Retorn a la crua realitat

Tot i el títol de l’article, m’he permès inserir una imatge molt simple del que entenc per empatia.

Després d’una setmana en la que degut al naixement del nostre net n’Hugo, en la qual hem anat enfeinats donant suport al nostre fill en Ricard i a la seva dona n’Anabel, encara amb les ferides del part programat; i com si no gaudint del nostre net i més d’una vegada necessitant de baverall per les babes de la padrina i padrí de Sóller; retorn una altra vegada a la crua realitat d’aquest estrany i misteriós món.

Aquest món on tantes animalades, baixeses, improperis, barroeries, ineptituds i manca de responsabilitat i d’esperit demòcrata, per part d’un esbart, a vegades massa gran, de polítics que desgovernen, que no tenen vergonya ni decència, que són altament perjudicials per la salut ciutadana ( molt més que el tabac i les autoritats sanitàries no ens avisen; Tots ells haurien de portar una etiqueta com el tabac)  i que a sobre, per fer els dos rals justs, els hem de mantenir, cobrant uns sous prou sucosos ( Amb un sou mensual que supera en escreix el salari mínim interprofessional, multiplicat per xifres absurdes i inhumanes), amb els doblers dels nostres impostos que ens treuen si o si de sobre les nostres espatlles, puguis o no, tan se’n foten.

Com que per més inri, desfacin dia si dia també la cosa pública, atemptin directament contra la convivència ciutadana; tinguin privilegis, tractes de favor i canongies; i per acabar d’arrodonir-ho atemptin contra les nostres arrels, tradicions, llengua, cultura , dignitat i identitat com a Poble.

Pagines de xarxa Internet, diaris digitals i escrits, de les televisions m’estim més no parlar, just ara mateix que el Consell d’Europa ha manifestat que les telenotícies de Televisió Espanyola, estan manipulades; i m’he tornat a situar en un món no gaire harmònic ni just.

També a dir que dins d’aquest mon hi ha històries edificants, de solidaritat vertadera ( no el gran mel·liflu nadalenc que se’ns regala cada any per punyir consciències per uns dies i que es puguin justificar amb un donatiu)  i empatia cap a persones que estan més fotudes que nosaltres per part de persones que han deixat de mirar-se el llombrígol i saben i senten que el que ocorre al teu germà o germana de viatge, ens afecta a tots  i a totes. Que també tenen, o millor puc dir tenim molt clarament la diferència existent entre la caritat i la justícia social.

Moltes vegades aquestes accions, malgrat esser notòries, es fan en silenci i sense massa publicitat. Els que les fan o les fem, no necessitem tallar cap cinta d’inauguració de res per així sortir a la fotografia dels mitjans de comunicació, com fan algunes llumeneres polítiques; que llavors, quasi sempre, un cop inaugurat, al cap de no res presenta deficiències i no funciona correctament. I no parl de goteres tan sols.

El simple fet d’agombolar a una persona, ajudar-lo a veure un camí per sortir d’una situació fotuda, depriment i quasi sempre injusta; ja és la primera passa perquè aquesta empatia de saber que algú sense demanar res a canvi, s’està ocupant del que li passa; i el porti a veure la seva situació d’una altra manera amb un grell d’esperança.

Abans he parlat que d’aquí no res estirem en Nadal una altra vegada. Nosaltres hem rebut el millor regal que podíem tenir: n’Hugo.

Moltes vegades he escrit que no és per Nadal que se’ns ha d’entendrir el cor davant de les situacions aberrants i injustes que molts germans nostres estan vivint; això s’hauria de produir cada dia de l’any. I amb la nostra capacitat actuar, perquè el món sigui més just, menys inmisericorde i que es tracti moltes vegades a les persones simplement com a números, sense ànima, ni somnis.

No és gaire complicat ni difícil, simplement és estar a l’aguait, esbrinar, esser capaç de ficar-nos dins  la pell de persones que ho passen malament, que pateixen i que nosaltres, podem fer una passa perquè torni a brillar la justícia que tan necessària és.

No oblidem que la vida pot donar moltes voltes i que un dia, nosaltres ens podem convertir amb una d’aquestes persones.

No manca anar massa enfora, tenim molts casos propers, que es troben al nostre entorn. No confieu en absolut que siguin els governants qui ho arreglin. Si no nosaltres, qui?

Si aquestes paraules basten, perquè una sola persona reflexioni i actuï, ja haurà valgut la pena escriure aquest article.