Els
“voceros o opinadores ”, periodistes venuts a diferents partits que donen veu
als seus interessos, a través dels mitjans de comunicació, també venuts; no tan
sols als interessos dels partits si no de les diverses multinacionals, estament
financer, i guarda d’especuladors i neoliberals; dels quals disposen, en gran
majoria dels casos de sucoses comptes de publicitat i subvencions, inclusiu formen part d’aquest entramat de grups econòmics
de poder que apart de controlar el consum i
no em refereix tan sols a productes físics, controlen la informació en
base a mentides i manipulacions ben tramades.
Són els “voceros” els que mantenen o
deixen de mantenir notícies en palestra, inicien campanyes publicitàries unísones
segons els directius marcades o
orquestren cortines de fum, amb notícies minvades de rellevància, per atenuar,
les que afecten directament als “seus amos”: Grups de poder, trames de partits
polítics. Amb el cas Bárcenas i Gürtel, ho podeu contemplar perfectament.
Els
canals de comunicació , escrits, radiofònics o visuals controlats pels grups de poder,
exerceixen la seva pròpia censura segons els seus interessos.
Abans
de seguir per feina, sembla que el PP, se li ha escapat un correu dirigit als seus
“opinadores” als quals se’ls hi donava instruccions per tractar diferents
notícies i que per un error d’envio, ha arribat a fonts que no interessaven per
a res i ha sortit a llum pública.
Vull posar un exemple de censura, IB3 o
sigui PP3, un canal de difusió dels interessos del Partit Popular. Cada canvi
de govern els passa el mateix a les televisions autonòmiques o sigui que no és
d’estranyar.
Qui maneja els doblers que es dóna a
aquests canals, qui posa el personal directiu, qui diu el que convé o no;
sempre són persones amb carnet, la gran majoria, adeptes al règim.
Al mateix temps aquests canals tenen la
capacitat “d’informació o desinformació”; manipulació de notícies o simplement
silenci, de fets que estan situats dins la mateixa notícia que donen. Per
acabar-ho d’arrodonir, aquests canals, veu del gran germà del PP, en aquesta legislatura, són pagats amb
doblers públics, Vinc a dir, de
ciutadans i ciutadanes, els hagin votat o no. Aquest monopoli informatiu audiovisual
a vegades és esperpèntic, malgrat faci molt mal i inclusiu vagi en contra de la
mateixa Constitució Espanyola, que defensa el dret a una informació amb
veracitat.
Els
polítics nostrats que ara governen o desgovernen, coneixen la importància de la
comunicació com el quart poder.
La manca de democràcia informativa està
a l’abast. Alguns canals d’audivisuals TVs,
tenen la característica que no exigeixen cap tipus d’esforç d’anàlisi o
comprensió. S’engullen les informacions sense digerir-les, quals ànecs. A més
encara: “Si ho ha dit la televisió, va a missa”. Un acte de fe inconscient, que compromet ben poc
i que li va de conya al partit en el poder, ja que fomenta una alienació
aberrant.
Que per la cirera pel pastís, el Consell
Europeu confirma que el PP, manipula els informatius de RTVE, no té tara.
Goebbels,
cap de comunicació del III Reich, afirmava que una mentida repetida mils de
vegades, s’arriba a tornar en una veritat”
Actualment aquesta tècnica encara
s’aplica. Com també s’aplica la repetició de la conspiració. El temps de Jaume
Matas s’emprà i ara amb en Joserra Bauzá s’emprà el mateix sistema. Ve a dir:
“Van a per mi! jo sóc el bo i la víctima
i ells ( els que l’acusen amb arguments prou fonamentats) són els dolents”.
Per
les nostres contrades, la venuda de la moto del pagament de dues quotes
pendents de la subvenció del Túnel als ciutadans/es de Sóller en un gran
aparell televisiu, com si hagués fet un ou de dos vermells per part del Batlle
de Sóller Carlos Simarro, el conqueridor de les Ameriques del Consolat de la Mar.
El dia anterior de l’espectacle
televisiu, s’havia donat ordre d’abonar la primera quota octubre de 2010 i dos dies després l’altra.
Jugada mestra o patètica, afirmant que es pagarà la resta, quasi tres milions
d’euros, quan es pugui? Sembla que ens prenen per beneïts i hom que té el cul pelat de córrer, ja coneix els
coixos d’asseguts, i als que mostren el llautó també.
Jo amb la “fortuna” que han tornat, me n’aniré a Menorca a fer-me una
bona caldereta de llagosta regada amb cava català, tinc bon paladar i el prefereix al “champagne francès” que beuen alguns
“botiflers” del Govern Balear.
De
cada vegada més, necessitem canals de comunicació alternativa i fora de les
òrbites de poder que manipulen la informació , i és una esperança que en vagin
naixent, com contrainfo; “Radio 77”
, “La Directa”,
“Sa Tevavisió” per les nostres contrades; als que els hauríem de donar el màxim
suport de col.laboració i participació en els projectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada