La sagnia del mercat financer i el neoliberalisme PP-Rajoy

                       PP- El trio de la desvergonya. En tenen més com aquests personatges

A l’entrevista que Jordi Evole a “Salvados” va fer el passat 18 d’abril a Varoufakis, ell va afirmar que l’important  era salvar als bancs i ho va argumentar prou bé, però no salvar als banquers; que sembla el que realment ha fet l’estat espanyol de mà del Govern Rajoy.

Per afegitó del deute de seixanta i un mil quatre-cents noranta i cinc milions d’euros, des de maig del 2009 no s’ha recuperat ni un 4.3%. El gran negoci del segle que hem pagat tots els ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol; quan llegeixes el benefici de la banca rescatada,  durant el primer trimestre d’aquest any i són de vergonya.

No content amb això i em refereix a banquers molt prop del Govern PP; amb evasions fiscals, comptes a Suïssa, i un gran etc d’especulacions de tot tipus; han estat xuclant la sang a les classes populars.

Han augmentat els desnonaments i s’estan quedant els habitatges a preus irrisoris i com ara ja no estan valorats de la mateixa manera que quan es feren les hipoteques; molts ciutadans i ciutadanes l’habitatge no els basta per cancel·lar el deute i es quedaran amb un deute de per vida amb el banc. I famílies senceres al carrer sense possibilitat ni de tan sols subsistir. Tota aquesta sagnia s’ha permès amb la connivència dels distints governants que són excel·lents executius del mercat financer.

Quan Brussel·les i anant a un altre lloc, proposa una multa de dinou milions d’euros a l’Estat Espanyol ( que ara diuen la pagarà la Generalitat Valenciana) per haver manipulat el dèficit, podeu estar ben segurs que l’acabarem pagant nosaltres amb els nostres impostos i mentre han fet aquesta endemesa, han estat cobrant uns bons sous mentre presumptament delinquien.

El lògic seria que  els presumptes delinqüents la pagassin amb els seus doblers i patrimoni; tot i que ja s’encarreguen de tenir una legislació-coixí, que és la que fan ells; perquè no els faci massa mal i no sortir-ne escaldats, gaudint d’una impunitat obscena. Fraus, estafes, especulacions, i veure que moltes vegades se’n surten per la porta del darrera de la justícia, i inclusiu, amb doblers públics, poden allargar el procés fins que el delicte prescrigui.

Per les nostres contrades el cas més sonat i flagrant, fou el de Gabriel Cañellas i el Túnel de Sóller i a hores d’ara encara no s’han tornat ni un cèntim dels doblers que va dictaminar la justícia.

Per part de l’Estat Espanyol, l’incompliment de les normatives comunitàries, s’ha convertit una espècie d’hàbit, sobretot les que fan nosa als més al·legats. Fan orelles de cònsol i si són sancionats, se’n foten ja que saben que no posaran ni un cèntim dels seus doblers.

Les condicions de pressió que ha aplicat Brussel·les , sobre el ciutadà i ciutadana de l’estat espanyol  han estat brutal en relació a les retallades, l’escampament de misèria amb un 25% de persones al llindar de la pobresa;  més de cinc milions d’aturats; llocs de treballs precaris amb unes condicions d’esclavatge del segle XXI que ni permet cobrir les necessitats bàsiques: Menjar, habitatge (amb el que condiu aigua i electricitat)  sanitat i educació.

Mentre els governants, bons executius l’han aplicades sense manies, afavorint als seus amics que han acumulats més riquesa; i ells cobrant inclusiu dos o tres sous. Això si no han ficat la mà dins la caixa, perquè encara no els hi bastava.

Amb la quantitat de presumptes lladres que durant anys han saquejat la caixa pública; inclusiu creant xarxes organitzades ( Gürtel, Nóos i altres... tot presumptament) Augmentant el deute, que no és de l’estat sinó nostre, i no per les nostres vertaderes prioritats; han intentat justificar el seu desgovern i les retallades.

Aquesta ha estat la gestió PP de quatre anys

No sé si les meves reflexions serviran per quan arribi la cita electoral del 24 de maig, per acabar de decidir lliurament el vot.

Els miracles d’ambdós partits que hem patit en alguns moments a nivell estatal, és coneix de prop, i han pactat més de lo necessari. 

Per part meva, els partits majoritaris representants del bipartidisme que hem patit, ni aigua. Queda ben clar que no sóc de dretes ni socialdemòcrata.  He viscut massa promeses incomplertes un cop assolit el poder. 

Llavors de les cinc formacions polítiques que es presenten a Sóller;  ja he decidit quin serà el meu vot i ho tinc més que clar.

Josep Bonnín

Democràcia informativa, llibertat d’expressió i manipulació a dojo

Malgrat tots els missatges manipulats dels canals d’informació ( comunicació ?) oficials i adeptes al règim ( capitalista neoliberal i controlats per les entitats financeres) un dels seus “leif motivs” és anular la solidaritat, real i no ensucrada, i l’empatia entre els éssers humans.

Pretenen esborrar l’esser humà com a ens individual amb capacitat d’anàlisi i criteri; per a convertir-lo amb un nombre de la massa, completament individualista i manipulable.

El “mentre a mi em vagi bé que es fotin els altres” , és el paradigma que volen establir.

Al mateix temps, els diferents governs, a través d’ells,  dimonitzen a les persones que lluiten en contra d’aquesta imposició, d’aquest paradigma castrador, afegint-hi la repressió legislativa ( llei mordassa); judicial ( presó i sancions) i també policial ( fins arribar en segons quins casos a tortures. L’Estat Espanyol no en surt ben parat, segons els  informes de l’ONU)

“Si són detinguts i empresonats, qualcuna cosa han fet”, la justificació de què s’ho mereixen. Aquesta anàlisi, sempre es fa en base a informacions esbiaixades i manipulades, però que calen degut a una manca d’informació veraç que de totes volen eliminar; tot i que sigui un dret fonamental, a la tan esmentada Constitució Espanyola de 1978, en relació al dret a la informació.

També, com és clar, s’intenta anular la informació “subversiva” que destapa, d’alguna manera a través d’altres mitjans, la informació oficial manipulada.

Dir que molts governants, governen en contra del poble i a favor del neocapitalisme, sistema financer i tot l’entramat de multinacionals, no és dir res de nou; però és cert. I són els qui els afavoreixen cada quatre o vuit anys, per poder continuar la tasca que se’ls ha encomanat. Quan acaben  l’estada  política, tenen premi pels “favors” fets als seus amos. Basta veure quants ex-governants tenen càrrecs dins les companyies elèctriques, o d’altres.

La “democràcia” es troba podrida quan un govern o poder executiu pressiona i controla el poder judicial pels seus interessos i fer propicia la impunitat quan es cometen certs delictes, no tan sols dins l’àmbit de les seves funcions sinó aprofitant el seus càrrecs i les oportunitats que els “lobbys financers” els hi ofereixen a canvi dels seus serveis; tenim un cas escandalós de les targetes black, i de tots els que l’empraren, com per exemple més notori, en Rodrigo Rato ( personatge que circulà per Bankia i el Fons Monetari Internacional: Una bona cova de...

Cap formació política que no sigui rupturista contra aquest sistema, serveix per la transformació necessària que realment afavoreixi a les classes populars. A més quedarà demostrat ja que el gran capital, li posarà, si és rupturista i posa en perill el sistema, tots els problemes necessaris i la repressió que sigui precisa.

El fet de conformar-nos amb cada cert temps dipositar el nostre vot a les urnes, i després deixar-ho tot en mans dels polítics electes, al meu entendre no es pot definir com a democràcia participativa. Ja els hi va bé, la política de despatxos, on el poble no participa en absolut per res. Inclusiu tenen la santa barra d’afirmar, que ja han participat votant.

Per les nostres contrades, el poble està enlaire, el que no havien fet, durant els quatre anys de mandat; ara ho estan fent a escarada abans que arribi la data de les eleccions municipals del 24 de maig. Inclusiu són capaços d’afirmar que no té res que veure amb el fet electoral. “Excusatio non petita, acusatio manifesta”

Inclusiu tenen el poble net com una patena, quan abans feia oi al rei porc.

Quan he llegit la promesa Simarro de baixar l’IBI al 0.71%; encara tinc la mandíbula adolorida de l’atac de rialles. Quins miracles promet aquest home! Baixa la quota i el rebut segueix pujant, ja que ho fa el valor cadastral. Quines mitges veritats!

Ja vaig dir, en un altre article que el batlle, havia arribat al triplet en relació a denúncies per presumpta prevaricació; i just ara, arrel del circuit d’automobilisme, Progressistes i Entesa, podrien posar-ho en coneixement de la fiscalia, més marro. 

El dissabte quan  surti publicat l’article, hi haurà les paradetes de partits a plaça  i sembla que més endavant s’organitzarà un  debat entre els candidats a Batlle. Si hi vaig, ja en diré alguna cosa; pot esser, tal vegada, interessant.

Que passeu molt bones festes i a gaudir del Firó i del fironet!

Mort al Mediterrani, massacre a Kenya i diferents vares de mesurar

Europa, la Comunitat Europea no té cap voluntat política per no convertir el nostre estimat Mediterrani en un cementiri d’aigua d’immigrants que forçats per les situacions que viuen als seus diferents països ( on els estats occidentals són còmplices directes  amb les seves polítiques colonialistes). La tragèdia d’encara no se sap el nombre, no hi ha llista d’embarcament, de prop de nou-centes persones ofegades, en naufragar un vaixell al nord de Líbia; ens ha tornat mostrar l’horror que no s’hauria d’haver viscut mai.

Les màfies organitzades que mouen els fils del transport d’immigrants, amb la connivència dels governants d’origen en molt de casos i permeses per la Santa Europa.

Parlaré de més casos, on les vares de mesurar les diferents tragèdies, segons qui és sigui i on hagi nascut, és més que oiós.  

Quan va ocorre l’atemptat a França contra Charlie Hebdo, en el que moriren assassinades vuit  persones per part de terroristes pertanyents a Estat Islàmic (?), la premsa va donar la notícia en portada, i portada varen esser bastants dies. Quantitat d’articles d’opinió i com a primera notícia dels canals internacionals de televisió.

Després de l’accident de l’avió de lufthansa amb 147 morts, del que també vaig sentir una tristor profunda, pel que realment significava pels familiars i amics de les persones mortes i més em va commocionar quan em vaig assabentar que hauria estat intencionat.

De l’accident i del pilot, sobretot del pilot que estavellà intencionadament l’avió, ha estat tan àmpliament cobert per la premsa, i canals de televisió, que quasi han fet una sèrie de la seva vida; i no ho he seguit, perquè no canviava la situació de la tragèdia. Això li dic morbositat.

A segons quins moments, crec que la informació s’ha de donar de la manera més objectiva i no caure en la morbositat, que res té a veure amb la labor informativa , i tal volta si amb l’efecte comercial ( per cert, si realment la morbositat ven més, anam ben arreglats i hi ha moltes persones prou malaltes, consider)

He fet aquesta introducció i ara entraré en la meva indignació enfront a la gran hipocresia que la premsa escrita i mitjans audiovisuals han tractat la notícia de la massacre dels cent quaranta vuit estudiants keniates. Assassinats brutalment durant més de setze hores dins les seves aules pel grup “islamista” Al Shabab  ( Jihadistes) que es va fusionar  amb Al Queda. Els estudiants eren cristians. Tornem altra vegada amb la santa excusa de la matança per confessió religiosa ( Darrera i ho sé cert hi ha molts altres interessos, que de moment desconeixem)

Com han tractat els mitjans de comunicació la notícia d’aquesta aberració? Ni prop fer-s’hi com es tracta l’atemptat de França a Charlie Hebdo, ni l’accident de l’avió.

Sembla que hi ha morts i morts i que si són occidentals són valorats d’una manera i si són un poc més morenos, o de raça negra i a més viuen al continent Africà, prou explotat i  colonitzat per part d’occident, no se’ls dóna tanta importància.

Volia denunciar obertament aquesta maleïda hipocresia que marca les línies editorials de molts periòdics occidentals i també dels canals de televisió a l’hora de donar les cabudes a les notícies i marcar la prioritat;  i també de moltes persones que varen escriure  “Je suis Charlie Hebdo” i no han estat capaç d’escriure: “Jo sóc estudiant keniata assassinat” ,  ni “Jo sóc immigrant ofegat al nostre mediterrani.  Doncs, jo si que ho escric: “Jo sóc estudiant keniata assassinat” i “immigrant ofegat prop de Líbia”

A diari es cometen atemptats i en premsa escrita no surt ni a una paraula per persona assassinada; ni es fa més seguiment. Una columna i no massa llarga, el lloc, el nombre de víctimes, la nacionalitat i si se sap el nom del grup que ho reivindica. És desesperançador veure les diferents vares i mesures de valorar la tragèdia i el patiment d’éssers humans, segons qui són i on vàrem néixer.

.Els estudiants assassinats i les persones  immigrants ofegades,  ben prest ja començaran a formar part de l’oblit, ben igual que la mort per desídia de nou-cents immigrants que anaven cap a la vella Europa a intentar complir alguns dels seus somnis.

La mesura del valor que es dóna a  les vides humanes, depenent d’on hagis nascut, és aberrant.

A vegades, pertànyer a la raça humana, se’m fa prou costa amunt.

Josep Bonnín

Els miracles polítics de la campanya electoral i Simarro a la corda fluixa

La campanya electoral cap a les eleccions del proper maig, han passat del trot al galop i també a les coces.

Sorpreses, traïcions ( inclusiu dels més propers), desqualificacions, tràfic de cadires, corrupció que sobrecreix com l’escuma, impresentables que malgrat tot, incombustibles es tornen a presentar; preses de pèl dels que prometen que si guanyen faran tot el que no feren  durant els quatre anys de mandat.

Obres, inauguracions, nous carrers, doblers a balquena quan abans no n’hi havia ni cinc; per seguir intentar assegurar-se la cadira pels propers quatre anys.  I tal volta la manca de memòria d’un electorat o si ve al cas la memòria interessada, perquè pensen que ja els ha anat bé la pesca, quan han “governat” els que han governat i si no que els hi demanin al grup Barceló i la pantomima de la concessió de Palau de Congressos.

Batalles internes, que ara es veuen i que fa temps que es tenien dins els partits, però estaven més dissimulades; tirades de trasts al cap, culebrot Camarga, amb la protagonista Alicia Sanchez-Camacho. Rajoy que intenta posar ordre en el galliner i quasi li treuen els ulls a picades. La faraona ( au) d’Esperanza Aguirrre, que té el bec ben esmolat i la seva guerra pròpia.

Rosa Diez que diu que ha estat traïda pel ses mateixos, ja diuen que “Quien a buen arbol se arrima buena sombra le cobija”

Cirereta pel pastís: Rodrigo Rato detingut i imputat per frau, emblanquiment de doblers  i frau fiscal.

Aix, deu meuet quin patiment,

En Joserra I “L’engominat” prometent miracles per PP3.

Per les nostres contrades, la crònica d’una mort anunciada; malgrat sembla que alguns lluitaren prou perquè no es produís fins que no varen poder aguantar més, em refereix a la dissolució de “Junts per Sóller”. En el fons  m’alegra; ja que queden ben definides les posicions dels dos partits en representació a les institucions MES i PSOE.

Guanyem es presenta. Seguirem a l’aguait.

La llista del PP solleric, un misteri.

Carlos Simarro, com a capità, tot i que la notícia de “Diario de Mallorca” (18/4) on es  podria veure’s presumptament  imputat per una querella admesa a tràmit contra ell per coaccions i prevaricació per part d’un hoteler del port , el posa a la corda fluixa. Segons el codi ètic PP, no pot anar a les llistes cap imputat. Amb les dues denúncies per presumpta prevaricació de Progressistes per Sóller i Entesa , haurà fet el “triplet”.

Sant Jaume, S’hort de ses ties, margalides als monuments dels “caidos” perquè els pensaments ja han passat a millor vida. Sants doblerets, i em refereix als pagaments  del Jumeirah.Quin regal de loteria. No ho puc afirmar, però presumptament em sembla que ja tenien feta la guardiola i la guardaven pel moment oportú. I a pocs mesos de les eleccions, ha arribat l’herència del conco  d’Amèrica.

Fins i tot Simarro se n’ha alegrat tant, que vol plantar un submarí “Amarillo” (?) al Port de Sóller, i fer un museu militar.

L’altre dia passat per l’aparcament de Teixidors ( pista americana) vaig tenir la santa ocurrència que el faraó Simarro ordenava muntar una piràmide per la seva lloança i glòria i record per  les generacions venideres.

Tinc ganes que s’acabi d’una vegada el suplici de la campanya, on cada dia apareixen mentiders i mentideres que et volen vendre com a profitós pel poble el negoci de na peix frit.

Ara tothom està plegat de bones intencions, i ens venen “el mundo de yupie” fins que toquin “tita” o poder que és el mateix i s’oblidin per art de màgia o de “birlibirloque”.

Aposten per: baixada d’impostos quan han fet tot el contrari durant els quatre anys que han comandat. Creació de llocs de treball ( durant els quatre anys s’han dedicat a destruir-los) i els que creen són temporals, precaris i mal pagats, i fins i tot en Joserra Bauzá s’atreveix a parlar de “regeneració”, ell que té una denuncia sobre la situació del concurs de farmàcies i li ha esclatat el tema doblers negres en el PP balear de mà de Jose Maria Rodríquez. .

L’únic que em consola és que les CUP a Catalunya,  duplicaran el nombre de candidatures en relació a les passades eleccions. Una enveja sana, i a  més que una amiga meva es presenta com a cap de llista.

De moment el primer nucli CUP constituït  a Mallorca. Bona nova.

Carta oberta a Jorge Fernández Diaz, Ministre de l’interior del Govern Rajoy

Senyor, que és un dir Jorge Fernández Dias, de passada a tot l’esperpèntic i malentranyat Govern Rajoy; els escriu un potencial delinqüent  que a traves de la llei de la inseguretat ciutadana, anomenada “llei mordassa” per intentar – repeteix, intentar, que no ho aconseguiran- frenar i atemorir els moviments socials que surten al carrer i treballen per defensar uns drets que vosaltres ens estau furtant.

Faig feina, pag els meus impostos com milions de persones, i amb ells pagau als cans de presa, que ensinistrau perquè obeeixin i defensin els vostres interessos que no són els nostres.

Voldria que, si podeu, m’expliqueu qui és més delinqüent. El que legisla per les grans multinacionals, els que fan la llei a mida, perquè les entitats financeres puguin expulsar a persones de les seves cases perquè han perdut el treball ( gràcies a les vostres polítiques laborals neoliberals) i no poden pagar la hipoteca o el lloguer? Els que sou capaços de crear una renda ( ara que s’apropen eleccions) per aturats de llarga duració de 426 euros durant sis mesos; una relació abismal amb el sou que vosaltres cobrau, diputats, parlamentaris i senadors, més que milionaris i que ni tan sols vos basten, ja que si podeu n’acapareu tres o quatre més.

Qui és més delinqüent, els que voten en contra d’establir uns límits a les companyies elèctriques perquè no es pugui tallar l’electricitat ( un bé bàsic) si no poden pagar-la, ara anomenada pobresa energètica, que ja l’altra pobresa, vos heu assegurat d’escampar-la arreu a lo llarg d’aquests maleïts i foscos quatre anys del vostre govern?

Qui és més delinqüent “senyor Fernández Diaz, els que es troben a les coles dels bancs dels aliments per recollir una mica de menjar i reclamen  millores al carrer o vostès que han ajudat a fer el negoci rodó als bancs amb l’especulació, la bombolla immobiliària, el canvi ( recordi al “senyor” Aznar, la modificació de la llei del sol) i que quan ha convingut, han rescatat a aquests bancs amb els nostres doblers? Res estrany ja que tots els partits s’han vist afavorits de condonacions de deutes milionaris amb ells, i el seu un dels més. Condonació pels serveis prestats? És això o no delinqüència?

És delicte o no, privatitzar-ho tot i han afavorit als holdings i empreses elèctriques i del gas, en vistes com s’ha pogut comprovar ( li demani de quina elèctrica és assessor el “senyor” Aznar i el que cobra), perquè quan se li acabi la rodada política, se’ls recompensi amb un bon càrrec i sou. Qui és més delinqüent, vostès que han fet el possible per encarir el preu de l’electricitat i del gas, per encarar donar-los més beneficis?

Sr. Fernández Diaz, si jo fos capaç de fer el que vostès han fet i continuen faent, portant a la ruïna a milions de ciutadans i ciutadanes de l’estat espanyol, amb les seves polítiques neoliberals ( records a frau Merkel) per beneficiar als que més tenen, al que són més rics i que la riquesa de cada dia quedàs en menys mans, no tindria la consciència tranquil·la. A demanar si vostès en tenen? Simplement és un dubte.

Ara no parlaré de la corrupció escampada arreu i amb molts casos a les seves files, que han robat els doblers públics a balquena, i estan passejant pels jutjats respectius, ni dels atemptats comesos a la santa Constitució Espanyola, en referència als drets fonamentals dels ciutadans de l’estat espanyol: Dret a l’habitatge, a un treball, a la sanitat, que tan sovint se’ls oblida i els retallen.

Veu Sr. Fernández Diaz com encara no l’hi he dit en cap instant que és un delinqüent. Que tampoc li he dit que existeixen maneres de delinqüència organitzada molt més perillosa que quan sortim al carrer a defensar els nostres drets, ho veu?

Jo sí, si sóc un potencial delinqüent, perquè lluït contra la seva indecència, prepotència, despotisme recobert de caires feixistes que ens tornen a recordar la nefanda, cruel i assassina dictadura franquista i que vostès cada dia tenen  menys escrúpols per mostrar el llautó clar i netament.

Vostè i la seva maleïda llei, ajudada per la llei de taxes de l’exministre de justícia Ruiz Gallardón per impedir-nos poder defensar-nos de les injustícies- podrà sancionar, reprimir, intentar atemorir i en el fons els que tenen la por són vostès, perquè es troben dins un règim podrit que fa aigües per tots els costats. Són vostès que no tenen futur i per aquest motiu són capaços d’aprovar aquestes legislacions restrictives i repressives que s’acosten molt més a la dictadura que he esmentat, que a una vertadera democràcia sustentada per l’estat de dret.

Vostès, dignes hereus del dictador Francisco Franco, s’estan curant en salut. A dir que la lliçó del seu fundador (AP) Manuel Fraga Iribarne, que posteriorment s’ha tunejat amb el PP, la tenen ben apresa: “La calle es mia”. No “senyor” Jorge Fernández Diaz! el carrer és nostre!, els pobles són nostres, les ciutats són nostres i el camp i la mar són patrimoni del Poble i no d’uns presumptes delinqüents de guant – anava a posar blanc i me n’he penedit a temps- bruts, negres, per no dir plens de penúria, misèria, violència i també sang.

Ara que han  aprovat definitivament la “llei mordassa” passaran i passarà a la història de la infàmia, ja que n’ha fet i en farà prou mèrits fins que li arribi l’autèntica justícia ( segurament la humana també) de la que ningú s’escapa.

Atentament

Josep Bonnín Segura

Rocamar i Fiscalia anticorrupció: Un bon marró

En consideració als meus lectors no encetaré l’article sobre temes de corrupció; ja que també n’estic tan embafat, que val més que siguin els jutges i la fiscalia anticorrupció els que ens donin noves sobre els nous casos que afloren dia si dia també. Que facin la feina que els pertoca, sense que  els aturi ni pressioni el poder polític de cap executiu, que  seria el que pertoca dins d’un estat de dret (?)  un dels pilars fonamentals d’una vertadera democràcia.

Ara ha tocat a Sóller i en xerraré més endavant.

Bé, em direu que amb les substitucions  de jutges i les retirades quan convé, no vos acabau de creure que s’arribi fins al final; i que  per alguna magarrufa del poder, no hi hagi polítics, empresaris que tinguin una immunitat i impunitat.

A vegades m’he demanat si un partit polític, sigui el que sigui, ha emprat sistemes de finançament il·legals ( llegiu comissions, donacions - interessades i no declarades en pla ONG- trames de societats fantasmes (¡) amb especulacions urbanístiques; per poder-se muntar una bona campanya electoral que el permetés arribar al poder; és legítim que hi estiguin?

La pregunta té continuïtat i ara em refereix a “enxufisme",”clientelisme” i a vegades inclusiu amenaces velades, per comprar els vots necessaris. Reflectiu abans d’anar a votar.

Botant a un altre lloc en relació a trames incorruptes o presumptament corruptes.

El juny de 2013 vaig escriure un article sobre l’endemesa de l’hostal Rocamar, amb el títol “Hostal Rocamar i les  trames incorruptes del sistema”. Article premonitori? Analitzava com havia anat la venda del Rocamar a la Conselleria de Turisme i  que amb dues peritacions, entre les quals hi havia una diferència de sis cents mil euros; ja que una valorava la demolició i l’altra no;  un hostal que no s’havia declarat en ruïna, i la pregunta és si realment el responsable de la no declaració de ruïna era el Consistori, ja que sembla tenir aquesta responsabilitat sobre els edificis immobles del municipi. O tal volta ja dins la trama no interessava declarar-lo ruïnós. Hem de tenir en compte el valor que perdria.

Quinze  dies abans de formalitzar  l’operació de venda del Rocamar; hi va haver  una reunió que sembla una mica sospitosa: És reuneixen a fer un cafetet, el Cap d’inspecció de la Conselleria de Turisme Jaume Ensenyat (fill) , el Director General de Turisme Jaime Martínez; El batlle de l’Ajuntament de Sóller Carlos Simarro i el Regidor d’obres i urbanisme Gabriel Darder. No sé exactament si els temes a tractar foren les oliveres que plantarien després de demolir  el Rocamar o l’altura de les marjades. No vull esser gens malpensat.  

Carlos Simarro tan versàtil amb xerrar quan li interessa; no opina, diu que desconeix el cas (?)  i afirma que l’Ajuntament no té res a veure (?) ( Sa Veu 20/3)

Idò ara ha rebentat el gra. La Fiscalia Anticorrupció no veu gaire clar l’entramat de la venda i considera que hi ha hagut un sobrecost pagat de l’erari públic. Un total de milió i mig d’euros que ha costat l’endemesa i m’encantaria saber on anar a parar el presumpte sobrecost: Un premi de  loteria, del  que ignoram  com  estaven repartits els dècims i ho denuncia davant el jutjat.

Afegir que el grup parlamentari del PSOE, demanà la creació d’una comissió d’investigació i que fou rebutjada pel PP. No fa certa pudor, impedir investigar un cas així amb una presumpta cisa de més de sis cents mil euros, dels nostres doblers?

Sembla que de moment el Fiscal cita a un tècnic i  a l’antic propietari Francisco Castanyer, el qual sembla que fou el que va demanar un préstec a Jaume Ensenyat posant per garantia l’hotel i que segons declaracions, els doblers que li reclamava la família Ensenyat, eren molt superiors als que realment els hi havien deixat. També sembla que no hi ha papers sobre el préstec (?) I que demana la imputació del Cap de la Inspecció de la Conselleria de Turisme Jaume Ensenyat Alcover, al pare i a la seva germana.  

Per les informacions que m’han arribat sembla que Jaume Ensenyat (pare), és expert en “pentinar” immobles que li interessen: L’Atalaia, i altres. Com sóc objectiu amb els meus articles, no n’escriuré per manca d’informació contrastada. Tot a dir que moltes persones de Sóller ho pensen.

Presumpta corrupció dins Sóller? Idò si.

Eufemismes de la corrupció : Imputats o investigats?

Serà verà que “déu els cria i ells s’ajunten” Ara Cas Opera, imputació a Jaume Matas per frau, suborn, prevaricació...bona carrera de l’ex molt honorable.

Resulta que fins i tot en Felipe Gonzalez és capaç d’afirmar i transcrit: “És un error excloure tots els imputats de les llistes”

I per part del Govern de la “Nació” (PP per si no ho sabíeu)  vol canviar el concepte d’imputat ( em sembla que figura al seu codi “ètic”(?) per l’eufemisme ( no dany col·lateral o bomba intel·ligent) sinó “investigat” així no sona tan fort.

Mentre la batalla electoral, de moment no cruenta.

Les desqualificacions a dojo, i el que més reben de moment són els de Podemos; que són assimilats al president Maduro de Veneçuela. Esperança Aguirre-La colera de Dios, es despatxà a gust en una entrevista, i escampant el missatge de por que tant els hi va: que si governas Podemos s’haurien acabat les eleccions lliures.

Vaig escriure que aquesta campanya electoral, seria brutal i a cara de ca i no em vaig equivocar. Esper enfrontaments més brutals, més directes, inclusiu fins arribar a l’insult; tot es veurà. Més endavant de  les nostres contrades, on la tàctica del partit en el Govern és molt clara. Disparen a la línia de flotació del Partit que més regidors té a l’oposició ( PSOE) mentre, a nivell autonòmic en Joserrra està parlant d’una gran pacte PP-PSOE. Qualcú ho entén?

A mi hi ha moltes coses que fan els governants elegits democràticament i que empren els seus càrrecs per muntar-se en el “dòlar”, poltrona, fer negocis especulatius i posar i escampar la nota de corrupció, amén de mentir a tothom com a “bellacos”.

La corrupció és el vandalisme dels polítics que aprofitant-se dels càrrecs que han arribat de manera “democràtica” ( no crec que ho sigui massa si s’han finançat les eleccions amb magarrufes) i empren el seu lloc per saquejar al poble.

A l’estat espanyol n’hi ha a balquena de casos de corrupció i a Mallorca en batem rècords.

De moment tenim a l’hotel “les reixes” a la ex presidenta del Parlament Maria Antonia  Munar i a l’ex president de Govern Jaume Matas. A Gabriel Cañellas no perquè li va prescriure (???) el cas túnel de Sóller i fou declarat no culpable, molt distant d’innocent.

És casual que del Govern de Jaume Matas, hi hagi més gent dins xirona que defora. I darrerament encara ha sortit més porquerieta.

També, més d’un del regeneracionista Joserra Bauzá, com en Rodrigo de Santos i que ara s’ha muntat un “duetto” de tenors amb en Barcenas i estan cantant de pla, en relació al finançament  de la seu del PP de Palma amb doblers B, pagats per alguns empresaris.

Parlava del regenerador polític Joserra, i ara se li ha destapat un imputat, ( o investigat com els hi agrada) el director general de farmàcies per un tema que sembla que l’afecta directament al president de la gomina  i farmacèutic de Marratxí.

La podridor està sortint arreu i sembla que la justícia està sobresaturada i demana més personal i mitjans.

Fraus, estafes, paradisos fiscals ( veurem que passa amb el tema de la banca d’Andorra i la denúncia d’EUA) podrien botar xispes amb  els comptes-secrets al descobert. Presumptes xantatges policials arrel d’una investigació que ordena Jorge Fernandez Diaz Ministre d’interior sobre la compra de l’àtic de l’ex president madrileny Ignacio Gonzalez..

Sembla que algú o alguns, han obert la tapa de la cloaca i ara surti tota la merda acumulada i amagada durant molts anys i com estem molt prop de les eleccions municipals i autonòmiques s’empren “armes de destrucció massiva” per esbocinar a possibles candidats a llistes que facin nosa.  

Els debats i entrevistes televisives, malgrat el control, poden acabar inclusiu tirant-se els ormejos al cap.

A les nostres contrades em qued amb la frase final de l’article del PP, en el setmanari (14/3), dedicat al PSOE solleric . Joserra abroga per un pacte PP-PSOE. Aquí els qualifiquen de “salvapàtries, demagogs i talibans”. Qui ho entén? L’estratègia, com he dit abans és clara. Pegar al qui més regidors té a l’oposició.

Per cert de memòria, el Batlle va qualificar de “Talibà” a Francesc Lladó desprès del pregó del Firó de l’any 2011 . Els hi deu encantar la paraula.

A l’article han emprat tota l’artilleria pesada.  Veurem la propera resposta, ja que esper que si hi serà.

Per les darreres enquestes sembla que a Mallorca,  MES i PODEM , superen PSIB i agafen al PP. Uf quins nervis.

Calents que estan els ànims!

Josep Bonnín