dijous, 25 de juliol del 2013

La mort imprevissible



Després de aquest accident de tren a Santiago de Compostela, que m’ha esborronat i m’ha fet posar a la pell de les famílies, d’amigues i amics de les persones mortes; necessit treure els sentiments defora, i compartir-los.  Ho faig com quasi sempre escrivint, en aquest cas un poema

La mort imprevisible

Quants somnis truncats
Quant dolor repartit!
Quanta desesperança!

La mort no fa vacances
i imprevisible i sigil·losa
ens pot trobar a qualsevol lloc.

Ningú no tria el dia
i molt menys l’hora.
un cúmul de circumstàncies
Que tu no elegeixes 
et poden  fer passar
per la línia tan fina
de la vida a la mort.

Truncar tots els teus plans
esborrar-te el somriure.

Aquesta mort perversa
que s’escampa com vol
amb accidents, atemptats i guerres.

Aquesta mort inmisericorde
que mata de fam i de carències.

Aquesta mort malèvola
que té els seus sicaris
que cruelment la reparteixen
com una loteria sinistre.

Aquesta mort
que un dia serà meva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada