 

Ara, ja no em desesperen aque

stes percepcions.

Aprofit la meva energia vital, 

per albirar nous espais,

on poder volar lliurement. 

Sense llastres,  sense servituds, alçant, dia a dia,

un clam per la meva dignitat,

perquè ningú me la trepitgi. 

Retorn a llegir molt. 

L'Univers, em porta el que precís. 

En el camí de vida, he après a escoltar-lo i percebre el que em regala.

Si del cor,  sorgeixen les meves paraules,  quasi segur, 

faran mella,  al qui les llegeixi. 

Harmonia està inspirada,  

Sant Blai,  la deu haver beneïda.

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

3 febrer de 2023

Candelera: Festa de la Llum

Candelera: Festa de la Llum.

Solsticis que revelen uns secrets amagats.

Rossasses de la Seu: Ponent i Llevant, sobreposades,

mostren amatents, el prodigi del vuit. 

Ajagut, símbol del infinit i també, nombre de Jesucrist. 

Jocs cabalistics de geometria sagrada,

que porten un clar missatge:

"La llum, augura, 

la derrota de la foscor.

La llum,  que reneixerà,  

enmig,  d'una primavera majestuosa: alè de vida" 

Desprès de l'hivern,

la natura i la Terra adormides,

recuperant forces, 

practicant la introspecció, 

prometen la primavera.

Una esperança.

 Els arbres floriran i ens regalaran els fruits.

Els ametllers de flors fràgils, 

ompliran de flaires la nostra Mallorca.

Sempre l'esperança en la Llum, 

que sempre vencerà.

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

 2 de febrer de 2023

* La magnífica fotografia,  és del meu amic, Josep Valls Ribas, a qui li agraeix.

Sempre l'esperança en la Llum, 

que sempre vencerà.

Josep Bonnín I Segura 

Vilafranca de Bonany 

 2 de febrer de 2023

* La magnífica fotografia,  és del meu amic, Josep Valls Ribas, a qui li agraeix.

Somni d'una mirada

Embadalit,  

contemplo els teus ulls,

amarats de melangia,

que em transporten,

 insolents,  

a una mar calma, 

lliure d'embats i temporals. 

Voldria fugir

cap a les seves profunditats 

abismals

i desxifrar els secrets maragda.

I no em deixes!

Deus tenir preservat , 

aquest jardí aquos,

per altres ulls? 

Somnolent,

desperto

d'un agradable somni.

Intentaré, 

que es repeteixi, 

abans que la nit i la fosca,

em portin a un insomni,  

a una vetlla adolorida.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

1 de febrer de 2023

* La fotografia és del meu amic Josep Valls Ribas.  Gràcies.