El caloret del mal educat Mariano Rajoy i dos titellaires a presó

El caloret s’ha estès dins la cúpula del PP, ja que Rita Barberà ex alcaldessa de València, ha deixat clar i ells s’ho han ensumat, que si la deixaven caure, cantaria una opera on arrastraria a en Rajoy i més gent; l’han blindada, assegurant-la dins la diputació permanent del Senat, mantenint l’aforament en cas que hi hagués noves eleccions.

Rajoy i el seu corifeu tenen  una mar brava dins del partit i es dediquen mentre, entre d’altres menesters, a caçar mosques a canonades; a part de la manipulació extensiva de la informació a veure si es poden carregar a “Podemos” que sembla que els fa més por que una tronada. Pobrets o malintencionats, fan més trencadissa que un elefant dins d’una brocanteria.

Que no tenen dibuix es fa més que palès.

Que la corrupció embolcalla el partit i que té un xinxer de fronts i causes obertes, més que clar.

Que intenten salvar el cul i  les cadires; més que evident.

Que fan el ridícul a tot el món mundial, si i que el seu cap En Rajoy  és un mal educat,  que va passar de saludar a Pedro Sánchez cap del PSOE, a la darrera reunió, també. .

Dos titellaires a presó per una obra de teresetes satírica “La bruja y don Cristobal” en aparició d’una pancarta amb la llegenda: “”Gora Alka-ETA”. Presó preventiva  per enaltiment del terrorisme. Absurd.

El jutge que ha dictat el cèlebre auto, ex policia franquista i ara magistrat expert amb la “llibertat d’expressió” per més senyes Ismael Moreno sembla que els seus fonaments per dictar-lo no s’aguanten en absolut. A més amb un passat prou fosc. I una querella per presumpta prevaricació presentada pel partit Contrapoder.

Cal una reflexió. Si al jutge Elpido Silva fou inhabilitat a 17 mesos quan va declarar presó preventiva sense fiança a Miguel Blesa, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid, considerà que l’auto s’havia fonamentat amb “motivacions insòlites”. No se li hauria d’aplicar la mateixa mesura, i aplicar-li l’article 447 que inclouré a continuació:

“ Article 447: "El jutge o el magistrat que per imprudència greu o ignorància inexcusable dictés sentència o resolució manifestament injusta incorre en la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de dos a sis anys."

Realment amb quins motius prenia la decisió de la presó preventiva, que per aplicar-la té una sèrie de condicionants que han de complir la persona o persones que se’ls hi aplica? Eren tan perillosos els dos titellaires, podien fugir, podien destruir proves?

He lluitat tota la meva vida a favor de la llibertat d’expressió que ens era vetada durant la dictadura franquista i també en gran part de la “democràcia” ja que la repressió a segons quines ideologies polítiques era més que palesa, tant durant l’època Suarez, com la de Felipe Gonzalez, (Llei Corcuera de la patada en la puerta)  i d’Aznar i en Rajoy , concloent  amb la “llei mordassa” d’en Jorge Fernandez Diaz.

Sinó hi ha la llibertat d’expressió garantida, no hi ha democràcia  i que consti que és un dret fonamental dels ciutadans que garanteix la Constitució de 1978, de la que tant se n’omplen la boca quan els interessa i se la poden passar per l’entrefolre quan els hi plau, ben igual que modificar-la quan els hi ha donat la gana amb un pacte bicèfals dels dos partits majoritaris.

Encara estic estorat de la decisió presa pel jutge Ismael Moreno i aquest empresonament ha recorregut les xarxes amb comentaris i crec que el món mundial, ha vist el ridícul que s’ha fet. Just ha faltat que  n’Alberto Rivera de Ciudadanos, justifiqui aquest empresonament, per fer els dos rals pel duro.

Vaig gaudir el passat dimarts dia nou, de veure un documental per TV3, de màxima qualitat sobre el President del Barça Josep Sunyol  que fou afusellat pels feixistes durant 1936, sense judici previ   i veure la trajectòria política d’aquesta persona. Al mateix temps la claredat dels seus posicionaments. Per a mi que actualment és més que un exemple, tot i que en el seu temps fou amagada la seva història. No es podia treure a la llum per por. Ara s’ha recuperat. És necessari que persones que lluitaren de diverses maneres contra el feixisme i que han estat oblidades, es recuperi la seva història, perquè altres generacions puguin entendre moltes coses que succeïren.

Per dignitat, que no hi hagi oblit.

Josep Bonnín

Aforats, refugiats i una Unió Europea insolidària

És l’aforament una legislació pels polítics que els permet una manera distinta d’encarar la justícia a la qual els altres ciutadans no hi podem accedir?

És igual la justícia per a tots, o l’aforament té un cert regust d’impunitat?

Perquè a França tan sols hi ha vint i un  aforats, l’equip de govern i el president de la república; a Alemanya no en tenen cap i a l’estat espanyol són deu mil?

Podria ésser la resposta, en previsió de tots els grans casos de corrupció que s’han destapat fins ara? A qualsevol altre país on tota la cúpula del PP de València està (investigada/imputada) l’ex alcaldessa de València Rita Baberà,  ja se li hagués retirat l’aforament com a senadora. Encara no ha passat.

Per què aquests privilegis judicials? Rècord dins d’Europa. Alemanya, Regne Unit, EUA, els polítics i càrrecs públics no tenen aquestes “consideracions” i són jutjats pels mateixos tribunals que jutjarien a qualsevol altre ciutadà.

És curiós que a Portugal i a Itàlia tan sols el President de la república tingui la consideració d’aforat.

Caldria i quan abans i per consideració democràtica, que la legislació en referència als aforaments fos modificada en profunditat, i això ens demostraria que realment estem dins una democràcia judicial.

Un exemple clar de la motivació política respecte a l’aforament, fou quan el PP es queda tot sol en aprovar per aforament d’urgència al Rei Juan Carlos. La reina Sofia, la reina Letizia i la princesa d’Astúries durant l’època Ruiz Gallardon. En aquella votació el PSOE es va abstindré (?) Rondava l’any 2014.

Respecte al tema dels indults, manejant els fils polítics, m’estim més no escriure res, perquè la salut mental és molt important.

Ara bé, si tenim uns polítics que solen tenir, segons quins lapsus mentis, com el cas d’Ana Pastor que digué, transcric i tradueix: “ És incompatible estar en política i ésser honrat”

O l’astracanada d’Andrea Levy, Vicesecretaria d’estudis i programes del PP: “Rajoy i el seu govern no tenen cap ombra de corrupció”. Amb tot el bon sentit de la paraula que empraré, estem rodejats d’autistes polítics que viuen en el  “món de yuppie” i es creuen la pel·lícula de la que han fet el guió, a imatge i conveniència.

Com no vull que aquest tema m’ocupi massa espai, pas a l’altre que és de vergonya.

Les guerres programades per diversos interessos colonialistes del segle XXI (imperialisme exprés) són les que provoquen l’allau de refugiats que s’arrisquen la vida d’ells i les seves famílies intentant fugir del infern, que altres han creat pels seus interessos.

La història jutjarà als governants de l’Unió Europea, d’EUA, i els fidels servents d’ells en els països on es desenvolupen les guerres interessades i orquestrades. Ara està en primera línia la guerra de Síria.

Ja hi ha països que confisquen els béns als refugiats i tan sols els permeten arribar amb una trista quantitat de doblers. Els altres queden a l’abast del Govern per les despeses que causaran, com Dinamarca i altres s’estan sumant a la iniciativa; aquesta pràctica fou també practicada per Hitler però d’una altra manera.

S’està arribant a un sense sentit, absurd. Els pobles (sempre el poble salva al poble) estan donant suport als refugiats. Cossos de bombers i voluntaris també, que en segons quins països, es pretén criminalitzar aquesta pràctica de suport ( els hi fan nosa i no volen massa ulls a sobre)

Em sent empegueït de pertànyer a una Unió Europea, que té les mans sollades de sang des de fa molta estona i si pogués em donaria de baixa immediatament. No són els meus representants els qui són capaços de manejar unes polítiques que rosen dins l’assassinat. No ho són en absolut.

Crec, com he parlat amb la meva dona, que una gran tasca seria una macro manifestació mundial perquè s’aturi d’una vegada no tan sols la guerra de Síria sinó totes les altres.

L’índex d’alienació i baixa empatia amb el germà, és aberrant. Tot i que encara hi ha casos admirables.

L’armament, els exercits i els negocis que generen; més el control dels recursos d’aquests països, faran que els governants triats, traeixin al Poble per 30 monedes de plata. I en absolut perdre els seus privilegis.

Tots els morts (assassinats per desídia) del mediterrani, són completament nostres i un dia la història ens ho reclamarà i el karma col·lectiu serà de pinyol vermell. 

No tenim perdó de déu.

Josep Bonnín

Cas Noós, País Valencià i la corrupció que brolla

Hom quan recerca notícies interessants  a vegades sembla que hagi perdut la capacitat d’espantar-me, inclusiu d’estorar-me.

L’Audiència Provincial de Palma, li nega el dret de “la doctrina Botín” a la infanta Cristina pel cas Noós i que s’haurà d’asseure a la banqueta  dels acusats durant tot el judici; em dóna a percebre que podria ésser que tots fóssim iguals davant la justícia; tot i que no vull pecar d’ingenu.

Els casos de corrupció que afloren dia si dia també, com ha estat la macrobatuda  en el País Valencià on estan essent “investigats” prop de 50 membres del PP, entre regidors i assessors, per corrupció, i com sempre es repeteix el perquè: Adjudicacions irregulars a canvi de comissions il·legals.

Ha arribat de tal manera el temporal, que el PP Nacional, ha decidit dissoldre el PP de la ciutat de València i posar al capdavant una gestora.

Rita Barberà, ex alcadesa es troba ben prop de la corda fluixa i més li val que en Rajoy, no tregui la seva veu per ella o hi posi la mà al foc; perquè ha resultat ésser un malastruc rematat. Va donar suport a Rato, a Barcenas, a Jaume Matas; alabant la seva política a les Illes Balears; a  Francisco Camps i a Rus, li declarà el seu amor: “Alfonso, t’estimo, cony ; els teus èxits són els meus èxits” i tots estan imputats i algun ha trepitjat la presó.

Qualsevol diria que: “Déu els cria...” En manquen molt més a la fotografia. A País Valencià, prop 24 arrestats en l’operació “Taula”.

Si burines per la informació de casos de corrupció, i esbrines que des de novembre de 2014 és de mil nou-cents imputats ( ara investigats) i poc més de cent setanta condemnats en cent trenta causes. Et demanes si s’han corromput després d’anys a la política o si ja eren corruptes de mena.

Resulta que els dos grans partits que han portat el bipartidisme durant tants d’anys, baten rècords. Mentre el PP en té cinquanta quatre, el PSOE, encapsala la llista amb seixanta quatre causes.

I com cercant i recercant, he trobat la comptabilització dels casos per comunitats autònomes resulta que Melilla, ocupa el primer lloc, el segon les Illes Balears i el tercer el País Valencià. O sigui que pens que s’hauran de reforçar d’alguna manera els jutjats, perquè sinó no donaran abastament.

Hi ha una situació que no he arribat a comprendre mai i tampoc a donar-li una explicació plausible. Resulta que la corrupció i els respectius casos més sonats, no els hi passa factura a les eleccions.

Ara sant tomem-hi. El jutge Castro torna seure a Jaume Matas a la banqueta dels acusats pel Palma-Arena.  A vegades pens que se’ls hi haurien de muntar habitacions especials, això si pagant el lloguer com és clar, tot per evitar desplaçaments a aquests personatges que fan més vida als jutjats que a defora. Ecologia pura.

Ara el que em costa de creure i aquesta vegada si que m’estora és que s’imputi o s’investigui a tot un partit polític, com ha passat pel cas del finançament del PP i el tema dels doblers negres i comptabilitats fosques. També a dir que els casos de corrupció de cada vegada apunten més amunt com ara la imputació de la mà dreta de Soraya Saéz de Santa Maria pel cas Acuamed. Segurament la pobreta no en sabia res i se n’ha assabentat per la premsa. I ara, perquè heu d’ésser tan mal pensats.

Quan veus tots aquests casos, també et demanes amb quins principis han estat educats aquests personatges. Quins valors tenen realment o tot és façana i si va bé mentre no els enxampin segueixen faent.

Són responsables directes de tot el que passa als ciutadans i ciutadanes de peu de carrer. Així com s’està en relació a l’atur, la sanitat, l’habitatge, l’educació. Vos podeu imaginar la quantitat de llocs de treball que es podrien haver creat, amb tots els doblers públics que s’han ventilat per la corrupció? Quins serveis públics es podrien tenir? Quin nivell social tindríem a l’estat espanyol?

Jo crec que tenen una manca d’empatia cap als altres i al mateix temps que en algun moment es creuen tocats pel dit de Déu i que els altres som de segona, tercera o quarta categoria. Inclusiu que es trobaran dins la impunitat sempre. Segurament hi ha alguna definició psiquiàtrica d’aquesta manera de fer. Jo la desconeix.

I mentre, segur d’aquí no res se’ns destaparà un altre cas i mentre a viure. “Que no pasa nada”

Josep Bonnín

Llei de memòria històrica, reconeixements, i esperpents

En primer lloc, vull felicitar a l’actual equip de govern, per la seva coherència i compliment de la llei de Memòria Històrica retirant la simbologia franquista  que es trobava en el monument dels caiguts  de la Plaça d’Espanya de Sóller.

Sembla que algú afí a aquesta ideologia, s’ha fet amb una part de l’aguilot, ja que es tractava d’un “escombro” . El batlle Jaume Servera, ha tancat la polèmica i el rebombori de manera intel·ligent.

El segon gest per felicitar també l’equip és el tobogan aquàtic que es trobava al port i així com llevar els símbols feixistes ha estat un fet ètic, aquest ha estat un fet estètic, ja que feia mal als ulls.

Com també, he de felicitar i donar l’enhorabona a l’escultor Lluís Castaldo que formarà part de la galeria de fills il·lustres de Sóller. Per a mi, que s’ho té ben merescut.

He volgut començar l’article amb molta positivitat, ja que d’accions esperpèntiques, que a continuació en descriuré unes quantes, que provoquen vergonya aliena.

A l’anterior article escrivia sobre l’episodi de les rastes i el comentari de “Villapiojos”. Ha acabat reconeixent que era inadequat i inapropiat. Primer amollen la barrabassada i quan se n’han adonat, apa, a demanar disculpes i penedir-se’n. Tenen la llengua més llarga que les idees.

L’altre, que no em digueu que no és per llogar cadiretes, que un programa de radio Flaixbac, que és diu “El mati i la mare que el va parir”  se li coli a en Rajoy botant-se tots els seus filtres i un imitador d’en Carles Puigdemont li proposi tenir una entrevista i que en Rajoy piqui com un babau. Al manco, ens hem assabentat que no té l’agenda massa plena i si el podria rebre. Quan es descobreixen, en Rajoy no se li ocorre més que dir : “Esto no es serio”. Lo que no és seriós és que a un president de govern se’l dugui a fer el ridícul d’aquesta manera.

Respecte del Govern de la Nació i en Rajoy, ben igual com amb na “Villapiojos”, quan obrin la boca, el personal adjunt surt a corre-cuita a cercar paper higiènic. Una manera subtil i no escatològica de dir que quan xerren la cag...

Aquesta setmana, va una mica calenta, sembla que l’Ajuntament de Barcelona li lleva la medalla d’or a la infanta Cristina i no podrà emprar els honors concedits en actes públics i demés.

Seguint la troca, sembla que Soraya de Sáenz de Santamaria, li dimiteix de manera “voluntària” el sotssecretari de presidència i la seva mà dreta Federico Ramos pel cas Aquamed. Per frau en la contractació pública.

Per completar la quadratura del cercle, resulta que el Partit Popular serà el primer partit de la història de l’estat espanyol, “imputat”, ara hi ha l’eufemisme d’investigat, per la destrucció dels discos durs dels ordinadors de Luís Barcenas.

Qualsevol diria que a en Rajoy li està començant a arribar l’aigua al coll. I ara està entrevies un possible pacte Pedro Sanchez (PSOE) i Pablo Iglesias (Podemos) el primer de president del Govern Espanyol i el segon de Vicepresident. Tinc la sensació que al circ d’en Rajoy li estan creixent els nanets.

Quan vas recercant per la xarxa, et trobes notícies: bones, que et donen un bri d’esperança. Esperpèntiques, i surrealistes.

Esperpèntica, és que Jimenez Losantos  “periodista” amenaci a membres de Podemos: Errejón, Bescansa, en que si portàs una escopeta no tindria cap mania en disparar-los i que no hagi passat res encara. On deu estar la fiscalia?

 Esperpèntic i surrealista ha estat el vídeo que va oferir Antena 3 d’Anna Gabriel de la CUP, en un viatge a Veneçuela, on a més d’ella es reunien més de dues-centes persones més en un fòrum.  Sembla, es diu que unes cintes de les càmeres de seguretat de l’aeroport s’han filtrat i que s’han emprat un material policial de seguiment de segons quins activistes independentistes com és Anna Gabriel. Molt fort. On estem, en una democràcia encoberta o en una dictadura on es veu plenament el llautó dels que haurien de vetllar per la nostra llibertat i els nostres drets i fan tot el contrari?

L’eix del mal: CUP, Podemos, Eta i Maduro. Bona llenegada i ridícul fan els canals de comunicació adeptes al règim.

Segon un dret fonamental de la Constitució tenim dret a una informació veraç. I un bè negre amb potes roses!

Tancant la paradeta.

Josep Bonnín

Rastes, polls i un nadó al Congrés de Diputats

                                                       Rajoy es va il·luminar al veure les rastes

Ja no sé si és pel fet de ferma vell que em porta a no suportar massa bé les beneitures i trabucades de segons qui i a més si són elements polítics.

Europa està patint una crisi de refugiats, que han provocat les diferents guerres a països d’Orient mitjà. No és que sigui la única però la situació que viu Síria és de vergonya si els mandataris del món que l’han provocada, en tinguessin.

La pobresa arreu s’ha estès, l’atur a l’estat espanyol  amb prop de cinc milions de persones, ( molts d'ells sense prestació) i s’han multiplicat els treballs amb sous precaris i condicions de semi esclavatge. Avui existeixen pobres que treballen i els sous no els basten per a garantir unes condicions bàsiques i dignes de vida. Els resultats de les polítiques neoliberals estan al carrer.

 Les borses de pobresa i escampades, i els rics de cada dia més rics. A l’estat espanyol , prop del 27% dels ciutadans estan vora el llindar de la pobresa. Mentre la llonja del peix en el Congrés de Diputats i els pactes dels qui haurien d’estar treballant per evitar aquestes autèntiques bestiasses.

 Les guerres brutals que el colonialisme del segle XXI mantén pels seus interessos. Atemptats arreu dels grups que financen les màximes potències econòmiques del món que estan en mans d’assassins i psicòpates. Algun a més té el Premi Nobel de la Pau.

Amb tot el que he descrit que és aberrant, la llumenera  Celia Villalobos, vicepresidenta primera del Congrés, és capaç de fitxar-se amb les rates del diputat canari Alberto Rodríguez, líder de Podem de Santa Cruz i amollar aquesta perla : "Mentre les portin netes per no passar-me els polls, em sembla perfecte que portin rastes"

Iñigo Erejón li ha contestat i estic plenament d’acord amb la resposta: “El que és un llast per la higiene d’un grup, és la corrupció”

Un es demana com pot parlar de netedat una persona que conforma part d’un partit que té casos de corrupció a Balquena i les sospites dels negocis de l’home de Celia Villalobos, Pedro Ariola; que presumptament no són gaire netes i difícil d’explicar els beneficis que generen les tres empreses que mou a saber. Se’ls qualifica el guru d’Aznar i de Rajoy, i és politòleg, que ha intervingut i ha dissenyat diverses campanyes electorals i ara mateix, segons les declaracions de Barcenas al jutge Pablo Ruz, també va cobrar en negre del PP per diversos treballs. “Manos limpias” altre cas de netedat, demana al jutge Ruz, que l’imputi per haver cobrat prop de tres milions d’euros en doblers negres.

Per parlar de netedat, convé mirar per casa i esser  més prudent a l’hora d’amollar segons quines burrades. Ja que no és per aquestes coses que Celia Villalobos cobra el seu sou dels doblers públics.  

 O que se li doni la importància mediàtica i posar el crit al cel, perquè la diputada Carolina Bescansa  porti el seu fill  al Congrés i li doni de mamar, per reivindicar i fer visible la problemàtica de les mares i que puguin criar els fills com vulguin.

Hi ha molta, massa gent trabucada que porta orelleres (clucales) d’ase i amollen la burrada, sense que els passi pels cervellet, el que van a amollar. Són incontinents verbals, que normalment llavors han d’intentar explicar o inclusiu demanar disculpes del seu “discurs” tan “intel·ligent”

Realment crec que les prioritats ciutadanes tenen un vessant molt diferent dels que molts polítics i governants els hi donen. Un cop comptats els vots,’ i ocupat el poder ,  el que discuteixen a la llotja són  les cadires.

 La veritat, és que cada dia ,  veig més baixesa moral, ètica, més incultura i més ignorància. I el que em rebenta és que són persones triades per fer una tasca de la que dubt que estiguin  preparades per fer-la.

Tornar escriure sobre la corrupció arreu estesa i que dia si dia també esclata un nou cas; em fa molta mandra. Cal una bugada en profunditat de molts polítics i estaments polítics. Crear unes legislacions, perquè segons quins privilegis que tenen molts polítics desapareguin, perquè són insultants en un estat on el salari mínim interprofessional l’ha situat  en sis-cents cinquanta cinc euros.

Voldria que la consciència política ciutadana, cresqués una mica més. A vegades em trob bastant pessimista per no dir realista i punt. L’alienació està tan  estesa. Que fa por.

Josep Bonnín

Catalunya: Camí cap a la independència

He posat aquesta fotografia de n'Anna Gabriel, per tot el que ha sofert de manera ignominiosa, insults de tota casta, personals, masclistes i altres de feixistes; durant tot el temps de les negociacions fins arribar al pacte. 
També vull fer exprès que a una de les primeres persones que Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya, va anar a saludar, fou a ella.

Fa no res vaig escriure que Mas era  un encantador de serps, i amb la seva compareixença de dissabte dia 9  M’ho refermà. Mas en sap de reconduir situacions per treure-hi el màxim de rèdit cap a  ell.

 Com la CUP no afluixava en la seva investidura i la família convergent, dins Junts pel Si,   li permeteren posar les condicions per fer l’acrobàcia política, posant-se al costat, sense abandonar la política. Dedicar-se a la renovació de CDC. Que estaria pel que el necessitas el nou govern català.; tot i que deixà la porta oberta per la seva propera presentació com a presidenciable en unes futures eleccions.

Molta pressa en les reunions del 7 i del 8 de gener, perquè els terminis vencien. Un dissabte d’infart.

Divendres dia 8 de gener passat, es perfila l’esborrany d’acord de Junts pel Si i la CUP, quan en Josep Rull ( negociador de CDC) anuncià que Mas faria un pas al costat i que les condicions que posa eren les següents i que marcarien l’esborrany d’acord: Mas, exclusivament ell, proposaria el nom del futur president a investir i les condicions a la CUP per mantenir una estabilitat de tota la legislatura a més fer una crítica dels errors comesos com si  ell i  Junts Pel Si  no n’haguessin comès cas.

Percep que les pressions de la família convergent li donava la possibilitat d‘una sortida en la que quedava reforçada la imatge de Mas i en part la del partit ( CDC), la qual per un possible futur electoral, ja els aniria més que bé i no s’havien de sotmetre a un alt risc amb unes eleccions anticipades. Això ho sabien tant Junts pel Si, com la CUP. Revalidar el mateix nombre de diputats independentistes ( majoria) suficient per iniciar el procés cap a la independència de Catalunya, era molt, massa arriscats. En aquell moment es tenien. Imperà el seny davant un moment històric únic.

Mas sabia que provocar les eleccions anticipades li haurien passat una factura massa gran i no hagués quedat amb l’aureola de “màrtir polític pel bé del país”. Mas, si no hagués estat per tots els moviments al carrer del Poble Català, ni se li hagués ocorregut intentar esser el líder del procés cap a la independència.

Mas va comparèixer manifestant que  imposat a la CUP una rendició sense condicions, en la qual perdia la força política per esser crítica amb el poder. Fals.  Eulàlia Reguant (CUP) ho va clarificar perfectament.

Anna Gabriel va deixar ben clar, que el pacte no era de vencedors i vençuts i li vessava la raó i va fer un comentari on deixava ben clar on estava, durant les reunions la vertadera bel·ligerància a què la CUP no va respondre.  

Vaig seguir el procés d’investidura i un cop investit en Carles Puigdemont, en la seva intervenció,  deixà en ple ridícul a n’Albiol (PP) i a n’Arribadas de Ciudadanos, qui li recriminaren una intervenció del 2013. Transcric: ‘Quan jo al·ludia a Carles Rahola en l’aniversari del seu afusellament ho feia per uns valors que espero que vostè comparteixi, que és que aquest tipus d’invasions, la grapa del feixisme sobre les nostres vides, no el volem mai.’

La primera manca de respecte al Poble Català , del rei borbó Felipe VI, ha estat no rebre a la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell per fer-li a saber la investidura del nou president. No estava obligat per llei, tot i que era una tradició que no s’havia trencat més que una vegada per impossibilitat del pare de l’actual rei.  

Tal volta recordava que com el nou president és  de Girona i allà hi va haver manifestacions per declarar-lo “persona non grata”i que se li llevas el títol de “Príncep de Girona” estava enfadat  o tenia el cap a Mallorca on la seva germana estava assegura al banquet dels acusats pel cas Noós.

Carles Puigdemont i el Govern que es constituirà, tindrà la responsabilitat més gran dels darrers anys a la història de Catalunya.:Iniciar el procés cap a la independència fins arribar al final. Sens dubtar, tindrà tots els pals a les rodes per part del Govern de la Nació  

Molt alegre i content  personalment per tots els meus amics i amigues catalanes, per haver iniciat el camí cap al procés d’independència. Jo. emocionat,  també vaig cantar l’himne de Catalunya “Els Segadors” el dia de la investidura.

Josep Bonnín

Primers insults del 2016 del Govern de la Nació

Manquen paraules? no

Encetat el nou i tendre encara 2016, un es posa a confegir el  primer article de l’any.

Que el Govern Rajoy  tingui la poca vergonya de pujar sis euros el salari mínim interprofessional i a més empri el terme de “revalorar” les pensions dels jubiliats, pujant-les un 0.25%; a altres països amb una dignitat més a flor de pell i amb uns sindicats prou compromesos, ja s’estaria al carrer.

