Manifestació 19 J i l’Assemblea de Sóller

Dia 19 de juny vaig anar a la manifestació convocada pel moviment “15 M: Democràcia real ja!” a Ciutat de Mallorca.

El dia anterior l’Assemblea de Sóller (abans indignats de Sóller) va preparar la  a la plaça d’Espanya, pancarta que portaríem a la manifestació,  ja que a la plaça de la Constitució ( possible plaça de l’Esperança) hi havia altres activitats.

Ens contemplava, mentre pintàvem la pancarta, el monument dedicat “A los Caidos” que porta un escut del que dubt de la seva legalitat: el de l’Àguila, significatiu de la Dictadura Franquista;  al qual, les nostres autoritats, cap consistori, ha aplicat  la Llei de la Memòria Històrica. I, la veritat és que no sé que esperen.

La pancarta, portava el lema que s’aprova: “Assemblea de Sóller: Persones indignades, però no callades”

Ens reunirem a Can Repic per a fer unes cotxades i baixar a Ciutat i arribar fins al Parc de la Mar, des d’on començaria la manifestació fent el recorregut pel Born, plaça de les Tortugues (em fa no sé que posar pça. Joan Carles I), Unió, Rambles, Avingudes fins arribar a la plaça d’Espanya (ara plaça D’Islàndia), on encara hi ha persones acampades del Moviment 15 J.

No tan sols ens movíem nosaltres, grups representatius de tots els pobles de Mallorca, si no que fou extensiva a tot l’Estat Espanyol, arribant al nombre de prop de dos milions de persones.

Un autèntic èxit de participació, complint estrictament amb el principi pacifista del moviment, del qual alguns mitjans de comunicació han volgut desprestigiar pels esdeveniments de plaça Catalunya i   la manifestació al parc de la Ciutadella, prop del parlament de la Generalitat, manipulant els vertaders fets, ja que he tingut informació de primera mà de persones solleriques que s’hi trobaven i res a veure amb el que han contat molts mitjans de comunicació. A les 5 del dematí la policia ja havia fet un cordó, perquè les autoritats arribessin en cotxe al Parlament. Algunes de les autoritats, enlloc d’emprar l’espai que havia preparat la policia, ho feren entre els manifestants ( provocació o no?); hi havia policia secreta de paisà i també violents no pertanyien al moviment ( això és més antic que el pastar); durant el Franquisme, s’infiltraven socials i gent d’extrema dreta). Amb tot aquest berenar Felip Puig, el conseller d’interior, va intentar justificar la burrada que va ordenà a Plaça de Catalunya, i a mi em sembla que li ha sortit el tir per la culata.

La barreja de xifres sempre ocorre amb el nombre de manifestants. Segons quins mitjans de comunicació a Ciutat érem prop de sis mil persones, i  “El Mundo” dona un recompte de deu mil.

Un autèntic èxit també en l’organització i amb tots els voluntaris que així ho feren possible.

Una anècdota fou que passant per davant del teatre Principal, s’estava representant l’opera “La Traviata” de Verdi i aturaren la representació debut al renou que hi havia en el carrer. Sortiren a l’escala del teatre i el tenor Bruno Ribeiro acompanyat del cor i en solidaritat amb la manifestació i el moviment, ens cantaren l’ària , coneguda com la del brindis.

Hi havia molts lemes i un dels més corejats fou “No ens representen” dirigit directament a la classe política i jo hi afegeix que a més ens costen un ull de la cara des que la política s’ha professionalitzat.

Altres lemes foren contra el sistema financer, per cert a pràcticament tots els bancs se’ls hi havien aferrats unes ferratines que hi posava explícitament: “Ladrones” i “lladres”. També fou prou criticat la “meravella” , per acabar d’asfixiar-nos, del “Pacte de l’euro”

Acabaré l’article, tornant a manifestar el principi pacífic i respectuós del 15 M i que segueix estrictament  l’Assemblea de Sóller, i ho demostrarem prou el dia de la Investidura del nou consistori.

Som persones indignades en situacions injustes que pateixen moltes de ciutadans i ciutadanes, inclusiu de Sóller, que per vergonya o no significar-se no venen a les assemblees, però hi ha més indignats dels que ens pensem i famílies que ho estan passant “canutes”.

Volem fer accions ciutadanes participatives i que no ens governin amb una política de despatxos que s’allunya molt de les nostres vertaderes prioritats, amb una democràcia real i baix el principi que he esmentat. No volem crear cap tipus d’enfrontament entre ningú. Ho he recalcat, perquè quedi prou clar.

Nota de premsa de la presentació del Col•lectiu Albaïna

Dia 2 de juny, un grup de persones de Sóller, va crear el col·lectiu Albaïna que anirà treballant sobre uns principis acordats a la reunió:

Crear un Sóller integrador i socialment igualitari aprofundint amb la democràcia participativa, on els municipis siguin els motors en defensa de la llengua, la cultura i la identitat nacional.

Propugnar  un desenvolupament sostenible, equilibrat i ecològic.

Incentivar la dinamització del teixit associatiu amb un model de democràcia horitzontal i assembleària en la presa de decisions, sempre cercant el màxim consens i sense cap interferència dels partits polítics.

La seva presentació al poble de Sóller es farà amb un pa amb oli popular i una glosada, el dissabte dia 18 de juny a les 20 h  plaça del mercat. Esteu convidats a l’acte.

La revolució dels indignats

Dissabte 31 de maig, a la plaça de la Constitució de Sóller – que hi ha la intenció de batejar-la de bell nou, com s’ha fet amb la plaça d’Espanya de ciutat de Mallorca, actualment anomenada plaça d’Islàndia, per a celebrar el moviment i totes les consecucions que s’ha assolit en aquell país- es va celebrar la primera assemblea dels indignats de Sóller.

Unes dues-centes persones, en el moment de màxima assistència, ens  reunirem per a expressar lliurament el nostre, no tan sols descontent, terme massa suau, si no indignació amb la situació actual, tant econòmica, social com política.

Una persona de l’acampada de la plaça de ciutat de Mallorca, Carolina, fou qui exposà els principis del moviment “15 M per una Democràcia real ja” i posteriorment es va fer un debat on tots els que volguérem interveníem amb les nostres crítiques i propostes.

Durant l’acte se’ns van entregar unes fotocòpies on hi havia escrita la motivació del moviment i el que es pretenia fer, escrita per Enric Duran a Barcelona el dia anterior, del qual, transcric i tradueix la primera part.

“Qualque idees per a passar de la indignació a la consolidació d’aquesta revolta social”

“Fruit de la indignació en front d’un sistema capitalista que està esgotat, corrupte, esbocinat.

Un poder executiu que està controlat per la banca i dels grans poders econòmics.

Un poder legislatiu format per unes elits polítiques que no ens representen.

Un poder judicial igualment corrupte, mogut per interessos polítics i personals.

Uns drets socials desballestats totalment, els drets civils vulnerats repetidament pels propis dirigents polítics.

Una crisi ecològica i energètica, de cada vegada més greu i devastadora”

Això és el que ha provocat la creació del 15 M, afirmant que aquesta indignació popular s’ha cuinat a foc lent aquests darrers tres anys.

La frase “No ens representen” aporta en el document, que el moviment no vol esser tan sols de denúncia, si no de modificació i per això s’abroga per una gran fermesa organitzativa, tot a base d’accions ben pensades, ben meditades i ben votades.

Es concreta les places com a un punt de connexió de la mobilització, com a referent simbòlic fins que la capacitat organitzativa del moviment estigui consolidada i això és contemplat com a una estratègia fonamental.

Les accions han d’esser concretes, defensant uns drets, i jo afegeix que molts d’ells constitucionals, en relació a les hipoteques i desnonaments, del dret a un habitatge digne, fins a parlar d’una possible desobediència civil i fiscal.

El moviment no té cap conformació política, tipus partit, associació, etc si no assembleària, cada persona un vot i es fa transparent i a mà alçada. No existeix protagonisme absolut, molt habitualment dins les formacions polítiques. A mode d’exemple com s’ha gestionat dins el PSOE, que Rucalbaba s’ha convertit en hereu de Rodriguez Zapatero, i li han pegat una petita cosa al cul a Carme Chacon, que bastava veure-li la cara de pomes agres, quan feu les declaracions, dient que era lo millor pel partit. També ha  passat dins  altres partits i com  el llegat de Fraga Iribarne, dins d’AP, i posteriorment PP,  fins que trobà el delfí adequat Jose Maria Aznar.

La primera assemblea va acordar:  la concentració a la plaça el dissabte i quan surti publicat això ja s’haurà feta i posterior assemblea de diumenge, on hauran estat debatudes les propostes recollides el dissabte. També s’haurà portat una camiseta amb el lema del moviment “Indignats de Sóller”, per donar a conèixer el moviment.  

Consider que  la participació directa  ciutadana en la democràcia no és  tan sols anar a votar cada quatre anys. Tenim el dret i el deure de demanar als polítics i gestors, el compliment de les prioritats ciutadanes i si així no es fa emprar tots els sistemes possibles, i pacífics, per pegar-los una bona estirada d’orelles, inclusiu si es tracta d’accions reivindicatives en el carrer.

El cansament i la indignació sembla que és mundial, ja que aquest moviment i d’altres d’escaire semblant s’estan desenvolupant a molts països.

Acab, l’article, amb la consecució del poble Islandès, que voldria que crees un precedent. Un banc Islandès ha tornat a devers setanta mil ciutadans i ciutadanes el vint per cent dels interessos de les seves hipoteques pagats durant un dos o tres anys. Tot fruit de la seva mobilització. Exemple de la força que pot tenir la ciutadania, quan s’organitza i reclama els seus drets. 

Una altra estreta de clau i més aviat farà l’esclafit

                          S'inspirà Felip Puig amb la frase de Fraga Iribarne: "La calle es mia"

Amics i amigues, indignat pel que ha passat amb el desallotjament de la pça. de Catalunya he intentat escriure aquest article amb homenatge a la seva resistència malgrat no els anomeni. Ja ho he fet a altres indrets. Pens que és més hora d’emprar l’energia per a emprendre accions per fer un canvi de sistema i de món, que per queixar-nos; així i tot, algú pot cridar quan intenten esclafar violentament els drets i la dignitats d’unes persones.

Una aferrada pel coll pel canvi!!!

Josep-Keops el beduí que no perd l’esperança

                                                                               *********

Començ amb una frase que va dir un home a l’assemblea que es va fer a la plaça d’Islàndia de Ciutat de Mallorca (antiga plaça d’Espanya), que m’ha escrit una amiga mentre compartíem pel facebook, Alba  Ufarte: “Si lluitam podem perdre, si no lluitam estem perduts”. Crec que aquesta frase sintetitza la filosofia i l’esperit del moviment 15 M que s’ha estès, no tan sols a molts llocs de l’estat espanyol, si no que rep el suport a molts altres llocs del món.

Els que em coneixeu sabreu, perquè ho he escrit , que vaig lluitar en contra del Franquisme per a establir una societat democràtica. I em sembla que just ara tenim una “oclocràcia” terme sobre el que vaig escriure no fa tanta estona.

Una gran part dels polítics, que diuen representar-nos, estan més a prop de la seva projecció personal i partidista, que de les vertaderes prioritats ciutadanes, tot governant i legislant pel gran capital, que ens vol tornar a l’estat d’esclavitud.

El meu amic Plàcid Pèrez en una xerrada a la mateixa xarxa, m’ha escrit i estic totalment d’acord: “Que el model econòmic actual té com a objectiu la descapitalització i la supressió de la classe mitjana, que passa per la desfeta  de l’estat del benestar” ( jo afegeix que també esclavitzar la classe treballadora endeutant-la de cada vegada més)

Afegia l’amic Plàcid: “Avui el president del consell d’administració d’un banc, va a estiuejar a la costa i es troba  al llanterner o l’electricista a l’apartament del costat: I això no ho poden consentir”

He transcrit aquestes paraules que defineixen clarament la situació econòmica que estem vivint i que jo afegeix que els respectius governs de tot el món, intentarà no, intenten potenciar, perquè son els braços executius del gran capital.

I mentre s’omplen la boca, al manco en les promeses electorals (ja,ja,ja) de creació de llocs de treball, quan el Banc Central Europeu ja ha recomençat altra vegada la pujada dels tipus d’interès. Els bancs i demés entitats financeres, tant les reflotades amb doblers públics debut a una gestió especulativa d’alt risc i nefanda ( dels nostres impostos) , no amollen un cèntim d’euro per ajudar i afavorir a les petites i mitjanes empreses i per si no faltava res pels dos rals, l’administració en general s’ha convertit en la morosa més important dels treballs que ha encomanat a petites i mitjanes empreses.

No contents amb això, estrangulen a la classe treballadora (I els sindicats els hi juguen el seu joc) amb pujades d’impostos ( qui som els més perjudicats amb la pujada de l’IVA al 18%: nosaltres; ja que la pujada de l’impost s’ha carregat sobre tots els articles i serveis) i per altra banda, els bancs seguint les polítiques del Banc Mare, estan endeutant una mica més a la classe treballadora i mitjana.

Les pujades de tasses a la Universitat és de vergonya. Una altra vegada la selecció de classes. O sigui, a estudiar el que tinguin uns pares que s’ho puguin permetre. Els altres: que es fotin o bé, si llavors quan acaben la carrera, no tenen feina. La cota  d’atur entre els joves  passa d’un 40 %. Això és una autèntica garantia de futur?

El mercat, regit pel gran capital sempre vol més i els governs legislen, perquè així sigui.

Fins quan es podrà mantenir la situació abans que esclati?

Si fem memòria les grans revolucions històriques, s’han produït quan la classe treballadora i en segons quines els estudiants, no han pogut més. Ara mateix no tan sols estan ofegant la classe treballadora, si no, la mitjana està rebent, la joventut, els pensionistes, i de cada vegada s’hi van afegint més sectors socials.

La victòria electoral del PP, en gran part s’ha produït pel vot de la por: “A veure si aquests ho poden arreglar”. Quan els mateixos votants se n’adonin que encara la situació va a pitjor, seran ells mateixos que tal volta també sortiran a reclamar al carrer.

La solució no la té cap partit majoritari, ja que és el capital que comanda i quan imposa retallar, per a no perdre més beneficis, sempre ho fan allà mateix: Prestacions socials, cultura (retallant subvencions i ajuts); pujant impostos i les tasses universitàries per a fer una selecció intencionada i educació en general. Volen uns xots de cordeta, fàcilment manipulables, i no persones amb capacitat analítica i crítica. S’ho trobaran.

Moviment 15 M: L’hora de l’acció

Amics i amigues, que ja coneixeu quin és el meu sentir; no he pogut de menys de fer aquest article, en el que em sum i don el meu màxim vot de suport a totes les concentracions que s’estan fent a tot l’estat espanyol. Ja era hora, que es digués un. Basta ja!.

Una forta aferrada pel coll i que tingueu un bon cap de setmana.

Josep-.Keops el beduí contestatari encara

                                                                       *********

Retornar a la democràcia real, on realment la veu dels ciutadans i les seves decisions siguin les que es compleixin.

Acabar amb el joc dels partits que es preocupen més pels seus llocs i cotes de poder que per gestionar de forma correcte els interessos comuns i prioritari de tots els ciutadans.

Ja basta d’un bipartidisme polític que mostra, cada un quan ocupa el poder, que a l’hora de retallar – debut a la crisi provocada per la nefasta gestió de les entitats financeres i la seva especulació sense fi per obtenir  més beneficis- ho fa amb la cultura, l’educació, prestacions socials als menys afavorits econòmicament, intentant treure’ns fins a la darrera gota de sang.

Si estic cansat i indignat. No aniré a votar per a primera vegada en la meva vida. No podem així canviar el sistema , si no  som capaços de manera contundent i pacífica canviar les regles de jocs que els diversos partits ens han imposat.

Ja basta que aquests gestors professionals polítics s’aferrin a les seves canongies, prebendes, tinguin uns sous de vergonya que han de sortir dels nostres impostos (sabeu quants milions d’euros ha costat la campanya electoral?) i encara a sobre afavoreixin els rics perquè es facin més rics. Governin sense vergonya pel gran capital i les diverses multinacionals de tota casta.

Cal sortir al carrer, i prendre la paraula i l’acció  i esser nosaltres els que decidim en quin tipus de societat volem viure. Volem desenvolupar-nos.

Ja basta de màfia i corrupció. D’especulació, de mentides i estafes amb mil promeses electorals que llavors incompleixen i que durant la campanya se n’omplen la boca d’honestedat. Ja basta d’hipocresia programada i que els seus canals de comunicació ens estiguin, constament, rentant-nos el cervell, perquè tot continuï “atado y bien atado”.

No crec amb cap d’ells, no hi confio amb cap dels seus projectes – són mentida- no els donaré el meu vot per a referendar-los i que es puguin permetre posar-se la insígnia d’esser els meus representants. No ho són, perquè quan es troben en el poder fan els que els hi surt dels dallonses sense tenir-nos en compte per a res.

Estic cansat i indignat. No vaig lluitar contra el franquisme a risc de tot el que vaig viure, per ara trobar-me amb una democràcia descafeïnada en la qual cada un dels partits polítics majoritaris ( dels altres no ho sé, encara no han governat) rema per tenir una bona cadira i uns bons emoluments que hem de pagar tots els ciutadans i ciutadanes.

Els ciutadans i ciutadanes comencen a ocupar els carrers a diverses ciutats de l’estat espanyol i tenen el mateix cansament i indignació que jo.

Estem davant un sistema que no dona resposta adequada a les nostres necessitats i que ens costa un ull de la cara mantenir-lo.

Europa, un model social que havia d’esser, s’ha convertit amb la cova d’Ali Baba; l’Europa dels mercaders on l’únic que priva és el gran mercat i la gran especulació a nivell molt més elevats que quan  tan sols es feia a nivell nacional.

No fa estona que vaig dir que nosaltres tenim el poder si realment ens sabem organitzar per a detectar-lo. No podem deixar les nostres responsabilitats en mans d’uns ineptes que l’únic que fan és agranar per a mantenir-se en el poder que ens correspon a nosaltres; al poble. Ells no creuen amb el poble, i si amb la massa manipulada i moguda quan els interessa, perquè els hi doni suport fictici cada quatre anys i que realment es cregui que té capacitat de decisió. No és vera. És l’engany  més gran de la història.

Ells estipulen les legislacions que més els hi convenen. Poden cotitzar vuit anys i tenir una pensió i la classe treballadora ho ha de fer durant trenta i cinc i a més ara li afegeixen dos anys de cotització. I no se’ls hi cau la cara de vergonya, perquè no en tenen.

Un dels meus darrers articles es titulava “El vampirisme neocapitalista”. Ells treballen per aquests vampirs i a canvi s’acomoden de per vida en acabar els seus distints mandats polítics. I si no contempleu on i com es troben els diversos presidents de l’estat espanyol que han anat passant pel poder. S’han fet tots multimilionaris.

 És hora de passar a l’acció. Jo també port l’esperit de tots els que es troben concentrats. Democràcia real ja!

450 è aniversari del Firó: Gran Firó de Sóller 2011

El passat més de gener se’m va proposar per part de Guillem Bernat, com a Regidor de Cultura, patrimoni i festes; prendre part activa amb els actes i difusió del Firó 2011 a través de les distintes xarxes informàtiques, i fer un promoció activa d’aquesta commemoració del 450 è aniversari del Firó.

Com podeu suposar vaig acceptar l’oferiment, malgrat saber que hi hauria prou feina i al temps em vaig sentir orgullós que es pensés amb mi per fer aquesta tasca.

La primera passa, fou crear dins del facebook el grup “Amics de la celebració del 450 è aniversari del Firó-Firó 2011” a fi de tenir aquesta eina per anar fent la divulgació d’actes, esdeveniments, reportatges fotogràfics on tant jo com qualsevol dels membres podia publicar i que fos el màxim de participativa possible i aquest objectiu s’ha assolit, ja que actualment el grup conta amb 466 membres.

Esdeveniments per a participar: El concurs del Lemes per a un consum responsable d’alcohol durant el Firó. Amb una participació de 32 lemes, finalistes cinc i el guanyador: “Alcohol controlat, firó assegurat” que ha aparegut a tota la publicitat que s’ha fet del Firó.

També la participació al concurs dels Cartells Fires i Festes que va tenir una gran participació, ben igual que el de les camissetes del Firó.

La presentació de les candidatures a les Valentes Dones 2011, que posteriorment serien votades pels membres dels col.lectius organitzadors del Firó, es feu el 24 de gener a la Sala Magna de l’Ajuntament. Fou un acte emotiu, on les tres parelles que formaren les tres candidatures, reflectien la il.lusió de tenir aquest paper tan maco i important de les Germanes Casesnovas. En vaig deixar constància fotografica a la pagina com del dia en que es feu la votació dia 12 de febrer, on foren triades Cati Pomar Urea i Magdalena Deya Miró. A dir que moltes altres persones han deixat testimoni fotogràfic.

A través del grup he intentat mantenir un contacte “virtual” amb tots els col.lectius organitzadors del Firó: Col.lectiu Sant Ponç 1561 Pagesos Firó de Sóller; amb les Pageses del Firó, amb la pagina “Es Firó de Sóller” per a compartir tot el que s’estava organitzant i els esdeveniments que de manera “virtual” feiem entre tots la seva difusió. Amb el col.lectius de Moros no hi vaig tenir tanta participació ja que no té pàgina; però arrel d’establir aquests contactes, i estreta col.laboració se’m va proposar esser el moderador a la reunió de 18 d’abril de tots els col.lectius organitzadors del Firó que exposarien la seva visió del Firó, així com també Guillem Bernat i després s’obriria un debat. Com intent esser clar com l’aigua, dir que em va desebre la manca d’assistència a aquesta part de l’organització del Firó.

El 29 d’abril com a acte de la celebració del 450 è aniversari del Firó, es feu la mostra exposició amb el mateix nom a la capella de les escolàpies. Molt maca i molt ben documentada, la inauguraren el Batle Josep Lluís Colom i les Valentes Dones 2010 Fotografies , explicació de tot el sentit històric del mateix, programes de festes antics , cedits per Tolo Ximet i una qualitat exquisita per tractar l’esdeveniment.

Dia 5 de Maig vaig tenir l’ocasió de gaudir de l’acte de la Investidura de les Valentes Dones 2011 a la parròquia de Sant Bartomeu ; també Valentes Dones Infantils i presentació dels personatges històrics infantils. Un acte emotiu on fou entregat l’escut de la Villa als presidents i presidenta dels col.lectius organitzadors del Firó.

El pregó de Frances Lladó, el vaig trobar difícil de superar. Una analogia entre els valors que portaren als Sóllerics/es a defensar els seus principis i valors, apropant a avui en dia on s’haurien de recuperar aquests valors que a vegades s’han perdut.

Dia 7 de Maig l’ofrena floral a la Mare de Déu de la Victòria. El poble vestit a l’antiga i en el reportatge fotografic que vaig fer : Catalina Forteza Aguiló(Catalina Ximeta), una Valenta Dona, que als seus 87 anys encara hi participa. Vaig pensar que aquest és l’esperit del nostre poble.

Del Gran Firó no en diré res . Hi havia que esser-hi.

He volgut fer aquesta cronologia perquè quedi constància i testimoni per part meva d’una vivència que m’ha encantat, participant des de l’inici fins al final.

Visca sa Fira, Visca Es Firo i Visca Sóller¡¡¡¡

El vampirisme neocapitalista

Telefònica acomiadarà prop de cinc mil treballadors i mentre els alts executius i directius es repartiran una tallada de milions d’euros.

Les declaracions per part dels representants de l’executiu espanyol: “Si s’ajusta a la legalitat....” o sigui que cap problema. L’esclavitud també fou legal en el seu temps. Entenc que la llei es troba molt per damunt de l’ètica i la moralitat. Perquè consider una decisió immoral. Quan he escrit  per activa i per passiva, que tots els governs de tot el món - podria haver qualcuna  excepció, quan la trobi vos ho diré- legislen per afavorir al gran capital sense posar massa emperons, inclusiu els governs que es diuen socialistes; no m’ho trec de la txistera; cada dia hi ha més proves evidents.

Els importa un rave, uns dallonses, als uns i als altres, les tragèdies i drames personals, familiars que creen amb les seves decisions per a seguir acumulant beneficis. Tan sols miren la seva bossa, els  comptes de resultats i si preveuen que puguin minvar, fan les retallades (mossegades, esgarrinxades, xuclades de sang....) de plantilles necessàries i són capaços d’anar-se’n a dormir amb la consciència tranquil·la. Tot i que jo afirm que no en tenen: “Perdoneu, però algú ho havia de dir” vos sona les intervencions d’en Tardà a “Polònia”?.

