Corrupció versus honestedat

                         Apart d'aquesta corrupció, darrera hi ha la corrupció de principis i moralitat

A què no sabeu, quin és el valor ètic o tal volta moral, que sembla – i no puc contestar a aquesta pregunta el seu, perquè- que està desapareixent en el món? Fais un esforç i mireu un simple telenotícies i tindreu la resposta a la punta de la llengua. Ho escriuré: Honestedat.

Els casos de corrupció que s’han destapat a balquena, habitualment, sempre van agermanats amb doblers, luxe, estatuts... Sembla que és ben igual el que s’ha de vendre. Si hi ha un mercat,  i venedors i compradors, la barrina al marge de la llei està quasi assegurada. També existeix  una corrupció moral.

Així i tot, l’altre dia en un telenotícies venien dos casos de corrupció un tant especials,  dels quals hi ha detinguts: La directora del  diari  “News of the worl” Rebekah Broks, la mà dreta de Murdoch, i cinc persones més,  pel tema de les escoltes telefòniques i suborns a policies . I també un científic que ha escrit uns articles per una revista de natura, que alguns podrien esser falsos i un amb el suport  d’un investigador invisible. Jo que em pensava que invisible, tan sols era el joc de l’amic, idò no.

Bé, la temàtica sobre l’home invisible, ha omplert algun tipus de cinematografia, però era pràcticament ciència ficció, o no, moltes vegades pels nostres polítics a no esser que aixequem la veu, nosaltres, el poble, després de les eleccions, realment, es torna invisible, ben igual com denominaven als avions, que malgrat tenir el seu fusellatge i estructura prou visibles, eren interceptables pels radars convencionals.

Que vol dir honestedat? Segons el diccionari Català-Valencià -Balear, diu :

Honestedat  f. Qualitat d’honest. Honest: Conforme a la decència; no oposat als bons costums i més particularment a la bona conducta sexual i de decència: i de les persones decents: Persona decent: la que obra conforme als bons costums, realment o aparent. I com és lògic, deshonest, indecent, aplicable a molts governants vol dir tot el contrari. Fins arribar a la immoralitat.

M’agradaria saber que deuen pensar o sentir, malgrat el que senten, teòricament, no hi té cabuda dins l’aplicació de la justícia; els fiscals ( sobretot els anticorrupció) i els jutges que substancien causes on apareixen els tipificats delictes: Suborn, prevaricació, apropiació de cabdals públics, tràfic t’influencies, falsedat en documents mercantils; quan les persones que són jutjades, haurien d’esser uns referents socials en quant a valors i en lloc de donar llum donen fum.

I per més inri, són persones que pel seu estatuts i posició social no ho precisaven en absolut, ja que molts o alguns d’ells, gosen d’uns privilegis que no el poble planer ( que aquesta n’és una altra per dir la meva) , que els permetria viure de luxe , tindrien més que cobertes les seves necessitats de tots tipus (?),  de manera totalment legal i transparent.

Ministres, Presidents de Govern de Comunitats Autònomes ( no em refereix als de l’estat central, encara) , Consellers, Directors generals, Caps de premsa i comunicació, zeladors d’urbanisme, inclusiu dins els governs municipals, regidors que també  han fet les seves magarrufes, i no continuo, immensa és la llista de càrrecs.

També hi cap la barroeria, com trobar dos-cents quaranta mil euros enterrats dins una capsa de cola-cao en el jardí de casa, d’una persona encausada per  qüestions de corrupció. Altres que són més fins, sembla que ho eludeixen i ho envien a paradisos fiscals , ja que segons quines quantitats de doblers i la seva procedència, reialment no caben dins les seves declaracions de renda.

Vaig escriure, fa estona, que hi ha doblers negres, bruts i doblers negres i bruts. Els que ocupen càrrecs de confiança política, o empren la seva posició per robar doblers públics,  els qualificaria de bruts, brutíssims, ja que els doblers provenen dels impostos dels ciutadans , que per  pagar-los, fan  set nusos a la corda, prescindint de coses necessàries i bàsiques i van aquests “bribons”- cap referència a un vaixell- i arramblen amb uns doblers que no necessiten. Brutícia!

Vos n’adoneu que no he posat un sol nom i tots els que analitzeu una mica, heu sabut de quina mena de bergants estava xerrant. I espereu que encara no ha sortit tot, jo esper que aquest 2012 encara en veurem alguna que ens posarà els pèls de punta, si és que això ja és possible a hores d’ara.

Per avui, tanc la paradeta