dissabte, 24 d’agost del 2013

J.R.Bauzá: A En Matas ni en pintura!

                             Quan encara s'estimaven ( fotografia de Diario de Mallorca-Internet)



Quan vaig escriure en un comentari del facebook sobre l’acomiad de Jaume Matas de la seva visita a la Vall per part d’un grup de sollerics i solleriques, que de manera espontània li varen entregar , sobres, en recordatori del Cas Barcenas i els sobres en B repartits entre membres del PP; sabia que la inoportuna gesta del Batlle de Sóller Carlos Simarro, rebent, quasi amb els honors de President de Govern a en Matas a l’estació remouria butllofes al Consolat de la Mar.

També vaig escriure “Reunió Simarro-Matas; reunió Jaume Matas-José María Rodríguerz ( “déu els cria i ells s’ajunten”). Jaume Matas condemnat a nou mesos de presó del  6 anys que es demanaven - però haver estat ministre època Aznar li ha valgut el Tribunal Suprem Espanyol li ha fet la gràcia  i l’altre, imputat pel tema Palma-Arena( que fou una trama de magarrufes del PP)  i si mal no record Cas Andratx- Hidalgo (quatre anys de  presó); a més vaig fer un recordatori que Gabriel Cañellas – a qui talla el cap com a President del Govern Balear, pel cas Túnel de Sóller, ja que li faria nosa per arribar sense “corruptes” a la Moncloa i Jaume Matas, orquestraren el cop quarterer per a defenestrar a Cristòfol Soler qui durà un mes com a President Balear.

Les reunions incomodes per l’ocupant del Consolat de la Mar, entre membres del PP; que ja ho ensumava, m’ha vingut confirmat i ratificat per la notícia-article al Diario de Mallorca (edic.digital de 24/8) , que amb el títol: “El PP no quiere más comidas con Matas” de Miquel Adrover , descriu la situació d’incomoditat creada al Consolat  degut a què batlles i altres dirigents donen suport a Matas i sembla que els Barons del PP i Joserra no el voleu veure ni en “pintura”,  malgrat en Matas donà l’alternativa a J.R.Bauzá com a batlle de Marratxí,

Un cop condemnat en Matas per l’Audiència Provincial a sis anys  de presó i després rebaixada. El primer que Joserra Bauzá ordenà fou llevar el  quadre d’ell  de la galeria del Consolat de la Mar. Diuen que això a en Matas li va caure com una potada on ara no vull escriure.

Matas està fent un “tour” d’estiu demanant suport a batlles i dirigents del PP que estaven a la seva època i podria esser que algun favor deguessin.
No sé si del Consolat de la Mar li haurà vingut una estirada d’orelles al Batlle de Sóller Carlos Simarro per la recepció a en Jaume Matas, com si encara fos un President de Govern; tot i que sàpiga el mal estar que hi ha més amunt havia de pensar que reber-lo a peu d’estació podria esser d’una inoportunitat prou significativa.




Carlos Simarro quan era portaveu del PP, va declarar que estava convençut de la innocència dels detinguts en agost de 2009(inclusiu el Regidor i Portaveu PP a Palma) que foren imputats pel cas Palma-Arena) Simarro demanà:  "prudència" i "confiança en la nostra gent". Època Matas. Li tindran en compte al Consolat de la Mar? Molts d’ells jutjats i condemants.  La cirera del pastís En Mates.

Per acompanyar-lo a la missa del patró de Sóller Sant Bartomeu, s’ha enviat a Antonio Gómez, Vicepresident i Conseller de Presidència del Govern Balear, ex Batlle d’Escorca (2008) qui defensa la desclasificació del Guix ( i sembla que amb mentides de Mabel Cabrer sobre els equipaments al Consell Insular)

A nivell particular, tothom pot tenir els amics que consideri. Forma part de la llibertat personal.
Ara bé, com a institució i com a Batlle representant de tots els sollerics i solleriques, consider que no es no pot rebre a una persona condemnada a 9 mesos amb un acte públic. Algun tipus d’apologia?. No em preocupa massa.

A la dona del Cèsar se li va dir per part del senat “No basta esser honrada, si no que hi ha que parèixer-ho”

Simarro a la recepció de la vara de batlle manifestà: “La vara de l’eficàcia, l’eficiència i l’honradesa” paraules seves publicades a Sa Veu de (17/6/2011). Voldria per bé de tots els ciutadans i ciutadanes de Sóller que a més de recordar-les (?) les poses en pràctica (?) Doncs amb  el  que portam de legislatura, han figurat més els antònims d’eficàcia i  eficiència. D’honradesa no en vull ni parlar i després del tema de Deixalles. Menys.  Ja hi haurà temps per  xerrar

diumenge, 18 d’agost del 2013

Gribraltar: “Cortina de Fum cas Barcenas” i notícies curioses




                De cop i volta, el cas Bárcenas s'ha esfumat de les portades dels periòdics


Avui no començaré a escriure sobre l’abecedari de la presumpta corrupció, ja que sembla que a na Cospedal li demanaren la comptabilitat A, B, C. M’ha encuriosit la “C”, no la coneixia, ni tinc idea com deu esser. Segurament escrita o en “LAPAO o en Bàlêà” podria esser.

Quan pul·lules per les xarxes, concretament per twiter, t’arriben moltes notícies curioses en 140 caràcters, que si les vols ampliar, tens l’enllaç sobre el mitjà de comunicació corresponent.

Que declarin Alvarez-Cascos i Javier Arenas, pels sobresous no és massa curiós i tampoc que els esperin per  insultar-los i demanar presó. Tampoc que el jutge Ruz requisi els mòbils a tots els presents per evitar filtracions.

Malgrat tot, n’hi ha d’altres que estoren. Com que a Veneçuela, s’hagin incrementats els assalts a dones per robar-les les cabelleres. Alguna fàbrica de perruques? Hi haurà un esbart de dones calbes?

Que les pasteres inundin Gibraltar, és fruit de cada estiu.

Que el Batlle de Sóller Carlos Simarro, rebi amb honors quasi de “President del Govern Balear” a peu d’estació a Jaume Matas, condemnat a nou mesos de presó pel delicte de tràfic d’influències. O sigui un delinqüent, malgrat no hagi entrat a presó. . No és curiosa tot i que un fet fora de lògica.

Una notícia, m’ha copsat i molt. Una empresa surcoreano Lear que disposa de fàbrica a San Pedro Sula (Hondures) obligui als seus quatre mil emprats/es, a portar bolquers a la feina per evitar que hagin d’anar al bany i perdre un temps preciós ( ja diuen que “el temps és or”. És per flipar en colorins.

No vull ni imaginar la pudor que es pot arribar a respirar i la indignitat de la mesura; però el capitalisme com tal de seguir acumulant beneficis i plusvàlues dels treballadors i treballadores és capaç de tot o quasi tot.

La notícia no diu si  serà l’empresa la que pagarà els bolquers, ja que si encara se l’han de pagar dels seus sous i si, per acabar d’arrodonir, els obliguen a comprar-los a alguna empresa productora del mateix grup; el negoci és rodó. Ja que a més d’estalviar-se en neteja de banys, aigua, sabó i paper higiènic; repartiran beneficis a amics propers.

Ja estem que aquest article serà com un mosaic. Però en ple agost, a vegades no puc demanar-li massa esforços a la neurona, que no ha tingut vacances en tot l’any.
Retornant a Gibraltar, a part de les pasteres, a mi em sembla que al conflicte i al nom de l’operació política, se l’hauria de batejar com a “Cortina de fum Cas Bárcenas”
Cameron, primer ministre del Regne Unit, ha arribat a manifestar que l’ombra d’en Franco planeja sobre el conflicte.

Jo crec que quan necessita el PP explotar alguna cosa més gran per incentivar l’espanyolitat  com fou el cas de l’Illot de Peregil (julivert) ; temps del salvador de la pàtria n’Aznar; ja no sé si per garantir la seguretat de la única habitant i les cabres; com el Cas Barcenas se’ls hi està fugint de les mans se n’han d’inventar una més grossa.

Sembla que en Rajoy-  si el de l’illa de la Palma, estant a Mallorca- se’l va agafar infraganti amb un micròfon obert i va amollar – ho escric amb castellà, que també en sé- : “Hay que montar unas Malvinas”
Regne Unit ja ha enviat una part de l’armada britànica a fer una passejada prop el Penyó.

Amb tot el carriportal, han aconseguit que en Bárcenas, sobresous amb A o B, comptabilitats A, B, C D... Ja no siguin portades dels periòdics i en Rajoy, pobret nostre, se’n pugui d’anar de vacances prou merescudes “ per les ficades de gamba” i l’esforç que elles li han representat.

No sé fins quan podran mantenir el tema Gibraltar. La gent està de vacances i segurament a molts, prop de platja, cervessetes i paella, els hi deu importar un “pet a la vela” i no aconseguiran massa atreure l’atenció.

Per les nostres contrades, que després d’aprovar els pressupostos 2013 per la majoria absoluta i el dret de cuixa que exerceix el PP a l’ajuntament de Sóller tot i després d’escoltar a l’oposició com escoltar ploure, el  Batlle va desitjar bon estiu a tots els assistents.

“I, tanmateix, remor persisteix”, acab amb un vers del nostre estimat poeta Miquel Martí i Pol.

Vos desitj també, molt bon estiu.

Josep Bonnín


dissabte, 10 d’agost del 2013

Proposta de dies internacionals i rebombori d’agost



Quan els hi surt la "vena ecologista" i la seva negligència, acomiadant a trenta persones de l'IBANAT de prevenció d'incendis; ha ajudat i molt a la magnitud del desastrós incendi de la Serra de Tramuntana.


Dijous i embafat de notícies estranyes i d’altres de preocupant, durant el que duem de setmana, em pos a escriure i ben pensat podria proposar uns quants dies internacionals, ja que n’hi ha tants. El primer “El dia internacional de la beneitura”; el segon “De la prepotència i del despotisme desllustrat”, i finalment “El dia de la màfia a l’estat espanyol”.

La història, culebrot o no sé com anomenar-la, del pedòfil indultat a Marroc després de la visita del rei Joan Carles I i més tard, quan ha esclatat la bombolla, detingut a Múrcia i posat a disposició de l’Audiència Nacional; amb les connotacions d’esser un espia de la CNI i per afegitó que el rei de Marroc, no en sabia absolutament res de la “dedicació” del personatge; entraria en el primer dia. Si no fos tan seriós seria per llogar cadiretes.

El conclave dels batlles del PP per a posar ordre als que no acaten el TIL ( decret de tractament integral de llengües): Quins eufemismes, per no dir: ens volem carregar el català com a llengua vehicular i estructural del Poble Mallorquí; ja que el galliner va prou esvalotat i a 13 municipis governats per batlles del PP, li han fet una mica de “peïneta” a en Bauzá, el podríem posar dins del segon dia. Hi ha que veure com el JR Bauzá ( no el de “Falcon Crest”) i els seus coreligionaris, són especialistes en crear problemes i escalfar l’olla a pressió que es troba a punt de rebentar. Cosa que segurament farà al començament del curs escolar.

I respecte al tercer dia, em remet a una piulada que deia “Que la màfia espanyola és més perfecta que la italiana, no necessita matar”.

Hi podríem afegir que  Gerent de l’FMI (Fons Monetari Internacional” demana altra vegada una premuda a la reforma laboral espanyola, i que es baixi un 10% els sous dels treballadors (segurament segons quins). Això em du a pensar que es podria pensar amb el “Dia Internacional Lagarde o braços executors del sistema capitalista neoliberal” que el primer que feu quan va ocupar el càrrec, fou apujar-se un 11% el sou.

Altra notícia i mereixedora d’un dia, l’amollada de tortugues amb en Bauzá i En Company ( que sembla que és per tot menys dins del seu despatx) i que en lloc d’estar fent feina com a ca..... per arreglar i pal·liar el tema de l’incendi de la Serra de Tramuntana, per a mi, presumptament que assolí aquella magnitud degut a les retallades en personal de prevenció d’incendis de l’IBANAT; i per la seva desídia i ineptitud; es mereixerien un dia especial.

També hi podria haver-hi el “El dia internacional de la manca de respecte”. El Batlle de Sóller Carlos Simarro, tindria possibilitats de premi, desprès que arribés 35 minuts tard al darrer plenari ordinari; ben escambuixat, ja que la llanxa que el porta de veure el creuer de súper luxe amarrat  al port. En  arribar a la plaça Constitució , no va tenir temps de pentinar-se. Mentre l’oposició i tot el públic assistent esperant a l’estrella convidada.

He de reconèixer que un punt d’ironia i de sarcasme, no tot el món el sap entendre ni practicar, cal per poder fer la vida menys feixuga quan s’ha d’anar aguantant a tanta gent d’escabellada i per desgràcia, molts i moltes són de l'excelsa classe política que desgoverna un país que es troba en situacions semblant de fa quaranta, cinquanta anys. Una tornada enrere que escarrufa. Ho dic, perquè s’ha fet palesa que hi torna haver persones que passen fam dins l’estat espanyol. Que escoles han d’obrir durant l’estiu, perquè hi hagi nins que puguin menjar. Que a Almeria s’ha d’alimentar 900 infants per evitar la desnutrició.  Que les atencions de menjadors socials i repartiment d’aliments s’han disparat. I mentre molts doblers necessaris se’n van a mans que ni els haurien de tocar i per absurds intolerables.

Tenim el sistema que tenim i ell actua i fa com realment és. Repartidor de pobresa, ignorància, misèria, entre les classes populars i anar fent persones més riques dins les classes explotadores. La lluita de classes de cada vegada és fa més palesa.

Qualcú s’està menjant els aliments dels altres.

La gent pot prescindir de moltes coses, però quan no entra el menjar a casa, s’està activant una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment pot esclatar.

dissabte, 3 d’agost del 2013

Accidents i el trist incendi de la Serra de Tramuntana





A hores d’ara, quan començ a escriure, encara em trob commocionat.

L’accident del Tren de Santiago de Compostela amb totes les persones que varen morir i les ferides; Em commociona com totes les tragèdies del món, on  hi ha persones que moren absurdament. Vaig donar el meu condol i vaig escriure un poema per treure tota la tristor de dedins.

Sembla que s’està culpabilitzant al maquinista del Tren. Veurem.

Encara no del tot recuperat de la commoció, l’incendi de la Serra de Tramuntana amb la pèrdua altra vegada de La Trapa. Ja vaig viure el primer incendi, doncs en aquell moment vivíem a S’Arracó i fou aberrant; com ha estat aquesta vegada, en el que s’han cremat prop de dos mil hectàrees.

Des d’aquesta plana, vull agrair a totes les persones que s’han arriscat per controlar i apagar aquest desastrós incendi: Des dels Bombers, pilots dels hidroavions, Protecció Civil, i l’exèrcit.

La ràbia que  em va fer arribar, que una part de la culpabilitat fos una imprudència d’una persona d’Andratx que sembla feu una barbacoa i després tirà els tions sense comprovar si estaven ben apagats; és molt grossa; però no tinc massa confiança amb les versions oficials.

Per part meva el màxim agraïment al Govern de José Ramón Bauzá i concretament al Conseller d’Agricultura, Medi Ambient, Mobilitat i Territori Biel Company per haver-nos  deixat el juliol de 2012 sense trenta efectius d’IBANAT ( els foteren al carrer) que es dedicaven a la prevenció d’incendis. Aquesta absurda “austeritat” ha portat en part a aquesta tragèdia  que patim  ara i consider que quan estigui totalment estabilitzat l’incendi, s’han de depurar totes les responsabilitats polítiques del desastre.

El conseller esmentat, mentre s’estava cremant la nostra Serra, apareixia per televisió promocionant a un supermercat que ven el producte balear; un greuge comparatiu a tots el petit comerç que fa anys que estan treballant i venent aquest producte.
Crec que la seva funció i feina  era a un altre lloc, i la manca de sensibilitat es feu palesa.



Quan es passin els comptes de l’incendi; en el que cada hora d’hidroavió costà prop de tres mil dos-cents euros; ademés de tota l’altra despesa; segur que hagués servit, si tinguessin seny, per tenir no trenta sinó seixanta efectius d’IBANAT, que haguessin pogut treballar amb la prevenció, neteja de sotabosc, voreres ( com no va succeir que la carretera d’Estellencs, es convertís amb un tallafoc, arrel de la quantitat de vegetació que hi havia).

La manca de sensibilitat en la gestió de l’incendi, va arribar a tals límits que IB3-PP3, va emetre el mateix dia , el migdia “Fita a Fita” on es feia una entrevista a Joan Juan Gerent de La Trapa, sobre la recuperació del primer incendi. En el moment en que s’emetien, la Trapa era un munt de tions i cendra. Tornava a zero.

Vos puc assegurar que no sé que passa, però en accidents, desastres naturals inclusiu casos d’atemptats, la versió oficial és bastant opaca. Recordeu l’atemptat de l’11 M de 2004; quan el Ministre d’Interior, Angel Acebes, s’encapirotà en que havia estat ETA la responsable. I com gestionaren la situació a base de falsedat i mentides.

Estan aferrats a la cadira i fan el que sigui per no assumir les seves pròpies responsabilitats.

Quan la ineptitud i la inoperància política, ha posat vides en risc i perill; els ciutadans/es, tenim  tot el dret del món de saber la veritat. Per desgràcia,  no sol esser el més corrent .

Tant de l’accident del Tren a Santiago de Compstela com de l’incendi, hi ha coses que no acaben de quadrar, però sembla que si les volen fer quadrar.

Resulta que moments abans de què passes l’accident el maquinista estava parlant amb L’interventor de Renfe, i aquesta informació no s’havia dit, durant els cinc dies posteriors a l’accident. Ara el maquinista diu al jutge, que només faltaria que no hagués frenat. Sembla que el frenat automàtic al tram on es produí l’accident, no hi era. Dic, amb la inversió que es  feu  amb el tren,  venia d’estalviar-se aquesta despesa?

Esper i destij que la Justícia esbrini i recavi tot el que sigui necessari per a posar als  responsables al seu lloc. No m’agrada veure com a vegades, hi ha els caps de turc que són els que reben totes les bufetades, mentre altres que també tenen les seves responsabilitats, en surten indemnes.

dissabte, 27 de juliol del 2013

La violència i els seus estadis




                                                Sense paraules davant d'aquesta imatge

Des de fa estona, he escrit que ningú té dret sobre la vida d’una altra persona, ni l’estat, per això estic totalment en contra de la pena de mort.

Qualsevol mort assassinat m’emmalalteix; ja que aquests morts també són meus, pel simple fet que jo sóc un altre ésser humà d’aquesta rara espècie que em costa tant d’entendre a vegades; i em sent responsable per la part que em pertoca.

Estic en contra de la violència i més quan s’exerceix en persones amb inferioritat de condicions: persones velles, infants, incapacitades...

Cap altre ésser viu crea tant de dolor, perquè si, mata perquè si, tortura perquè si a membres, no tan sols de la seva espècia sinó a les altres. Aquesta trista consecució és pròpia i innata d’alguns éssers humans.

Aquesta introducció, ve arrel de l’assassinat dels dos fills per part del seu pare en Breton.

Possiblement ha viscut i conviscut amb aquests infants, quasi segur ha jugat amb ells i podria esser que hagués passat estones meravelloses. Segurament els infants se l’estimaven. Puc pensar que els va cuidar, ocupar-se del seu benestar, salut, etc.

Què s’ha de capgirar dins del cervell o del cor d’una persona per a poder arribar a l’aberració d’assassinar-los? No tinc resposta i crec que complerta la resposta no es troba ni dins els manuals de psicologia ni de psiquiatria.

Ell va esser part activa (biològica) en la creació de les dues criatures que va assassinar.

Podria esser un “motiu”, crear dolor per a sempre a la mare dels infants de la que es trobava separat?

És factible i possible tal dosi d’odi? És possible esser capaç de fer una planificació del crim i cremar els cadàvers per esborrar empremtes i proves? Ara mateix que ho escric, m’esborrona.

És possible, continuar fent vida normal fins que ha estat jutjat i condemnat a quaranta anys, sense en cap moment del judici és reflectits cap emoció?

Hi ha tantes preguntes sense resposta.
Aquesta violència per a mi no és entenible..

Sóc no violent i crec que la violència mai porta a cap tipus de solució la provoqui qui la provoqui, La violència mai és premissa per a cap argument, El seu objectiu és crear dolor i por. Qui emprà la violència és, perquè com no té cap altre argument racional, ha perdut la raó.

No vull dir que en calent no es pugui tenir una reacció violenta; ja que no som ni manco perfectes ni capaços de controlar en tot moment totes les emocions, tot i que una flor no fa estiu. Em refereix a la violència meditada, reflexionada, planificada i exercida.

Hi ha mil maneres de practicar la violència i a vegades de les maneres més subtils.
Qui és capaç de crear unes lleis que permetin a unes entitats bancàries a treure a famílies al carrer, practicant un abús de poder que els permet la “legalitat” no la legitimitat; realment és violent.

Qui emprà la violència policíaca i el seu poder per a reprimir i sancionar a persones pacífiques que surten al carrer a reclamar els seus drets; que els mateixos que els manen, els hi estan robant; és un violent amb components de sadisme.

Qui roba els doblers als ciutadans, aprofitant-se del seu càrrec polític, és un lladre violent que amb nocturnitat i traïdoria, empra el lloc de confiança al que li han portat les urnes, aconseguida la victòria electoral, ves a saber com, presumptament finançada amb doblers negres, és un altre violent i un mafiós i un especialista en constituir agrupacions de delinqüents i crim organitzat.

Qui és comercial en la venda d’armes a països que imposen la seva tirania sobre altres pobles, té les mans xopes de sang i és còmplice del que facin.

Exercir un poder il·legítim, és una manera d’exercir la violència, com obstaculitzar la veritat.

Difondre rumors malintencionats escampant calúmnies o amenaçar per aconseguir fins i objectius i no tenir problemes, és violent i fastigós.

La violència de lobis financers, multinacionals, en connivència amb els polítics comprats i posats a l’ordre és una violència diària.

Existeixen genocidis silenciosos. Es poden fer enverinant a la població amb el menjar; creant situacions de vida insalubre a molts nivells, des de la manera de fer feina, com les ciutats on viure o expropiar recursos deixant poblacions pobres i misèrrimes de països rics en matèries primeres..

Reflexionem-hi  i no hi participem.

dijous, 25 de juliol del 2013

La mort imprevissible



Després de aquest accident de tren a Santiago de Compostela, que m’ha esborronat i m’ha fet posar a la pell de les famílies, d’amigues i amics de les persones mortes; necessit treure els sentiments defora, i compartir-los.  Ho faig com quasi sempre escrivint, en aquest cas un poema

La mort imprevisible

Quants somnis truncats
Quant dolor repartit!
Quanta desesperança!

La mort no fa vacances
i imprevisible i sigil·losa
ens pot trobar a qualsevol lloc.

Ningú no tria el dia
i molt menys l’hora.
un cúmul de circumstàncies
Que tu no elegeixes 
et poden  fer passar
per la línia tan fina
de la vida a la mort.

Truncar tots els teus plans
esborrar-te el somriure.

Aquesta mort perversa
que s’escampa com vol
amb accidents, atemptats i guerres.

Aquesta mort inmisericorde
que mata de fam i de carències.

Aquesta mort malèvola
que té els seus sicaris
que cruelment la reparteixen
com una loteria sinistre.

Aquesta mort
que un dia serà meva.

dissabte, 20 de juliol del 2013

De la corrupció irrespirable i la manca d’honorabilitat





Després d’una setmana bastant feixuga en relació al tema polític, que està a punt d’acabar, on el Cas Barcenas, les seves declaracions, els sms que presumptament poden inculpar a en Rajoy, la comptabilitat B del PP, els cobraments de sobresous, Barcenas dixit. Que un  jutge demana a la Fiscalia Anticorrupció si cal citar Rajoy com a testimoni; Tal volta vagi com a testimoni i surti d’allà  imputat? Tot pot ocorre.  Els exabruptes de na Dolores de Cospedal, que callada està més guapa ben igual que n’Alícia Sanchez-Camacho, heroïna de “La Camarga” i protagonista del serial de “Método 3”; i un nou capítol de l’afer,  amb la imputació de la gerent de PSC...

I per la cirera pel pastís, en García-Margallo, diu estant a Palma que “En Rajoy compareixerà com i quan trobi oportú”, la realitat és que volia dir “En Rajoy compareixerà quan li passi pels dallonses i el mal no sigui massa gran”. Punyetes de manipular les paraules.

Un vol posar-se a escriure i no emprar la paraula, que ha llegit per pa i per sal: Corrupció a tots els nivells, però no li queda més remei que fer-ho.

Està arribant una flaire de  podrit que no puc amb ella , el mateix temps que un gran concurs polític de personatges patètics, mostrant a destre i sinistre, uns dots d’ineptitud, inoperància, manca d’ètica i moral.

Aquesta nit  més fosca de la “demo-cleptocràcia” està ofegant a la persones mínimament sensibles , pel seu barroerisme. Sempre presumptament, sembla que estam governats per grups organitzats per a delinquir i hem deman si realment val la pena escriure sobre ells o és una gran pèrdua de temps i  inoperant.

Sobresurten personatges que no tenen la més mínima ètica i sobresurten emparats amb manipulacions, mentides, falsedats i presumptes delictes molt greus.

Per si no mancava dos rals pel duro, la justícia d’Uruguai , obri investigacions a en Barcenas i ho fa un jutjat especialitzat en crim organitzat. O sigui que inclusiu això s’exporta. 
Cada dia n’hi ha de noves i no gaire netes.

Pot estar el sistema a punt de fer un gran esclafit i anar-se tot  en orris? Hi ha moments en que un pensa que si.

Quan pens amb tot l’esforç que s’arribà a fer per combatre la Dictadura Franquista – que fa no res ha fet anys del cop d’estat- i ara mateix haver arribat fins o on estem; vos puc assegurar que se’m revincla l’esperit i m’omple d’una basarda i oi que de cada dia és més difícil de suportar.

Aquí a Sóller es pot percebre un gran malestar pel tema del pagament de l’IBI (Contribució urbana i rural )  i el seu increment absurd que s’ha executat a la perfecció per l’actual Consistori.
El batlle Carlos Simarro i sempre presumptament, aconseguirà arruïnar a molts ciutadans i ciutadanes solleriques ; ja que a mida que va pujant el valor cadastral en  trams progressius del 10% anual  fins el 2020, on es tributarà per valor de preu de mercat, però de mercat quan estava a l’alça  i no baixa la quota impositiva; any rere any es farà inassolible el pagar l’impost ; incloent els que el votaren, que també deuen estar prou satisfets.  

La pressió fiscal a tots els nivells es fa insuportable; rebuts de fems dels més cars  de Mallorca, tarifes d’aigua i electricitat dos reals del mateix que ho han acabat d’arrodonir amb la pujada de l’IVA al 21% i tot un altre grapat de censals, que està fent la Vall com un dels pobles més cars de Mallorca.

 I ja no parlem del censal del peatge del Túnel, un dels més cars d’Europa i  amb un deute a tots els sollerics i solleriques de quasi tres milions d’euros. 

Pujar a Sóller amb un cotxet són prop de deu euros d’anada i tornada. Pas a les quasi  mil set -cents pessetes enyorades. El preu d’un menú a segons quins llocs.

L’ambient enrarit i la crispació per les converses que estic escoltant  pels carrers és present a la Vall i s’estan dient  unes veritats i queixes,  sense manies que fa estona no les sentia.

De tant en tant, una alegria i és que d’aquí uns quatre mesos serem padrí i padrina, respectivament, d’un nin. Primer net sulleric.

I com fa una calor que fa prou difícil escriure, per avui tanc la paradeta i que desfruiteu del que queda d’estiu.