PP- El trio de la desvergonya. En
tenen més com aquests personatges
A l’entrevista que Jordi Evole a
“Salvados” va fer el passat 18 d’abril a Varoufakis, ell va afirmar que
l’important era salvar als bancs i ho va
argumentar prou bé, però no salvar als banquers; que sembla el que realment ha
fet l’estat espanyol de mà del Govern Rajoy.
Per afegitó del deute de seixanta i un
mil quatre-cents noranta i cinc milions d’euros, des de maig del 2009 no s’ha
recuperat ni un 4.3%. El gran negoci del segle que hem pagat tots els ciutadans
i ciutadanes de l’estat espanyol; quan llegeixes el benefici de la banca
rescatada, durant el primer trimestre
d’aquest any i són de vergonya.
No content amb això i em refereix a
banquers molt prop del Govern PP; amb evasions fiscals, comptes a Suïssa, i un
gran etc d’especulacions de tot tipus; han estat xuclant la sang a les classes
populars.
Han augmentat els desnonaments i s’estan
quedant els habitatges a preus irrisoris i com ara ja no estan valorats de la
mateixa manera que quan es feren les hipoteques; molts ciutadans i ciutadanes
l’habitatge no els basta per cancel·lar el deute i es quedaran amb un deute de
per vida amb el banc. I famílies senceres al carrer sense possibilitat ni de
tan sols subsistir. Tota aquesta sagnia s’ha permès amb la connivència dels
distints governants que són excel·lents executius del mercat financer.
Quan Brussel·les i anant a un altre
lloc, proposa una multa de dinou milions d’euros a l’Estat Espanyol ( que ara
diuen la pagarà la Generalitat
Valenciana) per haver manipulat el dèficit, podeu estar ben
segurs que l’acabarem pagant nosaltres amb els nostres impostos i mentre han
fet aquesta endemesa, han estat cobrant uns bons sous mentre presumptament
delinquien.
El lògic seria que els presumptes delinqüents la pagassin amb els
seus doblers i patrimoni; tot i que ja s’encarreguen de tenir una
legislació-coixí, que és la que fan ells; perquè no els faci massa mal i no
sortir-ne escaldats, gaudint d’una impunitat obscena. Fraus, estafes,
especulacions, i veure que moltes vegades se’n surten per la porta del darrera
de la justícia, i inclusiu, amb doblers públics, poden allargar el procés fins
que el delicte prescrigui.
Per les nostres contrades el cas més
sonat i flagrant, fou el de Gabriel Cañellas i el Túnel de Sóller i a hores
d’ara encara no s’han tornat ni un cèntim dels doblers que va dictaminar la
justícia.
Per part de l’Estat Espanyol, l’incompliment
de les normatives comunitàries, s’ha convertit una espècie d’hàbit, sobretot
les que fan nosa als més al·legats. Fan orelles de cònsol i si són sancionats,
se’n foten ja que saben que no posaran ni un cèntim dels seus doblers.
Les condicions de pressió que ha aplicat
Brussel·les , sobre el ciutadà i ciutadana de l’estat espanyol han estat brutal en relació a les retallades, l’escampament
de misèria amb un 25% de persones al llindar de la pobresa; més de cinc milions d’aturats; llocs de
treballs precaris amb unes condicions d’esclavatge del segle XXI que ni permet
cobrir les necessitats bàsiques: Menjar, habitatge (amb el que condiu aigua i
electricitat) sanitat i educació.
Mentre els governants, bons executius
l’han aplicades sense manies, afavorint als seus amics que han acumulats més
riquesa; i ells cobrant inclusiu dos o tres sous. Això si no han ficat la mà
dins la caixa, perquè encara no els hi bastava.
Amb la quantitat de presumptes lladres
que durant anys han saquejat la caixa pública; inclusiu creant xarxes organitzades
( Gürtel, Nóos i altres... tot presumptament) Augmentant el deute, que no és de
l’estat sinó nostre, i no per les nostres vertaderes prioritats; han intentat
justificar el seu desgovern i les retallades.
Aquesta ha estat la gestió PP de quatre
anys
No sé si les meves reflexions serviran
per quan arribi la cita electoral del 24 de maig, per acabar de decidir
lliurament el vot.
Els miracles d’ambdós partits que hem
patit en alguns moments a nivell estatal, és coneix de prop, i han pactat més
de lo necessari.
Per part meva, els partits majoritaris
representants del bipartidisme que hem patit, ni aigua. Queda ben clar que no
sóc de dretes ni socialdemòcrata. He
viscut massa promeses incomplertes un cop assolit el poder.
Llavors de les cinc formacions
polítiques que es presenten a Sóller; ja
he decidit quin serà el meu vot i ho tinc més que clar.
Josep Bonnín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada