dissabte, 27 d’abril del 2013

L’oblit i el silenci = complicitats front a la impunitat



                                                       Quedi molt clar: Ni oblit ni perdó!



“Només lluitant es combat l’oblit” . Amb aquesta afirmació , curta però efectiva, començ el meu article.
Dia 25 d’abril.  Començaren  a declarar les víctimes pels crims del Franquisme davant la jutgessa argentina que porta la causa i ho han fet la germana de Salvador Puig-Antich; que fou executat a garrot vil,  a les darreries de la maleïda dictadura, familiars de víctimes.

La repressió actual és sistemàtica i sibil·lina. La crmininalització constant i pels mitjans de comunicacions adeptes al règim ( i no democràtic) és fa palesa.

El passat dia 24 el jove activista d”En Lluita” Lionel és detingut, per la seva intervenció en rodeja el congrés de diputats del 25 de setembre de l’any passat. Això ve a esser un “avís per a navegants”. Aquesta detenció es fa, amb un reconeixement per una fotografia publicada per   “El Mundo”. Coneixem el seu caratge.

 Aquesta detenció, ve a dir, molt alerta als que participau en una acció reivindicativa d’assajament del Congrés de Diputats, perquè en qualsevol instant i per una “prova” a tot entendre absurda, i presumptament il·legal  pots esser detingut.

No reescriuré sobre la repressió que és palesa a tots els moviments que s’oposen a la política d’un govern que empra unes tècniques dictatorials mai vistes. Ni sobre la impunitat dels crims del Franquisme, amb la “Transició” descafeïnada de 1978 portada endavant, amb la complicitat de molts partits polítics, no xerr dels de dretes, si no també de l’esquerra oficial que agranava cap als seus interessos. La complicitat en que els responsables dels crims del Franquisme (lesa humanitat que no prescriuen) no fos depurada i passessin pels tribunals, la portaran sobre la seva consciència.

Tampoc escriuré sobre la causa oberta a l’argentina sobre els esmentats crims de la dictadura franquista, ja que no fa gaire ho he fet, però si afegiré un grapat de noms que estaran encausats: “Rodolfo Martín Villa, exministre i ex-governador civil de Barcelona; José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento; i Fernando Suárez González. També hi ha jutges, policies acusats de tortures , i responsables en el darrer consell de guerra que signà penes de mort.

Just quan començ aquest escrit, la notícia esfereïdora que a l’estat espanyol, s’ha arribat a sis milions dos-cents mil aturats, aturades; que a les Illes Balears superi el 28% i que l’atur juvenil passi del 57%; porten a pensar i a flastomar en certa manera: “Què putes han fet amb la cèlebre reforma laboral, que es tragueren de la mànega i veneren com una vareta màgica que començaria a crear llocs de treball? Pels que la promogueren i aprovaren si que en tenen de lloc de treball, prebendes i dietes escandaloses, mentre el poble no en té, passa fam ( a Andalucia es volen assegurar que els nins mengen tres vegades al dia) , és desnonat de les seves vivendes; i els que governen, continuen fent-ho pagats amb els nostres doblers- a favor dels interessos bancaris. Com perquè llavors es queixin dels “escraches” i criminalitzin els que estan, estem defensant els drets nostres de les classes populars. Són un llast que d’alguna manera ens hem de treure de sobre, perquè ens estan ofegant en nocturnitat i traïdoria.
Han escampat la corrupció ( no tan sols econòmica, sinó ètica i moral) arreu, han arramassat amb milions d’euros de doblers públics, polítics i presumptament propers a la Casa Reial, han permès que el capitalisme salvatge (besant el cul a na Merkel i obeint al peu de la lletra les seves, no consignes, sinó ordres) , acumuli més riquesa, comprin i venguin països; els portin a la fallida si interessa per coaccionar-los als interessos  i intervencions del mercat; i encara ens volen vendre – ens prenen per imbècils o què? – que ells seran els que arreglaran l’economia i la crisi que ha creat, inventat i dissenyat el capital amb la seva connivència. Ja n’hi ha prou!

Que la indignació és al carrer, quan ells malgasten i tuden els nostres doblers amb projectes que no tenen la vertadera prioritat a la situació actual, si no per afavorir empreses dels amics i fer mèrits, amb el clientelisme. Caciquisme flagrant és el que hi ha i vivim, i no sé com tenen la barra de posar-se a la boca la paraula “democràcia” el govern del poble, que ells i elles han traït. Malgrat no posi noms, és sabut a qui m’estic referint.
Vergonya cavallers, vergonya!

dimarts, 23 d’abril del 2013

Sant Jordi 2013 - En record de Vicent Andrés Estellés

He volgut fer un recordatori a aquest magnífic poeta i a aquest poema que em va impressionar: Vicent Andrés Estellés

CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER

Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.

Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.

Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.

I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.

Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.

I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.

El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.

Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.

Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.

Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.

dissabte, 20 d’abril del 2013

La creu feixista a Lizasoaín i l’escultura “la Pietat” de Josep Llimona






Un cada dematí es troba amb una nova sorpresa i s’ha de dir que el Consistori de l’Ajuntament de Sóller, n’és un bon especialista en fabricar-les.

Les notícies del Dbalears i d’Ultima hora i dels setmanaris, respecte a la Creu dedicada al tinent Lizasoaín – militar feixista i sediciós, mort amb enfrontament per forces republicanes que defensaven el regim legalment constituït (saben que vol dir això?) de la república triat a les urnes pel poble; la qual just ara  la volen traslladar a primera línia del Port: Platja d’en Repic. Flipant. Declaracions de Lluís Rullan President dels Hotelers, ho ha qualificat  de “barbaritat”, fent menció al sentit comú.

A mi em sembla que és una enrabiada consistorial amb algun component de provocació(?), pel lloc triat  i  s’ha  obert la caixa de Pandora i s’ha recordat l’incompliment de la Llei de Memòria Històrica.

La placa, que porta la creu, contravé l’esmentada Llei i haurà d’esser retirada segon informe, si es canvia de lloc.
Bé, complint , la Llei, ja hauria d’haver desaparegut la creu, la placa i els símbols il·legals preconstitucionals que omplen el monument a “los caidos”d’un sol bàndol:el colpista, que està a la plaça d’Espanya.

Però ai-las!, la memòria dels “vencedors” franquistes - “vencereis però no  convencereis” deia Unamuno”
Ai-las! el no reconeixement en plena democràcia que hi va haver morts republicans ( i molt més assassinats a cunetes, cementiris i enterrats a foses comunes) de persones que moriren per defensar l’ordre legal en contra del cop d’estat muntat per en Franco amb l’ajut dels feixistes italians i els nazis alemanys, a dir respectivament Mussolini i Hitler.

Hom se sorprèn pel rebombori per una creu, que ni és un be catalogat, la preocupació per ella; i en canvi que amb una simple autorització municipal ( podria esser simplement verbal) es doni autorització per retirar el conjunt escultòric “La Pietat” de Josep Llimona, del lloc que estava emplaçat al cementiri municipal, sense cap tipus d’informe de patrimoni i que per declaracions a premsa del regidor Sr. Darder “fos un error”, i a hores d’ara encara no se sap on es troba, ni  quin restaurador patrimonial, ha de fer la restauració, quan no fa tant temps fou feta.

El tractament que s’ha pres el Consistori i les “molèsties” per la creu feixista, i el passar olímpicament del conjunt escultòric: Qui la mou, on va, qui és el restaurador de patrimoni responsable, quins informes avalen que es mogui; ens mostra unes mesures distintes que, podria esser obeïssin a interessos diversos, i no massa transparents.  

La creu, que quedi clar, és un reconeixement a un militar  feixista de nom Lizasoaín mort per les tropes republicanes,  un delinqüent contra l’ordre establert, que representava als colpistes. Així de clar.

Hi ha que veure com no els agrada que se’ls refresqui la memòria. Com qualifiquen la pintada de roig de la creu com “acte vandàlic” paraules del Batlle de Sóller Carlos Simarro, i ni ell, ni els seus, hagin tingut els pebrots de condemnar el cop d’estat de 1936 orquestrat per Franco en contra de la II República, que just ara, ha fet anys, 14 d’abril. Això si que  fou un vertader  acte vandàlic!

Les responsabilitats pels crims franquistes,  els afusellaments indiscriminats de persones adeptes a la república o d’esquerra; posteriorment enterrats a foses comunes, sense que els familiars, sàpiguen on es troben per enterrar-los amb dignitat i tancar el període de dol, la transició no ho va permetre.   Molts foren els que ho impediren, ja que molts responsables encara estaven  vius.

Supós que les notícies de què la jutgessa Argentina Maria Servini de Cobria, ha posat sobre la taula la investigació d’aquests crims no jutjats i condemnats, amb una querella,  ja que els crims de Lesa Humanitat, no prescriuen i qualsevol jutgessa o jutge els pot reobrir. I les persones afectades com a denunciants, testimonis, com adherents i associacions, es poden personar a la causa per genocidi, i que a la revista de 23/10 de 2012  de l’Associació de Memòria Històrica, informem dels requisits necessaris.

Per acabar, dir que és un dret democràtic, saber on són enterrats els morts, assassinats republicans. I que tot “vertader” demòcrata” no hauria de posar pals a les rodes perquè es pogués fer i acabar amb una ferida que la transició va tancar en fals i encara no ha cicatritzat.
El silenci repressor  ha estat la vertadera llosa.

dissabte, 13 d’abril del 2013

Els escarnis: Resultats de la desesperació al carrer



                                        Que poc els agrada quan el poble diu la seva al carrer!


La  insensibilitat d’alguns polítics   de cada dia és més palesa. I just ara es posen les mans al cap quan grups de ciutadans/es organitzats de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca els fan “escraches” o escarnis, a les portes de casa seva.

Jo els diria que se sentin afortunats que disposen d’una casa a on, malgrat tot els facin un escarni, disposen d’un sotil i aixopluc i alguns de més d’un,  quan hi ha cents de mils de famílies senceres que han estat desnonades i ho han perdut tot. Inclusiu suïcidis per no poder suportar el greuge a la seva dignitat.

Cal, que els polítics que legislaren l’actual llei hipotecaria, que donaren la permitivitat als Bancs per campar a les seves amples, inclusiu amb el cas de les preferents: corralet encobert , assumeixin les seves responsabilitats. Què  feia el Banc d’Espanya, per a controlar aquests “toxics-preferents” que s’anaren venent saben la perillositat dels mateixos? Qui anomena al Governador del Banc d’Espanya? On eren els notaris que donaven fe de les clàusules abusives i no advertien? Qui hauria d’assumir responsabilitat i no escopir al poble?

Existeixen unes situacions que no han sortit de davall un bolet i que amb el temps s’han anat treballant i prou bé. La llei del sol ( Govern Aznar), la gran bombolla immobiliària ( tots els governs des de l’inici de la democràcia i accentuat; amb el d’Aznar i Rodriguez Zapatero)

L’especulació estava al carrer, els bancs jugaven donant uns préstecs hipotecaris amb unes condicions i a unes persones, que sabien positivament que si havia un revés fort econòmic no el podrien pagar; i per més inri, ells feien les taxacions; amb un preu inflat de mercat que no era el vertaderament real. Amb el que ha passat que ara mateix, l'habitatge, segons els bans mateixos no salda el deute complet de la hipoteca. Llavors el Banc es queda la casa i el desdonat, desnonada; es queda encara amb un deute amb ell. Les clàusules abusives en les hipoteques ( per desconeixement dels qui signaven confiats amb la bona fe dels bancs) . El gran negoci, per crear fam i misèria.

El treball de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, està treballant i ajudant a persones desesperades; i a més està cansada de veure com els polítics fan oïdes sordes a les seves més justes i legítimes peticions. La ILP (iniciativa de legislació popular) presentada al Congrés de Diputats, on es demanava la Dació en pagament; l’establiment de lloguers socials, s’està intentant descafeïnar de manera –i això ho afirm jo- malèvola pels partits majoritaris, ja que  els lobbis financers, ja s’han posat en marxa cridant-los a l’ordre.
S’estan passant uns drets constitucionals, on es garanteix  el dret a un habitatge per l’entrefolre, intentant llevar a les peticions populars tot el pes que tenen. I després quan s’enfronten amb els escarnis, diuen que no és democràtic, ja que els ciutadans han tingut mitjans per demostrar la seva voluntat  a les urnes( I ara una d’indis).

Cap Govern dels que hem patit fins ara, cap partit majoritari guanyador d’eleccions,  ha complert les promeses venudes a   les campanyes electorals. Després d’ocupar el poder, les ha maquillades, fart estic d’escoltar: Ara no podem! com si quan ho prometien no ho sapiguéssin. És un frau orquestrat per anar ocupant cotes de poder i fer el moviment pendular dels grans partits: Ara em toca a mi i d’aquí quatre o vuit anys et tocarà a tu; i mentre res es mourà? Sembla que si.

Com no volen que les persones que han lluitat i  ho han perdut tot no estiguin desesperades i oiades veient la seva actuació. Còmplices?

No els basta, condemnar els escarnis, si no que han de criminalitzar a les persones més referents de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, que m’admira la seva paciència i saber estar, en les tertúlies on l’he vista intervenir; i inclusiu arribar a endossar-li tendències filoetarres, per part de la Delegada de Govern de Madrid na Cifuentes que crec que s’ho hauria de fer mirar.

Acab, la Secretaria General del PP Na Cospedal, hagi qualificat de “nazis” els escarnis. Un insult a tots els que combateren el nazisme, als més de sis milions de persones assassinades als camps de concentració nazis. Sra. Cospedal, hauria de mirar les fotografies del fundador  d’AP, després PP,  Manuel Fraga, amb la salutació feixista. Per què no se calla?

dissabte, 6 d’abril del 2013

Justícia versus Caritat





La caritat, és moltes vegades una arma de dos talls, ja que perpetua inclusiu justifica, un sistema d’injustícia en quant a la idònia distribució de la riquesa. No es lluita a través de la caritat per a modificar el sistema o derruir-lo si és injust.

Aquesta caritat, es converteix en un pegat. Les vertaderes “solucions són “políticament inviables” doncs els polítics dins d’un sistema capitalista injust amb el repartiment de la riquesa creada per les classes populars, estan venuts al mateix sistema que genera aquesta injustícia, ja que molts d’ells s’alimenten així com els seus engranatges i maquinaries de partit, per la seva perpètua continuació.

A totes llums, el sistema capitalista és eminentment acumulatiu i ara més que mai, aquesta riquesa es troba en menys mans. Aquest és el missatge que arriba a gran part de la classe política, que emprà la política com a trampolí per preservar i mantenir un estatus econòmic envejable. Inclusiu arriba a uns punts d’acumulació, que no els basten dos o tres sous, que han de posar la mà dins la caixa dels doblers públics, per a poder mantenir el seu estatus.

També, per aquest espoli continuat,  evadeixen milions d’euros  a paradisos fiscals , fan contractes i adjudicacions de conveniència  flagrant; afavorint amb sucosos  lloguers de naus, solars, pisos,  als fidels al partit governant, quan  molts dels lloguers  són innecessaris, costant  una despesa administrativa important que perfectament es podria estalviar, provocant retallades socials  molt més necessàries. Justícia?

El que acab d’escriure és perfectament entenedor, si tenim en compte que empren els doblers públics per la seva perpetuació en el poder i el manteniment d’estatuts econòmic. Explic. Empren els doblers públics per a crear una xarxa de clientelisme que els assegurarà quan acabin els seus mandats polítics, tenir l’economia assegurada en càrrecs ( dos o tres sous altra vegada) a empreses privades que afavoriren la seva estança en política. Respecte al finançament fraudulent d’alguns partits i de les seves campanyes electorals, la justícia n’ha anat plena.

El que acab d’escriure n’és una part, ja que els doblers tudats i mal administrats perjudiquen com sempre les classes populars que inclusiu són les que reben el pes de  les legislacions injustes, on també s’afavoreixen: el conegut aforament i privilegis. També  a altres institucions no gaire transparents, com es podria citar el cas de l’entorn de monarquies amb el que costa a l’estat, l’Església Catòlica amb els diversos concordats en un estat laic; i a  entitats afins, depèn de qui governi (Fundación Francisco Franco, FAES, Opus Dei...)

 La Casa Reial cobra vuit milions quatre-cents mil euros a l’any, l’Església Catòlica, onze milions d’euros, a més d’excepcions que els demès ciutadans i ciutadanes no tenim: Impost de béns Immobles de tot el seu patrimoni , o poder posar-se al seu nom cases rectorals, olivars, vinyes que pertanyien al poble i no estaven  registrats. Es diu immatricular.

Resultat de la seva distribució: Sis milions d’aturats, amb el drama de sis milions de famílies; exclusions socials, ja que del lloc més retallat són entre elles les prestacions socials, i afegir, sanitat, educació, cultura. Pèrdua de les cases per impagament d’hipoteques, arrel de consentir una llei hipotecària bastant dubtosa i injusta (els amics els bancs), arribant al punt de vertadera fam, ja que s’han trobat casos de desnutrició infantil dins l’estat espanyol. També misèria i persones per llar el carrer; mentre t’arriba la informació que en plena crisi, les fortunes més grans dins l’estat espanyol, han augmentat un 50% el seu volum.

Contra aquestes estructures injustes i immobilistes, calen respostes valents, de denúncies, d’accions directes; ja que les seves accions, malgrat puguin esser “legals” no són legítimes. I el que  ens hi enfrontam, rebem els desqualificatius per criminalitzar-nos de radicals i anti sistema; i repeteix, que estan en  lo cert, perquè ens declaram   radicalment en contra d’un sistema que genera exclosos, pobresa, misèria i injustícia i res  canviarà, ja que és intrínsec d’ell.

La situació ve d’enfora, dels diversos  règims que han permès aquestes bàrbares acumulacions econòmiques: Monarquies, corts, aristocràcia; i sense voluntat política de corregir-les, que continuam patint i que quan les denunciam, les persones que reclamam uns drets que ens estan negant som reprimides, sancionades i empresonades.

Lluitam per la vertadera justícia democràtica, per uns drets i no per unes almoines dels que més tenen i ens ho han robat  i això fa tanta nosa, que no s’aturen de criminalitzar-nos.

dissabte, 30 de març del 2013

Estratègia: Criminalització intencionada i perversa



   

Un incident com la picabaralla a un bar de Santa Margalida entre el cantautor i  raper  Valtonyc i el Secretario  de las nuevas generaciones del PP a Sineu   En Marc Álvarez; provoca unes  patètiques  declaracions del  President del Govern Balear José Ramón Bauzá, i la secretaria general del mateix partit  Na Cospedal, la mateixa que del “diferido Bárcenas”. Criminalització tornada a repartir arreu sens tenir cap prova dels fets.

Sembla que el succés fou a la  porta d’un bar de Santa Margalida ( no Santa Margarita, ho dic per lo de Maó-Mahón) els dos joves tenen una bronca i es diu que acaba en una presumpte agressió. Jo no hi era; per tant, hom espera d’uns màxims responsables del PP, que tant se n’omplen la boca, la presumpció d’inocència i que no facin un judici paralel abans que la justícia dictamini el cas.
De moment i ho dic per la premsa, el cantaautor Valtonyc, va al quarter de la Guàrdia Civil d’Inca i surt d’allà en llibertat i en càrrecs per “violéncia ideológica”, desconeix aquests tipus de “delicte”.

Bauzá, amb les seves tristes declaracions , per no dir d’opera bufa, es capaç de posar-se a la boca la paraula fascismo. Després de com l’hem vist actuar, el que hem patit de legislatura, si no fos perquè la neurona: “no sabe, no contesta” , seria per fer un panxó de rialles si no fos pel càrrec que ocupa; exercint de “cavall d’atila” en contra de la nostra llengua, cultura, tradicions i identitat de poble; cal una pregunta: Senyor Bauzà aixiò no es feixisme?
No hi ha cap altre problema més important a les Illes Balears , ni a l’estat espanyol, perquè el President Joserra Bauzá  i la Secretaria General del mateix  partit, peguin aquesta revolada als principals mitjans de comunicació visuals i escrits per una simple brega de cafè, de dos joves d’ideologies diferents que han tingut els seus emperons?  Si no vaig errat, el jove del PP, digué que s’haurien d’haver deixat molt més republicans morts(jo afirm assassinats)  a les cunetes. Hi ha prou per a reaccionar, que consti que mai he justificat la violència; malgrat segons quins membres del partit de marres, l’han emprada prou suficient verbal i ideologicament.  

Diu una frase “No xerris, si les teves paraules no són més importants que el teu silenci” a veure si n’hauríen d’aprendre, no?
Quina mania i obsessió malaltissa , té gran part de la cúpula del PP, de voler  criminalitzar a totes i tots els que no pensem com ells. Com aprofiten l’ocasió per enviar merda i desqualificar les altres visions ideològiques, dels que ells, i els seus “opinadores” qualifiquen de manera dispar com a : Radicals, antisistema, i ara afegeix “terroristes” per les declaracions de la Delegada de Govern de Madrid, respecta a Ada Colau la representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, del que escriure posteriorment.

Memòria senyors de l’alta cúpula del PP. Una persona que exercí en els Governs Franquistes, exercint la repressió, que el tingueren assegut a la CCAA de Galicia com a President, encunyador de “La calle es mia” Sr. Manuel Fraga Iribarne ( creador d’AP i posterior PP; o sigui hereus); que té salutacions amb en Franco, salutació amb la ma extesa: feixista; que era un feixista o un terrorista?
Encara hi ha quantitat de monuments dedicats a la guerra incivil, per escarni dels que defensaren el Govern legalment constituit: La II Republica  i molts que foren morts assassinats i encara no es sap en quines foses comuns es troben: fent ostentació de símbols preconstitucionals, declarats il.legals a la Constitució de 1978. Això no és una forma de violència?
L’actual repressió per part del Govern del PP cap a les persones amb ideologies diferents, clar, esquerra no oficial; no puc assegurar, si és més dura que amb el temps del dictador feixista Francisco Franco Bahamonde ( amic de conveniència de Hitler), del qual n’han aprés a bastament.

Haurien d’anar alerta com empren segons quins qualificatius “fascismo” perquè eñs hi poden   rebentar, als morros per  prepotents.
Quants morts hi ha hagut, assassinats per grups o elements d’extrema dreta, neofeixistes,  de militants d’altres ideologies i heu mantingut un silenci còmplice? Massa; vos puc escriure una llista retuda.
I la repressió física i brutal al carrer en contra de manifestacions pacífiques on s’han enviat infiltrats perquè les rebentassin i així justificar les càrregues policials?

Poden aixecar la veu per la brega en un bar, fent un ridícul espantòs  i callar com covards, les investigacions que s’estan fent a l’Argentina sobre els crims del Franquisme que exquitxen al sogre de l’actual Ministre de Justícia  Ruiz-Gallardon; que va tenir que veure – em refereix al sogre- en la signatura de les darreres penes de mort del franquisme.  I esper, que des d’allà, es posi sobre la taula i acabi la impunitat d’aquest crims pactada vilment a la Trancisió.

Per acabar l’article i vull redundar en el vostre oportunisme, manipulació i criminalització, fer menció a les declaracions de la Delegada de Govern de Madrid na Cifuentes, on ha afirmat que Ada Colau representant de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca , dóna suport a grups filoetarres com Bildu i que fa no fa és ETA.
No es pot tractar un tema així com ho ha fet aquesta senyora, i ja hi ha hagut associacions de víctimes del terrorisme que li han recriminat.

Un còlic neuronal provocat per la ingesta massiva de consignes afecta a la cúpula executiva el PP? Jo diria que si.

I per acabar el ex vicepresident de les Noves Generacions  del PP, que es presentava a les llistes pel congrés, Miguel López Borton  detingut per agredir a un policia ,nit al calabós  i a disposició judicial, acusat d’atemptat en contra l’autoritat.  On és la condemna de Jose Ramón i Cospedal,  o tenim un parell de mesures per condemnar? O si són dels nostres, tot va bé?
El dia 2/4 hi haurà un plenari ordinari a l’Ajuntament de Sóller  i al punt  “Desè.- Moció del PP de rebuig explícit dels actes violents contra el Secretari General de Noves Generacions del Partit Popular de Sineu.” Com se’ls hi haurà quedat el cos respecte a la violència de l’ex vicepresident de les NNGG. Veurem que decideixen, ja que si s’ha de condemnar que es condemni  tota.  Si el  retiren de l’ordre del dia , se’ls veurà el plomall.

dissabte, 23 de març del 2013

De la impunitat dins l’estat de dret





La impunitat de responsables, siguin de l’ordre professional que sigui: Polítics, Banquers, i altres tipus de professionals, amb afers no massa nets, que a través de les seves cotes de poder intenten paralitzar o posar pals a les rodes dels Tribunals de Justícia, inclusiu exercint pressions des de molts distints àmbits sobre fiscals, magistrats ( Em refereix entre elles la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació afins); és una pràctica massa  emprada dins d’un estat de dret, al qual clarament debilita.
“La justícia no és igual per tots”,  és una de les sensacions  que omple el carrer, malgrat Joan Carles I, afirmés el contrari.

