En agraïment pel seu legal. No l'oblidarem mai
Tornar
a escriure sobre personatges esperpèntics
, sense cap tipus d’empatia cap els demès:
mediocres ,ineptes i a vegades cruels, que pugen a la política per a fer-se un
bon coixí i folrar-se el ronyó i que he denunciat moltes vegades. Avui no ho
faré.
Vull fer una aturada “reposar una estona/sota
una ombra benigna” com escrivia Miquel Martí i Pol, un dels meus referents de
la poesia catalana.
“A
l’atzar agraeixo tres dons: Haver nascut dona,
de
classe baixa i nació oprimida.
I
el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”
Ens permeteu la llicència d’escriure
sobre persones valuoses, de persones que han estat i d’altres que estan al tall
de lluita, amb les que he mantingut trobades. De persones que ens mou
l’esperança de lluitar contra la barroeria existent i canviar un sistema
miserable i injust. De persones, que mancaria més, hem estat coaccionades i
reprimides pel mateix i li fem nosa.
Faré una referència a poetes que conec
que empren la paraula com una sageta per a destapar i denunciar les brutors
existents.
Vaig
estar, a la presentació dels poemaris de Joan Alfons Marí i de Marcel Pich.
“Manual d’instruccions” i “Ulls de geneta” respectivament. A Can Mora des Vins, la veu retronadora de Joan Alfons em va remoure
per dins i ompli tots els espais, i Marcel, amb un altre registre, denuncià
moltes bestieses quotidianes que uns oportunistes aprofitats cometen en contra
del Poble Mallorquí.
Marcel,
que forma part del grup musical “Taverners”, que recentment ha editat un nou
disc, amb el títol més que vigent: “No hi ha temps que no torn”, del qual vaig poder gaudir de la seva presentació al Teatre Xesc
Fortesa. Aconseguiren editar-lo a través d’un micro-mecenatge en el que
gustosament hi vaig participar.
Hi
ha una fornada de joves músics, grups musicals, cantautors, que fan de la cançó
“La cançó necessària” necessària i imprescindible.
Sé que no els anomenaré a totes i a
tots, i em dol. Escriure sobre els que he mantingut contacte
recentment a través dels distints concerts, que el Col.lectiu Albaïna, del que
estic orgullós de ser militant, ha
organitzat a Sóller
Començ per en Pau Alabajos, concert al
que no hi vaig poder esser ja que estava de viatge l’estiu passat, del que
m’encanta la seva manera de fer.
Andreu
Valor, amb qui, el dia que es feu el
sopar a la fresca dels veïnats del carrer Victòria 11 de Maig, em vaig atrevir
a cantar conjuntament amb ell “L’estaca”; on va presentar el seu darrer treball
“A l’ombra de l’obscuritat” No m’he cansat d’escoltar-lo, una feina prou
acurada.
O
del concert conjunt de n’Andreu i en Cesk Freixas ( germà d’un amic poeta Marc
Freixas amb qui vaig col·laborar amb l’epíleg d’un gran llibre “El llarg camí
d’escriure” i que darrerament ens ha regalat “Amor i Silenci”) . En Cesk,
presenta el seu segon treball, el primer era “Set voltes rebel” i aquest segon,
porta el títol “Tocats pel foc” .I que el proper 12 de juliola les 20.15 h i a
Can Dulce, ens delitaran amb un concert conjuntament amb el poeta Roc Casagran.
En el concert de “Som Països Catalans” vaig poder tornar gaudir amb en Biel Majoral, amic
de dècades de lluita; Meritxell Gene... Faig un referent a Al-Mayurca, que
feu el concert a la Marxa
de Torxes de l’any passat; Existeix un gran conjunt de músics, cantautors,
grups musicals de l’àmbit dels Països Catalans, i m’és ben igual que a alguns aquesta expressió sociopolítica els
hi repotegi al fetge; a mi m’ho fan altres maneres d’expressions despòtiques
que volen callar la veu d’una gran part del poble que n’estem fins allò que no
sona.
Per escriure de totes aquestes persones,
del seu treball, de la seva força de
transformació d’una trista realitat que ens ofega als que clamam per la
vertadera llibertat i una democràcia no manipulada pel sistema capitalista i
els seus còmplices; necessitaria un llibre.
Si no hi ha res de nou, pens tornar a
gaudir amb el concert del proper dia 12 A Can Dulce-Sóller i retrobar-me altre cop amb en Cesk Freixas i conèixer
personalment a en Roc Casagran.
Per
acabar, i des de la meva humilitat, escriure que jo també sóc poeta i estic en
el mateix camí que ells. Estim tant la paraula i la nostra llengua, que escric
per necessitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada