De la corrupció al terrorisme capitalista d’estat

Hi ha múltiples   maneres de corrupció. De beneficiar-se amb el que es roba a la majoria de ciutadans i ciutadanes per part de certs  “polítics professionals” (tres-cents imputats a l’estat espanyol) que a l’empara de les maquinàries dels grans partits o quan governaren amb pactes amb ells (UM); s’aprofiten vilment de la democràcia – eleccions incloses amb una llei electoral que els afavoreix i que per res del món tenen intenció de modificar- i van creant una situació econòmica privilegiada, inclusiu entrant directament en el delicte, per anar augmentant la seva pecúnia.

L’esclat del Cas Bárcenas, ex tresorer del PP i els sobresous en negre i l’acumulació de prop de vint i dos milions d’euros en comptes corrents a Suïssa, és una petita mostra de l’iceberg d’una gran part del sistema politico-professional podrit.

Estem parlant de trames. I a la memòria em ve el cas Gürtel.

Aquestes trames il·legals, amb comissions i altres martingales, que van a parar a alguns  polítics, i altra part , al  finançament dels partits, també ordeixen com  sortir relativament impunes dels afers.

Si miram les hemeroteques i fem un exercici de memòria, veureu que el que escric no ve de tant enfora i la majoria dels grans partit han tingut els seus afers ben bruts.

 Cas Filesa trama de corrupció i  finançament il·legal del PSOE (any  1997 ) i per les nostres contrades el Cas Túnel de Sóller i la fallida de Brokerval, que porta a descobrir  doblers en comptes de Gabriel Cañellas, on també una part sembla havia anat a finançar les campanyes electorals del PP  (1989-91) i dimissió,  pressionat pe Aznar. No fou condemnat per prescripció del delicte. En varen saber. Avui tenim com a Presidenta del Consell Insular a María Salom vinculada al cas de corrupció.

A aquesta mà de filibusters i corruptes, els que emparats s’escorren de la força de la justícia, als quals la podridor a tots els nivells els envolta, es creuen que a l’empara de les urnes, tenen dret de cuixa; i que aquest fet de sortir elegits, els justifica per emprar qualsevol medi per a aconseguir el que volen, que quasi sempre acaba amb la qüestió econòmica, d’estatus i augment de patrimoni mobiliari i immobiliari. A mes d’una important cota de poder.

Quan copen el poder a través de les majories absolutes i la tenen tant a l’executiu com al   Parlament,  on legislen, perquè les seves endemeses il·legítimes adoptin el caire de legals i obliguen a la justícia que tingui molts i greus seriosos problemes per a fer el paper de control que li tocaria fer en un vertader estat de dret.

Moltes vegades, la impunitat acaba per esser legislada. Guanyen per vots no per decència.

Per afegitó, legislen en pro del sistema econòmic neoliberal capitalista que, com he escrit tantes vegades és al que serveixen ( la veu del seu amo) i quan acaben la rotació pels càrrecs polítics, sigui per la circumstància que sigui, inclusiu en casos de corrupció que han de sortir per la porta del darrera; són premiats, si han fet bona feina, a l’empara de les empreses privades per les quals han legislat i executat les corresponents lleis pels seus beneficis i acumulació de poder i de capital ( Llegiu el tema de la dació d’habitatge a canvi de la hipoteca, on els dos grans partits han votat en contra).

El negoci és rodó, no pot estar més ben muntat, ja que sempre hi haurà els que creem la vertadera riquesa: Nosaltres, les classes populars, que dia si dia també és espoliada pels seus interessos i mentre nosaltres no podem ni queixar-nos ja que ens treuen les seves forces repressores – pagada amb els nostres impostos- perquè ens estossinin- i a la vegada legislaran per a reprimir-nos una mica més i criminalitzar a tots els moviments que els contradiuen.

Desmantellen la sanitat pública, finançada obligatòriament pel que s’obliga a pagar a la Seguretat Social. Redueixen prestacions d’atur que a la nòmina també es té el corresponent descompte per a finançar-les i garantir-les. Permeten els desnonaments  per impagament d’hipoteques, afavorint el gran negoci dels bancs.  

Retornen l’educació als principis elitistes franquistes, atemptant directament en contra de la cultura.

Promouen una mà d’obra barata, on el sistema liberal, els agraeix que hagin aconseguit , arribar als sis milions d’aturats a l’estat espanyol.

Aquestes també són maneres de corrupció i terrorisme capitalista

En memòria de Na Jerònima “Vilaró”- “Sa Padrina”

A lo llarg dels passats vuits anys de col·laboració en el Setmanari Sóller i en diversos articles he escrit sobre “dones valentes-Valentes Dones”

Persones “velles” , amb tot el significat qualitatiu  del que comprenc com a “vellesa”, persones que  irradien llum i estima, i que per sort meva he conegut.

He rebut lliçons inapreciables per part d’aquestes dones que s’han fet estimar, ja que han estimat molt i han repartit arreu el seu amor.

D’aquestes dones valentes a les que la vida les ha posat en tessitures prou difícils i doloroses; i que coratjoses les han sabut treure endavant malgrat tot el patiment que comportaven, sense perdre el bon humor i el somriure.

A mode d’exemple, N’Esperanceta, com familiarment l’anomenem, la mare d’en Guillem Bernat; Na Maria Teresa “dels sabons” amb parentiu “Moiana”, una “admiradora” dels meus articles, que m’ha honorat amb un quadern de bitàcola, on escriu les frases que més li agraden dels meus articles. A ambdues els vaig dedicar un article, perquè quedi un testimoni escrit per part meva de la meva profunda admiració pel seu tarannà i la seva empremta, com de la seva capacitat de lluita en front de circumstàncies adverses, que aquí no repetiré.

També, per elles el meu respecte sincer, ja que m’educaren amb ell envers a les persones velles, res a veure amb les velles persones, ja que el seu esperit irradia joventut, malgrat els anys, i de les que tant he aprés, ben igual que dels infants de Sóller, amic de molts, sobre els que he escrit i em coneixen com a “En menja-panxes”.

Divendres  dia 18 vaig anar al funeral d’una dona valenta, coratjosa, que als seus 91 anys ens ha deixat. Ella va partir, però ha deixat el caliu de la seva tendresa i estimació, Na Jerònima “Vilaró” , amb la  que varem esser  veïnats durant aquests darrers vuit anys. En la que tant la meva dona i jo, tant pujant com baixant de la costa de Sant Pere, ja fos per anar a comprar o pujar a Son Bou, la ens trobàvem molt sovint.

Moltes vegades, ja que la mare de la meva dona, va viure amb nosaltres fins que va partir, na Jerònima, li deia a la meva dona: “No em puc avenir de la seva mort” ja que elles dues havien fet amistat.  

Els darrers temps,  la costa se li feia  feixuga i amb la seva senalleta per no dur massa pes i amb el seu bastonet, anava pujant sense defallir i menys sense queixar-se; a dir que mai li vaig sentir una queixa.

I el dissabte, com de costum i ben empolainada cap a “Es Pont” a dinar, que hi feien bon menjar.

Vull que en aquestes paraules quedi la meva estimació  i el meu record. També el condol més sincer a familiars, amics i amigues; i en concret a Jerònima Reynés la seva neta. Amiga nostra  i  també col·laboradora d’aquest  Setmanari. I aquí tanc l’article per donar cabuda a  una fotografia de “Sa Padrina”,  ja que a no res de deixar-nos encara mostrava la seva llum i alegria.

Mallorca: “El femer d’Europa” i les llumeneres

Aquests són els cagarrotets que els nostres bons governants adquireixen a Europa, per acabar de contaminar Mallorca amb la seva crema a la incineradora de Son Reus.

Després d’un temps de vacances prou necessàries, de desconnexió, neteja informativa; que malgrat tot, a través del mòbil pots veure i informar-te de les diverses animalades polítiques que ocupen les nostres illes i la resta de l’estat espanyol.

Per la nostra mallorqueta estimada, hi ha polítics, homes i dones, que, no tan sols el que toquen, mouen i manipulen, ho transformen en merda; que a més no es conformen i van i la importen per generar energia diuen ells i elles.

No manca esser cap llumenera, inequívocament ells no ho són, simplement s’ocupen que els seus negocis funcionin, malgrat la soferta ciutadana i l’indignat ciutadà haguem de patir aquesta mena de sangoneres autòctones, esclafant-nos la nostra qualitat de vida i de salut, tant física com mental i emocional.

El tema de la importació de fems és d’una incoherència tan brutal, que a hom li fa tenir vergonya aliena. O sigui, a  través de trens hi ha una espècie de circuït que travessa Europa, fent negoci amb el  “combustible sòlid recuperat” = eufemisme, per no dir merda ) arriba i uns camions són carregats amb aquesta mena de porqueria portàtil; els quals a la vegada són embarcats en vaixells, que fan, els que ens arriben de Sabadell, fins al Moll de Mallorca, que després els camions ( que a saber empren gasoil o benzina, energia amb una paraula) per arribar a una incineradora infrautilitzada ja que quan la construïren, estava pensada per cremar molta més porqueria de la que es  genera a Mallorca i ara sembla que no és rendible. Per acabar d’arrodonir, resulta que ens volen explicar que si no ho fan així, s’haurien de pujar les tasses d’incineració i com a conseqüència possiblement el rebut dels fems. Quins cervells més ben ensinistrats!

Sembla que les negociacions amb un empresari italià – mafiós per més senyes- no va sortir bé; però que hi ha molts altres proveïdors de cagarrotets  que diuen que un cop cremats generen energia neta; i no se sap, perquè un informe diu que l’aigua propera a Son Reus, està plegada de dioxines, que habitualment, si no em diuen el contrari, hi ha informes que són cancerígenes. A més arriba el fems d’amagatotis per por a les esbroncades.  Quina barra!

A més, aquests polítics intel·ligents, prenen unes determinacions que en absolut afectaran a la imatge turística de Mallorca, ja que possiblement venguin com a bo venir a respirar aire porc i contaminat; i els tours operadors faran cua per ofertes més que plausibles.

Estar escrivint això devora el mar, amb un solellet més que agradable i sentir la remor de les ones que copegen suaument les roques, no és el millor lloc d’inspiració per escriure sobre les burrades o absurditats d’uns governants que desgovernen.

De refilo, ja que no he tingut accés als setmanaris, per les nostres contrades, les portades del mateix parlen de l’inici de diligències d’investigació per part de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, sobre la càmera espia, presumptament il·legal de l’aparcament d’Estiradors. També que algunes multes de l’acte massiu de desobediència civil del No vull pagar de 20 de maig, havien estat sobresegudes.

Els diaris digitals als que he pogut accedir des del meu mòbil, anaven plens de les mateixes. I és que consider que els governants s’han d’ajustar a la legislació, a no esser que ens trobem en un règim absolutista, dictatorial i caciquil, malgrat hom a vegades té uns dubtes de què realment ens hi trobem.

Botant a un altre lloc, i veus els negocis irreals de la família reial o els negocis reials de la “família irreal” títol de l’obra que representa Toni Albà , que ha tingut un considerable èxit i que m’encantaria anar a veure. Meam si s’acosta per Mallorca la companyia.

Be, al que anava, sembla que na Corina, amant borbó diuen, Noos “tiene contentos” ja que sembla que el soci del noble Urdangarin, l’ha ficada en el all de la trama.   I hom pensa que amb tot els que guanyen, mai en tenen prou. Acumulació malaltissa.

Avui horabaixa, de dilluns, que estic acabant l’article aniré a cercar els setmanaris, ja que de segur qualcuna cosa em deix, però per mesura, ja no em quedarà espai, i haurà d’esser per l’article de la setmana propera, si no ens han delectat amb més burrades, i en perdó dels animals, que ara és temps de fogueronsde Sant Antoni i matances.

Diada de Mallorca: 31 de desembre de 1229-2012

Començaré escrivint sobre els  actes que he assistit de la celebració de la  Diada de Mallorca, el 31 de desembre, quan l’any 1229, el Rei en Jaume I El Conqueridor, entra a Ciutat de Mallorca.

Abans d’entrar a la crònica  dels diversos actes, voldria fer palès que a Mallorca l’enfrontament civil en contra d’uns governants clarament nocius per la nostra llengua, cultura i identitat nacional, que postulen el conegut “Una, Grande y Libre, i si no quedes massa lleig , ens tornarien a repetir: ¡Habla el idioma del Imperio! ha innundat de mostres i manifestacions l’any 2012: any de lluita, retallades i repressió.

Són els mateixos governants, ineptes, inoperants i altres qualificatius que tan bé va emprar en Plàcid Pèrez a l’acte organitzat per l’OCB per celebrar els seus 50é aniversari  i jo afegeix que són els mateixos que han aconseguit sacsejar una societat civil mallorquina que momentàniament, i no de manera tan massiva, veia en perill uns principis fonamentals de Poble que han estat vilment atacats.

Aquests governants incultes i traïdors a uns principis del Poble Mallorquí, no arriben ni a botiflers, però el seu odi i fòbia als sentiments del nostre poble s’han fet palesos dia a dia, per intentar fer desaparèixer el Mallorquí, nom del Català que es xerra a Mallorca.

Per una altra banda, tal volta se’ls hauria d’estar agraïts, ja que han aconseguit tot el contrari que es proposaven aquestes llumeneres que ens governen: Una unitat en front dels seus continuats atacs que s’ha reflectit infinitat de vegades al carrer. Com fou a la manifestació en defensa de la nostra llengua, que tragué al carrer prop de cinquanta mil persones.

Vaig estar a la  II Marxa de Torxes pel Dret a decidir, organitzada a  Sóller per part de la Comissió 31 D, on dues-centes persones férem el recorregut pels carrer de Sóller. Participaren en Pau i Càndid; xeremiers, la colla de bastoners de Gràcia  “Cop a Cop”.

 Banderes de Sóller i estelades, foren  onejades durant el recorregut, fins arribar a la plaça del poble i davant les Cases de la Vila, fou llegit un manifest clarament reivindicatiu contra els  atacs fets  per part del Govern de les Illes Balears, atacant la  nostra llengua, cultura i identitat nacional, denunciant les retallades en educació, cultura: Un poble inculte, i sumís és molt fàcil de manipular.

A la finalització de la marxa, es feu un sopar on participaren més de cent persones, al Gimnàs del Col·legi de Sant Vicent de Paül, on tornà a participar en Pau amb l’acompanyament amb tamboret i flabiol a la colla de bastoners. Participa el grup de música tradicional mallorquina  i reivindicativa Al-Mayurqa, i deixaren ben clar el sentiment que ens mou com a poble, ho resumeix molt clar una tornada d’una de les seves cançons: “No ens fareu callar, malgrat ens segueu la vida!” i totalment improvisada, una ballada popular amb les seves cançons, jotes, boleros...

             

30 de desembre, es baixa a Ciutat de Mallorca a la manifestació per la Diada de Mallorca. Prop de nou mil persones sortirem al carrer amb un sol clam: “Independència, Socialisme i Feminisme” reivindicant uns Països Catalans independents. La marxa sortí del Passeig del Born amb un llarg recorregut fins arribar a la plaça de “la pista dels patins” on fou llegit el manifest per part d’una d’un membre d’Endavant, represaliat  a la Diada de Mallorca de 2010. Donant suport al manifest   un grup de persones representatives d’associacions, plataformes i col·lectius que han sofert també repressions per part del Govern Autonòmic. Emocionant, que en Pau toqués tres himnes nacionals ,  de País Valencià: “La Muixeranga”,  de Catalunya: “Els Segadors” i de Mallorca “La Balanguera”.

Continua amb el concert amb “Al-Mayurqa, Valtònic ( també represaliat) i “Eixut”

Pensar l’increment en nombre de persones i d’associacions i plataformes de fa un any quan vaig estar a la darrera manifestació per la Diada,  m’omple d’orgull i d’esperança, ja que el clam sobiranista de l’esquerra independentista s’ha mostrat clarament al carrer.

Vull deixar constància que a una gran part d’actes de la diada, i a diverses xerrades, varem tenir la presència de Quim Arrufat Diputat al Parlament de Catalunya, per la Candidatura d’Unitat Popular- Alternativa d’Esquerra. Qui també assistí a la marxa de torxes de Sóller i al sopar.

“Que tremoli l’enemic/en veient la nostra ensenya/com fem caure espigues d’or/ quan convé seguem cadenes” Bon cop de falç...

2012: L’any de les retallades i la repressió

        Moltes accions contra els desnonaments que un sistema financer-tauró ha provocat a lo llarg de l'any

S’acaba un any on els drets bàsics, fonamentals, inclusiu algun de constitucional, s’han vist retallats i inclusiu anul·lats.

El conegut estat de dret ha sofert molts de sotracs i ja som moltes les persones que no creiem que estem vivint dins d’una vertadera democràcia, si no en una pantisocràcia que acompleix al peu de la lletra les consignes dels mercats: Capital financer, especuladors i taurons despietats d’un neoliberalisme ideològic on el sistema capitalista no havia estat mai tan ferotge i despietat.

Fer una llista de tots els casos, que  amb la legislació del Govern del PP, han conculcat drets adquirits a lo llarg de lluites de generacions; inclusiu amb atemptats en contra dels drets humans: Aquí em refereix a la repressió; on hi ha tornat haver-hi presumptes tortures per cossos de seguretat de l’estat. La punta de l’iceberg, fou que l’estat espanyol fou condemnat per la Comissió Europea de Drets Humans, ja que no es feu la investigació corresponent per les denuncies de tortures, em refereix al cas del Jutge Baltasar Garzón i l’atac flagrant en contra de l’independentisme d’esquerra l’any 1992 a Catalunya durant Jocs Olímpics.

Els atemptats privatius en contra d’uns drets socials i fonamentals que recull la Constitució Espanyola de 1978, han ocorregut dia si dia també.

El dret a un habitatge digne, a un treball – amb quasi cinc milions d’aturats/es. A la sanitat, en un clar intent de privatitzar-la, com s’ha pogut veure amb els hospitals de Madrid. Encarir i retallar les partides per educació amb infinitat de professors i mestres al carrer i un augment massiu de les taxes universitàries, porten com a objectiu a una educació on sols hi podran accedir-hi les elits.: Clar objectiu de la dreta més rància i conservadora: Interessa un poble inculte, ignorant i distret amb pa i circ, ja que és molt més fàcil de manipular pels seus interessos.

De la situació dramàtica dels desnonaments per impagament d’hipoteques, on els bancs (sistema financer, rescatat llavors) amb la connivència dels governants que han legislat per  afavorir-los; escriure sobre aquesta situació i els diversos “suïcidis” jo, canvi la paraula per homicidis intencionats  que han provocat,   em posa d’un mal cos que em costa mesurar les paraules per dirigir-me a aquesta nissaga irresponsable i presumptament homicida per acció o omissió. ( Recordar que el PSOE es va abstenir-se a la Dació de l’habitatge com a pagament, i el PP, com és clar  votà en contra)

Tot s’ha encarit, els impostos i serveis bàsics han pujat en desmesura, asfixiant encara més la fràgil economia de les classes populars, a la que ens estan xuclant les nostres darreres gotes de sang, uns per continuar acumulant més riquesa – diu el refrany mallorquí: “Qui tot sols menja, tot sols s’ofega” i els polítics de torn per continuar mantenint els seus luxes, poltrones i privilegis.

I quan el poble fart i cansat surt al carrer a reclamar els seus drets, és detingut, reprimit, repressaliat i sancionat, per part dels mateixos polítics “demòcrates”  emprant per les barbaritats repressives els doblers extrets als ciutadans a base dels impostos que han xuclat.

Feia estona, no veia la quantitat d’accions reivindicatives, que omplen els carrers de l’estat espanyol; ni els atacs més forts de l’estat cap els moviments que no formen part de “l’esquerra oficial” i amb més força inclusiu en contra dels moviments independentistes d’esquerra.

A Mallorca, en relació a la repressió esmentada ha estat “un annus horripilis”amb un augment considerable que hi ha hagut i el Govern de José Ramón Bauzá i els diversos batlles d’ajuntaments on desgoverna el PP, no han tingut cap mania en treure la llendera: repressions, detencions, i sancions, que inclusiu hi ha hagut casos de manipulació de la informació per part dels agents dels cossos de seguretat de l’estat, com va ocorre a Felanitx i a Bunyola, tan sols per citar dos casos evidents.

La part positiva: Que cada vegada estan sortint més moviments i millor organitzats; que l’esquerra independentista està creixent i que en qualsevol moment els governants es poden trobar amb accions reivindicatives, esbroncades, accions diverses dins els àmbits municipals d’enfrontament a una política antidemocràtica i caciquil.

A més d’una generació jove que té el cap ben moblat i no precisa de líders ni d’ideòlegs que dictin el seu discurs.

Que la vertadera solidaritat ompli cada racó de cada casa, no tan sols ara si no durant tot el 2013.

Marxes Túnel i alguna actuació patètica

El canvi de recorregut obligat, ens va fer passar per davant de la consulta i la casa del Batlle de Sóller, i hom es demana: per què?

