Un Nadal més al sac i un nou any per encetar

Nadal ja haurà passat quan aquest article el  publiqui i ja no aguantarem fotografies de mercats on es parla del preu del marisc, de les opcions dels compradors, de les compres nadalenques i dels  carrers guarnits de garlandes, transitats per Pares Noel fent sonar la campaneta i repartint caramels, de què ara toca estar contents, tenir alegria, menjar tot el que ens posin dins el plat, posant l’estomac en un gran compromís de feina; s’hauran acabat els desitjos de bona voluntat, el missatge del Rei que no vaig veure sumant-me a la vaga del personal de TV3; s’hauran acabat les maratons, les peticions d’ajut de les ONGs i tot l’esbart de coses que comporten aquestes festes.

Ja no sibil·les, Festes del Gall , missatge del Papa recent estrenat.

De moment fins l’any que ve, torna-m’hi torna-hi a repetir el mateix.

També haurà passat el dia de cap d’any i el començament de 2014 amb dos rals del mateix de cada any: Bones intencions i desitjos de posar ordre a la vida, que a poc a poc s’esvaeixen, i no s’arriben a complir mai. La voluntat és dèbil.

Tornaran les rebaixes per treure, als que tinguin, els pocs doblers que els hi quedin desprès de l’arruixada de les compres nadalenques i el món continuarà en el seu lloc i els que estem compromesos en la lluita per la seva transformació, que no ens hem aturat en aquestes dates, continuarem donant guerra.

No faré una crònica del que ha passat en el món el 2013. Molts mitjans de comunicació, i segons la línia editorial, ja s’encarregaran de recordar-nos totes les “meravelles” que han ocorregut.

Es faran recompte de moltes coses i es compararà amb altres anys. Més del mateix i que a finals de 2014 també es repetirà.

Quan escric això, és Sant Esteva, segona festa de Nadal i per aquelles casualitats i no per tradició, ja que em teníem  al congelador , menjarem una mica de porcella rostida.

Com cada any, durant aquestes dates, i una mica abans m’arriba una mica de tristor molt gran acompanyada també d’un poc de mala lluna i indignació amb tot l’esbart de tòpics que any rere any es repeteixen.

Enguany el naixement del nostre net n’Hugo ha minvat una mica la tristor que em provoca Nadal i realment si que ens ha tocat la loteria tot i dir que aquest any se’m va oblidar i no havia comprat ni un sol trist dècim.

Acabam l’any amb una “llei d’inseguretat ciutadana” que ha aprovat el Govern Rajoy , perquè ens sigui molt complicat sortir al carrer a defensar els nostres drets; amb una “llei de l’avortament” que ens situa devers l’any 1985 i que és una autèntica aberració respecte a la dona que decideixi practicar-lo. Les torna situar en mans de “carnissers” o haver de tenir doblers per anar a altres països on sigui permès en les seves condicions. Qui anava a avortar a Londres quan a Espanya estava prohibit, tenien prou calerons per fer-ho.

 I per si no faltava res pel dos rals, l’electricitat puja a partir de gener i amb l’aparat que han fet entre les subhastes de les elèctriques i el ministre d’indústria i energia en Soria, no sabem quin percentatge. A més el PP ha donat el vist i plau, perquè es talli el subministrament a persones sense recursos que no el puguin pagar. No és d’estranyar ja que per les nostres contrades l’Ajuntament de Sóller ha autoritzat a Aqualia ( empresa gestora de l’aigua) a tallar-la als morosos.

I per acabar d’arrodonir la cirereta, es congela el salari mínim interprofessional que queda en 645’30 €. O sigui a treballar per ni tan sols cobrir les necessitats bàsiques, no és això el que diu la Constitució Espanyola de 1978 que tant es posen a la boca quan els convé.

No oblidem durant la resta de l’any que vivim en un sistema injust i podrit que està  creant  més exclosos socials , que els hi ha fotut tot: Habitatge, treball, educació, i sanitat minvada i un llarg etcètera de retallades que dia rere dia ens “regala”

No oblidem que hi ha gent que poca cosa ha tingut a taula i a mem si canviam d’una vegada per totes la “caritat” per la justícia social, i lluitam perquè d’una vegada per tots s’acabin totes aquestes injustícies. Ja sabeu, tots tenim la roba a l’estenedor.