El rei en Jaume I portant l'estelada que simbolitzava el sentiment de molts dels manifestants d'aquesta jornada història i memorable
La insensibilitat del Govern Balear s’ha tornat a fer palesa, no tan sols per conculcar els nostres drets atacant frontalment la nostra llengua – Catalana, quins dallonses discutir-ho encara- i la nostra cultura, molt més a prop a la catalana que a la mesetària madrilenya; a més que els importa un pebre que una persona com en Jaume Bonet estigui fent una vaga de fam ( no record que hagi passat un cas semblant durant tota la partitocràcia que vivim), en defensa de la nostra llengua posant en perill imminent la seva vida.
La fòbia gonellista, inculta, i antidemocràtica ha tornat a treure els seus militants i simpatitzants al carrer, hi ha atacat els cartells que l’Obra Cultural Balear havia penjat a Sóller per la convocatòria de la manifestació que amb el lema de “Si a la nostra llengua” se celebrà el passat dia 25 de març, una jornada històrica i unitària amb el suport d’infinitat de persones, associacions, col·lectius i partits polítics.
No contents amb l’atemptat als cartells, col·locant les seves ferratines a sobre ( una altra mostra del despotisme desllustrat), convoquen una concentració pel mateix dia en defensa d’aquesta llengua que tan sols ells parlen i escriuen ( comprendre ho dubtaria, la intel·ligència no arriba a tant) que l’anomenen el “baléà” que fonèticament sona com “belà” i això ho fan les ovelles. On es reuniren com podem veure a diverses fotografies quatre gats i un moix, en front dels més de cinquanta mil mallorquins, que a més de defensar la nostra llengua , defensarem la nostra terra i la nostra cultura.
I ara el Govern Balear no té excusa per no donar resposta a les peticions que allà es feren, ja que tot el ventall social i polític de Mallorca ( excepte dreta és clar) es va unir, perquè no segueixin conculcant un dret lingüístic assumit a la nostra comunitat i que era un consens de totes les forces polítiques ( PP inclòs) de més de trenta anys.
Puc afirmar que la representació de Sóller passà amb escreix les cent cinquanta persones i el Col·lectiu Albaïna i fou present portant la bandera de Sóller.
A la finalització de la manifestació, es llegí el manifest per part del President de l’Obra Cultural Balear Jaume Mateu i intervingueren l’actor Simó Andreu i Maria del Mar Bonet, qui en un espai del seu parlament demanà sentit comú al Govern Balear, tot afirmant: “Si en tenen”. Fou emocionant, quan es referiren a Jaume Bonet, perquè deixés la vaga de fam, perquè en paraules de Jaume Mateu: “Et necessitam!”.
Que el sentiment anticatalà per provocar enfrontaments en una comunitat que no n’existien en absolut, i com una cortina de fum per poder fer els que els hi passi pels dallonses els partits de dretes, i just ara mateix que amb una majoria absoluta es creuen que tenen el dret de cuixa i pernada, és molt antic i duem aguantant els mateixos atacs fa prop de tres segles.
Som nosaltres els qui no volem estar dins d’aquesta “España” mesetària i cavernícola que cada vegada que pot ens ataca, ens humilia i vols robar-nos les nostres arrels més profundes: llengua i cultura, amb un afany colonitzador desmesurat.
Ara bé, si els hi van bé tots els doblers que treuen de lo que ells consideren que són “colònies perifèriques” per desenvolupar les infraestructures que precisen, ja que si fos per la seva capacitat de crear riquesa, no arribarien ni a les d’una república bananera. I mentre nosaltres hem de pagar amb escreix els seus excessos, la seva tudadissa i per ca nostra minva totes les necessitats bàsiques. Són uns putes golafres i aprofitats i a nosaltres ens volen “solidaris” quina barra!
Molt clares les menjarien les sopes si Catalunya, Illes Balears i País Basc fossin independents, ja que entre tots cobrim molt més del 30% del Producte Interior Brut ( les seves despeses) i que ens retornen? Fam i misèria o sigui espoli fiscal crònic i continuat. I ben alerta no aixequis la veu demanant el que és nostre i ens correspon. Ja que després t’acusen d’insolidari.
Vos sembla que amb aquestes condicions insolidàries i injustes hom vol seguir estant dins d’aquesta “españa” que a més de robar-nos ens malmena? Al manco jo no , i de cada vegada hi ha més ciutadans i ciutadanes que pensen i senten el mateix. I no hi ha per menys!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada