En
primer lloc, vull felicitar a l’actual equip de govern, per la seva coherència
i compliment de la llei de Memòria Històrica retirant la simbologia franquista que es trobava en el monument dels caiguts de la
Plaça d’Espanya de Sóller.
Sembla
que algú afí a aquesta ideologia, s’ha fet amb una part de l’aguilot, ja que es
tractava d’un “escombro” . El batlle Jaume Servera, ha tancat la polèmica i el
rebombori de manera intel·ligent.
El
segon gest per felicitar també l’equip és el tobogan aquàtic que es trobava al
port i així com llevar els símbols feixistes ha estat un fet ètic, aquest ha
estat un fet estètic, ja que feia mal als ulls.
Com també, he de felicitar i donar
l’enhorabona a l’escultor Lluís Castaldo que formarà part de la galeria de
fills il·lustres de Sóller. Per a mi, que s’ho té ben merescut.
He volgut començar l’article amb molta
positivitat, ja que d’accions esperpèntiques, que a continuació en descriuré
unes quantes, que provoquen vergonya aliena.
A l’anterior article escrivia sobre
l’episodi de les rastes i el comentari de “Villapiojos”. Ha acabat reconeixent
que era inadequat i inapropiat. Primer amollen la barrabassada i quan se n’han
adonat, apa, a demanar disculpes i penedir-se’n. Tenen la llengua més llarga
que les idees.
L’altre,
que no em digueu que no és per llogar cadiretes, que un programa de radio
Flaixbac, que és diu “El mati i la mare que el va parir” se li coli a en Rajoy botant-se tots els seus
filtres i un imitador d’en Carles Puigdemont li proposi tenir una entrevista i
que en Rajoy piqui com un babau. Al manco, ens hem assabentat que no té
l’agenda massa plena i si el podria rebre. Quan es descobreixen, en Rajoy no se
li ocorre més que dir : “Esto no es serio”. Lo que no és seriós és que a un
president de govern se’l dugui a fer el ridícul d’aquesta manera.
Respecte del Govern de la Nació i en Rajoy, ben igual
com amb na “Villapiojos”, quan obrin la boca, el personal adjunt surt a
corre-cuita a cercar paper higiènic. Una manera subtil i no escatològica de dir
que quan xerren la cag...
Aquesta setmana, va una mica calenta,
sembla que l’Ajuntament de Barcelona li lleva la medalla d’or a la infanta
Cristina i no podrà emprar els honors concedits en actes públics i demés.
Seguint
la troca, sembla que Soraya de Sáenz de Santamaria, li dimiteix de manera
“voluntària” el sotssecretari de presidència i la seva mà dreta Federico Ramos
pel cas Aquamed. Per frau en la contractació pública.
Per completar la quadratura del cercle,
resulta que el Partit Popular serà el primer partit de la història de l’estat
espanyol, “imputat”, ara hi ha l’eufemisme d’investigat, per la destrucció dels
discos durs dels ordinadors de Luís Barcenas.
Qualsevol diria que a en Rajoy li està
començant a arribar l’aigua al coll. I ara està entrevies un possible pacte
Pedro Sanchez (PSOE) i Pablo Iglesias (Podemos) el primer de president del
Govern Espanyol i el segon de Vicepresident. Tinc la sensació que al circ d’en
Rajoy li estan creixent els nanets.
Quan vas recercant per la xarxa, et
trobes notícies: bones, que et donen un bri d’esperança. Esperpèntiques, i surrealistes.
Esperpèntica, és que Jimenez
Losantos “periodista” amenaci a membres
de Podemos: Errejón, Bescansa, en que si portàs una escopeta no tindria cap
mania en disparar-los i que no hagi passat res encara. On deu estar la
fiscalia?
Esperpèntic
i surrealista ha estat el vídeo que va oferir Antena 3 d’Anna Gabriel de la CUP, en un viatge a Veneçuela,
on a més d’ella es reunien més de dues-centes persones més en un fòrum. Sembla, es diu que unes cintes de les càmeres
de seguretat de l’aeroport s’han filtrat i que s’han emprat un material
policial de seguiment de segons quins activistes independentistes com és Anna
Gabriel. Molt fort. On estem, en una democràcia encoberta o en una dictadura on
es veu plenament el llautó dels que haurien de vetllar per la nostra llibertat
i els nostres drets i fan tot el contrari?
L’eix
del mal: CUP, Podemos, Eta i Maduro. Bona llenegada i ridícul fan els canals de
comunicació adeptes al règim.
Segon
un dret fonamental de la
Constitució tenim dret a una informació veraç. I un bè negre
amb potes roses!
Tancant la paradeta.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada