Cas Noós, País Valencià i la corrupció que brolla

Hom quan recerca notícies interessants  a vegades sembla que hagi perdut la capacitat d’espantar-me, inclusiu d’estorar-me.

L’Audiència Provincial de Palma, li nega el dret de “la doctrina Botín” a la infanta Cristina pel cas Noós i que s’haurà d’asseure a la banqueta  dels acusats durant tot el judici; em dóna a percebre que podria ésser que tots fóssim iguals davant la justícia; tot i que no vull pecar d’ingenu.

Els casos de corrupció que afloren dia si dia també, com ha estat la macrobatuda  en el País Valencià on estan essent “investigats” prop de 50 membres del PP, entre regidors i assessors, per corrupció, i com sempre es repeteix el perquè: Adjudicacions irregulars a canvi de comissions il·legals.

Ha arribat de tal manera el temporal, que el PP Nacional, ha decidit dissoldre el PP de la ciutat de València i posar al capdavant una gestora.

Rita Barberà, ex alcadesa es troba ben prop de la corda fluixa i més li val que en Rajoy, no tregui la seva veu per ella o hi posi la mà al foc; perquè ha resultat ésser un malastruc rematat. Va donar suport a Rato, a Barcenas, a Jaume Matas; alabant la seva política a les Illes Balears; a  Francisco Camps i a Rus, li declarà el seu amor: “Alfonso, t’estimo, cony ; els teus èxits són els meus èxits” i tots estan imputats i algun ha trepitjat la presó.

Qualsevol diria que: “Déu els cria...” En manquen molt més a la fotografia. A País Valencià, prop 24 arrestats en l’operació “Taula”.

Si burines per la informació de casos de corrupció, i esbrines que des de novembre de 2014 és de mil nou-cents imputats ( ara investigats) i poc més de cent setanta condemnats en cent trenta causes. Et demanes si s’han corromput després d’anys a la política o si ja eren corruptes de mena.

Resulta que els dos grans partits que han portat el bipartidisme durant tants d’anys, baten rècords. Mentre el PP en té cinquanta quatre, el PSOE, encapsala la llista amb seixanta quatre causes.

I com cercant i recercant, he trobat la comptabilització dels casos per comunitats autònomes resulta que Melilla, ocupa el primer lloc, el segon les Illes Balears i el tercer el País Valencià. O sigui que pens que s’hauran de reforçar d’alguna manera els jutjats, perquè sinó no donaran abastament.

Hi ha una situació que no he arribat a comprendre mai i tampoc a donar-li una explicació plausible. Resulta que la corrupció i els respectius casos més sonats, no els hi passa factura a les eleccions.

Ara sant tomem-hi. El jutge Castro torna seure a Jaume Matas a la banqueta dels acusats pel Palma-Arena.  A vegades pens que se’ls hi haurien de muntar habitacions especials, això si pagant el lloguer com és clar, tot per evitar desplaçaments a aquests personatges que fan més vida als jutjats que a defora. Ecologia pura.

Ara el que em costa de creure i aquesta vegada si que m’estora és que s’imputi o s’investigui a tot un partit polític, com ha passat pel cas del finançament del PP i el tema dels doblers negres i comptabilitats fosques. També a dir que els casos de corrupció de cada vegada apunten més amunt com ara la imputació de la mà dreta de Soraya Saéz de Santa Maria pel cas Acuamed. Segurament la pobreta no en sabia res i se n’ha assabentat per la premsa. I ara, perquè heu d’ésser tan mal pensats.

Quan veus tots aquests casos, també et demanes amb quins principis han estat educats aquests personatges. Quins valors tenen realment o tot és façana i si va bé mentre no els enxampin segueixen faent.

Són responsables directes de tot el que passa als ciutadans i ciutadanes de peu de carrer. Així com s’està en relació a l’atur, la sanitat, l’habitatge, l’educació. Vos podeu imaginar la quantitat de llocs de treball que es podrien haver creat, amb tots els doblers públics que s’han ventilat per la corrupció? Quins serveis públics es podrien tenir? Quin nivell social tindríem a l’estat espanyol?

Jo crec que tenen una manca d’empatia cap als altres i al mateix temps que en algun moment es creuen tocats pel dit de Déu i que els altres som de segona, tercera o quarta categoria. Inclusiu que es trobaran dins la impunitat sempre. Segurament hi ha alguna definició psiquiàtrica d’aquesta manera de fer. Jo la desconeix.

I mentre, segur d’aquí no res se’ns destaparà un altre cas i mentre a viure. “Que no pasa nada”

Josep Bonnín