Accidents i el trist incendi de la Serra de Tramuntana

A hores d’ara, quan començ a escriure, encara em trob commocionat.

L’accident del Tren de Santiago de Compostela amb totes les persones que varen morir i les ferides; Em commociona com totes les tragèdies del món, on  hi ha persones que moren absurdament. Vaig donar el meu condol i vaig escriure un poema per treure tota la tristor de dedins.

Sembla que s’està culpabilitzant al maquinista del Tren. Veurem.

Encara no del tot recuperat de la commoció, l’incendi de la Serra de Tramuntana amb la pèrdua altra vegada de La Trapa. Ja vaig viure el primer incendi, doncs en aquell moment vivíem a S’Arracó i fou aberrant; com ha estat aquesta vegada, en el que s’han cremat prop de dos mil hectàrees.

Des d’aquesta plana, vull agrair a totes les persones que s’han arriscat per controlar i apagar aquest desastrós incendi: Des dels Bombers, pilots dels hidroavions, Protecció Civil, i l’exèrcit.

La ràbia que  em va fer arribar, que una part de la culpabilitat fos una imprudència d’una persona d’Andratx que sembla feu una barbacoa i després tirà els tions sense comprovar si estaven ben apagats; és molt grossa; però no tinc massa confiança amb les versions oficials.

Per part meva el màxim agraïment al Govern de José Ramón Bauzá i concretament al Conseller d’Agricultura, Medi Ambient, Mobilitat i Territori Biel Company per haver-nos  deixat el juliol de 2012 sense trenta efectius d’IBANAT ( els foteren al carrer) que es dedicaven a la prevenció d’incendis. Aquesta absurda “austeritat” ha portat en part a aquesta tragèdia  que patim  ara i consider que quan estigui totalment estabilitzat l’incendi, s’han de depurar totes les responsabilitats polítiques del desastre.

El conseller esmentat, mentre s’estava cremant la nostra Serra, apareixia per televisió promocionant a un supermercat que ven el producte balear; un greuge comparatiu a tots el petit comerç que fa anys que estan treballant i venent aquest producte.

Crec que la seva funció i feina  era a un altre lloc, i la manca de sensibilitat es feu palesa.

Quan es passin els comptes de l’incendi; en el que cada hora d’hidroavió costà prop de tres mil dos-cents euros; ademés de tota l’altra despesa; segur que hagués servit, si tinguessin seny, per tenir no trenta sinó seixanta efectius d’IBANAT, que haguessin pogut treballar amb la prevenció, neteja de sotabosc, voreres ( com no va succeir que la carretera d’Estellencs, es convertís amb un tallafoc, arrel de la quantitat de vegetació que hi havia).

La manca de sensibilitat en la gestió de l’incendi, va arribar a tals límits que IB3-PP3, va emetre el mateix dia , el migdia “Fita a Fita” on es feia una entrevista a Joan Juan Gerent de La Trapa, sobre la recuperació del primer incendi. En el moment en que s’emetien, la Trapa era un munt de tions i cendra. Tornava a zero.

Vos puc assegurar que no sé que passa, però en accidents, desastres naturals inclusiu casos d’atemptats, la versió oficial és bastant opaca. Recordeu l’atemptat de l’11 M de 2004; quan el Ministre d’Interior, Angel Acebes, s’encapirotà en que havia estat ETA la responsable. I com gestionaren la situació a base de falsedat i mentides.

Estan aferrats a la cadira i fan el que sigui per no assumir les seves pròpies responsabilitats.

Quan la ineptitud i la inoperància política, ha posat vides en risc i perill; els ciutadans/es, tenim  tot el dret del món de saber la veritat. Per desgràcia,  no sol esser el més corrent .

Tant de l’accident del Tren a Santiago de Compstela com de l’incendi, hi ha coses que no acaben de quadrar, però sembla que si les volen fer quadrar.

Resulta que moments abans de què passes l’accident el maquinista estava parlant amb L’interventor de Renfe, i aquesta informació no s’havia dit, durant els cinc dies posteriors a l’accident. Ara el maquinista diu al jutge, que només faltaria que no hagués frenat. Sembla que el frenat automàtic al tram on es produí l’accident, no hi era. Dic, amb la inversió que es  feu  amb el tren,  venia d’estalviar-se aquesta despesa?

Esper i destij que la Justícia esbrini i recavi tot el que sigui necessari per a posar als  responsables al seu lloc. No m’agrada veure com a vegades, hi ha els caps de turc que són els que reben totes les bufetades, mentre altres que també tenen les seves responsabilitats, en surten indemnes.