Si no vols tassa, tassa i mitja. A part de l’insult descrit, a partir del vint i set de gener els aturats de llarga duració de seixanta un any i majors, deixaran de cobrar la prestació que es venia pagant fins ara ( i no a tots); a més per poder-se jubilar a aquesta edat, és imprescindible haver cotitzat trenta i cinc anys a la seguretat social.. La pregunta és més que clara, com podran menjar aquestes persones, a les quals la política capitalista neoliberal ha deixat sense cap tipus de feina ni de prestació.

Llegia que l’economista xilé Max Neef, no tan sols qüestiona l’economia neoliberal ( al manco hi ha veus valentes) sinó que afirmava i transcric traduït: “L’economia neoliberal mata més gent que tots els exercits del món junts i no hi ha cap acusat, cap pres” en una entrevista a la revista “En torno” Comparteix amb completament les seves paraules, i també les que segueix.

La pràctica de la política econòmica actual legislada pels polítics i governants de torn que a l’empara del sistema ( que és el qui els ha col·locat i al mateix temps governen i legislen per ell) , podria dir-se sense equivocació que té els seus vessants criminals.

Apart de la política obsessiva del creixement que és una aberració, existeixen altres, com també combrec amb en Max Neef, que podria esser l’ecològica. L’entrevista que realment val la pena llegir-la, està donant suport a la meva manera d’analitzar el moment actual.

El sistema capitalista, més prest o més tard,  el portarà a desintegrar-se degut a les seves pròpies contradiccions.

Si una gran base del sistema és el consum ( aquí també hauríem de parlar de la destrucció dels recursos, que no duraran per sempre) i em refereix al consum; no al responsable, sinó a l’obsessiu de comprar el que no necesitam per res, tot i que ens “convencen” que si, creant les necessitats a base de la publicitat alienant; fa que cada cop menys persones puguin consumir i el nombre va en augment ( comprovau com han crescut els espais on es compra i ven de segona ma i vos fareu una idea). Si els sous actuals no basten ni per a cobrir les necessitats bàsiques, de quina manera es consumirà. Si n’hi ha una, l’endeutament amb les entitats financeres. Bon negoci.

Com diu en Neef, aquesta economia aberrant està creant més esclaus actualment que el que hi havia abans d’abolir-se l’esclavitud i que la majoria  (60%) infants i la resta dones. Ho podem comprovar diàriament amb els insalubres i bestials tallers que empren empreses europees que els hi produeixen, des dels països “emergents” Àsia, Àfrica, llocs de Xina.

El primer postulat pel que advoca en Neef, està més que clar, i és que l’economia està per servir a les persones i actualment està totalment a l’inrevés. Aquest és el primer d’uns dels cinc postulats que proposa a l’entrevista. L’economia ecològica està al servell de la vida.

Jo afegeix que actualment els impostos que pagam a lo reu del món – excepte segons quins països i pocs- no serveixen per a cobrir el be comú Molt més part d’ells se’n van per a cobrir una estructura administrativa on polítics professionals disposen d’uns privilegis que la resta dels mortals no disposam: Bauxes, luxes, sous altíssim ( a vegades més d’un)  i al final pensions vitalícies de vergonya.

L’alienació cada cop ,  millor elaborada. El bipartidisme a l’estat espanyol, fou un canvi de rostre per repartir-se les canongies i legislant per assegurar-se-les. La corrupció i el robatori de doblers públics han estat una costant. Han venut al poble al neoliberalisme i el poble s’ha deixat.

Per veure, l’índex d’alienació, tan sols basta veure el resultat de les passades eleccions. Que el partit més votat, sigui el que ha estat al Govern els darrers quatre anys i veure el que realment ha fet; ens dóna la resposta.

La curtedat  està més estesa del què pensava.

Josep Bonnín