Els darrers atemptats Jihadistes i el dret a decidir del Poble Grec

dos representants del poble grec,  Varufakis i Tsipras , que estan fent passar una mala estona a la Unió Europea ( Cova de mercaders)

Els atemptats esfereïdors Jihadistes a Tunísia, Kuwait i França, reivindicats per l’Estat Islàmic ( versió 2.0 d’Al-queda ?) els condemno totalment i de cor per les víctimes  assassinades, per les persones ferides, i per la tragèdia dels familiars i amics que han tingut morts i  per repartir el dolor en nom de la barbàrie, vestits amb una cortina religiosa que jo no em crec en absolut. Són interessos molt més foscos que crec que se’ns escapen de les mans. Han ocorregut quinze dies desprès de la reunió del Club Bieldelberg.

El meu talant conspíranoic, està avalat històricament amb molts succeïts. He escrit sobre els atemptats de falsa bandera, per estratègies polítiques de certs estats, control d’àrees i recursos; no tan sols pel nivell militar sinó pel tema econòmic, i també alguns per minvar la llibertat civil amb mesures que suposadament justifiquen, com fou les preses després de l’atemptat de les Torres Bessones (11/9/2001); que a més de justificar la guerra d’Iraq amb la comèdia( Bush, Blair i Aznar)  de les armes de destrucció massiva; varen permetre accentuar la legislació i repressió cap a qualsevol dissidència a tot el món.

A l’estat espanyol darrerament en tenim un bon exemple, que inclusiu posa en solfa l’Unió Europea. Malgrat no vengui feta arrel de cap atemptat  la llei mordassa (impulsada per Jorge Fernánez Diaz a qui li vaig escriure no fa molt una carta oberta) retalla de manera dràstica la llibertat d’expressió i ataca directament a qualsevol persona que l’exerceixi.

Respecte als grups organitzats de terrorisme ( els creen i llavors lleven d’escena a qui no els interessa com la captura i mort de Bin Laden, una altra gran comèdia Obama, Nobel de la Pau).

Calen preguntes.  

Qui hi ha al darrera? On els han preparat? Quins serveis d’intel·ligència hi participen i de quins països ? EUA, té basses escampades pel tot el món, adequades perfectament com a camps d’entrenament, no dic que siguin ells, però els mitjans els tenen i les han fetes servir amb altres ocasions.   Qui o quins els han finançat i els hi han venut l’armament que empren pels seus atacs bestials?

Per les respostes caldria un vertader periodisme d’investigació, tot i que els canals de comunicació oficials ( recordem que pràcticament la majoria estan controlats per grups financers) hi passen de puntetes.

Ara bé, les portades, titulars i imatges estan estarrufant per la morbositat i el missatge de pànic per crear l’aprovació de mides de “seguretat” per part de l’opinió pública. La gran massa  alienada, que no analitza res, aprova  les mesures per retallar les llibertats en nom de la nostra suposada “seguretat”. Més d’una vegada he pensat que els vertaders terroristes estan asseguts dins despatxos i que els altres són simplement els braços executors.

Botant a un altre costat, molt més agradós i que m’encoratja, és la lliçó que està donant Grècia a la resta del món, amb les posicions de Txipras i Varuufaquis, de l’enfrontament amb l’Eurogrup, que li ha llevat el somriure de rata a la gerent del FMI. Lagarde i segurament a Frau Merkel.

FMI I BCE, fan atemptats contra les persones, sense “armes”, però igualment cruents.  

Referèndum per decidir el rescat. A FMI i BCE els fan  pànic les manifestacions democràtiques.

Que decidiran els ciutadans de Grècia? Que no volen continuar esclafats per la bota repressiva  de la política capitalista neoliberal que està arruïnant als països que l’interessa com  Grècia,  Portugal, Espanya, Itàlia...; per convertir a les persones amb els esclaus del Segle XXI i amb la connivència dels Governants de torn? Segurament si. La seva resposta i si surten de la zona euro, pot generar un canvi dràstic amb la situació, no d’Europa, que com bé ha dit Quim Arrufat, diputat CUP, no és el mateix que l’Unió Europea ( cova de mercaders, això ho afegeix jo).

Transcric les paraules d’en Txipras: “La nostra dignitat no és un joc” “Grècia no és un convidat d’Europa, no necessita permís per convocar un referèndum”

Alemanya tremola ja que els seus bancs poden rebre de valent. I la seva economia també. Pot generar-ne l’efecte dominó i la desaparició de l’UE, com està concebuda? Podria esser que si.

El panorama internacional, EUA, perd l’hegemonia , i Putin és superior a Obama, amb els seus moviments, malgrat no sigui sant de la meva devoció.

Seguirem a l’aguait; al manco certa esperança, coratge i valentia d’un Poble.

Josep Bonnín

Honestedat, dignitat , capacitat de lluita i barroeria escampada

Honestedat, dignitat , capacitat de lluita i barroeria escampada

Començar l’article, amb quasi una declaració d’intencions, a vegades cal.

Qui actua amb dignitat i honestedat es pot enfrontar a qualsevol poder, inclusiu de caire mafiós.

Pot arribar a perdre la vida, és una possibilitat, tot i que deixarà la seva llavor de lluita.

Tenir por és totalment humà. Valent no  és qui no té pors, en tenim tots, és qui és capaç d’enfrontar-se a les mateixes, siguin quines siguin i vèncer-les.

El nou govern de l’Ajuntament de Sóller, està començant la labor i afirmació  que ha manifestat el batlle en Jaume Servera, que es garantirà que els nins tinguin almenys  una menjada vàlida durant l’estiu; m’ha fet reflexionar que aquesta era la sensibilitat que tants d’anys he notat a mancar. Que és una decisió que vessa dignitat i honestedat, per mi dos principis fonamentals per una persona.

Darrerament, i anant a un altre lloc, a les xarxes hi ha una espècie de caça de bruixes a través dels tuïts que han fet algunes persones, de moment està arribant a Podemos i per part del PP, que demanen caps, quan algunes persones d’aquest partit ha amollat salvatjades i bestieses que no són de dir, inclusiu que s’hauria de pegar  “un tiro a la nuca” a en Pablo  Iglesias. Cap ha dimitit.

En absolut, justificaré l’actitud de Zaplana ni molt manco. I condemnaré totalment els tuïts que va fer ofensius i impresentables; que li han costat la dimissió de la Conselleria  de Cultura de Madrid. Però com és ben sabut, l’ase li va dir al porc orellut.

Venc a dir que persones vinculades directament a la política, han amollat perles com que les dones són com les lleis i estan per violar-les. O un tal Gonzalez Capon, que amollà que els condemnats a mort per en Franco s’ho mereixien. O la d’en Rafael Hernando, en referència a què algunes persones se n’han recordat dels seus pares perquè hi havia subvencions per cercar-los, en referència al tema de les foses comunes d’assassinats pel Franquisme.  N’hi ha un fotimer, i acab amb la de la senyora que ara té el seu pare a la presó, n’Andrea Fabra, que va dir: “¿Los parados? “Que se jodan!”. I les aberracions que es varen dir a la mort de Pedro Zerolo.

Vull dir que la sensibilitat humana d’aquests personatges es nota per la seva absència.

Empri facebook i twiter, com a un fòrum on expressar el que pens i sent. Tot i que obvio, entrar en polèmiques que no porten enlloc. Al mateix tema em serveixen, fent el sedaç pertinent, per obtindre informacions que moltes vegades els mitjans de comunicacions oficials, tant escrits com audiovisuals no donen. Sobre aquest tema i el presentar les notícies esbiaixades i/o manipulades; és una tècnica per degradar i dimonitzar al que no pensa com ells. En saben. No diré que són tècniques feixistes, però s’hi acosten.

Hi ha moltes persones que tan sols llegeixen els titulars i si arriba al cas el primer paràgraf i amb aquesta informació, ja es creen una opinió. O La sacrosanta idea peregrina, que el que diu la televisió va a missa.

La moguda política que hi ha de desqualificacions, de peticions de dimissions, per part d’alguns han batut rècords de casos de corrupció i tenen una llista flagrant de persones imputades; és increïble. A vegades pens que ens volen prendre per imbècils, que no tenim memòria ( jo la tinc ben fresca), i es permeten vestir-se d’impol·lutes quan tenen prou ronya per gratar.

El sotrac del PPartit de Joserra Bauzá, que havia d’estar “a las verdes y a las maduras” , maletes cap Senat a Madrid, a fi d’arribar a la cadireta estimada. Diu que defensarà “lo nostro” fins ara ha defensat lo seu.

A les nostres Illes Balears i Pitiüses, negociacions per les Institucions. Per part de MÉS (Biel Barceló), aboguen per un govern d’esquerres ( 34 diputats)   i Podem (Alberto Jarabo)que volen el Senat,  , no volen l’hegemonia del PSIB. PSIB vol  la Presidència per Francina Armengol .Situació encallada. Segons vagin les negociacions  a Palma, repercutirà a les altres.  Encara les cartes estan sobre la taula. Es podria formar un tripartit amb majoria absoluta d’esquerres. És una oportunitat històrica. No sé, si realment el PSIB-PSOE, haurà escoltat les urnes i la veu del Poble, si no és així, ho pagarà car a les  properes eleccions generals.   

Cal molt  seny!

Josep Bonnín

Canvi de timó cap a l’esquerra a l’Ajuntament de Sóller

  

l’Ajuntament de Sóller  ja té  un nou batlle pels propers quatre anys,  després de les negociacions MÉS i PSOE, i serà en Jaume Servera (MES) i el primer tinent de batlle i portaveu  Josep Lluís Colom (PSOE).

Un govern format per cinc regidors de MES i quatre del PSOE. Des d’aquí vull felicitar a les persones que han conformat l’equip de les negociacions, ja que han escoltat el que se’ls ha dit a les urnes:Volem un canvi!

He seguit les negociacions i no han estat senzilles, tot i que, estic content que hagi prevalgut el bon criteri, el seny en l’esperança d’una nova manera de fer política més honesta de cara a la ciutadania; més transparent i amb més participació del Poble de Sóller, amb el que ens afecta a les nostres prioritats ciutadanes.

He llegit els tres eixos que conformen el programa de govern conjunt i a partir d’ells és necessitarà  molta feina; una bona estructuració i organigrama per dur-la a terme eficientment i sent que serà molt beneficiós per la Vall.

El PP a l’oposició amb el seu cap Carlos Simarro, les urnes els han deixat amb tres regidors menys  i a partir d’ara veurem quin tipus d’oposició fa.  Els he vist més que governar comandar , durant els darrers quatre anys aplicant el rodet de la majoria absoluta. El fet de no entregar la vara al nou batlle  Jaume Servera i delegà Simarro en el President de Mesa Gabriel Darder, ambdós PP,  ha estat el seu darrer menyspreu  al nou batlle i al Poble de Sóller. Mal perdre tenen, afirm.

PI i Guanyem, també com a representants de votants sollerics esper  que estiguin a l’alçada; tot i que no he entès la seva abstenció a la investidura del Batlle i actuaran a l’oposició. Que esper sigui constructiva i eficaç. 

Estic content, tot i que ja ho he comentat, intentaré aportar la meva visió a la política municipal i si cal seré crític com a ciutadà amb les actuacions del nou govern. Tot i que aquesta vegada sé cert i segur que el diàleg amb els representants de les institucions serà molt més senzill i efectiu.

Molts dels nous regidors del partit del batlle i del tinent de batlle, em coneixen de fa estona i saben de debò que m’estim Sóller, que m’he implicat amb molts projectes dins d’ella, també que he fet el que he pogut en el treball municipalista des del carrer com a membre d’un col·lectiu, els darrers quatre anys.