Cada dia, es percep una estreta de clau. Cada dia pretenen minvar prestacions socials, cada dia els fa més nosa la cultura i l’educació que és allà on normalment retallen i  també en la sanitat pública, que hom pensa, a vegades mal pensat i encerta, que el que realment interessa és que fan tot el possible perquè la sanitat privada se’n pugui dur unes bones espipellades  a casa (llegiu comptes corrents).

Hi ha CAPS de Mallorca,  que no tenen gases, ni pinces, i que manquen  del material necessari per a fer les cures. Hi ha hospitals on han racionat l’aigua, inclusiu en malalts que ho tenen establert com a prescripció del metge. Em refereix a Son Espases i no ho dic perquè m’ho hagin contat, si no que ho he vist i comprovat amb els meus propis ulls, ja que hi he tingut un familiar ingressat, al que li havíem de portar aigua, perquè no li arribava. Un familiar trasplantat d’un ronyó al que li havien pautat al manco de litre i mig a dos litres diaris i no li arribaven. No escriuré respecte a que  Sóller no disposi d’una ambulància i que hagi d’esperar que arribi de Palma( en casos d’urgència a vegades més de dues hores)  perquè em posa d’una mala llet que no és de dir. En tot el que recapta la seguretat social dels ciutadans de Sóller, en podríem tenir una folrada d’or.

Hi ha tantes premudes de clau, que jo no comprenc com encara es té tanta paciència i encara no s’ha desembocat en una vaga general indefinida; una objecció fiscal (no hi ha dret que manegin els nostres doblers amb tant poca vergonya) i una insubmissió civil. Tal volta serà, perquè apliquen la mateixa política que aplicava en Neró: “Panem et circum” o sigui Liga Champions, copa del rei, curses de motos, trofeus de basquet i tot un grapat d’esports massius per a distreure al personal i que no es fixi gaire amb el que realment és important.

Quan escric això, ja haurà passat el partit de la Copa del Rei Barça-Reial Madrid  i l’altre dia vent els preparatius em vaig demanar, si pogués quantificar la quantitat de milions d’euros que val tot el que es mourà per desenvolupar aquest esdeveniment  que durarà prop de dues hores; ens posaríem les mans al cap.

No dic en absolut que no estigui bé els esdeveniments esportius, i no diria la meva, si no fos, perquè tres quartes parts de la humanitat és pobre i passa fam. Que cents mil de persones en el món viuen amb menys d’un euro diari. Si això no passes, tant se’m fotria; però per desgràcia no és així i entenc que no hi ha cap tipus de voluntat d’acabar amb aquesta situació ja que per a molts és rendible. No fa estona vaig escriure que si es dediqués al pressupost d’un any que s’empra en defensa, en una gran part de països del món; per esmenar les carències i pobresa d’aquests germans nostres “invisibles”; aquesta lacra, de la que tots ens som responsables, s’acabaria i encara sobrarien doblers.

No puc aplaudir ni molt menys un model social que fabrica exclosos i no tan sols en els països que tenen com a nom “del tercer món” a vegades per a suavitzar-ho empren l’eufemisme: “Països emergents”; si no també  en els mateixos països que s’anomenen desenvolupats ( en què, no serà en absolut amb els valors solidaris, enteneu?). Existeixen tercers i quarts móns dins dels països del primer món.

Tal volta quan surti aquest article, també haurem pogut viure, jo no en faig compte, el folklore de Setmana Santa, amb tot el que això representa de despesa i de gran negoci. Si Jesús tornés al món, s’esfereiria; el més segur és que el tornessin crucificar si s’atrevís a qüestionar el negoci que fan sobre la seva passió i mort. I aquesta vegada el crucificarien els que s’auto diuen els seus representants. A què té delicte l’assumpte, no creïs?..

I em sembla que m’aniré a preparar el meu palauet d’estiu, per a quan premi  la calor; per cert que no es troba a Itàlia, vos ho puc assegurar; ni tampoc té graneretes de vàter de més de tres-cents euros la unitat. Som  una mica més espartà.

Esper que hagueu desfruitat de les empanades, dels rubiols i dels crespells. És bo posar alguna cosa dolça a la vida.