S’acaba un any on els drets bàsics,
fonamentals, inclusiu algun de constitucional, s’han vist retallats i inclusiu anul·lats.
El conegut estat de dret ha sofert molts
de sotracs i ja som moltes les persones que no creiem que estem vivint dins
d’una vertadera democràcia, si no en una pantisocràcia que acompleix al peu de
la lletra les consignes dels mercats: Capital financer, especuladors i taurons despietats
d’un neoliberalisme ideològic on el sistema capitalista no havia estat mai tan
ferotge i despietat.
Fer una llista de tots els casos, que amb la legislació del Govern del PP, han
conculcat drets adquirits a lo llarg de lluites de generacions; inclusiu amb
atemptats en contra dels drets humans: Aquí em refereix a la repressió; on hi
ha tornat haver-hi presumptes tortures per cossos de seguretat de l’estat. La
punta de l’iceberg, fou que l’estat espanyol fou condemnat per la Comissió Europea
de Drets Humans, ja que no es feu la investigació corresponent per les
denuncies de tortures, em refereix al cas del Jutge Baltasar Garzón i l’atac
flagrant en contra de l’independentisme d’esquerra l’any 1992 a Catalunya durant Jocs
Olímpics.
Els
atemptats privatius en contra d’uns drets socials i fonamentals que recull la Constitució Espanyola
de 1978, han ocorregut dia si dia també.
El
dret a un habitatge digne, a un treball – amb quasi cinc milions d’aturats/es.
A la sanitat, en un clar intent de privatitzar-la, com s’ha pogut veure amb els
hospitals de Madrid. Encarir i retallar les partides per educació amb infinitat
de professors i mestres al carrer i un augment massiu de les taxes
universitàries, porten com a objectiu a una educació on sols hi podran
accedir-hi les elits.: Clar objectiu de la dreta més rància i conservadora: Interessa
un poble inculte, ignorant i distret amb pa i circ, ja que és molt més fàcil de
manipular pels seus interessos.
De la situació dramàtica dels
desnonaments per impagament d’hipoteques, on els bancs (sistema financer,
rescatat llavors) amb la connivència dels governants que han legislat per afavorir-los; escriure sobre aquesta situació i els diversos “suïcidis” jo, canvi la paraula
per homicidis intencionats que han
provocat, em posa d’un mal cos que em
costa mesurar les paraules per dirigir-me a aquesta nissaga irresponsable i presumptament
homicida per acció o omissió. ( Recordar que el PSOE es va abstenir-se a la Dació de l’habitatge com a
pagament, i el PP, com és clar votà en
contra)
Tot s’ha encarit, els impostos i serveis
bàsics han pujat en desmesura, asfixiant encara més la fràgil economia de les classes
populars, a la que ens estan xuclant les nostres darreres gotes de sang, uns
per continuar acumulant més riquesa – diu el refrany mallorquí: “Qui tot sols
menja, tot sols s’ofega” i els polítics de torn per continuar mantenint els
seus luxes, poltrones i privilegis.
I quan el poble fart i cansat surt al
carrer a reclamar els seus drets, és detingut, reprimit, repressaliat i
sancionat, per part dels mateixos polítics “demòcrates” emprant per les barbaritats repressives els
doblers extrets als ciutadans a base dels impostos que han xuclat.
Feia
estona, no veia la quantitat d’accions reivindicatives, que omplen els carrers
de l’estat espanyol; ni els atacs més forts de l’estat cap els moviments que no
formen part de “l’esquerra oficial” i amb més força inclusiu en contra dels
moviments independentistes d’esquerra.
A Mallorca, en relació a la repressió
esmentada ha estat “un annus horripilis”amb un augment considerable que hi ha
hagut i el Govern de José Ramón Bauzá i els diversos batlles d’ajuntaments on desgoverna
el PP, no han tingut cap mania en treure la llendera: repressions, detencions,
i sancions, que inclusiu hi ha hagut casos de manipulació de la informació per
part dels agents dels cossos de seguretat de l’estat, com va ocorre a Felanitx
i a Bunyola, tan sols per citar dos casos evidents.
La
part positiva: Que cada vegada estan sortint més moviments i millor
organitzats; que l’esquerra independentista està creixent i que en qualsevol
moment els governants es poden trobar amb accions reivindicatives, esbroncades,
accions diverses dins els àmbits municipals d’enfrontament a una política antidemocràtica
i caciquil.
A
més d’una generació jove que té el cap ben moblat i no precisa de líders ni d’ideòlegs
que dictin el seu discurs.
Que
la vertadera solidaritat ompli cada racó de cada casa, no tan sols ara si no
durant tot el 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada