Les guerres oblidades , el capitalisme assassí i colonialisme segle XXI

                                                               Això és el que els queda

Dins tot el món, i resulta que els mitjans de comunicació poc o gens ens xerren, que  hi ha devers trenta i quatre guerres oblidades que com sempre han batejat  amb l’eufemisme de “guerres ètniques”

Els motius són sempre purament econòmics malgrat estiguin disfressats  d’enfrontaments tribals o de faccions.

Moltes de les faccions que lluiten i controlen zones, és per a mantenir uns beneficis econòmics de les matèries primeres que les multinacionals, lobis financer i centres de poder econòmic del món, se’n porten deixant al darrere països pobres, desestabilitzats i amb una violència diària; a canvi d’ells. Moltes vegades, quasi sempre, les multinacionals financen l’armament de la facció més propera que els facilita poder seguir practicant l’espoli sense massa mals de caps i poder continuar mantenint els seus interessos econòmics.

No tan sols existeix aquest espoli, si no que es practica diàriament l’esclavatge del capitalisme i les grans marques que venen a Europa, Països Àrabs, USA , Rússia, i que omplen les seves franquícies de productes elaborats a aquells països amb uns sous de misèria i unes condicions laborals d’esclaus.

Mentre un silenci absolut fins que de tant en tant es destapa la caixa de Pandora, ja sigui per un gran incendi a una d’aquestes fàbriques infrahumanes on cents de persones moren calcinades; o es parla d’un inici d’una possible intervenció militar com és en el cas de Síria; on poc es parla del més de dos milions de sirians i sirianes desplaçats que acabaran a un dels tants campaments de refugiats malvivint de les “almoines” que la Comunitat Internacional els aportarà, a vegades a través d’ONGs, algunes no massa transparents; i les ajudes humanitàries poden perfectament no arribar on toca.

Els països “demòcrates” que tenen la santa barra, d’emprar l’eufemisme de “països emergents”; són ells mateixos que escampen la pobresa i la misèria d’uns països posant al poder els governants, la majoria corruptes, que els hi convenen per preservar els seus interessos. Jo ho qualific com a “Colonialisme-Imperialisme del segle XXI”.

Poc els importa el joc que han de fer per mantenir l’espoli; tant si han d’organitzar una guerra civil com si han de muntar un cop d’estat donant suport a un dictador que llevi el Govern que els hi fa nosa. Aquesta afirmació la faig en memòria del cop militar de Xile, ara fa quaranta anys; on el Govern socialista de Salvador Allende fou derruït i ell mort al Palau de la Moneda pels exercits del colpista Pinochet, amb el suport de la CIA; ja que entre altres coses s’havia atrevit a nacionalitzar les mines de coure que es trobaven en les mans de diverses multinacionals nord-americanes. Li muntaren una vaga indefinida de transportistes per escalfar l’ambient i crear la desestabilització, perquè després pogués sortir un “salvador de la pàtria” ben igual com en Franco en el seu moment; i tornés les coses al seu lloc, respecte als interessos econòmics que Salvador Allende, havia intentat que revertissin en el Poble Xile.

La hipocresia és tan flagrant dels que diuen “exportar democràcia” que són capaços, com han estat de finançar per la permanència al poder als més sanguinaris dictadors d’Àfrica i Àsia.

Aquests països que han estat espoliat, durant anys i més anys, les classes més dèbils ( com sempre) no han pogut aixecar el cap i han hagut de viure dins la misèria i pobresa.

La usurpació del que és del poble s’ha fet patent i a l’Estat Espanyol en tenim un clar exemple amb com s’ha tractat a la nació Sahrauí degut els interessos que tant Franco com la Monarquia han tingut amb els diversos governs i reis del Marroc.

Des del Congo, als Grans Llacs ( on en Juan Carrero va denunciar la situació aberrant del poble   mitjançant una vaga de fam davant la seu de les nacions unides); Burundi amb la lluita entre Tutsis i Hutus; els conflictes bel:lics finançats per Nestlé per mantenir el preu del Cacau; els brillants ensangonats que es passegen per Ginebra, Israel de les grans mines africanes. Podria seguir enumerant  molts d’aquests drames oblidats i silenciats.

Nosaltres podem no comprar els productes d’aquestes multinacionals que estan actuant d’aquesta manera brutal i inhumana. A casa fa anys que no entra res de Nestlé; malgrat siguin bons alguns productes. És necessària una coherència si realment volem canviar aquestes situacions aberrants.

No podem dir que no tenim la informació. Ho deix com a reflexió.

Beatificacions i memòria històrica de la guerra incivil

He escrit altres vegades sobre el paper de la cúpula de l’Església Catòlica durant la II república, el cop d’estat de 1936 propiciat per l’empresariat conservador i reaccionari que donà suport al braç executor Francisco Franco i els seus generals colpistes; amb el suport i connivència dels  governs feixistes d’Alemanya i Itàlia que donaren a la guerra incivil.  Per a mi, malgrat sé que hi haurà persones que no estaran d’acord amb mi, fou un resultat de la lluita de classes.

L’església catòlica espanyola, no va acceptar mai el règim de la II república espanyola (recordem que l’església és jeràrquica i no democràtica)  i té les seves responsabilitats en el cop d’estat i la posterior guerra incivil.

No tan sols això, si no que va mantenir el seu poder i estatuts durant els quaranta anys de dictadura franquista ( els beneficis foren més que sucosos; entre ells el control complet de tota l’educació; d’altres dinerari ja n’escriure més endavant) i els segueix mantenint ara mateix en una pseudodemocràcia de caire neoliberal amb un sistema econòmic capitalista que darrerament s’ha tornat més agressiu que mai; i amb el seu vist  i plau, està massacrant les economies més febles, esbucant els drets de les classes populars, classes treballadores, aconseguits amb molts d’anys de lluita i repressió.

L’Església Catòlica no és que mantingui els seus rèdits i beneficis, si no que els està augmentant a diari. (No paga Impost de Béns Immobles i el seu patrimoni immobiliari és el més gran de l’estat espanyol, per exemple. Rep de l’estat espanyol més de tretze milions d’euros mensuals).

La cúpula de l’església catòlica va beneir els canons de Francisco Franco; i a més varen signar un manifest de suport tots els bisbes espanyols menys un que fou cessat. Varen beneir “la santa cruzada contra el ateismo y el marxismo”

Just ara mateix, quan encara no s’han curat les ferides de la guerra incivil; quan s’estan exhumant foses comuns perquè els familiars dels assassinats i assassinades pel règim dictatorial d’en Franco i puguin esser enterrats amb dignitat. Una altra denigració.

Amb el clar intent de provocació i fer el joc al Govern del PP de l’estat espanyol que ha derivat cap a l’extrema dreta ( de fet és manifesten junts amb els ultres, malgrat intentin disfressar-ho); la cúpula del Vaticà du a terme la beatificació de cinc-cents vint i dos capellans., bisbes..  “assassinats” ( alguns mitjans de comunicació IB3-PP3, en unes telenotícies emprava el terme)  durant el cop d’estat a la zona republicana.

Cap menció als altres republicans i republicanes assassinats, reprimits, i posteriorment molts repressaliats per combatre el feixisme i a favor de la llibertat democràtica. Cap mostra d’intentar tancar ferides. Cap mostra de compassió per uns altres éssers humans que també foren perseguits i executats a les cunetes  i prop de les tàpies dels cementiris. Cap mostra d’amor i de condemna en front d’una absurda i brutal injustícia.

Com sempre la cúpula de l’Església Catòlica té dues vares de mesurar. Aquesta Església ( no parl de la base si no de la cúpula)  que s’ha allunyat i es va allunyar milions d’anys llum del missatge del que diuen esser representants: Jesucrist.

Sé de ben certs que alguns dels republicans i republicanes, assassinats eren cristians.

I ara vaig a una altra part, ja que hi ha comprovacions, les armes de la Falange Española y  de las Jons, en alguns moments abans del cop d’estat foren guardades dins esglésies. Als llocs on triomfa el cop d’estat, es feren llistes negres; moltes d’elles sortiren de les parròquies. Altres les feren els “serenos”.

No estan exemptes molt de capellans de què persones que no tenien un comportament “com tocava” fossin executades i afusellades. No estan exempts d’escampar sospites infundades. Mentre el poble no tenia els més mínims recursos per sobreviure; ells continuaven nedant dins l’abundància i que consti que quan escric això no justific cap pena de mort, ja que sóc completament oposat a ella, perquè amb el que crec per sobre tot és amb la VIDA. Que ningú té dret sobre la vida i la mort d’altres éssers humans. NINGÚ!

Acab, Teresa Forcades ha demanat a l’Església Catòlica que demani perdó pel seu comportament durant el Franquisme. Tot han estat silencis com sempre. No volen que aquest tema surti a un debat clar i enriquidor i ho tapen: “Els draps bruts es renten a casa”.

Gonelles a Mallorca i un Govern Bauzá esperpèntic

                       En Bauzá contemplant les pancartes: "Bauzá no ets benvingut" i "No al TIL"

Quan contemples la  fòbia anticatalanista d’un bon grapat de gonelles mallorquines i mallorquins, que no tenen el coratge d’aixecar la veu en contra del Govern del PP a l’estat espanyol que ens està espoliant i tractant com una colònia a les Illes Balears i Pitiüses, flipes en colors per la incoherència i et demanes, malgrat immediatament es converteixi en negació: entenen res?No

Les xifres canten. Mai hi ha hagut un menyspreu tan gran en relació als doblers que se’n duen de ca nostra i l’almoina que ens retornen. La mala anomenada  “solidaritat” que ens ha passat de “germans” a  “primos”.

Com repercuteix aquesta manera de tractar-nos en quant al dèficit fiscal en la vida diària de mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs?

La resposta és diàfana: Retallades en tot: educació, sanitat, cultura, més atur, manca d’inversions ( ja estem que el Govern Balear, ja ens té acostumats, empraria els doblers per a beneficiar als seus, com fa sempre)  però al manco hi hauria la possibilitat de mobilitzacions socials exigint que una part de la menjadora arribada anés a les vertaderes necessitats del Poble.

Mentre el Govern Bauzá endoia i en Bauzá intenta recuperar el prestigi que va perdent dia a dia, amb banys de multitud que normalment li surten foradats. No pot anar enlloc de la nostra geografia on no sigui escridassat i esbroncat.

Un exemple evident fou la seva vinguda a Sóller on ell i el Batlle Carlos Simarro foren esbroncats en estèreo.

Primer a l’estació de Sóller on un bon grup de ciutadans i ciutadanes amb camisetes verdes a les mans, a més de demanar la dimissió d’en Bauzá,  cantaren l’estaca com un himne de lluita que torna a esser tan vigent com record fa més de trenta anys.

Més tard al Port de Sóller amb la performance d’un drac verd que portava l’embut de la Plataforma Crida i la llegenda amb lletres clavades a l’arena de la platja: “No al TIT” a l’altre costat de carrer un bon grup de ciutadans i ciutadanes des d’un balcó d’un edifici des Través, desplegaven dues pancartes una “No al TIL” i l’altre amb la llegenda “Bauzá no ets benvingut”. Les cares de Simarro i en Bauzá.  són de poema. En Simarro més encès que un misto i en Bauzá mirant les pancartes amb uns ulls de mòpia com si li hagués arribat una inspiració divina. Vessaven  patetisme.

Després de la moguda reivindicativa, s’organitzà un sopar a Can Dulce per aportar el benefici a la caixa de resistència dels docents en vaga indefinida, que congregà més de cent cinquanta persones; i una rifa on molts comerços, restaurants, cafeteries  i persones particulars de Sóller havien col·laborat amb els premis.

Quan escric l’article la vaga indefinida ha estat suspesa temporalment. Per impedir el joc brut de l’administració educativa del Govern Bauzá; que no tenia cap intenció de negociar i el que pretenia allargant la vaga era un enfrontament ( desgast de la legitimitat de la vaga) entre docents i pares.

També el TIL li ha sortit per la culata i ara amenatzen amb l’únic “argument” que tenen: la repressió amb expedients sancionadors als centres que no apliquin el TIL. Una legislació imposada a la força d’un decret-llei d’urgència i imposat en calçador.

Si qualcú a hores d’ara encara pensa que estem governats per “demòcrates” pateix un miratge que li ha besllumat el paisatge, no tan sols l’educatiu sinó molts d’altres.

Anant a un altre lloc, l’aprovació pel Parlament Popular Balear, de la moció de què no som Països Catalans. Fa oi i una mica de peguera, malgrat sóc pacífic.

No existeix cap altra prioritat a les nostres contrades? Desnonaments, serveis socials minvats, bancs d’aliments i menjadors socials que no donen abastament; més atur; gent que viu al carrer que els bancs  van enganyar en connivència dels polítics i ara els hi ha fotut la casa.

Mentre, la tàctica marca  PP, l’anticatalanisme aporta vots i ja preparen les eleccions del 2015.

Tenim uns governants que ens xuclen la sang amb impostos injusts i abusius, i els serveis , cada cop més precaris. Fart de veure com tuden els nostres doblers; i  els  vesa la manca d’ètica i de moral.

El sistema que vivim és altament cancerigen. En fase terminal ja que la metàstasi ja ha arribat al cervell. I petarà, després sobre els enderrocs farem un món nou on ells no hi tindran cabuda.

La lliçó magistral dels docents, pares i infants al Govern Bauzá

                                                                 Una gran lliçó

Després de la manifestació multitudinària, de més de cent mil persones que es transforma de marea verda a tsunami verd que ompliren el centre de ciutat de Mallorca. La vaga indefinida que ja porta tres setmanes  i la política immobilista i despòtica del Govern Bauzá, al qui li importen un rave, l’educació, els docents, pares, infants i una gran part de la societat civil de les Illes Balears i Pitiüses; s’estan succeint esdeveniments a diari.

Hi ha esdeveniments que m’alegren per la solidaritat que demostren com que més de mil cinc-centes persones es concentrin davant la Conselleria d’Educació el  vespre. Una concentració silenciosa de suport al comitè de vaga. On els representants de l’administració, en una clara falta de respecte, aturen la negociació per anar-se’n a sopar: patètic i insultant! Es veu que a ells si que els hi manca bastant educació.

Que a hores d’ara, el cap d’inspecció educativa hagi dimitit, perquè no va voler ordenar que es fessin les llistes dels infants que no anaven a escola .

El tema de llistes negres em recorden temps de Dictadura, Gestapo i anant més enrere Inquisició. El caciquisme del Govern Bauzá, està mostrant com s’està radicalitzant el conflicte i com els representants del Govern en educació, estan allargant la situació, perquè s’arribi a crear un enfrontament entre pares i docents.

Com les coses van a una velocitat increïble, resulta que el cap d’inspecció fa marxa enrere i continuarà en el seu càrrec.

Han creat la crispació a consciència, inclusiu hi ha opinions, que s’està allargant la vaga per a mentre estar fent polítiques no massa netes ( importació dels fems per cremar a TIRME i altres ) i així no hi hagi resposta social.

Ho estan prohibint tot, concentracions, inclusiu el concert a Porreres `per dia de suport a la vaga indefinida, han limitat els assistents a  cinc mil  persones quan l’aforament és de prop de vuit mil.

          

No existeix cap intent de negociació ni per part de la consellera d’Educació na Camps que ni s’atreveix a parlar amb els periodistes i únicament dona una entrevista a IB3-PP3 on no li faran cap pregunta que li faci un mínim de sang. Ni el responsable d’educació en Guillem Estarellas, el que ja no s’atreveix ni a passejar per Bunyola per les festes de Sant Mateu. Estan obcecats i encapirotats. Aquesta posició no és governar si no simplement comandar que és l’únic que saben fer.

En Bauzá no crec que faci cap mèrit per les seves ínfules a Madrid que és on voldria estar, ja que el conflicte es podria estendre a la resta de l’estat espanyol en matèria d’educació. A més la vaga indefinida, tant com la  manifestació ha traspassat fronteres i hi ha el suport de Catalunya, País Valencià, i Andalusia. Portades de periòdics estrangers portaren la fotografia de la manifestació i s’està seguint la vaga indefinida. No crec que a en Rajoy li faci massa gràcia.

El sentiment general és que ningú es creu les excuses de malpagador de les autoritats educatives que han consentit que la vaga anés per les tres setmanes sense abaixar-se de l’ase. Moltes vegades la legalitat està molt enfora de la legitimitat. Ells l’han perduda al carrer.

Per si no faltava res pels dos rals, una possible vaga indefinida amenatza en aturar tots els jutjats de l’estat espanyol. Es veu que el poble comença a estar-ne fart

Vull fer  una referència al sopar que es va fer a Can Dulce – Sóller,  el passat divendres  dia 4 en suport a la caixa de resistència dels docents en vaga on més de cent cinquanta persones ens hi reunirem. Molts comerços de Sóller participaren amb obsequis per una rifa.   

A dir que la presa de decisió per part de l’Assemblea de Docents de la suspensió temporal de la vaga indefinida sense desconvocar-la, s’ha de fer una reflexió profunda.

Queda clar i palès del sentiment que els i les docents tenen cap als pares, infants i la seva professionalitat en l’educació i en contra de la postura immobilista, despòtica i oposada a la negociació mínima per part de les autoritats educatives, que ham mostrat clarament el seu talant.

Gràcies docents per la lliçó veritablement democràtica, allunyada anys llum de la postura dels nostres desgovernants, que heu donat a la nostra societat. Aquest fet passarà a la història com la defensa  per la  dignitat del nostre Poble.

Gràcies!

Tsunami verd assoleix l’illa de la Calma

                                               Un tsunami verd de més de cent mil pers-ONES

Corre per la xarxa que a “Bauzan”  li ha sortit el TIL per la culata.

Mentre ell ha intentat en el parlament convèncer o imposar a l’oposició de les meravelles de les seves teories il·luminades; al carrer prop de cinc mil persones estaven concentrades: “La marea verda” que s’oposen a l’aplicació del decret del trilingüisme.

Com estem acostumats a la política de la majoria absoluta del PP i a aplicar el dret de cuixa ( bastant feudal i no gaire democràtic); a dir que l’he vist emprar moltes vegades pel Consistori que desgoverna Sóller), el que ha passat és que el Parlament han fet dos reals del mateix i han imposat el decret amb calçador.

L'anomenada “taula de negociacions” passat  dimecres dia 25, l’ordre del dia no porta cap de les reivindicacions de l’Assemblea de docents. Bona manera de començar el diàleg.

Que la vaga indefinida ja no és tan sols per l’educació i la imposició absurda de criteris del PP queda clar. És un clam dels pobles Mallorquí, Menorquí, Eivissenc i Formenterenc  contra la política dictatorial del Govern Bauzá.

La protesta ha traspassat fronteres: s’han sumat Catalunya, País Valencià,  Andalusia i de cada vegada hi ha més suports.

Docents, pares, mares associacions, Col·lectius i inclusiu el bisbe de Mallorca també ha fet una menció al diàleg a la notícia del Dbalears amb el títol “Bauzá topa amb el Bisbe Salinas”

La Unió de Pagesos entregarà una tona de fruita per la caixa de resistència que ja passa dels cent quaranta mil euros.

La divisió dins el PP ja és flagrant, inclusiu persones com en Miquel Nadal i en Toni Nadal li han recriminat al President Manacorí en Nofre, el tema de l’aplicació del TIL i de l’atac a la llengua catalana, demanant-li si era beneit.

Que Bauzá tingui la santa barra patètica d’enviar un helicòpter del SAR, que es dedica a fer serveis de rescats i d’altres a retirar una tela verd que es trobava penjada als voltats del Castell d’Alaró. Ens demostra una inconsciència supina i a més fer-ho amb doblers públics pels seus interessos (Prevaricació? No sóc misser)

Per altra banda,  en Delgado ( els dels collons sagnants de cérvol sobre el cap)  amenatzant als batlles (PP) que no acatin les ordres sobre el TIL amb represàlies. L’enviaria a viure a Calàbria o a Sicília  on hi ha unes organitzacions  on segurament hi encaixaria a la perfecció.

La Consellera d’educació na Camps, arribant fins i tot a l’insult a membres de l’oposició.

N’Aina Maria Aguiló escampant el missatge de por de què es podria llevar la custòdia als pares que no portin als nins escola, per part  del  defensor del menor.

Un autèntic rosari de perles d’aquests dies, que ratifiquen que han perdut els PPapers.  

El passat dia 29 de setembre, a l'Illa de la Calma, el mar s’ha embravit i més de cent mil pers-ONES han omplert Ciutat de Mallorca en un autèntic tsunami verd.

Persones de moltíssims àmbits polítics s’han unit per dir un no rotund a la política despòtica sobre l’educació del Govern Bauzá.  La manifestació  més multitudinària a Mallorca en tot el temps que tenim de “democràcia”.

Em vaig trobar amb antics companys de lluita en el temps del Franquisme i de la clandestinitat; una altra vegada al carrer. “L’estaca” fou entonada moltes vegades , just com fa  més de  trenta anys s’entonava com a himne de lluita.

La presència dels tres diputats de la CUP al Parlament Català,David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet  amb un suport claríssim que marca l’empatia,  per formar uns Països Catalans on tot atac a la nostra cultura, i a la nostra educació i a la nostra llengua, ens afecta a tots els ciutadans i ciutadanes.

No fa gaire estona vaig escriure que li haurem d’agrair al President  Bauzá i al seu Govern;  el que no ha aconseguit cap altre President: Unificar la societat civil de les Illes Balears i Pitiüses en contra de la seva política tirana i injusta.

L’encaparrotament del Govern Bauzá als únics que pot perjudicar és a ells. Al seu  partit hi ha veus crítiques i persones significatives del PP es posaren la camiseta verda i acudiren a la manifestació, entre elles l’expresident del Govern Balear en Cristòfol Soler.

El dia 30 malgrat la ressaca d’aquesta manifestació que em va emocionar; continua la mobilització i la vaga indefinida.

La lluita continua!

La vaga indefinida de docents: El poble en contra el despotisme

                                               La nostra llengua i la nostra educació ni tocar-la

Vaig escriure a través de la xarxa que aquesta que aquesta vaga indefinida té un efecte terapèutic, transgressor i catàrtic; ha aconseguit que afloressin tots els governants més caps de fava del món i sembla que tots estan a sa roqueta i formen part del mateix govern.

A més també han mostrat el llautó tots els sindicats, que a no esser per l’assemblea de docents, haguessin fet el possible i lo impossible per frenar que s’acordés la vaga indefinida. Res d’estranyar ja que obeeixen la veu del seu amo i sense les ajudes públiques (subvencions, ja que de les quotes d’afiliats menjarien molt clares les sopes) , han de portar-se bé per mantenir la cadira.

Un petit grup, ben coordinat ha estat l’avantguarda que ha sabut organitzar aquesta vaga indefinida, prou complicada degut als matisos que existeixen dins del camp dels docents i fer-ho d’una manera democràtica transversal i es diu Assemblea de docents.

Definir aquesta vaga com una acció en contra del TIL (Tractament integral de llengües) imposat a sang i ferro pel Govern Bauzá és quedar-se curt.

Aquesta vaga, on a més dels docents hi estan participant: Pares, alumnes, ara universitaris, altres sectors com sanitat, el suport d’AENa-Menorca; infinitat de Col·lectius, Associacions, com la d’escriptors amb llengua catalana; inclusiu que ha traspassat fronteres i les diverses CUPs (Candidatures d’Unitat Popular) de Catalunya li estan donant suport amb mocions als diversos ajuntaments així com amb aportacions a la caixa de resistència; també el País Valencià amb un concert de suport; ha mostrat i demostrar una realitat que es volia amagar.

Aquesta vaga és en contra del despotisme d’un Govern del Partit Popular, que s’ha derivat cap a una extrema dreta, espanyolista, que governa “manu militari” a cop de decrets i sense cap tipus d’aptitud de diàleg, per escoltar les formes de veure i entendre d’una gran part del Poble mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

El seu tarannà despòtic  ha arribat al punt d’intentar  burlar les decisions dels Tribunals de Justícia, com ha estat   la sentència  del TSJ de suspendre cautelarment l’aplicació del TIL.

El patetisme de la manera d’actuar del President Bauzá, de la Consellera d’Educació Camps; que per por a les esbroncades, ni s’han atrevit a acudir a l’inici del curs acadèmic a la Universitat; ni a l’acte lúdic de “La Nit de l’Art” ens ofereix una realitat miserable per part seva.

Quan uns governants tenen por al poble – malgrat s’omplin la boca amb el resultat de les urnes- (“majoria absoluta” no és sinònim de dret de cuixa i pernada) estan deslegitimitzats per “governar” que és el que no fan; simplement comandar que és el que saben fer. Han perdut completament tot el carisma, si és que un dia el tingueren.

Que Guillem Estarellas, ara mateix desaparegut, ni tan sols s’atreveixi a passar a saludar als veïnats de Bunyola per felicitar-los per les Festes de Sant Mateu  en el sopar a la fresca i ho hagi de fer per carta; és esperpèntic.

Quan escric l’article estem en el quart dia de vaga i hi haurà una macro manifestació el proper dia 29 a les 18 h a la Porta Pintada de Ciutat de Mallorca a la que si no hi ha res de nou hi acudiré.

Segur que la “marea verda” encara serà molt més multitudinària que en les diverses concentracions que s’han fet aquests dies.

Per acabar, ho vull fer amb les paraules d’en Quim Arrufat  Diputat de la CUP al Parlament de Catalunya: Els docents estan donant una lliçó al país  i una lliçó de país”

Ha quedat palès el fet dels Països Catalans, una realitat que sempre ha intentat esser desprestigiada i vilipendiada..

El passat dissabte a Sóller es muntaran varies parades per recollir aportacions per la caixa de resistència en suport a la vaga de docents. Albaïna- Convent  i APIMA.

Anteriorment per part de Batllia s’havia donat ordres que estaven prohibides les parades davant l’ajuntament que fessin menció a la vaga indefinida. La policia local ha fet desallotjar la del “Convent”  i ha identificat a una persona de la paradeta. La parada d’APIMA l’han fet anar al “Castellet” davant un monument franquista-feixista que atempta contra la memòria històrica; i no és la primera vegada;  tot així l’èxit ha estat aclaparador.

 El poble de Sóller s’ha bolcat en verd. Les camisetes en suport de la vaga eren per tot arreu.

I la lluita continua.

Vaig escriure a través de la xarxa que aquesta que aquesta vaga indefinida té un efecte terapèutic, transgressor i catàrtic; ha aconseguit que afloressin tots els governants més caps de fava del món i sembla que tots estan a sa roqueta i formen part del mateix govern.

A més també han mostrat el llautó tots els sindicats, que a no esser per l’assemblea de docents, haguessin fet el possible i lo impossible per frenar que s’acordés la vaga indefinida. Res d’estranyar ja que obeeixen la veu del seu amo i sense les ajudes públiques (subvencions, ja que de les quotes d’afiliats menjarien molt clares les sopes) , han de portar-se bé per mantenir la cadira.

Un petit grup, ben coordinat ha estat l’avantguarda que ha sabut organitzar aquesta vaga indefinida, prou complicada degut als matisos que existeixen dins del camp dels docents i fer-ho d’una manera democràtica transversal i es diu Assemblea de docents.

Definir aquesta vaga com una acció en contra del TIL (Tractament integral de llengües) imposat a sang i ferro pel Govern Bauzá és quedar-se curt.

Aquesta vaga, on a més dels docents hi estan participant: Pares, alumnes, ara universitaris, altres sectors com sanitat, el suport d’AENa-Menorca; infinitat de Col·lectius, Associacions, com la d’escriptors amb llengua catalana; inclusiu que ha traspassat fronteres i les diverses CUPs (Candidatures d’Unitat Popular) de Catalunya li estan donant suport amb mocions als diversos ajuntaments així com amb aportacions a la caixa de resistència; també el País Valencià amb un concert de suport; ha mostrat i demostrar una realitat que es volia amagar.

Aquesta vaga és en contra del despotisme d’un Govern del Partit Popular, que s’ha derivat cap a una extrema dreta, espanyolista, que governa “manu militari” a cop de decrets i sense cap tipus d’aptitud de diàleg, per escoltar les formes de veure i entendre d’una gran part del Poble mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc.

El seu tarannà despòtic  ha arribat al punt d’intentar  burlar les decisions dels Tribunals de Justícia, com ha estat   la sentència  del TSJ de suspendre cautelarment l’aplicació del TIL.

El patetisme de la manera d’actuar del President Bauzá, de la Consellera d’Educació Camps; que per por a les esbroncades, ni s’han atrevit a acudir a l’inici del curs acadèmic a la Universitat; ni a l’acte lúdic de “La Nit de l’Art” ens ofereix una realitat miserable per part seva.

Quan uns governants tenen por al poble – malgrat s’omplin la boca amb el resultat de les urnes- (“majoria absoluta” no és sinònim de dret de cuixa i pernada) estan deslegitimitzats per “governar” que és el que no fan; simplement comandar que és el que saben fer. Han perdut completament tot el carisma, si és que un dia el tingueren.

Que Guillem Estarellas, ara mateix desaparegut, ni tan sols s’atreveixi a passar a saludar als veïnats de Bunyola per felicitar-los per les Festes de Sant Mateu  en el sopar a la fresca i ho hagi de fer per carta; és esperpèntic.

Quan escric l’article estem en el quart dia de vaga i hi haurà una macro manifestació el proper dia 29 a les 18 h a la Porta Pintada de Ciutat de Mallorca a la que si no hi ha res de nou hi acudiré.

Segur que la “marea verda” encara serà molt més multitudinària que en les diverses concentracions que s’han fet aquests dies.

Per acabar, ho vull fer amb les paraules d’en Quim Arrufat  Diputat de la CUP al Parlament de Catalunya: Els docents estan donant una lliçó al país  i una lliçó de país”

Ha quedat palès el fet dels Països Catalans, una realitat que sempre ha intentat esser desprestigiada i vilipendiada..

El passat dissabte a Sóller es muntaran varies parades per recollir aportacions per la caixa de resistència en suport a la vaga de docents. Albaïna- Convent  i APIMA.

Anteriorment per part de Batllia s’havia donat ordres que estaven prohibides les parades davant l’ajuntament que fessin menció a la vaga indefinida. La policia local ha fet desallotjar la del “Convent”  i ha identificat a una persona de la paradeta. La parada d’APIMA l’han fet anar al “Castellet” davant un monument franquista-feixista que atempta contra la memòria històrica; i no és la primera vegada;  tot així l’èxit ha estat aclaparador.

 El poble de Sóller s’ha bolcat en verd. Les camisetes en suport de la vaga eren per tot arreu.

I la lluita continua.

Diada Nacional de Catalunya i atacs feixistes

                                       En homenatge a Guillem Agulló, maulet assassinat pels feixistes

L’11 de setembre, feu un any que amb un grup d’amics i amigues visquérem  la Diada Nacional Catalana. El dia anterior havíem estat a la Marxa de Torxes de Poble Nou i ens acostarem a l’Ateneu Popular Octubre.

Els actes de la Diada foren emocionants. Des del dematí on es descobrí la placa que resava “Gustau A. Muñoz, militant de la Unió de  Joves Marxistes-Leninistes  assassinat per les forces d’ocupació l’11 de setembre de 1978”; la trobada multitudinària al “Fossar de les Moreres” i acabant amb la manifestació de l’horabaixa des de la Plaça Urquinaona, convocada per l’esquerra independentista  que obriren  en Pau i en Marcel amb unes tonades  adients.

Enguany no ha pogut esser; però si varem baixar el passat dia 10  a ciutat de Mallorca a la plaça Major, a l’acte organitzat per l’OCB i l’ASM. Es feu un tram de la Via Catalana per la Independència que reunió prop de quatre mil persones, amb una clara i decidida voluntat de donar suport al procés independentista dels nostres companys i companyes del Principat i apostar per la independència dels Països Catalans. “De Salses a Guardamar i de Fraga fins Maó”

Dia 11 i a través de la xarxa vaig intentar posar el meu gra d’arena a la Diada; seguint la Via Catalana per la Independència i els diversos actes per la xarxa i Televisió de Catalunya.

Em va emocionar  veure com més d’un milió sis-centes mil persones amb una perfecta organització al carrer feien la Via i quedava molt clara l’aposta pel dret a decidir d’un poble oprimit fa més de tres-cents anys que no ha perdut l’empremta i el coratge per mostrar-se i dir clarament qui són i que volen.

Com va escriure el poeta Vicent Andrés Estellés: “Res es podrà en contra d’un Poble unit, alegre i combatiu” i així és el Poble Català.

La relació amb Espanya cada vegada és més tensa i ha sortit la part més reaccionària  i cavernícola a tirar pedres al procés.

Està clara la decisió d’una ruptura pacífica ( cosa que Madrid no li fa gaire gràcia i està intentant posar tots els pals possibles a les rodes) al mateix temps que intoxicar l’opinió pública envers als catalans i catalanes; i gran part dels Ministres del Govern, especialment de Guindos cada cop que tracten el tema de la Independència de la Nació Catalana ( això no s’atreveixen ni a pronunciar-ho”) posa la cirera al pastís, sembla un autista polític.

Provocacions no respostes:  l’avioneta d’intereconomia tocant els dallonses amb la pancarta “Unidos somos mas fuertes”.

La segona i gran provocació.  Un grup de feixistes, al crit de “Que no nos enganen Cataluña és España” violentaren i agrediren a les persones que a la Delegació de la Generalitat celebrava  l’acte de la Diada. Baix el lema de “Som l’España en marcha” s’han unit Falange Espanyola-FE i als grupuscles ultradretans ; del que cal destacar “Alianza Nacional” d’on un membre fou condemnant per l’assassinat de Guillem Agulló jove dels maulets de Burjassot l’any 1993 i que anà com a quart de llista a les eleccions, de nom Pedro Cuevas. Tiraren la senyera al terra, i  s’acomiadaren amb gasos lacrimògens, després d’atemptar contra la dignitat dels assistents.  

El Govern Espanyol ha condemnat l’acte amb la boca petita.

 New York Times contraposa el pacifisme de la Via Catalana i la violència ultra a Madrid.

Un dels caps, detingut Pérez de Herrasti, cosí del Ministre de Defensa actual ; fill d’un “Grande de España” i la mare de la família Urquijo. Rara simbiòsi:  de serps verinoses poden néixer escurçons.

Un prec, que la justícia es mostri tan ferma i contundent com en altres casos quan es tracta de gent d’esquerra no oficial i per més senyes independentista.

Per  a mi fou  un acte violent encarregat i aquells desgraciats detinguts eren els braços executors d’un poder feixista a l’ombra que es troba a les clavegueres; Inductors i possibles fiançadors de l’acte violent; amagats a l’ombra de la pudícia i el verrim ; mentre que nosaltres fem les coses a cara descoberta  i sense por a les seves represàlies.

 Els pares de Guillem Agulló, el maulet de Burjassot  assassinat ,  feren el primer relleu de la Via Catalana al País Valencià.  Assassinaren al seu fill, però no pogueren assassinar les seves idees.  

“No ens fareu callar, malgrat en segueu la vida” canta Al-Mayurqa i jo també.