Massa sovint hem vist tàctiques de la defensa, en casos flagrants de corrupció, (els doblers fan  miracles); perllongar i dilatar processos judicials, en vistes a aconseguir pel seu client, la prescripció del delicte. Sabem qui pot o quins poden accedir a fer-ho. Com és sabut, no les classes populars, que no tenen ni temps, ni doblers per accedir algunes pràctiques, que poden esser legals, però  lluny d’esser  morals o  legítimes.

Un dels casos més sonats, per les nostres contrades fou la declaració de “no culpable” ( molt allunyat “d’innocent)  per prescripció del delicte a Gabriel Cañellas ex President del Govern Balear, que el cas li costa la dimissió, en relació al tema Túnel de Sóller. Sobre l’afer, en vaig escriure, no fa massa estona, un article amb el títol: “El foradell del Túnel de Sóller, o el més beneït sap fer rellotges”

A dir que en aquest cas no hi va haver víctimes mortals, algunes d’econòmiques com tots els ciutadans de Mallorca, que tenim un espai de la nostra illa, per la que hem de pagar per poder passar. I en relació als ciutadans i ciutadanes de Sóller, que hem de pagar per entrar i sortir de casa nostra.

Hi ha hagut altres casos amb víctimes mortals, on la merda s’ha arribat a amagar baix l’estora i s’han perdut amb el temps, no se sap ben bé a on, i no s’han extret totes les clarícies necessàries i imprescindibles.

A la memòria en ve el Cas de l’oli de Colza  i l’accident al Metro al  País Valencià, que ara n’ha fet sis anys i  que malgrat les comissions d’investigació, que em fan més por que una tronada si han de servir a molts interessos. Esper que no acabi com la penosa comissió de l’11 M, i tregui molt més clarícies.

No és estrany que per part dels diversos governs i el pendular  dels partits majoritaris ( PP-PSOE – PSOE-PP, tanto monta...) una de les institucions més orfes i mal bastides sigui l’administració de justícia, ben a l’inrevés que l’Agència Tributaria, endevinar el  perquè, no és complicat.  
La recaptació d’impostos, els resulta molt més rendible que l’administració de justícia.

Clamen a la Justícia quan s’han de destapar corrupteles dels altres i no exactament quan són les seves en palestra.

La presumpció d’innocència , s’emprà a la seva conveniència, i l’acatament de les sentències, malgrat faran lo possible per recórrer-les amb doblers públics fins al límit, malgrat parlin del seu acatament, amb la boca petita, sense estar-hi d’acord si els perjudica.

I de dimissions en relació a altres països europeus, poques i malament.

Fa no res, un ministre britànic ha dimitit i se li demanen vuit mesos de presó per haver mentit en quant a una infracció de transit que li restava punts i va dir que enlloc d’ell , manava el cotxe la seva  dona.
Si a l’estat espanyol s’emprés la mateixa mesura, en relació a les mentides, alguns/es durien acumulats prop de vuit-cents anys de presó; ja que menteixen i a la descarada, des de què s’aixequen fins que es colguen.

Retornen a casos de presumpta impunitat  del que parlava com el cas  de la Síndrome Tòxica, conegut popularment com  l’oli de colza, fa més de trenta anys,  amb 700 morts i 25.000 afectats crònics, fa més de trenta anys, on resulta que la versió oficial té bastants llacunes i  que l’agent tòxic no provenia de l’oli manipulat, si no d’agent organofosforat, per entendrem-nos plaguicides emprats per agricultura convencional, que presumptament esquitxava als laboratoris Bayer i encara no s’ha tret l’entrellat.

Alguns  lobbies internacionals, i segons quina altra gent “guapa” té cera del corpus; malgrat dins l’administració de justícia hi hagi persones que no els hi tremoli la mà, per sort.