Començar
a escriure i tornar-ho fer respecte a les actuacions esperpèntiques de molts
governants que ens toca patir; a vegades es pot convertir en un mal hàbit. Que
si hi són i fan i desfan aquestes llumeneres, ve d’una caixeta amb una ranura
anomenada urna i una llei d’Hondt que no la ens mereixem; i que els ha
col·locat als màxims llocs de poder, perquè molts d’ells i elles actuïn com a
vertaders autistes polítics, vivent en un altre món, molt enfora de les
prioritats dels ciutadans i ciutadanes del carrer. A vegades em sembla una
plaga bíblica.
Circulant per les xarxes, l’altre dia de
pagès, i oposat al discurs de l'insuls Nadal consumista, em va arribar una
notícia que he volgut compartir.
A Centaura-Paraguai, hi ha un poble on tenen
un femer en el qual els habitants viuen del que es troba allà i es pot
aprofitar.
No és l’únic lloc del món on famílies
senceres viuen o sobreviuen del que els demés tiren. La majoria de grans
ciutats de segons quins països el disposen. No fa molta estona per televisió
feren un reportatge sobre el femer de Manila i com infants pul·lulaven per
trobar estris per guanyar-se les sopes. Esfereïdor.
El
que m’ha sorprès és que en aquest poble, hi havia una llum d’esperança i ara
dic perquè. Varen començar a fer instruments musicals reciclats de coses que
trobaven en el femer i li varen donar aquesta utilitat. A dir que allà un violí
com el que tenim aquí a les cases de música, pot costar el mateix que una casa.
O sigui, impossible comprar-lo.
Instruments
de corda, vent, percussió s’han fet i han arribat a desenvolupar una orquestra
que s’anomena “The recycled Orchestra”. Hi ha que veure com sona i com
interpreten peces musicals dels compositors, de moment he escoltat clàssics
prou coneguts.
Que el món està mal repartit i que la
caritat està molt enfora de la vertadera justícia social, ho he dit i ho
tornaré a repetir. Que hi ha tota una sèrie d’actuacions absurdes i com es pot
veure, com s’esmercen per malgastar i tudar els doblers, no descobreix res de
l’altre món.
Des del súper luxe, mansions, i un llarg
etcètera, fins a les despeses d’armament militar i moltes més coses que es
fabriquen , absurdes, supèrflues, perjudicials que creen tragèdies i drames arreu.
Del tema dels bancs, de les estafes de
les preferents, de les aberracions amb les hipoteques amb connivència dels
polítics que els ho han permesos, millor no en xerr, perquè podria arribar a
desbarrar, per la indignació i ràbia que em provoca.
Hi ha altres notícies que a més
d’indignar-me, tenen un component tan absurd , que hom no sap com prendre-se-les.
Si no fos per lo seriós, hi hauria per fer un panxó de riure.
Ens
estem dia si, dia també carregant-nos el planeta, exhaurint recursos,
malmetent-lo quan és el lloc, l’espai que ens dóna els mitjans a la humanitat ,
no per sobreviure, si no per viure i podríem fer-ho d’una forma exquisida si no
fos pel maleït sistema econòmic i polític. En lloc d’estimar-lo i protegir-lo
l’estan fent trossos, on el component més estimat són els doblers, el poder,
l’especulació i totes aquestes bèsties negres.
Al que anava, resulta que ara a algunes
llumeneres de la NASA,
sembla que no han trobat altre lloc al nostre planeta per fer-ho, sortiria molt
més barat vos ho assegur; se’ls hi ha ocorregut que plantaran un hort a la Lluna on s’hi sembraran naps
i alfabegueres. Creu-me que vaig en serio, no és una innocentada.
Vos
podeu imaginar que s’hagi de muntar una missió espacial per això, amb els
milions d’euros o dòlars que costarà, com si per les nostres contrades estassim
per aquestes despeses absurdes. No vull saber, si els arriben a comercialitzar,
quin preu anirà el quilo de nap o el test d’alfabeguera.
Segurament
tindran denominació d’origen i si troben, tal volta, exportaran els naps a
Mart; a qualque supermercat de marcians, aconseguiran col·locar-los. Tal volta
els surti un nap gegant que bati rècord Guinees.
No em direu, que no és per llogar
cadiretes.
Vull
tancar l’article amb un record a la memòria de Nelson Mandela, activista pels
drets humans contra l’apartheid que va morir el passat dia 5. Un agraïment a la
seva magnífica tasca i al seu llegat. Que
descansi en pau.
EXTRAORDINAR! els humans a vegades fem coses meravelloses com aquesta.
ResponEliminaM'he permès de comentar-lo a Collonades i enganxar-hi un vídeo:
http://kollonades.blogspot.com.es/2013/12/cateura-paraguai-recycled-orchestra.html