Després de la realització de les dues marxes del passat diumenge 16 dematí; la de Bunyola fins a la Boca del Túnel organitzada per l’Associació de veïnats de Bunyola en reclamació del Túnel gratuït i la de Sóller, organitzada per la Plataforma Mallorca Lliure de Peatges, a la que hi vaig assistir, reclamant el Túnel de franc i el deute de dos milions i mig de deute del Govern Balear respecte a la subvenció/bonificació de prop de sis mil cinc-cents conductors/es de Sóller i Fornalutx; vull  felicitar a ambdues organitzacions i posar un suspens, als qui feren que la marxa de Sóller, hagués de passar per carrerons i se la forcés a passar per la Gran Via, concretament davant la casa del batlle.

Un suspens pel Batlle Carlos Simarro, que sortí d’un aparcament d’un supermercat  foragitat amb el seu cotxe cap al carrer Cetre, per no trobar-se, per qüestió de no res, la marxa de front i un zero patatero a la seva filla, que tot passant per davant casa seva, sortí al carrer fent gestes insultants als manifestants:  “Locus i folls” amb el dit al pols; per acabar tancant d’una portada que remena la façana. Una reacció sense qualificatiu.

Un excel·lent pels manifestants, que en absolut havíem triat el recorregut per passar per davant cal Batlle i no respondre en absolut a la provocació. És veu que estudiar a col·legis de paga, no és sinònim de millor d’educació.

A la plaça de la Constitució, malgrat  la perillositat del tramvia, que estava en aquell moment fora de circulació, fou llegit un manifest per part d’un membre de la plataforma, denunciant la corrupció i la injustícia en que ens troben en relació al Túnel i amb el deute de la subvenció.

No faig més comentaris respecte a les marxes, ja que ho faran en el seu moment les organitzacions, però m’havia de treure del gavatx el que he comptat.

Quan escric això, dilluns dia 17, s’ha constituït el Parlament de Catalunya, no faré menció al discurs dels diversos grups polítics, tot i que vull fer menció a què la CUP, ha proposat com a President del Parlament  una persona desnonada de Burjassot que intentà suïcidar-se. El vot ha estat nul. Tinc clar que els dos representants i la representant de la CUP, han fet aquest acte testimonial perquè quedessin representades les classes populars repressaliades pel sistema. Aquest és el seu compromís al Parlament de Catalunya. Per a mi una mostra de dignitat.

A hores d’ara n’estic fins allò que no sona, que se’ns vulgui prendre el pèl de mala manera; i no em queda més remei, malgrat no em faci gaire il·lusió parlar del darrer plenari del passat dimarts dia 11 on el rodet de la majoria absoluta del PP, torna aparèixer com el cavall d’Atila.

També de la inoportunitat del Batlle Carlos Simarro, qui va aprofitar el ple extraordinari per apujar-se el sou, ronda al mateix que cobra el Batlle de Palma, i aprofitar, en el punt 8é, per aprovar no pagar les pagues extres als funcionaris, ja que aquests doblers s’empraran per pagar proveïdors.

Faig una petita menció, a què el plenari ordinari s’hauria d’haver fet el dia 4, primer dimarts del més, però m’ha dit un gorrionet que dos regidors/es  del PP, no hi podien estar, llavors no tenien la majoria absoluta i fou per aquest motiu, que sense justificar-ho en absolut a l’oposició, l’ajornaren una setmana a fi d’esser-hi totes i tots.

La política a Sóller es troba encalentida i si no veure que s’ha tret defora de Partit dels Independents del Port (IPIS) a la regidora Andrea Pomar, per dues desobediències a la formació: Una la de no demanar disculpes per emprar un cotxe de l’Ajuntament per assumptes personals i l’altre per votar a favor l’augment de sou del Batlle, qui li ha obert les portes del PP a la regidora esmentada. Els favors es tornen, no?

Diuen, que no basta esser honrats si no parèixer-ho, això fou dit respecte a la dona del Cèsar. Ho dic perquè a una pregunta d’un participant al plenari respecte al tema dels tres milions i mig d’euros desfasats de diverses legislatures de factures extrajudicials; l’oposició feu una explicació meritòria i el batlle va dir “que ningú se n’havia portat cap doblers” O sigui, “acusatio non petita, acusatio manifesta? Ho deix aquí.

Atureu les bales de goma, ja!

Ester ferida per una bala de goma, durant la manifestació de la darrera Vaga General, malgrat el  Conseller d'Interior Felip Puig negui que es varen emprar. Aquí hi ha la mostra.

Hi ha moltes maneres de repressió dels ciutadans i ciutadanes que s’atreveixen a oposar-se al poder constituït que els hi nega uns drets elementals i bàsics.

N’esmentaria tres: la física, molt més directe i visible; i la psíquica amb dos vessants, el mental i l’emocional.

La física és brutal i visible ja que deixa marques; i condemnable, ja que moltes vegades s’exerceix de manera indiscriminada en contra de persones que de manera pacífica estan sortint al carrer a demanar i reclamar uns drets bàsics, els quals es troben reflectits en la Constitució Espanyola descafeïnada pactada l’any 1978; on els “pares de la constitució” volgueren  fer un esborrany i compta nova, sobretot als que procedien de diversos governs franquistes amb càrrecs importants i que havien participat directament en la repressió de la dictadura Franquista, com és el cas de Manuel Fraga Iribarne ( el de “La calle es mia”. L’esquerra oficial, no la que continuava treballant dins la clandestinitat que era igualment reprimida, malgrat encetar una democràcia estantissa, va calar el cap i va arribar als acords menys dolents possibles, sobretot, no pel poble, si no per ells i s’instal·laren a la seva cota de poder.

Ester Quintana, una manifestant de la darrera vaga general, li fou disparada una bala de goma  perdent completament la visió d’un ull. Sembla que existeix una norma en el cas d’emprar aquest tipus de fusells, que s’ha de disparar al terra i malgrat el SUP (Sindicat Unificat de Policia) ha denunciat que dues persones encarregades de l’entrenament de les forces especials   antiavalots, els entrenaven disparant a l’altura d’un escut. O sigui, a una altura que si fer a una persona, pot arribar a uns efectes que inclusiu podrien esser mortals, segons la distància a on se li dispari.

Com abans, i em refereix al temps d’en Franco, existeixen agents de policia de paisà, dins de les manifestacions, “infiltrats” se’ls anomena, inclusiu han pogut esser fotografiats esgrimint porres d’acer plegables. També és molt antic, “contractar” a canvis de doblers o favors, als que rebenten manifestacions pacífiques amb atacs violents al mobiliari urbà: No vull dir que tots siguin dels “contractats”, a vegades hi ha elements que van per lliure que no ho són.

Aquesta gent a la que esment, que es dedica a rebentar les manifestacions i així justificar, segons quins tipus d’actuacions policials completament fora mida.

Corre, pels carrers, l'assegurança de què segons quins “antiavalots” i en termes col·loquials “van fins al cul” de segons quins tipus de drogues; no ho don per fet, ja que no he pogut contrastar-ho, però vista l’agressivitat en que envesteixen, sense tenir per res en compte si són infants, o persones velles, no seria gaire estrany.

Que en ple segle XXI, es torni parlar de presó preventiva, tortura, repressió policial orquestrada per l’executiu governant, multes absurdes i elevadíssimes  i sobretot a grups independentistes d’esquerra, o a sindicats que els hi fan molta nosa (SAT- Sindicat Andalús de Treballadors); i que inclusiu aquesta repressió ha estat farcida de mentides i manipulacions , a les quals el poder judicial els ha de posar al seu lloc, és d’una absurditat immensa. Trenta i quatre anys d’un “estat de dret” , drets  conculcats per interessos foscos en plena “democràcia”,on mana tot déu menys el poble, que li permeten ficar un paperet cada cert temps, com si fos un xec en blanc, perquè un cop assolida la cota de poder    facin els que els hi passi pels dallonses. Drets humans, ja no parl dels constitucionals,  trepitjats a balquena.

Quan vaig veure a Ester Quintana, i amb un atac de ràbia i d’indignació, no és l'única que li ha passat, vaig emprar l’eina a la que fa temps m’hi dedic: La paraula. Vaig escriure-li un poema, dedicat, amb el títol de “T’han furtat la mirada” que l’he publicat a diversos periòdics digitals, a la pàgina que s’ha obert al facebook “Ojo con tu ojo, i a altres espais de la xarxa. El seu vers final deia “Jo, Ester, som tu” i amb ell acab.

Voldria que aquest article s’entengués com una mostra de solidaritat a totes les persones reprimides, repressaliades, física, mental i emocionalment per un poder moltes vegades injust i corrupte.

El darrer vers, descrivia que el que  li ha passat a ella,  ens pot ocorre a qualsevol de nosaltres si no aturam aquest absurd que estem vivint.

Tot el meu suport a Ester!