La desvirtuació de les paraules i la “democràcia” marca Bauzá

                         Vivim en un sistema polític, econòmic neoliberal que emprà més mascares

No fa gaire estona, al mig de les telenotícies d’IB3, em va xocar que respecte a un anunci esportiu referint-se a un proper partit de futbol, es va dir més o manco si Espanya o “La roja” estava a la recerca d’una altra “víctima”. Pos víctima entre cometes; perquè amb aquesta paraula està el re de la qüestió que molts mitjans de comunicació ( no sé si innocentment, no ho crec; o de manera intencionada ja em sembla més creïble) intenten desvirtuar i banalitzar el vertader sentit de les paraules amb l’objectiu que progressivament vagin perdent el seu sentit primigeni.

Ja he escrit bastant sobre els eufemismes. Ara toca a les paraules i el PP n’és bastant especialista emprant el terme “Nazi” per pa i per sal.

Anam al gra, de la paraula víctima.

Al diccionari Català-Valencià-Balear; una joia, malgrat als gonelles de torn que solen sorgir com les aigües del Guadiana, cada cert temps, els hi pugui rebentar el que escric i tant se’m fa.

VÍCTIMA f.: cast. víctima.

2. Persona o animal que mor o sofreix per culpa d'altri, o d'un accident, calamitat, etc.

          

            Em voleu dir, com es pot emprar aquest terme per definir un possible contrincant que seria la paraula correcta i tal volta un contrincant fàcil de vèncer?

Fitxeu-vos, perquè estan derruint  el llenguatge i la seva vertadera significació a marxes forçades.

Inclusiu s’està emprant un llenguatge bel·licista per noticiar situacions normals i rutinàries.

Sembla que aquesta manera de fer és una estratègia del mateix sistema (rentada de cervell) per anorrear els significats i que quan s’emprin no tinguin la vertadera importància i significació.

Anant a una manera de qualificar d’alguna manera pejorativa perquè l’opinió pública tingui un rebuig a les persones així qualificades. Un exemple més que clar, és als/les activistes d’esquerra (no oficial) i molt més d’esquerra independentista, són qualificades com a “radicals antisistema, violents, incontrolats”

No ens enganem, no existeixen els mitjans de comunicació estendards independents. Tots ells formen part de grups de pressió i tenen una representació ideològica que defensen i donen suport amb la manera de fer la línia editorial i de contractar als seus periodistes o articulistes. A dir que alguns són més permissius que altres.

Poques vegades els sentireu parlar d’una violència o abús d’autoritat de les forces de seguretat de l’estat per exemple. O Parlar de la violència d’alguns polítics ( referendats per una legislació que es fan a mida) . Un cas que em ve a la memòria ara mateix és la de José Maria Rodriguez ex Delegat de Govern que va  dimitir per presumpta corrupció (època Matas) i  entre ells, el que va passar amb els encausats de Bunyola. Un altre exemple, és el de Felip Puig ex Conseller d’Interior de la Generalitat amb un altre càrrec dins del Govern pels serveis prestats i que va esser prou contundent durant el seu mandat.

Bé, el setembre ha començat mogut: Futura intervenció militar a Síria. Obama ( Premi Nobel de la Pau) intentant vendre el peix i trobar suports, que no ho aconsegueix, basta veure la cara de pomes agres que passejava després de la reunió del G20; que fins i tot ha tingut a bé parlar amb en Rajoy i dir-li que el rebrà. Ha estat un mes de notícies enllaunades i farcides d’imprecisions i mentides. Em refereix a les armes químiques i el muntatge; ja que sembla que fotos de difusió dels morts foren preses fa deu anys a la Guerra d’Iraq, però el fotoshop pot fer meravelles. Han tornat a sortir a palestra, John Kerry Secretari d’Estat USA , Cameron Primer ministre Regne Unit; intentant vendre la moto de la perillositat; ben igual que sortiren Bush, Blair i Aznar fent el mateix paper amb les armes de destrucció massiva.

Sembla que l’acabament d’estiu serà mogut.  

Per acabar, faig  menció a la vaga indefinida de docents pel començament de curs, que s’hagués de posposar el dia per qüestió dels deu dies de termini; que el Tribunal Superior de Justícia, suspengui cautelarment l’aplicació del decret integral llingüicida i que el Govern Bauzá, faci un decret-turbo-exprès per aplicar-lo, malgrat la decisió del Tribunal.

Tan calents estan els ànims que s’està estudiant una denuncia al Govern Bauzá per prevaricació. I ojalà prosperi, ja que el despotisme emprat i la vulneració del dret emprant doblers públics per uns presumptes interessos, no té cap flaire de democràcia.