dissabte, 20 de juliol del 2013

De la corrupció irrespirable i la manca d’honorabilitat





Després d’una setmana bastant feixuga en relació al tema polític, que està a punt d’acabar, on el Cas Barcenas, les seves declaracions, els sms que presumptament poden inculpar a en Rajoy, la comptabilitat B del PP, els cobraments de sobresous, Barcenas dixit. Que un  jutge demana a la Fiscalia Anticorrupció si cal citar Rajoy com a testimoni; Tal volta vagi com a testimoni i surti d’allà  imputat? Tot pot ocorre.  Els exabruptes de na Dolores de Cospedal, que callada està més guapa ben igual que n’Alícia Sanchez-Camacho, heroïna de “La Camarga” i protagonista del serial de “Método 3”; i un nou capítol de l’afer,  amb la imputació de la gerent de PSC...

I per la cirera pel pastís, en García-Margallo, diu estant a Palma que “En Rajoy compareixerà com i quan trobi oportú”, la realitat és que volia dir “En Rajoy compareixerà quan li passi pels dallonses i el mal no sigui massa gran”. Punyetes de manipular les paraules.

Un vol posar-se a escriure i no emprar la paraula, que ha llegit per pa i per sal: Corrupció a tots els nivells, però no li queda més remei que fer-ho.

Està arribant una flaire de  podrit que no puc amb ella , el mateix temps que un gran concurs polític de personatges patètics, mostrant a destre i sinistre, uns dots d’ineptitud, inoperància, manca d’ètica i moral.

Aquesta nit  més fosca de la “demo-cleptocràcia” està ofegant a la persones mínimament sensibles , pel seu barroerisme. Sempre presumptament, sembla que estam governats per grups organitzats per a delinquir i hem deman si realment val la pena escriure sobre ells o és una gran pèrdua de temps i  inoperant.

Sobresurten personatges que no tenen la més mínima ètica i sobresurten emparats amb manipulacions, mentides, falsedats i presumptes delictes molt greus.

Per si no mancava dos rals pel duro, la justícia d’Uruguai , obri investigacions a en Barcenas i ho fa un jutjat especialitzat en crim organitzat. O sigui que inclusiu això s’exporta. 
Cada dia n’hi ha de noves i no gaire netes.

Pot estar el sistema a punt de fer un gran esclafit i anar-se tot  en orris? Hi ha moments en que un pensa que si.

Quan pens amb tot l’esforç que s’arribà a fer per combatre la Dictadura Franquista – que fa no res ha fet anys del cop d’estat- i ara mateix haver arribat fins o on estem; vos puc assegurar que se’m revincla l’esperit i m’omple d’una basarda i oi que de cada dia és més difícil de suportar.

Aquí a Sóller es pot percebre un gran malestar pel tema del pagament de l’IBI (Contribució urbana i rural )  i el seu increment absurd que s’ha executat a la perfecció per l’actual Consistori.
El batlle Carlos Simarro i sempre presumptament, aconseguirà arruïnar a molts ciutadans i ciutadanes solleriques ; ja que a mida que va pujant el valor cadastral en  trams progressius del 10% anual  fins el 2020, on es tributarà per valor de preu de mercat, però de mercat quan estava a l’alça  i no baixa la quota impositiva; any rere any es farà inassolible el pagar l’impost ; incloent els que el votaren, que també deuen estar prou satisfets.  

La pressió fiscal a tots els nivells es fa insuportable; rebuts de fems dels més cars  de Mallorca, tarifes d’aigua i electricitat dos reals del mateix que ho han acabat d’arrodonir amb la pujada de l’IVA al 21% i tot un altre grapat de censals, que està fent la Vall com un dels pobles més cars de Mallorca.

 I ja no parlem del censal del peatge del Túnel, un dels més cars d’Europa i  amb un deute a tots els sollerics i solleriques de quasi tres milions d’euros. 

Pujar a Sóller amb un cotxet són prop de deu euros d’anada i tornada. Pas a les quasi  mil set -cents pessetes enyorades. El preu d’un menú a segons quins llocs.

L’ambient enrarit i la crispació per les converses que estic escoltant  pels carrers és present a la Vall i s’estan dient  unes veritats i queixes,  sense manies que fa estona no les sentia.

De tant en tant, una alegria i és que d’aquí uns quatre mesos serem padrí i padrina, respectivament, d’un nin. Primer net sulleric.

I com fa una calor que fa prou difícil escriure, per avui tanc la paradeta i que desfruiteu del que queda d’estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada