Haver-se d’enfrontar en un estat de dret (diuen) a una denuncia per part d’un policia nacional per emprar la teva llengua materna , és inaudit . Tot va ocórrer quan el policia registrava les borses d’uns membres d’Endavant : “A Mallorca en català”, el dia de l’entrada baix pal·li del gendre del rei d’Espuña (perdó, en que estaria pensant, segurament amb la fàbrica de xoriços i embotits?, Espanya volia dir) Iñaki Urdangarin, als jutjats.
Lògic que Marcel Pich li parlés amb la nostra llengua: oficial per a més saber! Un bon esforç per ell, haver de canviar al castellà, quan el policia li comunicà que era de Màlaga i que parlés “en espanñol por cuestión de respecto” i malgrat això, retingut i denunciat.
Que falta més encara, que ens tornin a dir: ¡Hableme el idioma del imperio! o !Hableme en cristiano¡ o tal volta: !Jo no entiendo ni hablo el polaco!?
La persecució i el sentiment anticatalà, no tan sols per la llengua que és un nexe comú històric entre les comunitats de parla catalana , és un sentiment propulsat en diversos moments històrics per les autoritats pertinents de caire despòtic i repressiu, que ha arribat fins als nostres dies amb els governants de dretes que foren elegits a les urnes, que s’ompliren la boca de mentides durant la campanya electoral, i crec que els seus votants pensaven que traurien una vareta màgica, acabarien ipso facto amb la crisi i tornaríem fermar els cans amb llangonises. Idò no¡
Frau Merkel ha manat a Rajoy ( Sant Mariano), no que faci miracles, si no que es porti bé, faci retallades que els seus amos ( Mercats, especuladors taurons, Agències de qualificació de riscos; i caps de les entitats financeres ) li han ordenat, a no esser que vulgui durar en el poder, el mateix temps que un xupa-xup a la porta d’una escola.
En Rajoy ha obeït i des de dalt de la piràmide del poder, ha ordenat als seus acòlits que facin el mateix, sobretot en educació i cultura que això no dóna vots; i que un poble inculte i ineducat és molt més fàcil de manipular que els que pensen i tenen capacitat d’anàlisi.
A les nostres contrades El President i Mon-Senyor Josemon Bauzá no li ha bastat això, a més de voler retallar la llengua; estan creant un clima de confrontació que està arribant a cotes inimaginables. Així i tot, mai en la història de Mallorca, s’han trobat els governants amb una vaga de fam de “Jubilats per Mallorca” en defensa de la nostra llengua. Admirable!
D. Josemon, un mallorquí que renuncia els seus orígens, desconeix la nostra història i que considera Mallorca, un solar molt gran per a omplir-lo de ciment: genètica del Pius Pius , i seguir especulant amb la terra dels nostres avantpassats. En nom de les retallades -no tan sols anul·laren les subvencions a la premsa forana no diària en català- si no que amb aquesta obsessió malaltissa , i no conformat amb enviar el torpede a la línia de flotació d’uns setmanaris molts propers al poble; han espanyolitzat IB3 i ara es diu PP3.
A més, amb aquesta fòbia obsessiva al català, es volen carregar la Llei de Normalització Lingüística, llei consensuada en el seu moment per totes les forces polítiques ( PP inclòs) . Polítics de l’oposició li han dit : “Vostè Sr. Bauzá crea problemes on no n’hi ha!
Aquesta befa institucional a la nostra llengua i cultura pròpia, amb un atac continuat, portarà més que una tempesta quan les situacions es radicalitzin .Possiblement sigui això que volen.
Abans d’acabar, un record per Salvador Puig Antich, que ha fet 38 anys, del seu assassinat pel Franquisme , i els que els jutjaren i imposaren la sentència continuen dins la impunitat. Un dels que signà la sentència del consell de guerra fou José Utrera Molina (Ministro Secretario General del Movimiento) sogre de l’actual Ministre de Justícia Ruiz-Gallardón.
He retornat a escoltar dos testimonis musicals: “A Margalida” de Joan Isaac (dedicada a la dona de Salvador), i “I si canto trist” de Lluís Llach. Cal memòria!
Estem rodejats de deplorables provincians colonitzador, que saben que la manera més efectiva de minvar el sentiment i la dignitat del poble, és fotre la llengua pròpia a les clavegueres de la merda. S’hi estan esmerçant molt, però el tir els sortirà per la culat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada