Proposta de dies internacionals i rebombori d’agost

Quan els hi surt la "vena ecologista" i la seva negligència, acomiadant a trenta persones de l'IBANAT de prevenció d'incendis; ha ajudat i molt a la magnitud del desastrós incendi de la Serra de Tramuntana.

Dijous i embafat de notícies estranyes i d’altres de preocupant, durant el que duem de setmana, em pos a escriure i ben pensat podria proposar uns quants dies internacionals, ja que n’hi ha tants. El primer “El dia internacional de la beneitura”; el segon “De la prepotència i del despotisme desllustrat”, i finalment “El dia de la màfia a l’estat espanyol”.

La història, culebrot o no sé com anomenar-la, del pedòfil indultat a Marroc després de la visita del rei Joan Carles I i més tard, quan ha esclatat la bombolla, detingut a Múrcia i posat a disposició de l’Audiència Nacional; amb les connotacions d’esser un espia de la CNI i per afegitó que el rei de Marroc, no en sabia absolutament res de la “dedicació” del personatge; entraria en el primer dia. Si no fos tan seriós seria per llogar cadiretes.

El conclave dels batlles del PP per a posar ordre als que no acaten el TIL ( decret de tractament integral de llengües): Quins eufemismes, per no dir: ens volem carregar el català com a llengua vehicular i estructural del Poble Mallorquí; ja que el galliner va prou esvalotat i a 13 municipis governats per batlles del PP, li han fet una mica de “peïneta” a en Bauzá, el podríem posar dins del segon dia. Hi ha que veure com el JR Bauzá ( no el de “Falcon Crest”) i els seus coreligionaris, són especialistes en crear problemes i escalfar l’olla a pressió que es troba a punt de rebentar. Cosa que segurament farà al començament del curs escolar.

I respecte al tercer dia, em remet a una piulada que deia “Que la màfia espanyola és més perfecta que la italiana, no necessita matar”.

Hi podríem afegir que  Gerent de l’FMI (Fons Monetari Internacional” demana altra vegada una premuda a la reforma laboral espanyola, i que es baixi un 10% els sous dels treballadors (segurament segons quins). Això em du a pensar que es podria pensar amb el “Dia Internacional Lagarde o braços executors del sistema capitalista neoliberal” que el primer que feu quan va ocupar el càrrec, fou apujar-se un 11% el sou.

Altra notícia i mereixedora d’un dia, l’amollada de tortugues amb en Bauzá i En Company ( que sembla que és per tot menys dins del seu despatx) i que en lloc d’estar fent feina com a ca..... per arreglar i pal·liar el tema de l’incendi de la Serra de Tramuntana, per a mi, presumptament que assolí aquella magnitud degut a les retallades en personal de prevenció d’incendis de l’IBANAT; i per la seva desídia i ineptitud; es mereixerien un dia especial.

També hi podria haver-hi el “El dia internacional de la manca de respecte”. El Batlle de Sóller Carlos Simarro, tindria possibilitats de premi, desprès que arribés 35 minuts tard al darrer plenari ordinari; ben escambuixat, ja que la llanxa que el porta de veure el creuer de súper luxe amarrat  al port. En  arribar a la plaça Constitució , no va tenir temps de pentinar-se. Mentre l’oposició i tot el públic assistent esperant a l’estrella convidada.

He de reconèixer que un punt d’ironia i de sarcasme, no tot el món el sap entendre ni practicar, cal per poder fer la vida menys feixuga quan s’ha d’anar aguantant a tanta gent d’escabellada i per desgràcia, molts i moltes són de l'excelsa classe política que desgoverna un país que es troba en situacions semblant de fa quaranta, cinquanta anys. Una tornada enrere que escarrufa. Ho dic, perquè s’ha fet palesa que hi torna haver persones que passen fam dins l’estat espanyol. Que escoles han d’obrir durant l’estiu, perquè hi hagi nins que puguin menjar. Que a Almeria s’ha d’alimentar 900 infants per evitar la desnutrició.  Que les atencions de menjadors socials i repartiment d’aliments s’han disparat. I mentre molts doblers necessaris se’n van a mans que ni els haurien de tocar i per absurds intolerables.

Tenim el sistema que tenim i ell actua i fa com realment és. Repartidor de pobresa, ignorància, misèria, entre les classes populars i anar fent persones més riques dins les classes explotadores. La lluita de classes de cada vegada és fa més palesa.

Qualcú s’està menjant els aliments dels altres.

La gent pot prescindir de moltes coses, però quan no entra el menjar a casa, s’està activant una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment pot esclatar.