De la impunitat dins l’estat de dret

La impunitat de responsables, siguin de l’ordre professional que sigui: Polítics, Banquers, i altres tipus de professionals, amb afers no massa nets, que a través de les seves cotes de poder intenten paralitzar o posar pals a les rodes dels Tribunals de Justícia, inclusiu exercint pressions des de molts distints àmbits sobre fiscals, magistrats ( Em refereix entre elles la pressió mediàtica dels mitjans de comunicació afins); és una pràctica massa  emprada dins d’un estat de dret, al qual clarament debilita.

“La justícia no és igual per tots”,  és una de les sensacions  que omple el carrer, malgrat Joan Carles I, afirmés el contrari.

Massa sovint hem vist tàctiques de la defensa, en casos flagrants de corrupció, (els doblers fan  miracles); perllongar i dilatar processos judicials, en vistes a aconseguir pel seu client, la prescripció del delicte. Sabem qui pot o quins poden accedir a fer-ho. Com és sabut, no les classes populars, que no tenen ni temps, ni doblers per accedir algunes pràctiques, que poden esser legals, però  lluny d’esser  morals o  legítimes.

Un dels casos més sonats, per les nostres contrades fou la declaració de “no culpable” ( molt allunyat “d’innocent)  per prescripció del delicte a Gabriel Cañellas ex President del Govern Balear, que el cas li costa la dimissió, en relació al tema Túnel de Sóller. Sobre l’afer, en vaig escriure, no fa massa estona, un article amb el títol: “El foradell del Túnel de Sóller, o el més beneït sap fer rellotges”

A dir que en aquest cas no hi va haver víctimes mortals, algunes d’econòmiques com tots els ciutadans de Mallorca, que tenim un espai de la nostra illa, per la que hem de pagar per poder passar. I en relació als ciutadans i ciutadanes de Sóller, que hem de pagar per entrar i sortir de casa nostra.

Hi ha hagut altres casos amb víctimes mortals, on la merda s’ha arribat a amagar baix l’estora i s’han perdut amb el temps, no se sap ben bé a on, i no s’han extret totes les clarícies necessàries i imprescindibles.

A la memòria en ve el Cas de l’oli de Colza  i l’accident al Metro al  País Valencià, que ara n’ha fet sis anys i  que malgrat les comissions d’investigació, que em fan més por que una tronada si han de servir a molts interessos. Esper que no acabi com la penosa comissió de l’11 M, i tregui molt més clarícies.

No és estrany que per part dels diversos governs i el pendular  dels partits majoritaris ( PP-PSOE – PSOE-PP, tanto monta...) una de les institucions més orfes i mal bastides sigui l’administració de justícia, ben a l’inrevés que l’Agència Tributaria, endevinar el  perquè, no és complicat.  

La recaptació d’impostos, els resulta molt més rendible que l’administració de justícia.

Clamen a la Justícia quan s’han de destapar corrupteles dels altres i no exactament quan són les seves en palestra.

La presumpció d’innocència , s’emprà a la seva conveniència, i l’acatament de les sentències, malgrat faran lo possible per recórrer-les amb doblers públics fins al límit, malgrat parlin del seu acatament, amb la boca petita, sense estar-hi d’acord si els perjudica.

I de dimissions en relació a altres països europeus, poques i malament.

Fa no res, un ministre britànic ha dimitit i se li demanen vuit mesos de presó per haver mentit en quant a una infracció de transit que li restava punts i va dir que enlloc d’ell , manava el cotxe la seva  dona.

Si a l’estat espanyol s’emprés la mateixa mesura, en relació a les mentides, alguns/es durien acumulats prop de vuit-cents anys de presó; ja que menteixen i a la descarada, des de què s’aixequen fins que es colguen.

Retornen a casos de presumpta impunitat  del que parlava com el cas  de la Síndrome Tòxica, conegut popularment com  l’oli de colza, fa més de trenta anys,  amb 700 morts i 25.000 afectats crònics, fa més de trenta anys, on resulta que la versió oficial té bastants llacunes i  que l’agent tòxic no provenia de l’oli manipulat, si no d’agent organofosforat, per entendrem-nos plaguicides emprats per agricultura convencional, que presumptament esquitxava als laboratoris Bayer i encara no s’ha tret l’entrellat.

Alguns  lobbies internacionals, i segons quina altra gent “guapa” té cera del corpus; malgrat dins l’administració de justícia hi hagi persones que no els hi tremoli la mà, per sort.