Dones i dies internacionals

Si parlo de dona, 

ho faig, com a persona, 

amb els mateixos drets que els homes. 

La dona,  

com a gran creadora de vida; 

i durant molt temps, 

educadora dels fills.

Encara a hores d'ara. 

La seva repressió i opressió,  ha generat infinites injustícies; 

i les inquisicions,  dins la societat patriarcal han estat i són paleses. 

L'educació de la igualtat,  

s'ha de fornir dins casa, des de la família. 

Que és una cèl·lula de la constitució social. 

Quan le dones, han triat el camí de la llibertat,  per reivindicar els seus drets; han estat perseguides, reprimides  i molt cops assassinades. 

L'home,  no volia perdre el paper preponderant i no ho podia consentir.  

Tindria una competència massa forta? 

Tenia por i el seu únic discurs era la violència, a través de tot el que controlava, inclús "justícia"? 

La dona, posseïdora d'una intuïció superior,  a la dels homes que no han sabut integrar "lo femení " a les seves vides.

No em sabria gens greu, si hagués de tornar néixer,  fer-ho com a dona.

Voldria en aquest dia, no s'hagués de reivindicar res. 

Seria senyal certa, que la societat ha madurat i

que la injustícia cap a la dona, ha deixat d'existir. 

Mentre el sistema econòmic,  capitalista,  amb components filosofics,  neoliberals; 

el camí no serà senzill, 

per a tots els éssers humans sensibles i empatics. 

Caldrà continuar fent feina, amb la màxima honestedat.

Integrar "el femení " i "el masculí " perquè arribin a l'equilibri,  és una tasca dura, tot i que possible. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

8 de març de 2023

Des d'on? No ho sé...

El teu millor poema,  no l'escriuras mai. 

Ets una recerca constant. 

Olores flaires que vols expressar. 

Desxifres...

Després,  t'aventures,  

amb la teva ploma (Harmonia) i deixes petjada. 

*******

La meva besada de gratitud,  destil·la tendresa. 

Accepta-la, si vols. 

Sols això,  et puc oferir. 

*********

Voldria  que em mirassis i descobrisis, que l'estimació,  

pot esvair boires. 

*******

Renaixem,  

quan enlloc d'acomodar-nos 

en les nostres pors; 

ens convertim,  

amb fars, d'esperances i somnis. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

7 de març de 2023

Vertigen poètic

No m'interessa 

fer molts anys. 

Si,

els que arribi a viure, 

em portin a un equilibri,  

i a una maduresa. 

*******

Quan deix, 

que les mevés paraules,  

volin lliurament,  

m'identifico amb una àguila. 

Els mots, que neixen de la font del cor, 

et donen i regalen ales,

per a descobrir, 

 tots els cels. 

*******

Cadascú, 

es pot negar a assimilar,  

les vivències que li pertoquen. 

Més prest o tard,  

ho haurà de fer.

Si malgrat tot,  renúncia, 

de res li servirà; 

la moneda en que pagarà, serà el dolor. 

*******

Per comprendre el teu silenci,  

he escoltat,  

la vibració,  

de la meva ànima. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

6 de març de 2023

Somriure

Sí m'expreses, 

els teus sentiments amagats,  amb un somriure;

em fixaré en els teus llavis i els teus ulls.

Si el que em regales, 

és net, 

la teva mirada aprofundirà en la meva, 

deixant la petjada del missatge. 

No hi cabrà ni la ironia ni el sarcasme. 

Serà una promesa sigilosa, 

que mai es trencarà. 

La guardaré en un jardí secret,  i,  

quan em manqui la força i l'esperança; 

tornaré a recordar-la, com un elixir màgic, 

dins l'espai amorós,  

que li hauré resguardat, 

dintre el meu cor.

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

5 de març de 2023

Conjuncions planetàries

Contemplar el cel nocturn,  sempre m'ha fascinat. 

Al jardí de casa, poca contaminació lumínica hi ha.

Veure les diverses estrelles i constel·lacions (malgrat no en sigui massa entès) m'embadaleix. 

Cada vespre, ara menys temps,  pel fred, 

gaudeix del majestuós espectacle, 

si no està ennigulat. 

Encuriosit per la conjunció: Júpiter-Lluna-Venus.  És una il·lusió òptica, els planetes estan allunyats,  cents de  milions de kilòmetres. 

Recercar, m'encanta, i rememorar,  també. 

Júpiter,  és un planeta benefactor. 

Els seus atributs: l'àguila, el llamp i el ceptre.  

Era l'equivalent,  al déu Zeus (grec) i el significat etimològic: "Pare de la Llum"

Representa: La saviesa,  el pensament i els doblers. 

Venus, o l'estel de l'alba,  s'associa a Afrodita. 

Deesa de l'amor:  eròtic,  no romàntic. 

La Lluna, representa, lo místic, lo ocult, la màgia i l'encantement. 

Aquesta conjunció,  astrologicament,  aportarà: èxit, confiança,  renovació i amplitud mental (que tant manca).

En un món,  on tot és mou a través d'energia i que grans savis i pensadors,  han afirmat: "tot és energia" 

com dubtar que aquests fenòmens,  influiran en nosaltres? 

Ho deix aquí,  per si voleu respondre o qüestionar. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

4 de març de 2023

Dia internacional dels escriptors... (Escriptores?)

Aprendre a percebre el que sents,  i transmetre,  través de les paraules,  

ho considero una feina de tota una vida.  

Apreciació personal. 

Sóc autodidacta  i he assolit,  

molts coneixements,  

d'altres escriptors i escriptores. 

He investigat i per les meves mans, 

han passat mils de llibres. 

He fet diversos cursos, de l'obra Cultural Balear,  per aprendre a escriure la meva llengua materna, reprimida i oprimida. 

També,  m'ha inspirat la Natura,  

i com no, la observació. 

La meva curiositat,  m'ha donat moltes alegries, a vegades, algunes tristors,  pel que he descobert. 

Al cap dels anys,  

he assolit,  el que m'havia proposat:

Escriure mitjanament bé. 

Vull dir, tenir un cabal de paraules,  suficients,  

per expressar sentiments i emocions. 

He anat sempre acompanyat de l'estimada imaginació. 

Difícilment, atreurà als lectors,  una persona sense imaginació, que intenti escriure. 

No em vull definir, ja què sent que fer-ho, és limitar-se,  

així i tot: Em declaro poeta. 

Mai he escrit res per a la posteritat. 

Si queda un llegat meu, estaré molt orgullós si algú l'aprofita.

La xarxa, Internet i altres aplicacions,  les aprofito per transmetre el que em cou per dintre. 

Em trobo content i satisfet de mi, 

tot i que, a hores d'ara,  

aprenc cada dia,

de molts mestres. 

Humilment,  

no puc ni  vull afirmar,  

que he arribat a certa saviesa. 

Sereu vosaltres,  qui amb el que heu llegit meu, ho podreu afirmar o negar. 

Les meves paraules,  sempre han sorgit del cor, i aquesta realitat,  

m'ha fet,  poder fer, vibrar el cor dels  altres. 

Fer-ho, ha estat un gran privilegi,  i 

anar  treballant el meu do, per millorar-lo, 

una tasca, que no acabarà mai.

Josep Bonnín i  Segura 

Vilafranca de Bonany 

3 de març de 2023

Contarelles d'en Lleopard

Nosaltres,  tenim un jardí màgic. 

Una lantana (ara podada,esperant a florir en primavera) ben igual que la buganvilla i altres arbres.

Les plantes variades dels cossiols,  han resistit la nevada. 

Tenim un hort que és una selva verge,  de males herbes.  

Hi ha un albarcoquer, un cirerer, una llimonera, una olivera petita i un llorer altissim. 

Tenim una piscina d'aigua salada que és un goig.

L'altre dia, fent el meu vol matiner, l'aigua és movia de manera estranya. 

Feia remolins i no estava en marxa la depuradora. 

M'hi vaig acostar,  amb precaució. 

No vos podeu imaginar l'ensurt,  quan vaig veure comparèixer el cap d'un cocodril. 

Em va mirar amb atenció i no es va fer l'estrany. 

Atentament li vaig demanar com havia arribat a la piscina. 

- Josep (sembla que molta fauna,  coneix el meu nom) .

M'estaven translladant en avió,  per portar-me a la selva.

Entrarem a una zona de turbulències i tot es va remoure. 

La porta de la bodega,  sobtadament,  es va obrir i jo -em dic Lleopard- broma d'un membre de la tripulació,  per les taques que m'havien sortit durant el trajecte.

Estava estorat,  coses estranyes passen, cap com aquesta. 

- Deu estar molt freda l'aigua, Lleopard. 

- Cert Josep, ara bé, aprofitaré, per fer el que havia de fer a la selva.

- Vols dir? I que era? 

em tens encuriosit. 

- Per aquesta època,  fem un canvi de pell.

La que està morta,  l'ens desempellaguem, i la nova ressorgeix brillant.

Vaig contemplar en Lleopard,  mentre giravoltava. 

Una pell, semblant a una escorça,  va surar enmig la piscina i ell ben ufanós. 

-I ara que penses fer Lleopard? 

- He enviat un correu electrònic als que m'han de vindre a cercar.

No tardaran gaire. 

Al cap d'una estona, el brogit de les ales d'un helicòpter,  una persona baixava amb una corda i portava un arnès per enganxar en Lleopard. 

-Josep, quina sort, haver encertat la piscina.  Fou un miracle. 

Quan ja el treien de l'aigua, ens acomiadarem. 

-Visc en un llac de Sud-àfrica,  si alguna vegada hi vas, vine'm a visitar, a la meva pell antiga, hi ha el meu telèfon.  Per Whasapp et donaré la localització. 

Sempre havia cregut,  que el cocodrils eren agressius,  i en Lleopard em va donar una sorpresa. 

Enganxat i pujant cap a l'helicòpter, va parlar: 

-Josep, escriu alguna cosa sobre mi, els que llegeixen els teus escrits estaran encantats. 

-Gràcies Lleopard,  així ho faré.  Bon viatge. 

Vaig treure la seva pell antiga, la vaig deixar al sol, sense saber, que n'arribaria a fer. 

Quan arribi la inspiració,  ja ho decidiré. 

Josep Bonnín i Segura 

Vilafranca de Bonany 

2 de març de 2023