He estat prou clar ideològicament i m’he definit d’esquerres ( antisistema ja que un sistema que crea misèria i pobresa no l’estim i lluit contra ell i també radical, ja que el sentiment em ve d’arrel). Tinc amics i amigues, que seran nou regidors i regidores, que hem fet coses conjuntes, i tenim una forma molt semblant de concebre la política municipalista.

Avui dissabte dia 13 , a les  12 a la Sala Magna de l’Ajuntament he acudit  l’entrega de la vara al nou batlle Jaume Servera. Un acte emotiu i el seu parlament m’ha agradat molt ja que queda clar quin treball vol fer. També perquè ha fet unes referències familiars tant a la seva dona i filla com als seus pares. Una persona sensible que farà una política cara a les persones i als ciutadans i ciutadanes de Sóller. Aquesta vegada si que crec que serà el batlle de tots els sollerics.

No faré cap crítica des d’aquí al que serà ex batlle Carlos Simarro i cap de l’oposició, ja que ara consider que s’obri un temps per la construcció positiva d’una nova política i que les meves crítiques en el seu moment s’han anat fent durant els anys dels seu mandat. L’exposició i l’organigrama del nou govern que s’explicà a l’Assemblea oberta de MÉS, el passat dia 10; em va agradar perquè és realment un treball d’equip i no com fer  l’anterior batlle que tot estava controlat  i res es movia  sense el seu consentiment; un mandat totalment presidencialista.

 Ara tenim una porta a l’esperança d’un nou fer. Fais memòria política i no caigueu, per favor amb errors passats, que per mi, són els que portaren al Govern al PP en majoria absoluta els darrers quatre anys; tenint en compte que la situació política no és la mateixa; Però per  favor no vos oblideu del Poble que vos ha triat, treballant amb el màxim respecte amb ell i cap a ell.  Gràcies!

Josep Bonnín 

Post-eleccions, nous governs i un sistema depredador

Encetaré l’article amb una frase del diputat per la CUP al Parlament de Catalunya, David Fernàndez, totalment d’acord: “Alguns són mercenaris parlamentaris al servei de la banca”.

El capitalisme agressiu i depredador actual, ha estat accentuant la diferència de la plusvàlua, que existeix entre la producció que crea o genera un treballador i el sou o salari que rep a canvi; fins a crear situacions socials insostenibles, injustes i aberrants. A alguns països europeus més que a altres. El cas de l’estat espanyol és de vergonya.

El greuge i la diferència de la plusvàlua que en parl, les empreses, banca, multinacionals, la carrega llavors a l’administració pública que ha de corregir aquest desequilibri i situació de precarietat, que ells mateixos han creat; amb distints tipus d’ajudes que es paguen amb els doblers públics.

La situació és tan injusta, que mentre els que la generen poden tenir incentius fiscals, i esser ajudats des de la mateixa administració a través d’una legislació afavoridora fiscalment. A més, el mercat financer, pot crear empreses, tipus fundacions socials, que a més d’esser una hipocresia i un insult, els hi representa uns beneficis fiscals i d’imatge, amb una publicitat tova per mostrar lo bons que són i lo preocupats per les persones que pateixen; les quals són ells mateixos que han creat amb el seu afany de treure beneficis salvatges. Ho poden fer i ho fan amb la connivència de diversos governs, sobre tot quan governa la dreta.

Els extrems que vuit-cents quaranta mil infants viuen en situació de pobresa crònica dins l’estat espanyol; i que la tassa de pobresa infantil arriba al 35%, incrementant cada any, no fa més que corroborar el que escric.

Els darrers anys,  les condicions de treball que s’imposen s’acosta més a una casta d’esclavatge del segle XXI. Malgrat el Govern Espanyol s’ompli la boca de recuperació econòmica i la creació de llocs de treball, és un insult vist que el salari mínim interprofessional, no parl  d’altres països europeus de moment, es troba amb els sis-cents quaranta set euros mensuals; i no cal que sigui l’Unió Europea, que digui, que no cobreix les necessitats bàsiques dels treballadors.

La sacro santa Constitució Espanyola de 1978, contempla uns drets fonamentals de les persones. Entre ells el dret a un habitatge digne, a una feina digna , sanitat, educació... aquests drets als darrers quatre anys han estat vulnerats pels governants que hem hagut de patir, donant suport al gran capital i cada cop atemptant de manera més descarada en contra de les classes populars.

Ara s’estan ultimant els darrers pactes entre forces per ocupar, ajuntaments, Consells i Govern Balear; i s’espera d’una vegada un vertader canvi amb la manera de fer política per part de l’esquerra. Més treball i menys privilegis. Més mirar per les prioritats ciutadanes i menys agranar cap als partits a la recerca d’una cadira segura i unes cotes de poder.

Les eleccions de 24 M, han marcat una fita de lo que vol una gran part del poble, un canvi significatiu perquè n’està fart. Esper que les constitucions de les diverses administracions públiques, i per part de les forces polítiques que les assoliran ho tinguin ben en compte.

No estem per verbes ni per enganys ni decepcions, i que una part de la ciutadania tindrà un treball participatiu a l’hora de fer política. Ja no es deixarà que es faci tan sols una política de despatxos on nosaltres no hem comptat per res.

A Sóller, segueix de molt a prop les negociacions entre el PSOE i MÉS i esper que la coherència sigui el garant per un nou consistori  pel benefici dels ciutadans i ciutadanes de la Vall. Duen feina feta, ja que començaren a establir punts programàtics durant la creació de “Junts per Sóller” per tant una part de la tasca està feta. Ara queda la batllia, que també s’està negociant i esper que el seny guií les negociacions pel bé ciutadà.

La darrera de  Carlos Simarro(PP), ha estat demanar suport al PSOE, per un pacte i inclusiu els hi han ofert la batllia. Patètic i d’òpera bufa; fins a quin ridícul és capaç d’arribar, no se sap. 

Dia 13 pens assistir  a l’entrega de la vara al nou batlle; esper que s’obri  una nova etapa i un nou model polític per bé de tots.

Acab felicitant a n’Aïna Colom, pel seu darrer article al setmanari passat.  

Josep Bonnín

Eleccions passades, pactes i bajanades mentals

      Cap de llista de MÉS,  En Jaume Servera, el proper batlle de Sóller si no hi ha res de nou. celebrant els resultats electorals. Un vespre d’esperança!

Passades les eleccions- en les quals alguns tenen  molt mal perdre les cadires, el poder i la mamadora- arriba el temps de les formacions dels Ajuntaments, Consell insulars, Parlament i Govern de les Illes Balears.

Estic prou content amb els resultats i el canvi que serà com de la nit al dia.

Aquests darrers quatre anys de foscor, on la dreta no ha deixat respirar, ha tensionat, ha destruït, ha comandat despòticament amb les seves majories absolutes, com a pedres amb orelles, sense escoltar a ningú i a pinyó fitxo amb les seves polítiques depredadores, dels que no estimen Mallorca, ni les altres  illes; s’ha acabat.

S’obri una nova finestra i ja està començant a entrar un aire fresc.

Pels  carrers de Sóller i ara mateix es nota dins l’ambient, i és veu a les persones molt més il·lusionades, esperant una alba nova i han perdut la patina de tristor, i desesperança que portaven fa estona.

Ara ve el temps dels pactes i acords de partits d’esquerra i també sobiranistes per a posar-se a fer feina per la ciutadania que ha estat relegada, menystinguda i infravalorada pels desgovernants de la dreta rància que ens ha tocat patir; i que mai han sabut perdre i posaran tots els pals a les rodes que puguin.

En el meu article passat, vaig fer una anàlisi general de les eleccions i concretament al nostre poble de Sóller.

El poble ha enviat a l’oposició a Carlos Simarro i equip. El qual encara té la barra de dir que hauria de governar la llista més votada, com si ells no haguessin pactat mai per governar. Varen aconseguir la majoria absoluta, perquè una mà d’innocents o d’il·lusos es va creure les seves promeses, i les seves mentides disfressades de mitges veritats.

Botant a un altre lloc, necessitarem  un gran reforç a l’aparell judicial ja que ara no el podran entrebancar. Més presons, no de moment. . Tal volta millor centres de recuperació d’ètica, valors i moralitat.

També un reciclatge educatiu pels que han atemptat de manera flagrant en contra l’educació i la docència.

Mirant  les notícies per les xarxes, en sent cada una, que o fas un panxó de riure, o hauries d’emprar qualcun insult qualificatiu i altisonant; i com no ha estat mai la meva tònica; m’estim més riure, molt més sa.

Que  consellera  del PP, del País Valencià ( a què fot) pugui amollar que ara començaran la crema d’esglésies i les violacions de monges. Aquesta tal Núria Losada Nativitat, s’ha cobert de glòria.

Segueix, que el PP de Castilla- La Mancha, demani la dimissió del Ministre Soria, culpant-lo d’esser el culpable d’haver perdut les eleccions, també té per sucar.

I la gran moguda per l’Ajuntament de Barcelona Trias- Ada Colau, que veurem com es resol, intrigat estic.

Ara mateix, si fos meteoròleg diria que hem passat de mar de fons a mar grossa o marejada.

Podemos que posa al PSOE, setze  condicions imprescindibles,  per pactar a Castilla- La Mancha, per enviar a pastar fang a na bon-pedal ( perdó Cospedal, vaja lapsus)

I per ciutat de Mallorca, en Cañellas el del Túnel, que li diu en Bauzá que faci les maletes i se’n vagi més aviat que de pressa. Llavors surt en Rajoy en escena i diu: “Quieto parao” fins que hagin passat les eleccions “de aquí no te mueves pajarito”.

Contesta del PP Balear a Rajoy: Nyeflís! El Congrés per setembre, perquè volem treure a Bauzá a defora, ja!. Quin galliner!

Jo tindria ganes que fotés al camp,  no sé si recordareu que vaig escriure sobre en Joserra que passaria a la història com el president de la infàmia. Tot i que ell tot solet, ha aconseguit la unificació de la societat mallorquina per la llengua i a favor de la docència. Cinquanta mil persones manifestant-se en defensa de la llengua i cent mil en contra el TIL. Feina impagable.

Ara a l’oposició.  Sóc una mica dolent, però tinc  ganes que vegi la recuperació dels canals catalans que suprimí per interessos polítics; que es vegi com es desenvolupa educació i docència i li pegui algun mal de panxa. Vull que vegi el nou impuls de la nostra llengua: Català de Mallorca..

Acab. Voldria demanar molt de seny al PSOE solleric a l’hora del pacte a l’ajuntament.  Tots ens hi jugam molt, i confio que estaran a l’alçada. De moment no escric res pus.

Josep Bonnín

Un gir cap a l’esquerra a Sóller : Una nova manera de governar

         Els cinc regidors i regidores de la part superior , cap a l'oposició; el poble ho ha decidit. 

Diumenge passat, després de veure i viure la desfeta del PP en tot l’estat espanyol, on han sorgit forces emergents i el vot d’esquerra ha augmentat majoritàriament; puc dir que gran part dels meus articles tenien un cert vessant premonitori: La mort del bipartidisme i un nou ventall per la pluralitat política.

El PP com una dreta caciquil, despòtica i prepotent i a molts llocs corrupta,  ha rebut el seu càstig, malgrat moltes persones l’hagin votat, no pot governar. No pot pactar amb ningú. El PSOE ha perdut l’hegemonia de “l’esquerra”.

No escriuré l’article en clau de l’estat espanyol, tot a dir que m’ha entusiasmat el que ha passat a Catalunya i sobretot els resultats de la CUP i afegir que les forces independentistes han tret un magnífic coixí de vots.

El que ha passat al País Valencià ( adéu i no tornis Rita Barberà, ni Rus, ni cap dels espècimens) també m’ha alegrat molt; i ben igual que el resultat a les Illes Balears i Pitiüses( que sempre són oblidades); m’han donat a veure que hi ha hagut un gran capgir cap a l’esquerra que governarà la majoria de les institucions de totes les illes. Parlament, Consell de Mallorca, i també ajuntament de Palma ( gràcies Bauzá per defenestrar a n’Isern, saps que la vares pifiar ferm).

En clau local als municipis ha imperat el bon criteri i l’esquerra ha avançat d’una manera estrepitosa.

Feta la introducció, em situo en el meu Poble, on malgrat el PP no ha baixat gaire ( 280 vots) ha perdut tres regidors, degut a l’increment de MÉS ( ha duplicat respecte a les anteriors eleccions, més de 800 vots) dues forces que tenen representació PI i Guanyem; han llançat a l’oposició la formació de Carlos Simarro, que ha perdut la majoria absoluta que fou emprada com un rodet durant el mandat de quatre anys amb vessants de prepotència, cinisme i menyspreu a totes les altres forces polítiques que formaven l’oposició i eren representants de ciutadans i ciutadanes de Sóller que els havien votat.

El pacte MÉS i PSOE ( on sembla que es vol incloure a les altres dues formacions PI i Guanyem) és clar; tant per la feinada durant la campanya electoral, d’aquí venen els resultats de MÉS com a  llista més votada, és lògic que el batlle sigui el seu cap de llista en Jaume Servera, a qui vaig estar molt content de felicitar la nit del diumenge, ben igual que a la resta de l’equip, del que molts dels quals són amics i amigues meves. Amb els quals he parlat molt de política a fer en benefici del Poble, i no com s’ha fet durant el darrer mandat, comandant i fent una política pels interessos d’uns pocs.

Les noves formacions que han entrat cada una d’elles amb un regidor, PI i guanyem si s’integren s’obri realment la porta a la pluralitat. No al mono pensament del PP que hem patit.

A partir de ja, s’obri una nova manera de fer política amb transparència ( l’opacitat dels darrers quatre anys ha estat asfixiant)  i amb una major participació ciutadana dins el nostre Ajuntament.

Marcel Pic, en un article, fa memòria de tot el que han fet els moviments socials i la lluita que s’ha dut a terme, inclusiu amb repressions, multes i peticions de presó, que han influït en el canvi.

A Sóller qui ha fet aquesta feina i s’ha de dir ha estat el Col·lectiu Albaïna; el qual ha demostrat amb la seva feina, que no tot és vàlid en política i que el poder no pot fer el que li vengui en gana. Per algun setmanari, se’l qualificà de la vertadera oposició durant els darrers quatre anys. Ara no ho discutiré, però que el seu treball té que veure amb els resultats electorals trets.

Un cop acabada la campanya electoral i veure el resultat de les votacions, ara cal continuar i si, continuar fent política; ja que com deia en Fuster, Si tu no fas política altres la faran per tu.

Cal que la ciutadania s’impliqui en la transformació del Poble de Sóller; cal exigir eines de participació als representants a la institució. No ens hem de conformar amb el vot cada quatre anys; això no és una democràcia participativa com cal.

Confio molt amb el canvi, per favor no ens falleu!

Josep Bonnín

Polítics penjats, cartells propagandístics i jornada de reflexió

Passejant per la nostra vila, me n’he adonat que gran part dels fanals ( igual de bruts que fa estona) han estat “ornamentats” de cartells corresponent a la propaganda política per les eleccions de 24 de maig. Per cert veurem el temps que tarden en llevar-los passat l’esdeveniment.

Els de la gavina, han penjat, la fotografia de Carlos Simarro i la d’en Joserra I l’engominat. Per part dels de la rosa en Pep Lluís Colom i Francina Armengol.

El batlle de Sóller, deu esser en funcions, fa les obres faraòniques a escarada; Teixidors on la rodona ja està pintada, prolongació de Sant Jaume i canvi de nom i també, ara es preocupa de la infantessa i arregla els parcs infantils. De moment el de l’Horta i Estiradors. Respecte a Estiradors, vaig veure  que desmuntaven tot el trespol  i se n’han dut els gronxadors i els jocs. Dubt que estigui homologat.

Simarro pot dir pels setmanaris que el que fa no té cap connotació electoral ( aix pajarito) ara bé sembla que no se’l cregui ningú.

Simarro batlle, al que no li ha crescut el nas com a en Pinotxo quan deia mentides, malgrat tots els mèrits que ha fet durant el mandat  ha intentat emblanquinar en diverses ocasions a tot el Poble de Sóller en temes prou importants.  

Com és sabut i la cultura popular, no em refereix a la del PP que brilla per la seva absència, no s’equivoca ,  diu que: “abans s’agafa a un mentider que a un coix”

Quatre pinzellades de com ens ha intentat vendre la moto durant els anys de mandat.

Quan fou descoberta la càmara-espia- xapuza d’estiradors, tant als setmanaris, inclusiu en una entrevista de Canal 4  durant tres minuts, va afirmar que no en sabia res; per al cap de poquet temps reconèixer que l’havia fet posar ell. Premi a la transparència.

Llavors, li carregà el mort al seu regidor de Governació Gabriel Darder.

La segona, fou respecte a l’afer de l’escultura l’enterrament (La pietat) de Josep Llimona, on en un plenari afirmà que s’estava restaurant, quan realment s’estava faent una còpia. Vetllava pel patrimoni de tots?

Dins els diferents plenaris que he anat, per part de la regidora de Progressistes per Sóller Catalina Esteva   li ha dit diverses vegades mentider i ni s’ha immutat.

Desprès de tantes preses de pèl, com té la santa barra de creure que ara ens creurem els seus miracles i promeses?

La tercera, i no vull esser massa pesat, en que no ha mentit del tot, ha dit la veritat a mitges. Respecte al tema IBI, ha venut que havien baixat la quota. Uep per fi una veritat. El que no ha dit és que la rebaixa de quota amb l’increment dels valors cadastrals, un 30% durant el mandat ,  el mos  podem ficar al nas, ja que el rebut ha continuat pujant cada any. Els altres anys obrien el pagament voluntari el mes de maig, i enguany l’han endarrerit per passades les eleccions, sem sembla que juny o juliol. Oportunisme?

I per acabar la promesa que el 2015 baixaria el rebut de fems i ca barret; un bè negre amb potes roses.

Ja vaig escriure que seria el batlle que hauria arruïnat a molts sollerics i solleriques, que haurien de malvendre patrimoni immobiliari guanyat amb la suor de generacions, per poder pagar els impostos. No dic en absolut que no s’hagin de pagar; ara bé; les prioritats de la Junta de Govern del PP, estan a anys llum de les nostres.

Realment qui està fent campanya al carrer i apropant-se al poble és MES. Pocs cartells i pancartes i explicacions en directe del que pensen fer si governen.

Quan surti publicat l’article al setmanari, estarem en jornada  de reflexió. Cal reflexionar i cal  treure defora als que han governat d’una manera despòtica, aplicant  majoria absoluta i el dret de cuixa; menyspreant  a l’oposició i amb un cinisme d’època.

La darrera.

Corre pel WhatsApp una llista dels batlles i polítics del PP que anaven a les orgies a la casa de barrets de Platja de Palma .Quan surti la llista  definitiva i contrastada; ens posarem les mans al cap, o no.  

Possiblement vagi a plaça a seguir el recompte electoral.

Esperem un vertader canvi en el Govern Municipal cap a l’esquerra. Ho esper com aigua de  maig , i mai tan ben dit.

Josep Bonnín.