Àngels desnonats

Un amic meu m'ha recordat aquest poema, el vaig llegir, em sembla que l'any passat a Sant Bartomeu en un festival de nadales. Crec que just ara és el moment de tornar-ho a recordar

                          Els que generen la misèria, tenen el cor de suro i les mans xopes de sang

Hi ha àngels desnonats

que no tenen cap arruga

i saben del patiment

d’esser foragitats de casa seva

àngels infants al carrer

uns àngels que passen gana

i també passaran fred

sense tenir aixopluc.

Hi ha Àngels desnonats

amb molts de cabdals d’arrugues

que la vida els ha portat

i se’ls ha tret al carrer

per la inmisericorde i absurda

acumulació de riquesa.

els bancs ho volen tot

i també inclusiu la vida

són còmplices abjectes

d’àngels suïcidats

que no han pogut pagar la hipoteca

que no han sabut resistir

l’oprobi contra la seva dignitat.

Hi ha molts més responsables

polítics que han legislat

perquè es poguessin cometre

dia si dia també, aquestes trapelles

tenen xopes les mans de sang

i la consciència

a la sola de les sabates.

Hi ha molts àngels que  malviuran

 els darrers dels seus dies

i després d’una  vida de treball

i que ara tot els escatimen.

De cada cop hi ha més Àngels

a les coes de l’atur

per la tele venen luxe

i alguns no tenen futur!

I nosaltres que farem

per ajudar aquests àngels?

on estarà el nostre clam,

el nostre crit brau i potent?

o restarem en un silenci

en absolut compromès:

ara no ens toca a nosaltres

pensarem complaguts

de moment no farem res!

Deia un  activista americà  

Si no estàs al costat de l’oprimit

estàs al costat de l’opressor!

reflexionem-hi totes i tots!

Qualsevol dia ens pot tocar a nosaltres

 o algú que estimam

On i a qui demanarem suport

si hem callat mentre

altres àngels rebien les injustícies

Els hi trepitjaven la dignitat

I els foragitaven al carrer?

El nostre silenci també és còmplice!

El fred de Nadal, en gener continuarà

I continuaran els àngels desnonats i oblidats

O tal volta serem nosaltres algun d’aquestes àngels.

A vegades, la porta de l’esperança

S’ha d’obrir a empentes!