dimecres, 11 de setembre del 2013

Clam pels Països Catalans independents








En verd l’espai
roig de diada catalana
s’ha aixecat la veu
d’un poble que crida
d’uns  joves que clamen
d’uns avis que esperen.

Un sol clam brau i potent:
independència!
sense condicions
sense el capital que comandi
les aspiracions d’un poble lliure,
sense col·laboracionistes,
sense traïdors a una causa
que és prou clara:

Som qui som!
 sense cap renuncia
Som qui som!
sense cap pacte
Som qui som!
sense col·laboracionistes espanyolistes,
sense cap estat
que ens amenaci
per esser qui Som

Som un estat i una nació
sense permís de ningú!
Ho proclamam:
Som Països Catalans
lliures, socialistes
i independents!

És el nostre espai en verd
el nostre espai en llibertat
el nostre espai sense concessions!

Menys que això, res!
Tot ara i ara mateix!

Barcelona 12-9-2012

dissabte, 7 de setembre del 2013

La desvirtuació de les paraules i la “democràcia” marca Bauzá



                         Vivim en un sistema polític, econòmic neoliberal que emprà més mascares



No fa gaire estona, al mig de les telenotícies d’IB3, em va xocar que respecte a un anunci esportiu referint-se a un proper partit de futbol, es va dir més o manco si Espanya o “La roja” estava a la recerca d’una altra “víctima”. Pos víctima entre cometes; perquè amb aquesta paraula està el re de la qüestió que molts mitjans de comunicació ( no sé si innocentment, no ho crec; o de manera intencionada ja em sembla més creïble) intenten desvirtuar i banalitzar el vertader sentit de les paraules amb l’objectiu que progressivament vagin perdent el seu sentit primigeni.

Ja he escrit bastant sobre els eufemismes. Ara toca a les paraules i el PP n’és bastant especialista emprant el terme “Nazi” per pa i per sal.

Anam al gra, de la paraula víctima.
Al diccionari Català-Valencià-Balear; una joia, malgrat als gonelles de torn que solen sorgir com les aigües del Guadiana, cada cert temps, els hi pugui rebentar el que escric i tant se’m fa.
VÍCTIMA f.: cast. víctima.
2. Persona o animal que mor o sofreix per culpa d'altri, o d'un accident, calamitat, etc.
          
            Em voleu dir, com es pot emprar aquest terme per definir un possible contrincant que seria la paraula correcta i tal volta un contrincant fàcil de vèncer?
Fitxeu-vos, perquè estan derruint  el llenguatge i la seva vertadera significació a marxes forçades.
Inclusiu s’està emprant un llenguatge bel·licista per noticiar situacions normals i rutinàries.

Sembla que aquesta manera de fer és una estratègia del mateix sistema (rentada de cervell) per anorrear els significats i que quan s’emprin no tinguin la vertadera importància i significació.

Anant a una manera de qualificar d’alguna manera pejorativa perquè l’opinió pública tingui un rebuig a les persones així qualificades. Un exemple més que clar, és als/les activistes d’esquerra (no oficial) i molt més d’esquerra independentista, són qualificades com a “radicals antisistema, violents, incontrolats”

No ens enganem, no existeixen els mitjans de comunicació estendards independents. Tots ells formen part de grups de pressió i tenen una representació ideològica que defensen i donen suport amb la manera de fer la línia editorial i de contractar als seus periodistes o articulistes. A dir que alguns són més permissius que altres.

Poques vegades els sentireu parlar d’una violència o abús d’autoritat de les forces de seguretat de l’estat per exemple. O Parlar de la violència d’alguns polítics ( referendats per una legislació que es fan a mida) . Un cas que em ve a la memòria ara mateix és la de José Maria Rodriguez ex Delegat de Govern que va  dimitir per presumpta corrupció (època Matas) i  entre ells, el que va passar amb els encausats de Bunyola. Un altre exemple, és el de Felip Puig ex Conseller d’Interior de la Generalitat amb un altre càrrec dins del Govern pels serveis prestats i que va esser prou contundent durant el seu mandat.

Bé, el setembre ha començat mogut: Futura intervenció militar a Síria. Obama ( Premi Nobel de la Pau) intentant vendre el peix i trobar suports, que no ho aconsegueix, basta veure la cara de pomes agres que passejava després de la reunió del G20; que fins i tot ha tingut a bé parlar amb en Rajoy i dir-li que el rebrà. Ha estat un mes de notícies enllaunades i farcides d’imprecisions i mentides. Em refereix a les armes químiques i el muntatge; ja que sembla que fotos de difusió dels morts foren preses fa deu anys a la Guerra d’Iraq, però el fotoshop pot fer meravelles. Han tornat a sortir a palestra, John Kerry Secretari d’Estat USA , Cameron Primer ministre Regne Unit; intentant vendre la moto de la perillositat; ben igual que sortiren Bush, Blair i Aznar fent el mateix paper amb les armes de destrucció massiva.

Sembla que l’acabament d’estiu serà mogut.  

Per acabar, faig  menció a la vaga indefinida de docents pel començament de curs, que s’hagués de posposar el dia per qüestió dels deu dies de termini; que el Tribunal Superior de Justícia, suspengui cautelarment l’aplicació del decret integral llingüicida i que el Govern Bauzá, faci un decret-turbo-exprès per aplicar-lo, malgrat la decisió del Tribunal.

Tan calents estan els ànims que s’està estudiant una denuncia al Govern Bauzá per prevaricació. I ojalà prosperi, ja que el despotisme emprat i la vulneració del dret emprant doblers públics per uns presumptes interessos, no té cap flaire de democràcia.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Intervenció militar a Síria: Imperialisme Segle XXI



                  He inserit aquesta imatge; malgrat corre la notícia que algunes fotografies han estat manipulades. No ens ha de venir gaire de nou. Si és necessari perquè l'opinió pública desinformada no tan sols justifiqui o aplaudeixi la intervenció armada, ho faran.



Rememorant les intervencions bèl·liques propiciades per EUA, i els països que li besen el cul,  que tenen com a pla controlar les zones estratègiques ( recursos i matèries primeres: Petroli, gas, i un llarg etcètera; així com els interessos militars geoestratègics) es beslluma  un full de ruta d’operacions ben dirigides. Rússia i Xina no estan defora del sac.

Des de la Guerra del Golf (1990) amb el consentiment anterior de  l’eliminació  del poble Kurd, proveint a Sadam Husein del material químic i armes (EUA, Alemanya-material químic pel cosí de Sadam Alí “El químic)  França i Espanya (època Felipe Gonzalez) fou un genocidi consentit i còmplice.

Passant per la Guerra d’Iraq(2003) que amb la invenció de les armes de destrucció massiva degut a un informe de la CIA; el trio George Bush (EUA); Blair (Regne Unit) i Aznar ( Govern Espanyol que feu orelles sordes a més de quinze milions de ciutadans i ciutadanes que sortirem al carrer en protesta de la guerra: “No en el meu nom”) aconseguiren  la devastació del país ( on molts amics d’ells es feren d’or amb la reconstrucció); la guerra i efectes posteriors costaren  més d’un milió de persones mortes (per a mi assassinades) i  no s’ha aturat.

Manera molt “sui generis” d’exportar “democràcia” a Orient:  un eufemisme consentit.

En segons quins països que no li tenen gaire por ni respecte  al Gran Gendarme (llegiu per exemple les dues Corees) esgoten la via diplomàtica, algunes vegades a sancions més que toves; en canvi  d’altres, com el cas de Líbia amb en Gadafi, no tenen cap manies amb una intervenció militar i suport als seus opositors. El llevaren del mig perquè ja no interessava als seus plans.  Tot a dir que anys enrere, Gadafi que havia promès comportar-se, fou rebut amb honors per Obama, Zarkozi, Blair, Berlusconi, Zapatero, Aznar.

Orwel al llibre “1984” ja ho va descriure. Primer el gran amic (els països el reben, pacten amb ell, el passegen) amb uns mitjans de comunicació interessats i manipulats. La memòria del poble és curta. Quan ja no interessa, resulta que de cop i volta el converteixen amb l’enemic número 1 del món i hi ha que aniquilar-lo per la seguretat de la població mundial; i els mitjans de comunicació donen la seguida, i justifiquen l’atac i intervenció.

Ara toca a Síria: Es repeteix la història, amb una diferencia d’actuants. George Bush no tenia el premi Nobel de la Pau i en Barak Obama si.
Sempre troben una excusa per l’acció bèl·lica. No diuen que els beneficiats seran Qatar(inversor en la guerra civil a Síria), Aràbia Saudita i Turquia. Qatar té avions pel trasllat del  seu gas liquat i vol un gasoducte que arribi fins Europa(passant per Turquia). Turquia no li interessa que es creï un futur estat Kurd.  Avaladors occidentals: EUA, Regne Unit i França. I per acabar Síria, és amic d’Iran. Iran podria esser l’altre en rebre.
 OTAN no intervindrà  ( on en Felipe González ens hi va colar la permanència amb un referèndum més que manipulat) Regne Unit; que ha fet anques enrere. En els darrers deu anys EUA, Regne Unit i Israel han emprat armes químiques. A Iraq (2004) i Israel (2009) Fòsfor blanc a “operació plom fus” havent ratificat el Protocol III (2007) on es prohibeix emprar artefactes incendiaris en guerra (2007) . Tractat de Ginebra per l’entrefolre.
La darrera, uns rebels, mercenaris, facció d’Al Qaeda contra el règim del  President Sirià Al-Assad, diuen que foren ells els responsables de l’atac  amb les armes químiques enviades per el Principe Bandar cap de la Intel·ligència d’Aràbia Saudita al Front  Al Nursa, grup afiliat  a Al Qaeda. Més fiables que   n’Obama i a en John Kerry.

Obama ho tindrà complicat en convèncer al Congrés el proper dia 9. Els seus arguments trontollen  Si li tomben la iniciativa de l’atac,  serà una patinada històrica.
Noam Chomski escriu: “Obama està executant la major operació terrorista de la història”. Un pla ambiciós d’Obama, preparat fa bastant anys per  controlar tot Orient Mitjà. I ara té una gran ocasió: Liquidant Síria i Iran després, via lliure.

Els mercats tremolen, importen més els  beneficis i les pèrdues del gran capitalisme ,  que l’abast de les persones exterminades, pels governs i exercits, braços executors dels seus interessos.

 I mentre,  el barril de petroli pujant  al màxim històric de 116 dòlars el barril. Gas i petroli xops de sang.  

dissabte, 24 d’agost del 2013

J.R.Bauzá: A En Matas ni en pintura!

                             Quan encara s'estimaven ( fotografia de Diario de Mallorca-Internet)



Quan vaig escriure en un comentari del facebook sobre l’acomiad de Jaume Matas de la seva visita a la Vall per part d’un grup de sollerics i solleriques, que de manera espontània li varen entregar , sobres, en recordatori del Cas Barcenas i els sobres en B repartits entre membres del PP; sabia que la inoportuna gesta del Batlle de Sóller Carlos Simarro, rebent, quasi amb els honors de President de Govern a en Matas a l’estació remouria butllofes al Consolat de la Mar.

També vaig escriure “Reunió Simarro-Matas; reunió Jaume Matas-José María Rodríguerz ( “déu els cria i ells s’ajunten”). Jaume Matas condemnat a nou mesos de presó del  6 anys que es demanaven - però haver estat ministre època Aznar li ha valgut el Tribunal Suprem Espanyol li ha fet la gràcia  i l’altre, imputat pel tema Palma-Arena( que fou una trama de magarrufes del PP)  i si mal no record Cas Andratx- Hidalgo (quatre anys de  presó); a més vaig fer un recordatori que Gabriel Cañellas – a qui talla el cap com a President del Govern Balear, pel cas Túnel de Sóller, ja que li faria nosa per arribar sense “corruptes” a la Moncloa i Jaume Matas, orquestraren el cop quarterer per a defenestrar a Cristòfol Soler qui durà un mes com a President Balear.

Les reunions incomodes per l’ocupant del Consolat de la Mar, entre membres del PP; que ja ho ensumava, m’ha vingut confirmat i ratificat per la notícia-article al Diario de Mallorca (edic.digital de 24/8) , que amb el títol: “El PP no quiere más comidas con Matas” de Miquel Adrover , descriu la situació d’incomoditat creada al Consolat  degut a què batlles i altres dirigents donen suport a Matas i sembla que els Barons del PP i Joserra no el voleu veure ni en “pintura”,  malgrat en Matas donà l’alternativa a J.R.Bauzá com a batlle de Marratxí,

Un cop condemnat en Matas per l’Audiència Provincial a sis anys  de presó i després rebaixada. El primer que Joserra Bauzá ordenà fou llevar el  quadre d’ell  de la galeria del Consolat de la Mar. Diuen que això a en Matas li va caure com una potada on ara no vull escriure.

Matas està fent un “tour” d’estiu demanant suport a batlles i dirigents del PP que estaven a la seva època i podria esser que algun favor deguessin.
No sé si del Consolat de la Mar li haurà vingut una estirada d’orelles al Batlle de Sóller Carlos Simarro per la recepció a en Jaume Matas, com si encara fos un President de Govern; tot i que sàpiga el mal estar que hi ha més amunt havia de pensar que reber-lo a peu d’estació podria esser d’una inoportunitat prou significativa.




Carlos Simarro quan era portaveu del PP, va declarar que estava convençut de la innocència dels detinguts en agost de 2009(inclusiu el Regidor i Portaveu PP a Palma) que foren imputats pel cas Palma-Arena) Simarro demanà:  "prudència" i "confiança en la nostra gent". Època Matas. Li tindran en compte al Consolat de la Mar? Molts d’ells jutjats i condemants.  La cirera del pastís En Mates.

Per acompanyar-lo a la missa del patró de Sóller Sant Bartomeu, s’ha enviat a Antonio Gómez, Vicepresident i Conseller de Presidència del Govern Balear, ex Batlle d’Escorca (2008) qui defensa la desclasificació del Guix ( i sembla que amb mentides de Mabel Cabrer sobre els equipaments al Consell Insular)

A nivell particular, tothom pot tenir els amics que consideri. Forma part de la llibertat personal.
Ara bé, com a institució i com a Batlle representant de tots els sollerics i solleriques, consider que no es no pot rebre a una persona condemnada a 9 mesos amb un acte públic. Algun tipus d’apologia?. No em preocupa massa.

A la dona del Cèsar se li va dir per part del senat “No basta esser honrada, si no que hi ha que parèixer-ho”

Simarro a la recepció de la vara de batlle manifestà: “La vara de l’eficàcia, l’eficiència i l’honradesa” paraules seves publicades a Sa Veu de (17/6/2011). Voldria per bé de tots els ciutadans i ciutadanes de Sóller que a més de recordar-les (?) les poses en pràctica (?) Doncs amb  el  que portam de legislatura, han figurat més els antònims d’eficàcia i  eficiència. D’honradesa no en vull ni parlar i després del tema de Deixalles. Menys.  Ja hi haurà temps per  xerrar

diumenge, 18 d’agost del 2013

Gribraltar: “Cortina de Fum cas Barcenas” i notícies curioses




                De cop i volta, el cas Bárcenas s'ha esfumat de les portades dels periòdics


Avui no començaré a escriure sobre l’abecedari de la presumpta corrupció, ja que sembla que a na Cospedal li demanaren la comptabilitat A, B, C. M’ha encuriosit la “C”, no la coneixia, ni tinc idea com deu esser. Segurament escrita o en “LAPAO o en Bàlêà” podria esser.

Quan pul·lules per les xarxes, concretament per twiter, t’arriben moltes notícies curioses en 140 caràcters, que si les vols ampliar, tens l’enllaç sobre el mitjà de comunicació corresponent.

Que declarin Alvarez-Cascos i Javier Arenas, pels sobresous no és massa curiós i tampoc que els esperin per  insultar-los i demanar presó. Tampoc que el jutge Ruz requisi els mòbils a tots els presents per evitar filtracions.

Malgrat tot, n’hi ha d’altres que estoren. Com que a Veneçuela, s’hagin incrementats els assalts a dones per robar-les les cabelleres. Alguna fàbrica de perruques? Hi haurà un esbart de dones calbes?

Que les pasteres inundin Gibraltar, és fruit de cada estiu.

Que el Batlle de Sóller Carlos Simarro, rebi amb honors quasi de “President del Govern Balear” a peu d’estació a Jaume Matas, condemnat a nou mesos de presó pel delicte de tràfic d’influències. O sigui un delinqüent, malgrat no hagi entrat a presó. . No és curiosa tot i que un fet fora de lògica.

Una notícia, m’ha copsat i molt. Una empresa surcoreano Lear que disposa de fàbrica a San Pedro Sula (Hondures) obligui als seus quatre mil emprats/es, a portar bolquers a la feina per evitar que hagin d’anar al bany i perdre un temps preciós ( ja diuen que “el temps és or”. És per flipar en colorins.

No vull ni imaginar la pudor que es pot arribar a respirar i la indignitat de la mesura; però el capitalisme com tal de seguir acumulant beneficis i plusvàlues dels treballadors i treballadores és capaç de tot o quasi tot.

La notícia no diu si  serà l’empresa la que pagarà els bolquers, ja que si encara se l’han de pagar dels seus sous i si, per acabar d’arrodonir, els obliguen a comprar-los a alguna empresa productora del mateix grup; el negoci és rodó. Ja que a més d’estalviar-se en neteja de banys, aigua, sabó i paper higiènic; repartiran beneficis a amics propers.

Ja estem que aquest article serà com un mosaic. Però en ple agost, a vegades no puc demanar-li massa esforços a la neurona, que no ha tingut vacances en tot l’any.
Retornant a Gibraltar, a part de les pasteres, a mi em sembla que al conflicte i al nom de l’operació política, se l’hauria de batejar com a “Cortina de fum Cas Bárcenas”
Cameron, primer ministre del Regne Unit, ha arribat a manifestar que l’ombra d’en Franco planeja sobre el conflicte.

Jo crec que quan necessita el PP explotar alguna cosa més gran per incentivar l’espanyolitat  com fou el cas de l’Illot de Peregil (julivert) ; temps del salvador de la pàtria n’Aznar; ja no sé si per garantir la seguretat de la única habitant i les cabres; com el Cas Barcenas se’ls hi està fugint de les mans se n’han d’inventar una més grossa.

Sembla que en Rajoy-  si el de l’illa de la Palma, estant a Mallorca- se’l va agafar infraganti amb un micròfon obert i va amollar – ho escric amb castellà, que també en sé- : “Hay que montar unas Malvinas”
Regne Unit ja ha enviat una part de l’armada britànica a fer una passejada prop el Penyó.

Amb tot el carriportal, han aconseguit que en Bárcenas, sobresous amb A o B, comptabilitats A, B, C D... Ja no siguin portades dels periòdics i en Rajoy, pobret nostre, se’n pugui d’anar de vacances prou merescudes “ per les ficades de gamba” i l’esforç que elles li han representat.

No sé fins quan podran mantenir el tema Gibraltar. La gent està de vacances i segurament a molts, prop de platja, cervessetes i paella, els hi deu importar un “pet a la vela” i no aconseguiran massa atreure l’atenció.

Per les nostres contrades, que després d’aprovar els pressupostos 2013 per la majoria absoluta i el dret de cuixa que exerceix el PP a l’ajuntament de Sóller tot i després d’escoltar a l’oposició com escoltar ploure, el  Batlle va desitjar bon estiu a tots els assistents.

“I, tanmateix, remor persisteix”, acab amb un vers del nostre estimat poeta Miquel Martí i Pol.

Vos desitj també, molt bon estiu.

Josep Bonnín


dissabte, 10 d’agost del 2013

Proposta de dies internacionals i rebombori d’agost



Quan els hi surt la "vena ecologista" i la seva negligència, acomiadant a trenta persones de l'IBANAT de prevenció d'incendis; ha ajudat i molt a la magnitud del desastrós incendi de la Serra de Tramuntana.


Dijous i embafat de notícies estranyes i d’altres de preocupant, durant el que duem de setmana, em pos a escriure i ben pensat podria proposar uns quants dies internacionals, ja que n’hi ha tants. El primer “El dia internacional de la beneitura”; el segon “De la prepotència i del despotisme desllustrat”, i finalment “El dia de la màfia a l’estat espanyol”.

La història, culebrot o no sé com anomenar-la, del pedòfil indultat a Marroc després de la visita del rei Joan Carles I i més tard, quan ha esclatat la bombolla, detingut a Múrcia i posat a disposició de l’Audiència Nacional; amb les connotacions d’esser un espia de la CNI i per afegitó que el rei de Marroc, no en sabia absolutament res de la “dedicació” del personatge; entraria en el primer dia. Si no fos tan seriós seria per llogar cadiretes.

El conclave dels batlles del PP per a posar ordre als que no acaten el TIL ( decret de tractament integral de llengües): Quins eufemismes, per no dir: ens volem carregar el català com a llengua vehicular i estructural del Poble Mallorquí; ja que el galliner va prou esvalotat i a 13 municipis governats per batlles del PP, li han fet una mica de “peïneta” a en Bauzá, el podríem posar dins del segon dia. Hi ha que veure com el JR Bauzá ( no el de “Falcon Crest”) i els seus coreligionaris, són especialistes en crear problemes i escalfar l’olla a pressió que es troba a punt de rebentar. Cosa que segurament farà al començament del curs escolar.

I respecte al tercer dia, em remet a una piulada que deia “Que la màfia espanyola és més perfecta que la italiana, no necessita matar”.

Hi podríem afegir que  Gerent de l’FMI (Fons Monetari Internacional” demana altra vegada una premuda a la reforma laboral espanyola, i que es baixi un 10% els sous dels treballadors (segurament segons quins). Això em du a pensar que es podria pensar amb el “Dia Internacional Lagarde o braços executors del sistema capitalista neoliberal” que el primer que feu quan va ocupar el càrrec, fou apujar-se un 11% el sou.

Altra notícia i mereixedora d’un dia, l’amollada de tortugues amb en Bauzá i En Company ( que sembla que és per tot menys dins del seu despatx) i que en lloc d’estar fent feina com a ca..... per arreglar i pal·liar el tema de l’incendi de la Serra de Tramuntana, per a mi, presumptament que assolí aquella magnitud degut a les retallades en personal de prevenció d’incendis de l’IBANAT; i per la seva desídia i ineptitud; es mereixerien un dia especial.

També hi podria haver-hi el “El dia internacional de la manca de respecte”. El Batlle de Sóller Carlos Simarro, tindria possibilitats de premi, desprès que arribés 35 minuts tard al darrer plenari ordinari; ben escambuixat, ja que la llanxa que el porta de veure el creuer de súper luxe amarrat  al port. En  arribar a la plaça Constitució , no va tenir temps de pentinar-se. Mentre l’oposició i tot el públic assistent esperant a l’estrella convidada.

He de reconèixer que un punt d’ironia i de sarcasme, no tot el món el sap entendre ni practicar, cal per poder fer la vida menys feixuga quan s’ha d’anar aguantant a tanta gent d’escabellada i per desgràcia, molts i moltes són de l'excelsa classe política que desgoverna un país que es troba en situacions semblant de fa quaranta, cinquanta anys. Una tornada enrere que escarrufa. Ho dic, perquè s’ha fet palesa que hi torna haver persones que passen fam dins l’estat espanyol. Que escoles han d’obrir durant l’estiu, perquè hi hagi nins que puguin menjar. Que a Almeria s’ha d’alimentar 900 infants per evitar la desnutrició.  Que les atencions de menjadors socials i repartiment d’aliments s’han disparat. I mentre molts doblers necessaris se’n van a mans que ni els haurien de tocar i per absurds intolerables.

Tenim el sistema que tenim i ell actua i fa com realment és. Repartidor de pobresa, ignorància, misèria, entre les classes populars i anar fent persones més riques dins les classes explotadores. La lluita de classes de cada vegada és fa més palesa.

Qualcú s’està menjant els aliments dels altres.

La gent pot prescindir de moltes coses, però quan no entra el menjar a casa, s’està activant una bomba de rellotgeria que en qualsevol moment pot esclatar.

dissabte, 3 d’agost del 2013

Accidents i el trist incendi de la Serra de Tramuntana





A hores d’ara, quan començ a escriure, encara em trob commocionat.

L’accident del Tren de Santiago de Compostela amb totes les persones que varen morir i les ferides; Em commociona com totes les tragèdies del món, on  hi ha persones que moren absurdament. Vaig donar el meu condol i vaig escriure un poema per treure tota la tristor de dedins.

Sembla que s’està culpabilitzant al maquinista del Tren. Veurem.

Encara no del tot recuperat de la commoció, l’incendi de la Serra de Tramuntana amb la pèrdua altra vegada de La Trapa. Ja vaig viure el primer incendi, doncs en aquell moment vivíem a S’Arracó i fou aberrant; com ha estat aquesta vegada, en el que s’han cremat prop de dos mil hectàrees.

Des d’aquesta plana, vull agrair a totes les persones que s’han arriscat per controlar i apagar aquest desastrós incendi: Des dels Bombers, pilots dels hidroavions, Protecció Civil, i l’exèrcit.

La ràbia que  em va fer arribar, que una part de la culpabilitat fos una imprudència d’una persona d’Andratx que sembla feu una barbacoa i després tirà els tions sense comprovar si estaven ben apagats; és molt grossa; però no tinc massa confiança amb les versions oficials.

Per part meva el màxim agraïment al Govern de José Ramón Bauzá i concretament al Conseller d’Agricultura, Medi Ambient, Mobilitat i Territori Biel Company per haver-nos  deixat el juliol de 2012 sense trenta efectius d’IBANAT ( els foteren al carrer) que es dedicaven a la prevenció d’incendis. Aquesta absurda “austeritat” ha portat en part a aquesta tragèdia  que patim  ara i consider que quan estigui totalment estabilitzat l’incendi, s’han de depurar totes les responsabilitats polítiques del desastre.

El conseller esmentat, mentre s’estava cremant la nostra Serra, apareixia per televisió promocionant a un supermercat que ven el producte balear; un greuge comparatiu a tots el petit comerç que fa anys que estan treballant i venent aquest producte.
Crec que la seva funció i feina  era a un altre lloc, i la manca de sensibilitat es feu palesa.



Quan es passin els comptes de l’incendi; en el que cada hora d’hidroavió costà prop de tres mil dos-cents euros; ademés de tota l’altra despesa; segur que hagués servit, si tinguessin seny, per tenir no trenta sinó seixanta efectius d’IBANAT, que haguessin pogut treballar amb la prevenció, neteja de sotabosc, voreres ( com no va succeir que la carretera d’Estellencs, es convertís amb un tallafoc, arrel de la quantitat de vegetació que hi havia).

La manca de sensibilitat en la gestió de l’incendi, va arribar a tals límits que IB3-PP3, va emetre el mateix dia , el migdia “Fita a Fita” on es feia una entrevista a Joan Juan Gerent de La Trapa, sobre la recuperació del primer incendi. En el moment en que s’emetien, la Trapa era un munt de tions i cendra. Tornava a zero.

Vos puc assegurar que no sé que passa, però en accidents, desastres naturals inclusiu casos d’atemptats, la versió oficial és bastant opaca. Recordeu l’atemptat de l’11 M de 2004; quan el Ministre d’Interior, Angel Acebes, s’encapirotà en que havia estat ETA la responsable. I com gestionaren la situació a base de falsedat i mentides.

Estan aferrats a la cadira i fan el que sigui per no assumir les seves pròpies responsabilitats.

Quan la ineptitud i la inoperància política, ha posat vides en risc i perill; els ciutadans/es, tenim  tot el dret del món de saber la veritat. Per desgràcia,  no sol esser el més corrent .

Tant de l’accident del Tren a Santiago de Compstela com de l’incendi, hi ha coses que no acaben de quadrar, però sembla que si les volen fer quadrar.

Resulta que moments abans de què passes l’accident el maquinista estava parlant amb L’interventor de Renfe, i aquesta informació no s’havia dit, durant els cinc dies posteriors a l’accident. Ara el maquinista diu al jutge, que només faltaria que no hagués frenat. Sembla que el frenat automàtic al tram on es produí l’accident, no hi era. Dic, amb la inversió que es  feu  amb el tren,  venia d’estalviar-se aquesta despesa?

Esper i destij que la Justícia esbrini i recavi tot el que sigui necessari per a posar als  responsables al seu lloc. No m’agrada veure com a vegades, hi ha els caps de turc que són els que reben totes les bufetades, mentre altres que també tenen les seves responsabilitats, en surten indemnes.